tag:blogger.com,1999:blog-31761331568488298652024-03-12T19:08:01.150+01:00Mascaró de proaUn mascaró de proa és la figura que es posa com a adornament a la part alta del tallamar d'una nau. Una atractiva metàfora per a un bloc de llibres per a gent jove.Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.comBlogger329125tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-77680655877097685292019-05-13T00:00:00.000+02:002019-05-13T00:00:05.830+02:00El blog “Mascaró de proa” de literatura per a nois i noies, es jubila<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA6QahbEeOTqp842wPOXWmA8QTqHgW8uLm43yV0m4WeEVE-BPWhs4RrsOdzPmE1RHjpqs3yUlz6c2DoeTcbWg0SO-A6m_rLtMTUjwejx7DyUpyVXLOoy_kZibxscINvliyJ2cMFGm_Vfk/s1600/BpYhJKiIgAEdS7P.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="361" data-original-width="599" height="384" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA6QahbEeOTqp842wPOXWmA8QTqHgW8uLm43yV0m4WeEVE-BPWhs4RrsOdzPmE1RHjpqs3yUlz6c2DoeTcbWg0SO-A6m_rLtMTUjwejx7DyUpyVXLOoy_kZibxscINvliyJ2cMFGm_Vfk/s640/BpYhJKiIgAEdS7P.jpg" width="640" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p><br /></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Sóc conscient que només el títol d’aquest comentari ja ho
diu tot. No caldrien justificacions. La veritat, però, és que quan l’autor d’un
blog de llibres per a joves acaba de complir els setanta ja comença inexorablement
a distanciar-se de l’esperit d’aquella activitat tan estimulant a la que ha
dedicat tanta vida i tanta energia i nota que ja va sent hora de prendre
algunes decisions, no sempre fàcils, d’una manera més definitiva. I una
d’aquestes decisions, llei de vida, és deixar pas als qui van venint al
darrere.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Mascaró de proa” va néixer amb la il·lusió de recomanar
lectures per al públic jove. No sols això: ha volgut ser des del primer dia un
recurs pensat sobretot per homenatjar els nostres escriptors, la seva feina, el
seu compromís, la seva fidelitat i sobretot la seva presència constant. Perquè
els apreciem. Perquè són els nostres escriptors.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNLI_iV3p-dLFP8-Ru3hn1sk8vIUiLtjshbPcyKA5aYro1k-XN0IQTPzxo0huShM_n-zSUHRSukeWBbHTK_t2mFXMiAtgYmRnfqq7Cokb735AJO1YjLY2skOg4CvmwM5tkqsOmI8zd2Zo/s1600/mJ5dtzBz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="314" data-original-width="600" height="332" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNLI_iV3p-dLFP8-Ru3hn1sk8vIUiLtjshbPcyKA5aYro1k-XN0IQTPzxo0huShM_n-zSUHRSukeWBbHTK_t2mFXMiAtgYmRnfqq7Cokb735AJO1YjLY2skOg4CvmwM5tkqsOmI8zd2Zo/s640/mJ5dtzBz.jpg" width="640" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">(Joaquim Carbó i Josep Vallverdú)</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Mascaró de proa” ha publicat 329 comentaris i ressenyes
sobre llibres durant set anys. El primer amb motiu de la mort del nostre amic i
escriptor Emili Teixidor, el mes de juny de l’any 2012, a qui trobem tant a
faltar. Però el blog ha retut homenatge també a aquells altres escriptors clàssics
que un dia foren fonamentals per al desenvolupament d’una literatura de
qualitat com foren –i són- Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas, Gabriel
Janer Manila... dels quals he après moltíssim i sobretot a estimar aquesta
literatura. També he après molt d’altres persones que mereixen que les recordi:
Marta Luna, Teresa Duran, Maite Carranza, Miquel Rayó, Ramon Besora, Pep
Molist, Pere Martí i Bertran, Valentí Gubianas, Josep-Francesc Delgado... entre
molts d’altres.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2qm1jXLsaV1citdnn9vjyMrg0xpN2QGqvuwQCGKMpJKpGiYqcW4qxC59N8KFcSM7mIy02LZnoEU7PNYc7jSkcn5LaEYLmofXzF_gz2v4Bq_fX1UVWsHoLsAOemhzGgGOeawn0si3WfFc/s1600/sorribes1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2qm1jXLsaV1citdnn9vjyMrg0xpN2QGqvuwQCGKMpJKpGiYqcW4qxC59N8KFcSM7mIy02LZnoEU7PNYc7jSkcn5LaEYLmofXzF_gz2v4Bq_fX1UVWsHoLsAOemhzGgGOeawn0si3WfFc/s400/sorribes1.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">(Sebastià Sorribas)</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Mascaró de proa” m’ha proporcionat moltes satisfaccions
i ha significat un sincer compromís i un repte <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que he volgut mantenir durant tots aquests
anys malgrat la feina i les dificultats que ja coneixen els qui es dediquen a
fer de prescriptors, de bibliotecaris o d’assessors.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Mascaró de proa”, com totes les feines destinades a
estimular els altres, a empènyer la societat, a difondre la lectura per formar
lectors, em deixa també, no ho puc amagar, una sensació una mica agredolça. Tot
ha canviat molt, tant el món editorial com els gustos literaris, com els temes
d’interès de la literatura actual, com la crítica o com el mateix model de
lector. Jo mateix també he canviat. I, d’altra banda, ha canviat molt poc la
sensibilitat pels llibres i la lectura per part d’una societat que es manté
bastant al marge d’aquesta activitat tot i sabent que llegir és un recurs
enriquidor per a la formació de les persones, sobretot joves, que tots tenim o
hem tingut sota la nostra responsabilitat. Tot i sabent que la lectura és un
recurs excel·lent que ajuda a conèixer i a créixer en nous mons. I tot i sabent
que la lectura nodreix la nostra maduresa estètica, lingüística i cultural.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcKXatRw72Ymjx0B6p4BTD8urwbWwRt24lcibEpYxfmKWA9Fup2fwTk_kfXmeJO4bOIVuJiBlhhIohVxfzijZpk3nlOjYas081ZI_K_G-ZuozpCtcpZBaiBIq_JPPYdjsMHCbINlnQ8m8/s1600/DRof4HJX0AAZDJf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="668" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcKXatRw72Ymjx0B6p4BTD8urwbWwRt24lcibEpYxfmKWA9Fup2fwTk_kfXmeJO4bOIVuJiBlhhIohVxfzijZpk3nlOjYas081ZI_K_G-ZuozpCtcpZBaiBIq_JPPYdjsMHCbINlnQ8m8/s400/DRof4HJX0AAZDJf.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">(Emili Teixifor)</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Mascaró de proa” es jubila amb la sensació d’haver donat
tot el que ha pogut. Però ningú no és imprescindible i tinc la seguretat que
seguiran endavant tots aquells que es dediquen amb ganes a aquesta feina i que
hi posen tot l’interès i tota la bona voluntat. Tot evoluciona i res no és per
sempre. I menys en una feina com aquesta. Avui és massa fàcil resignar-se a no
ser lector i renunciar, per tant, a enriquir la nostra experiència i les
nostres emocions. Hi ha massa obstacles avui que despisten els nostres joves i
els estimulen poc a agafar un llibre. Tampoc no sempre és fàcil trobar la
manera justa de parlar d’un llibre i seduir-los... Tot i així, he estat molt
content de poder participar durant set anys en aquesta activitat. <o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT9Y1czEOsU-bJYhuXNJZSBYd2bqyZx2wZ1HL-DaFTZDeh2_kCk5vJYlOgc7r1C0A5CK0UV3lySk6iVg6-lp-BmUe0t9Y7VuSQ_EdQYVTMKVHc9KQKoiXbiB-bjoxo7JjNPPQ8-LhxFtU/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="241" data-original-width="209" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT9Y1czEOsU-bJYhuXNJZSBYd2bqyZx2wZ1HL-DaFTZDeh2_kCk5vJYlOgc7r1C0A5CK0UV3lySk6iVg6-lp-BmUe0t9Y7VuSQ_EdQYVTMKVHc9KQKoiXbiB-bjoxo7JjNPPQ8-LhxFtU/s400/baixa.jpg" width="346" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">(Gabriel Janer Manila)</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aquest “Mascaró de proa” el vaig iniciar –deia- parlant
dels nostres clàssics i he volgut acabar-lo parlant d’ells de nou i, per això,
en el meu comentari anterior, informo sobre una bona notícia: La Galera reedita
de nou aquells vells Grumets que tots plegats llegíem just fa quaranta anys o
més. Una bona notícia, sens dubte i un regal que serà ben rebut pels lectors
joves i no tant!<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Res més.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Ha estat un plaer!<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Molta sort i bones lectures!<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></b></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-12117984913624837892019-05-04T13:22:00.000+02:002019-05-04T13:22:54.926+02:00“Grumets, els mar és vostre”<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgas-pIEAfcCRe92kS9Gvk5TQRMTD7HG0PzUkMPf3SbSp-ffilzvP3qiNQ814S9cgSUuyFW8thxuYVrxKWBLsD77JFikLWYamWenYcPz3UQdh4aRxijjtbN67VIw7fGI-ltD-Ar4A0n08Q/s1600/La+colla+dels+10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1017" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgas-pIEAfcCRe92kS9Gvk5TQRMTD7HG0PzUkMPf3SbSp-ffilzvP3qiNQ814S9cgSUuyFW8thxuYVrxKWBLsD77JFikLWYamWenYcPz3UQdh4aRxijjtbN67VIw7fGI-ltD-Ar4A0n08Q/s640/La+colla+dels+10.jpg" width="406" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Aquest mateix és el títol que la
crítica Núria Juanico va utilitzar al diari ARA per informar que Edicions de La
Galera i l’Editorial Altra han decidit reeditar alguns dels títols de la
col·lecció “Els Grumets” que tanta difusió va tenir en el seu moment i tants
lectors va crear la seva lectura.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqWlHk5Sx0XFzuZiYgGFliMSv0cJtObSj9PS7B1A_YSts0PcqWDfR_SnCgzZVnwPq4bkGE18dZSHGeISm3EdbxvfThNInR-M2aw-nf1CRtqEK_HMcg6PibHEZ32KnOnYOh4skdtfV8fs8/s1600/15281255571.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="817" data-original-width="611" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqWlHk5Sx0XFzuZiYgGFliMSv0cJtObSj9PS7B1A_YSts0PcqWDfR_SnCgzZVnwPq4bkGE18dZSHGeISm3EdbxvfThNInR-M2aw-nf1CRtqEK_HMcg6PibHEZ32KnOnYOh4skdtfV8fs8/s640/15281255571.jpg" width="478" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Celebro la decisió i el compromís d’aquestes
dues editorials oimés quan aquest mateix blog va néixer sobretot amb la
intenció d’homenatjar aquests autors clàssics, alguns dels quals ja no els
tenim entre nosaltres, i fer un reconeixement a tota la seva carrera
d’escriptors. Són autors de la talla de Josep Vallverdú, Joaquim Carbó,
Sebastià Sorribas, Emili Teixidor i Jaume Cabré.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG89EC8zd0cV4oRWJO3kpX73upudflIGS9l-QHLLE0UEiGkuCIQC9vPsKY4tyMVDPKh-mGDRAD94GTGPuRPSaMUOhG44nzwNwt9WJOKQ3GzHY9khI6oeUbcpdXvqIYxDCe-QLL7NLYSzM/s1600/baixa+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="220" data-original-width="150" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG89EC8zd0cV4oRWJO3kpX73upudflIGS9l-QHLLE0UEiGkuCIQC9vPsKY4tyMVDPKh-mGDRAD94GTGPuRPSaMUOhG44nzwNwt9WJOKQ3GzHY9khI6oeUbcpdXvqIYxDCe-QLL7NLYSzM/s640/baixa+%25281%2529.jpg" width="436" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">De moment les dues editorials han
seleccionat aquests autors. Els títols que han reeditat són “En Roc drapaire”,
“La colla dels deu”, “El zoo d’en Pitus”, “Didac, Berta i la màquina de lligar
boira” i “La història que en Roc Pons no coneixia”. Hi ha molts més títols per
reeditar, òbviament. També és obvi que les editorials vulguin saber
l’acceptació que avui tenen aquests llibres i amb quin interès són rebuts pels
lectors actuals.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikUhzFIunolEXfZwxx24Xu0tCSqqifl5paabFCLbklgCWiTccoiSeRgPm7uTyAdHRG06wy2VcILjd9QVwzeUc8MScGcpeSDr4-8AG4fZtU09IqOt9gUxu5epxA-37Gyptvh4MJii_wgRo/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="281" data-original-width="179" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikUhzFIunolEXfZwxx24Xu0tCSqqifl5paabFCLbklgCWiTccoiSeRgPm7uTyAdHRG06wy2VcILjd9QVwzeUc8MScGcpeSDr4-8AG4fZtU09IqOt9gUxu5epxA-37Gyptvh4MJii_wgRo/s640/baixa.jpg" width="407" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Són títols, la majoria, que havien
quedat descatalogats i ja pràcticament no es trobaven a les llibreries tot i
ser llibres que van obrir un món d’aventures escrit en català quan escriure en
català era enormement complicat i reprimit. Per això, val la pena l’esforç de
les editorials per recuperar tot allò que conforma el nostre patrimoni i
estimular la seva difusió a totes bandes malgrat que les històries hagin quedat
tenyides d’un to ja passat de moda davant l’evolució que ha tingut la
literatura la societat. <o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6zyEEnjRwKBIDppWBPDU0yjIWcVBMU9c-n91tv0HsK2LlBSgaL_d_dYv8bvA4UWFttZDe5H1NDhQZmrVUKNwpQshQkk0kbBnEoLQrOmGEjOCDRnjjUno3uzctNbYwimqlMUnorzFv9OI/s1600/El+zoo+d%2527en+Pitus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1034" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6zyEEnjRwKBIDppWBPDU0yjIWcVBMU9c-n91tv0HsK2LlBSgaL_d_dYv8bvA4UWFttZDe5H1NDhQZmrVUKNwpQshQkk0kbBnEoLQrOmGEjOCDRnjjUno3uzctNbYwimqlMUnorzFv9OI/s640/El+zoo+d%2527en+Pitus.jpg" width="412" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><o:p> </o:p></span></b><b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Caldrà rellegir aquestes històries amb
una mirada amable i valorar-ne els sentiments i les emocions dels seus
personatges. I, sobretot, agrair el compromís dels autors a l’hora d’oferir uns
textos carregats de valors i d’optimisme, els protagonistes dels quals, joves
decidits i expeditius, s’ofereixen per ajudar tot aquell que ho necessita, amb
la màxima solidaritat i complicitat. Algunes de les seves actituds tampoc no
farien cap nosa si s’encomanessin en aquests moments, certament.</span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD5hrnXCkisAY1poswas406tE59zz7hHyYLzlWqdEX1_dbXt6L2IG0boR_cisL82nhNE_z4qx2J1uBnjnsm3VEhtNOgedb9sUUMmf49DpCF5_ZI2yi-YD9OW7l6qsGWpe_n31VeJjgC2E/s1600/IMG-20180820-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="731" data-original-width="1138" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD5hrnXCkisAY1poswas406tE59zz7hHyYLzlWqdEX1_dbXt6L2IG0boR_cisL82nhNE_z4qx2J1uBnjnsm3VEhtNOgedb9sUUMmf49DpCF5_ZI2yi-YD9OW7l6qsGWpe_n31VeJjgC2E/s400/IMG-20180820-WA0000.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep Vallverdú, amb 95 anys, comenta
que rellegint el seu “En Roc drapaire” ha disfrutat com una criatura. Estic
convençut que els altres autors senten el mateix. Potser perquè continuen
amagant un nen dintre seu. Aquest és el nen que es trobarà qualsevol lector que
avui torni a llegir aquestes històries. Val la pena l’experiència. Val la pena
que els joves ho visquin i els gran ho revisquin. Doncs, això: “Grumets, el mar
és vostre”.</span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep
Maria Aloy<o:p></o:p></span></b></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-47583696327337253692019-04-29T00:00:00.000+02:002019-04-29T00:00:00.390+02:00“La capsa contra la por”, un àlbum premiat<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXyv7oZUYR7IxS38BKQu4RpLsVtErjdqlOPB9o-IoeBudwIK4LZ0S0VBRmhAFY5U5MI6mB6DULbcCpNOmXU01R1VPUjApe1eXiiJmQ1Wlc9pFFMh_Z9JzhsysKOs1yqJeZ7bw84mKFNlo/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1220" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXyv7oZUYR7IxS38BKQu4RpLsVtErjdqlOPB9o-IoeBudwIK4LZ0S0VBRmhAFY5U5MI6mB6DULbcCpNOmXU01R1VPUjApe1eXiiJmQ1Wlc9pFFMh_Z9JzhsysKOs1yqJeZ7bw84mKFNlo/s640/Portada.jpg" width="488" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">“La capsa contra la por” és un àlbum infantil amb text de
Xavier Blanch i amb unes il·lustracions exuberants i contundents de Sílvia
Cabestany. L’ha editat Sant Joan de Déu ja que ha resultat guanyador del Premi
que porta aquest nom i que celebra enguany el seu vintè aniversari. Aquesta iniciativa
encaixa molt bé –segons manifesten els promotors del Premi- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb els valors d’aquesta Institució, que no es
centren només en la salut dels petits, sinó en totes les dimensions de les
persones, i, per tant, també la cultural.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibdmJhzYYWZ1qKM8J_dw2YY787xgr1PlLkP1wLOpIp3FskiQE4JIkKTHyWevazxwYtSHztrjUfegVhFt5GXDZbxMCcPQaGiV57Rt_hHx_FMT_DG4ekUbvr6U8nhjNBnIEjuqk27GAGxjo/s1600/Imatge+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1269" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibdmJhzYYWZ1qKM8J_dw2YY787xgr1PlLkP1wLOpIp3FskiQE4JIkKTHyWevazxwYtSHztrjUfegVhFt5GXDZbxMCcPQaGiV57Rt_hHx_FMT_DG4ekUbvr6U8nhjNBnIEjuqk27GAGxjo/s400/Imatge+2.jpg" width="316" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Una
eina per a treballar emocions<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La protagonista del conte és una capsa
buida que faran servir tots plegats –i els més petits els primers- per
omplir-la d’aquelles pors que de tant en tant tenim i no sols ens inquieten
sinó que no ens deixen créixer amb naturalitat i alegria. La nena protagonista,
l’Ainet, ens anirà guiant. Abans era una nena que s’espantava per tot. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">És clar, abans era més petita. –Ui, ui, ui,
quina por que tinc!- </i>feia l’Ainet-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">,
com una figaflor.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Prou
que li deia l’àvia: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">-La por és com la
boira, que no et deixa veure el camí. Però si pares atenció...i trepitges el
terra amb peus ferms i segurs, la boira s’escampa com el fum.</i> Bons consells
de l’àvia. Però a l’Ainet l’espantava qualsevol sorollet, els llamps i trons, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">que esquerden el cel amb rajos de llum i
toquen timbals de gegant...</i> l’espantava anar a cal dentista...</span> <span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Sort de l’àvia Remei,
que és una heroïna “Salvanenesporugues” i ha regalat a l’Ainet la capsa contra
la por, una capsa de sabates que ompliran de tot allò que els genera alguna por
i que després s’encarregaran de llençar ben lluny i amb ella totes les pors del
món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia4m0v8f4qwAh1Em7VSjaES5bikAmwxwcC-YIUdUmqmMGOXq-5KgCJ0peJVHjUZZ6HJzqW7bZ0CpBW7JgS9bLWZtxvu6pE-ADBL7YBkHexiDtP3RIuo15sCs1epa9fctyn7T_r0Y35_EE/s1600/Imatge+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1214" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia4m0v8f4qwAh1Em7VSjaES5bikAmwxwcC-YIUdUmqmMGOXq-5KgCJ0peJVHjUZZ6HJzqW7bZ0CpBW7JgS9bLWZtxvu6pE-ADBL7YBkHexiDtP3RIuo15sCs1epa9fctyn7T_r0Y35_EE/s320/Imatge+1.jpg" width="242" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">L’àlbum
pot ser una eina que ajudi a gestionar les pors típiques de cada nen o nena
organitzant activitats que permetin verbalitzar les pors, jugar a desar-les en
una capsa menja pors per tal d’eliminar-les d’una vegada. Cal, en definitiva
que l’infant expressi lliurement les seves pors sense tenir vergonya alhora que
gaudeix d’una petita i divertida història.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep
Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-20453423334513279402019-04-22T18:12:00.000+02:002019-06-30T15:54:03.714+02:00Si un llibre no esgarrapa... una mica..<br />
<div class="MsoTitle">
<span lang="ES-TRAD">.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoPhhCxyFA8PNNt-mRIg_hbs2xl3Fw4SIaBu5bYJNX1mrIX6zKVrWBnHEKjQDz4BqU6H5o33EKHchaT_GQiyDZe2lFSIqD5QAOkNQ0qNGXLs3HSl_ebVsZKSWhMhKSYLvsCJ03WKih3pY/s1600/D4Vrs8jX4AAPj1q.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoPhhCxyFA8PNNt-mRIg_hbs2xl3Fw4SIaBu5bYJNX1mrIX6zKVrWBnHEKjQDz4BqU6H5o33EKHchaT_GQiyDZe2lFSIqD5QAOkNQ0qNGXLs3HSl_ebVsZKSWhMhKSYLvsCJ03WKih3pY/s400/D4Vrs8jX4AAPj1q.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">La lectura d’una sèrie de narracions
seleccionades a l’atzar i, per tant, sense cap interès previ d’elaborar-ne una
crítica global, m’ha portat a pensar i a creure que allò que realment està en
crisi dins la literatura infantil i juvenil catalana, avui, és la novel.la
d’aventures i, sobretot, l’anomenada de colla. Si jutjo pel que acabo de
llegir, aquest gènere es troba en una crisi galopant malgrat els sòlids models
i els bons referents –Sorribas, Carbó, Vallverdú, Teixidor...-dels que hem
pogut fruir durant gairebé cinquanta anys. Unes novel·les d’aventures,
aquestes, escrites no només amb ofici literari sinó amb emoció i intriga
inqüestionables, moltes de les quals encara ara es mantenen fresques, malgrat
el pas del temps.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La fórmula, aparentment senzilla, ve
determinada, la majoria de les vegades, per una acció, sovint arriscada, que
uns personatges, perfectament dissenyats, realitzen ajuntant les forces i
sobretot l’enginy, però també la solidaritat i l’interès comú per una causa que
tots plegats consideren justa. Els fets, descrits amb la suficient dosi de
tensió narrativa, són habitualment versemblants i estan a l’abast de les
possibilitats dels personatges, generalment molt joves i que no busquen un
lluïment personal, sinó l’èxit del grup. L’autor no deixa mai de ser raonable
–aquest és un altre dels ingredients principals- malgrat que allò que conta,
una aventura, pugui fer creure, sobretot als més novells, que en aquest gènere
literari tot és permès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Seria
feixuc ara donar títols de novel·les que contenen aquesta colla d’ingredients.
Tenim la sort, però, de poder constatar que, en general, qualsevol novel.la de
qualsevol dels autors que he esmentat –<i>Un cavall contra Roma</i> o <i>L’ombra
del senglar,</i> de Josep Vallverdú; <i>La casa sota la sorra</i> o bé L'<i>home que es va aturar davant de casa,</i> de Joaquim Carbó; <i>L’ocell de foc</i>
o bé<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i>Cor de roure,</i> de l’Emili
Teixidor o <i>El zoo d’en Pitus</i> o <i>Viatge al país dels lacets,</i> de
Sebastià Sorribas, per dir-ne només algunes-, pot servir no sols d’exemple sinó
també de model i de referència al conjunt de narracions que s’escriuen
constantment arreu del país. En qualsevol d’aquestes novel·les hi podem pouar
elements suficients per constatar el grau de rigor i de serietat amb què han
estat escrites i, per tant, de quina manera els seus autors han ajudat a
enaltir una literatura, la destinada als lectors joves, sovint menystinguda i
poc reconeguda. S<i>i vols escriure per a nens </i>–deia Gorki- <i>ho has de
fer de la mateixa manera que quan escrius per a adults, però millor. </i>Sorprèn
però descobrir amb quina freqüència encara hi ha qui no fila tan prim. Ni de
bon tros.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Constato clarament que els ingredients de les novel.les
de colla actuals són pobres i gairebé sempre els mateixos: nens i nenes
semiherois que, al marge dels grans, que sempre enreden, són capaços
d’incomensurables heroïcitats sense ni tan sols despentinar-se. I, per l’altra
banda, uns adversaris disfressats de delinqüents i mafiosos, tan mediocres i
caricaturescos, que permeten perfectament que els primers facin la feina sense
gairebé moure un dit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Incoherències,
ingenuïtats i simplicitat a tots nivells conformen, en general, uns textos
creats amb poca autoexigència i un excés de paternalisme i d’ensucrada
bonanança. Em pregunto per què hem de deixar de ser raonables quan fem novel.la
d’aventures? Amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ingredients poc
exigents tot és vàlid. I és que, si hi ha mòbils no hi ha aventura, és clar...
però sense mòbil l’aventura no acaba d’enxampar el lector. Fotut, això!
Sustento la hipòtesi que els mòbils i les novel.les d’aventures seran dos mons
destinats a portar-se la contrària d’una manera descarada i irreversible. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Aquestes novel·les obliden que les accions i
sobretot els personatges han de ser creïbles. Si les accions no són creïbles el
lector pot sentir-se tractat de nen petit. I si els personatges són
inversemblants, el lector no se’ls creurà i, per tant, no s’hi podrà
identificar ni emmirallar, que és una de les funcions precisament de la
literatura per a joves –especialment de la novel·la d’aventures- i un dels
processos més positius i admirables que provoca la lectura. No en va s’ha dit
moltes vegades que l’empatia afectiva que un lector o lectora pot arribar a
sentir pels protagonistes d’una història és allò que en gran mesura l’incita a
llegir. Quan el lector no es creu els fets i no se li permet identificar-se amb
els personatges, la novel·la no funciona. Aleshores, podem parlar de moltes
coses però no pas de literatura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Es detecta, en moltes de les novel·les, un problema
d’autenticitat, fruit moltes vegades d’aquestes innecessàries concessions que
l’autor o autora accedeix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a fer. Personatges
massa fàcils, sense cap perfil, sense cap consistència, pobres en matisos van
actuant sobre la marxa, sense un plantejament sòlid i coherent i, per tant,
bastant ineptes per ser escollits com a model de referència per al lector. Són
personatges per als quals no s’ha plantejat un procés de maduració personal que
tota aventura ha de provocar en els protagonistes i, per tant, estem davant de
textos que no involucren emocionalment el lector i<i> l’èxit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’una novel.la</i> -segons Delgado-<i> depèn
en bona part del fet d’aconseguir aquesta emoció en el lector i aquesta emoció
no s’aconsegueix sense uns personatges creïbles</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<u><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Un llibre ha de segrestar el lector<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Si una novel·la no aporta res de nou, millor seria
haver retardat la seva publicació i millorar-ne aquells aspectes que calgui. He
començat aquestes ratlles dient que la novel.la de colles està en crisi però
potser hauria de dir que la crisi és dels escriptors que les escriuen i, també,
dels editors que accedeixen a publicar-les. Escriure per a joves és legítim,
però a més de legítim ha de ser honest i no són honestos aquells que pensen que
escriure per a joves està a l’abast de tothom i publiquen textos mancats de
sinceritat i de sensibilitat i fins i tot de sentit comú. «Què els ha fet
creure –diu el crític Andreu Sotorra- que “per a joves” hi ha una mena de
pseudoliteratura encasellada com a gènere –per inèrcia i per interesos determinats-,
on hi cap tot? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Un llibre ha de fascinar </span></i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">–diu Teresa Duran- <i>ha d’estimular el desig i l’esforç de la
lectura. Ha de, en definitiva, agredir ostensiblement i pacífica la nostra
reserva natural, el nostre terreny tan apamat...</i> Que un llibre no pot
deixar indiferent el lector i l’ha d’agredir d’alguna manera, també ho
manifesta l’escriptora Dolors Alibés quan diu que <i>la lectura que entra sense
esgarrapar també surt sense deixar rastre</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Cedeixo, per acabar, la paraula a tres escriptors
que d’això en saben molt més que jo mateix. Josep Vallverdú ha insistit sovint
en el fet que cal que alguna cosa vibri en el lector després de la lectura d’un
llibre. La veritat és que, abans no vibra el lector ja han vibrat fa estona els
protagonistes de les seves novel·les. Vicens Pagès rebla el clau dient que
l’objectiu últim de qualsevol text és el segrest del lector. Molt semblant a
aquesta idea del segrest és l’opinió d’Ernesto Sábato: <i>escriure significa
interrompre la vida dels altres... per això cal escriure quan realment hi hagi
coses importants per dir</i>. Avui, la novel·la infantil de colles, en general,
no fascina ni fa vibrar, ni segresta, ni interromp la vida de ningú. Avui, la
major part de les novel·les de colles no solament no són raonables sinó que, a
més, no saben ni esgarrapar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt;">Josep Maria Aloy</span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-31921108659113362332019-04-20T16:55:00.000+02:002019-04-20T16:58:30.915+02:00“Quin embolic!”, petits textos per llegir tot rient<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ4drRhBKZpZwHupjt8bi_etmv40y4pZRwqab2NzBkzEI8meSMS8pVD50-34encDmPycDTjCMzIVT7EI8gfr35NWHSRUjYu7uPCXlOdu9F1doBwnCJoBozeBg5fTSGlFTATrW3SVUhNas/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1120" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ4drRhBKZpZwHupjt8bi_etmv40y4pZRwqab2NzBkzEI8meSMS8pVD50-34encDmPycDTjCMzIVT7EI8gfr35NWHSRUjYu7uPCXlOdu9F1doBwnCJoBozeBg5fTSGlFTATrW3SVUhNas/s640/Portada.jpg" width="448" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>“La manera més divertida d’encomanar el gust per la lectura és a través del joc, contes rimats, cançons, poemes, embarbussaments perquè ens atrapen amb les rimes i la música, amb el so i les repeticions. Quin embolic! Però quan comencem a estirar-ne el fil, se’ns afinen l’enginy i la imaginació i voldríem que el joc no acabés mai”. Són paraules de les autores –Vanesa Amat, Carme Bernal i Isabel Muntañá- d’aquest recull de poemes, contes i altres textos per llegir tot rient.</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Si jo fos un mot,</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">voldria ser d’aquells que fan riure</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Quan els dius en veu alta.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I ens fan riure perquè formen un joc de paraules o de sons o bé perquè expliquen un disbarat, un fet esbojarrat. Amb la llengua ens hi podem “embolicar” i passar estones ben divertides. Aquest és el sentit d’aquest llibre, que combina creacions d’autors actuals amb textos de la cultura popular. “Quin embolic!” és, doncs, una invitació no sols a llegir rient sinó també a gaudir del joc de paraules que ens ofereix la literatura.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEUvzzo7A4nziWXNUN2bOOZ3yHV5lSXOqgS8EyaAsc-HbN3jdGXKSsboDBBHdKtcQlZ4iqluzyNaLJrwGTvFgWj_IJxd5cuQjHh_YJjZYvwf8Kjh-cb7jD_aFXKSxnYRPuB3T9ag4VqZA/s1600/Imatge+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1303" data-original-width="1579" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEUvzzo7A4nziWXNUN2bOOZ3yHV5lSXOqgS8EyaAsc-HbN3jdGXKSsboDBBHdKtcQlZ4iqluzyNaLJrwGTvFgWj_IJxd5cuQjHh_YJjZYvwf8Kjh-cb7jD_aFXKSxnYRPuB3T9ag4VqZA/s320/Imatge+1.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Diuen que...</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Va fer com el cavall de Sant Martí,</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">que va viure fins que va morir.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">(Miquel Desclot)</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="white-space: pre;"> </span>El llibre conté una gran diversitat de textos. S’hi combinen creacions d’autors actuals amb manifestacions de la cultura popular més antiga, amb la idea de mantenir, recuperar o expandir tot tipus de literatura. El repertori seleccionat s’estructura en sis apartats temàtics que conflueixen en un únic element: mostrar que la llengua també és joc. Cada apartat porta un títol que inclou sempre el mot “embolic”, “embolicar”... i conté tan aviat un poema (Miquel Àngel Llauger, Salvador Perarnau, Núria Albó, Miquel Desclot, Joana Raspall, Joan Amades, Pere Quart o Salvador Comellas, entre d’altres), així com alguns contes o rondalles (Albert Jané, Xesco Boix), o bé embarbussaments o algun acudit o una endevinalla...El llibre ha estat il·lustrat per Morad Abselam, animador i dissenyador, Són il·lustracions divertides que ajuden a llegir els textos i a provocar que els lectors acabin sempre amb un somriure de complicitat als llavis. Embolica que fa fort!</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrm6saFrpwrEOvBVIs7x46NV98w8MhiWlNlS6AZLWSJQgW26UyGBrUGupz0V_vgMObmk-2bTCQeLFb0k2GSdZp5V88zAgaFQRv9abKr0BlO8njfDImsx6u0s7JMyMx8oGCy_evK2Plnw4/s1600/Imatge+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1213" data-original-width="1460" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrm6saFrpwrEOvBVIs7x46NV98w8MhiWlNlS6AZLWSJQgW26UyGBrUGupz0V_vgMObmk-2bTCQeLFb0k2GSdZp5V88zAgaFQRv9abKr0BlO8njfDImsx6u0s7JMyMx8oGCy_evK2Plnw4/s320/Imatge+2.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Sabeu què diuen? Que...</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">De músic, boig i poeta,</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">tots en tenim una miqueta.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Josep Maria Aloy</span><br />
<div>
<br /></div>
Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-19257953088391651192019-04-18T00:00:00.000+02:002019-04-18T00:00:03.749+02:00“Ulldevellut”, un relat atractiu i commovedor<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJsgrKGl5xaapkufmrjGeRcRvDoFoMkfd301cmtFa3bH6zVdq8qzUOWkSe7_tsDFeN9msDQ3Kz7X3Nnj8-4sYDkrPDgziBlGiUsv4jkODGt9s9HJNomaqpenYBacLBjLmo7H-P47abe9k/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="913" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJsgrKGl5xaapkufmrjGeRcRvDoFoMkfd301cmtFa3bH6zVdq8qzUOWkSe7_tsDFeN9msDQ3Kz7X3Nnj8-4sYDkrPDgziBlGiUsv4jkODGt9s9HJNomaqpenYBacLBjLmo7H-P47abe9k/s640/Portada.jpg" width="364" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">“Ulldevellut”, dels escriptors
Hermínia Mas i Josep-Francesc Delgado, és una de les millors novel·les juvenils
que s’han escrit mai a casa nostra. Fou publicada l’any 2000, fa dinou anys,
primer a l’editorial La Galera, per haver guanyat el Premi Josep Maria Folch i
Torres, i, més tard, a Edicions del Roure de Can Roca, on porta ja unes quantes
edicions.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">I no sols és una de les
millors novel·les escrites a casa nostra sinó que, a més, si una novel·la pot
ser qualificada de bonica, aquesta n’és una de les millors. I no vull pecar de
frívol si utilitzo qualificatius que poden semblar tous o simples. “Ulldevellut”
és un relat bonic perquè encomana bellesa, sensibilitat, joia i emoció. Potser
tot alhora, cosa que diu molt de la parella que l’han sabut escriure i
explicar. Un relat d’aquells que s’ha d’anar recomanant i reeditant perquè s’ha
convertit en un excel·lent clàssic que honora la nostra literatura per a joves.
<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">Però els animals salvatges<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">no son com les persones,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">tot i que hi ha persones<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">que són molt pitjor<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">que el pitjor dels animals<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">salvatges.</span></i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">..<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Una història vibrant i
apassionant<o:p></o:p></span></u></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">La història transcorre al
Berguedà i està escrita a quatre –és un dir- mans per uns bons coneixedors tant
del terreny com dels costums i els hàbits de la gent de muntanya, avesada als
avatars i a la duresa de la vida. Els autors pretenen no només fer bona
literatura sinó apropar-nos una èpica, la de principis de segle vint.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">La narració ens és explicada
per boca de l’àvia, un personatge que és tota una creació, que explica en
primera persona la història que va començar quan als dotze anys va voler ser
pastora. Es tracta de la narració d’uns records, per tant, però sense la
nostàlgia típica d’altres novel·les d’aquest mateix estil. La història, molt
atractiva, va dirigida a la neta que s’emociona sobre la presència de l’ós,
Ulldevellut, el terror dels habitants d’aquelles terres d’alta muntanya.
Situada més o menys als anys 1920, esdevé una novel.la doblement crítica:
primer per la reivindicació d’una època i la reivindicació dels boscos, uns
boscos que han estat reiteradament devastats per les flames. Segon, per la presència
dels dos grans protagonistes: la pastora i l’os, és a dir, la gent i els
animals, i el debat per a la convivència respectuosa en un espai que caldria
protegir i preservar de manera més decidida i convençuda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr49dRLWhFiGrC70By_Kx79DMVayMQlIUx2qGOvauy4eW-wwY1TjdVkW2IoBmETHV4hxAxEOFCR3PujlkWrJqi6hSU4t4X4eK6DeTq9o-kSjf3t60d7jVbS6rvI7bZx8TEbqmNiXCGbEw/s1600/IMG_20181218_0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="763" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr49dRLWhFiGrC70By_Kx79DMVayMQlIUx2qGOvauy4eW-wwY1TjdVkW2IoBmETHV4hxAxEOFCR3PujlkWrJqi6hSU4t4X4eK6DeTq9o-kSjf3t60d7jVbS6rvI7bZx8TEbqmNiXCGbEw/s640/IMG_20181218_0003.jpg" width="304" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">No sabia si havien mort l’os.
Ja sé que el que et diré ara <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">et semblarà mentida: tampoc no
em causava cap mena<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de remordiment en aquells moments.. Me
l’havien pintat <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">com un animal tan maligne que
la seva mort no em produïa<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cap mena de tristesa...<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Malgrat sigui una tendra història,
Ulldevellut, a moments, va carregada de duresa. Duresa i sensibilitat alhora
que intenten descriure, com ja he dit, la vida a muntanya, els costums, les
activitats, el dia a dia de la seva gent, amb un llenguatge tan accessible com
literari, amb expressions tan genuïnes com poètiques. Un llenguatge, en
definitiva, tan elegant com atractiu, no exempt de modismes propis de la parla
col·loquial del Berguedà, que els autors coneixen bé, i que aporten frescor i
molta espontaneïtat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">Ell va fer un gruny de plaer i
em va llepar,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no pas el dit, sinó la mà... Era la primera
llepada <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">d’afecte que em feia...
L’Ulldevellut era un bon animal...<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">i ens havíem fet amics...<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Sobre aquesta novel·la, el
crític Andreu Sotorra ha comentat que té <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la
capacitat i els ingredients per passar a formar part de la dotzena de novel·les
que haurien de ser bàsiques per entendre la cultura d'un segle a través de la
literatura. I els autors, bons coneixedors de la literatura per a gent jove,
saben que no per anar destinada a aquest públic jove la novel·la ha de fer
concessions a la facilitat. I han sabut trobar el to i la manera de narrar una història
realista i dura amb l’habilitat de qui explica una història emotiva i brillant.<o:p></o:p></i></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">I sempre recordaré el dia que
l’os somiava <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">damunt del jaç d’herba, sota
un llençol de nit<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ben pigat d’estrelles, just en el lloc on el
meu pare<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">va abatre la seva mare. I com
després, malgrat tot,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">vam ser carn i ungla per uns
dies... <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep Maria Aloy.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-37411656523109672962019-04-14T19:34:00.000+02:002019-04-14T19:34:27.554+02:00Hi havia una vegada...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEMadHCwNcjriGypuk7rbJChTNoXGovzSOGXdlgMICcQTuJVXx97Iiii93pVyQBl-3iysZf9Jh4yB9o1RxrsmuCiMf1qDhWAFKJ1wjEW4c3Ps25CT1i5bCZDPW1zRn9gRMi9pBIMuo1wI/s1600/La+Caputxeta%252C+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="224" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEMadHCwNcjriGypuk7rbJChTNoXGovzSOGXdlgMICcQTuJVXx97Iiii93pVyQBl-3iysZf9Jh4yB9o1RxrsmuCiMf1qDhWAFKJ1wjEW4c3Ps25CT1i5bCZDPW1zRn9gRMi9pBIMuo1wI/s400/La+Caputxeta%252C+2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18pt; text-align: center;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 18.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: center 225.6pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 18.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: center 225.6pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 18.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">«Hi havia una vegada...</span></b><!--[if supportFields]><span
lang=ES-TRAD style='font-size:14.0pt;font-family:"Arial",sans-serif;letter-spacing:
-.15pt;mso-ansi-language:ES-TRAD'><span style='mso-element:field-begin'></span>PRIVATE
</span><![endif]--><!--[if supportFields]><span lang=ES-TRAD style='font-size:
14.0pt;font-family:"Arial",sans-serif;letter-spacing:-.15pt;mso-ansi-language:
ES-TRAD'><span style='mso-element:field-end'></span></span><![endif]--><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>1. Tot nen, sense distinció de raça, d'idioma o de religió,
té dret a escoltar els contes més bonics de la tradició oral dels pobles,
especialment aquells que estimulin la seva imaginació i la seva capacitat crítica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>2. Tot nen té ple dret a exigir que els seus pares li
expliquin contes a qualsevol hora. Aquells pares que siguin exampats negant-se
a explicar un conte al seu fill, no sols incorreran en un greu delicte
d'omissió sinó que s'autocondemnaran a què els seus fills no els demanin mai
més un conte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>3. Tot aquell nen que per una raó o altra no tingui a ningú
que li pugui explicar un conte, té el dret absolut a demanar-lo a l'adult de la
seva predilecció, sempre i quan aquest l'expliqui amb amor i tendresa, que és
com s'expliquen els contes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>4. Tot nen té dret a escoltar contes assegut a la falda dels
avis. Aquells que tinguin vius encara els quatre avis podran cedir-los a altres
nens que per diverses raons no en tinguin. Per la seva banda, aquells avis que
no tinguin néts a qui explicar contes tindran plena llibertat d'acudir a
escoles, parcs i altres llocs de concentracions infantils on, amb tota
llibertat podran explicar els contes que vulguin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsKpeI5xv1EZiA0206y8cEOUMBdWNzivx2zD-teNFm_fdS-tKIFCDj52SM3GihxwIqZF2rhyphenhyphenuEpELpG4czCoAmvOc4LTVi58wOCZRhSfALYYvD5RsYb23Ai-Xl2RJEndu8ntt2YoXbTPA/s1600/Els+tres+porquets%252C+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="182" data-original-width="276" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsKpeI5xv1EZiA0206y8cEOUMBdWNzivx2zD-teNFm_fdS-tKIFCDj52SM3GihxwIqZF2rhyphenhyphenuEpELpG4czCoAmvOc4LTVi58wOCZRhSfALYYvD5RsYb23Ai-Xl2RJEndu8ntt2YoXbTPA/s400/Els+tres+porquets%252C+1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>5. Tot nen està en el seu dret de saber qui són Andersen,
Dahl, Rodari i molts d'altres. Les persones grans tenen l'obligació de posar a
l'abast dels nens tots els llibres, contes i poesies d'aquests autors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>6. Tot nen gaudeix plenament del dret a conèixer les faules,
els mites i les llegendes de la tradició oral del seu país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>7. El nen també té dret a inventar i a explicar els seus
propis contes, així com a modificar els existents, creant-ne la seva pròpia
versió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>8. El nen té dret a exigir contes nous. Els adults estan
obligats a nodrir-se permanentment de nous relats, propis o no, amb reis o
sense, curts o llargs. L'única cosa obligatòria és que siguin divertits i
interessants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>9. El nen sempre té dret a demanar un altre conte i a
demanar que li expliquin un milió de vegades el mateix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggk724jrybjt8s30CRtN1E4mMyrBLGqqKC8MAPAYgUlErY1qVXIV4_9s6IVx4PX3WxPv-xjRrdPZiz-GFI3IL5CbCY-nxCoSIph2dbHp1LMb52fYQM1X5vhXp_Ap6zFeID8IAsVJx7EUI/s1600/La+Blancaneus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="195" data-original-width="260" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggk724jrybjt8s30CRtN1E4mMyrBLGqqKC8MAPAYgUlErY1qVXIV4_9s6IVx4PX3WxPv-xjRrdPZiz-GFI3IL5CbCY-nxCoSIph2dbHp1LMb52fYQM1X5vhXp_Ap6zFeID8IAsVJx7EUI/s400/La+Blancaneus.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>10. Tot nen, per acabar, té dret a créixer acompanyat de les
aventures més trepidants, de les històries més emotives i de les narracions més
belles. Tot nen té dret a créixer acompanyat de l'entranyable «Hi havia una
vegada...», una expressió màgica que obre les portes de la imaginació en la
ruta cap als somnis més bonics de la infància.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWHKkHxWKrolIChS5f7o9C6gIsasJhfUQpYYwZNMchm4Kx0D_cVEUxICBOgHvdPjma2ktTnXuUJn-pXgKpUBsHetTSEcXx1zoG8QOqiW7esSg-L0mQpeay-SM7wMIKux-DmTnPwpi5aIU/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="361" data-original-width="599" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWHKkHxWKrolIChS5f7o9C6gIsasJhfUQpYYwZNMchm4Kx0D_cVEUxICBOgHvdPjma2ktTnXuUJn-pXgKpUBsHetTSEcXx1zoG8QOqiW7esSg-L0mQpeay-SM7wMIKux-DmTnPwpi5aIU/s400/Portada.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">«Drets del nens a escoltar contes» elaborats per
l'Associació Colombiana del Llibre Infantil, publicats a la revista «Alacena»,
del grup editorial S.M., i traduïts directament del castellà).<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; letter-spacing: -0.15pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: right 451.2pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-31471906129263547822019-04-11T00:00:00.000+02:002019-04-11T00:00:09.164+02:00“En Cornèlius”, una faula de Leo Lionni<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjQXrM2ERAjUx4tFXpGCsWLvLa1BcgNEyx66xPiO4EbNbxGxGgEBGUOKbZyS1jOlR4P0P0IsV4c_ZQKMwYtL3c9z7bPMfjv6qNJXeFSRKfzpnXn43N9vHeXCcgCK3Iy_Iu__j20_LgBWw/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1261" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjQXrM2ERAjUx4tFXpGCsWLvLa1BcgNEyx66xPiO4EbNbxGxGgEBGUOKbZyS1jOlR4P0P0IsV4c_ZQKMwYtL3c9z7bPMfjv6qNJXeFSRKfzpnXn43N9vHeXCcgCK3Iy_Iu__j20_LgBWw/s640/Portada.jpg" width="504" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">“En Cornèlius” és un excel·lent àlbum
del prestigiós Leo Leonni, traduït per Maria Lucchetti i molt ben editat per
Kalandraka que explica la història d’un cocodril que des que neix camina dret
en comptes de fer-ho de quatre grapes. I a sobre presumeix davant tothom dient
que, pel fet d’anar dret, ell veu més coses que cap altre cocodril no ha vist
abans.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<u><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Una faula
divertida i positiva per a primers lectors<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Leo Lionni
(Amsterdam,1910-1999), il·lustrador de primera fila, sap com ha de moure els
fils perquè una història, per senzilla que sembli, deixi sempre una petita
petjada en el lector i el faci somriure amb una dosi d’emoció. L’actitud d’en
Cornèlius, doncs, desperta una sèrie de sentiments com la gelosia, en la resta
de parents i amics, que no li fan cas, i alhora una certa fatxenderia per part del
protagonista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz8NC43WGnwu9fSwxdtT-w2BMzwiZOxlGW3LnP0z5_2UBrw_xn8shUaeHsXljKBV9YRakch5ugXj6IC_dxY3VmpG3ocUjYJ9HxrhcnLye0n6UXc6jRmavK-duyqmn4s-Z4PTjThKoJmek/s1600/Imatge+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1119" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz8NC43WGnwu9fSwxdtT-w2BMzwiZOxlGW3LnP0z5_2UBrw_xn8shUaeHsXljKBV9YRakch5ugXj6IC_dxY3VmpG3ocUjYJ9HxrhcnLye0n6UXc6jRmavK-duyqmn4s-Z4PTjThKoJmek/s400/Imatge+1.jpg" width="278" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La trobada amb un
mico serà el desllorigador d’aquesta trifulga i ajudarà a solucionar–la d’una
manera ben fàcil i on els sentiments adversos es redreçaran de seguida en un
desenllaç senzill, ple de complicitats i de sensibilitat, que no explicaré per
no avançar esdeveniments que han de ser descoberts en el moment de la seva
lectura, directament pel lector.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Les bèsties, això
sí, es posen d’acord i mostren actituds molt solidàries que fan que tot acabi
amb un somriure que s’encomanarà, sens dubte, als petits lectors. Leo Lionni
torna a mostrar la seva habilitat com a escriptor, il·lustrador i creador d’un
petit món ple de sensibilitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7W7RtVZmMXFwYkNWvAWh9-v4rw-VbtlTN1OT-1cmZpR3hyq7f0lQdzro8MvDIAnb5xgOzgbkyIxtMPJBNEipG-D8zU-SIDqWSW5QBJDvIFu6T_hl1RNVnYUoptNHQQQLvrQds3T47xCs/s1600/images+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="220" data-original-width="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7W7RtVZmMXFwYkNWvAWh9-v4rw-VbtlTN1OT-1cmZpR3hyq7f0lQdzro8MvDIAnb5xgOzgbkyIxtMPJBNEipG-D8zU-SIDqWSW5QBJDvIFu6T_hl1RNVnYUoptNHQQQLvrQds3T47xCs/s1600/images+%25281%2529.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Leo Lionni</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">L'experta en
literatura infantil Ana Garralón ha escrit sobre ell: "En tots els seus
llibres, Lionni crea petites i importants faules que alliçonen sobre la vida,
però no per moralitzar, sinó per permetre al nen retrobar-se amb el seu propi
món i oferir-li una alternativa segura".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-33578008320871878672019-04-08T00:00:00.000+02:002019-04-08T00:00:04.402+02:00“Una llàgrima, un somriure”, una infantesa a Damasc<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhikwejx73-iWTztqT3WQHczvAljxa2SHQTUgYh6pojThBPqhO0lJUiz-3kKgW4CRnGCu26uXgaVABDTw2bJc6i_ciXrfnTc3WHLrVBRI1s2KDYG-eEuE1iSaH2AKHb31ii0j6FeG5h0gU/s1600/IMG_20190320_0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1060" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhikwejx73-iWTztqT3WQHczvAljxa2SHQTUgYh6pojThBPqhO0lJUiz-3kKgW4CRnGCu26uXgaVABDTw2bJc6i_ciXrfnTc3WHLrVBRI1s2KDYG-eEuE1iSaH2AKHb31ii0j6FeG5h0gU/s640/IMG_20190320_0003.jpg" width="422" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">“Hi
havia una vegada<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">No
hi va haver cap vegada<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Fins
que una vegada va passar”<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Un text que comença d’aquesta manera
és probablement un text que amaga moltes veritats, tensa molts sentiments,
recorda moltes escenes, reviu molts sentiments...<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">“Una llàgrima, un somriure” és la
narració d’una infantesa, la de la seva autora, Luna Al-Mousli, nascuda a Melk
(Àustria) i que va créixer a Damasc. Becària del programa austríac START per a
adolescents immigrants, continua compromesa en iniciatives per a la integració
com TANMU, un projecte de suport a l’aprenentatge per a joves refugiats.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Una obra que ens interpel·la i ens commou<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
llibre de Luna Al-Mousli, traduït per Montserrat Franquesa i publicat al segell
editorial Nandibú de Pagès Editors, és un d’aquells textos capaç de somoure les
nostres consciències i que, d’alguna manera, la seva lectura ens pot portar a
reaccionar, si més no, no ens deixarà indiferents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vaig
viure catorze anys de la meva vida </i>–diu l’autora<i style="mso-bidi-font-style: normal;">- en una de les ciutats més antigues del món: Damasc. En 44 històries
de la meva infantesa recordo llocs que ja no existeixen i persones que ara no
són on eren abans..”</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu5VhhTVwZADcqdrg0UBEF2-vpdoO1ovdATqkkKftq6aKQSYzUr73uC3fmbdrjFBLJQ_pVgeeoMniffOreE_sSwGKi6ZwvEXFAo-atoXP0_-EmshQ8SClswFLW0HWXh8JCXYxitrJVSj0/s1600/IMG_20190320_0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1344" data-original-width="1166" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu5VhhTVwZADcqdrg0UBEF2-vpdoO1ovdATqkkKftq6aKQSYzUr73uC3fmbdrjFBLJQ_pVgeeoMniffOreE_sSwGKi6ZwvEXFAo-atoXP0_-EmshQ8SClswFLW0HWXh8JCXYxitrJVSj0/s400/IMG_20190320_0004.jpg" width="346" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">“Damasc,
una ciutat amb 1,834.740 habitants i jo- </span></i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">continua
escrivint<i style="mso-bidi-font-style: normal;">. M’agradava el nostre pis
davant per davant de la Biblioteca Assad. I encara m’agradava més la vista des
de l’habitació...”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">La protagonista va descrivint com era la seva
vida a Síria, la de la seva família, la del seu poble... la dels avis, sobretot
l’àvia, que tenia molta cura dels nets i netes: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sempre es llevava la primera, quan sortia el sol, per a resar i anar a
passejar amb la veïna. De tornada collia gessamí i el posava en una safata, al
costat de la tetera de te verd. Era el seu ritual cada matí.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">El text segueix narrant molts episodis de la
vida siriana i l’editor els presenta en la seva versió doble català-àrab,
completant d’aquesta manera una petita joia plena d’emoció, de delicadesa i de
sensibilitat. Un llibre per llegir a poc a poc intentant assimilar tanta
vitalitat i i, alhora, tantes situacions conflictives i dramàtiques que omplen
la vida dels seus personatges...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">En un apèndix final, l’autora resumeix en un
text més llarg com serà la seva vida fora de Síria i quines seran les
oportunitats que tindrà per refer la seva vida després d’un seguit
d’experiències dures i difícils entre les quals les impertinències dels
europeus i les seves preguntes i tafaneries: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contínuament m’havia de justificar per ser diferent i posicionar-me en
temes sobre l’islam i el món àrab... <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGdGzt_ACsaa3Ev_TQx8zBy1IQuxG_XuqLM6Mhy1pqE_J_cNqlwxh49kuAxcs022t3GYxoMmyob-cxSl4EzVqMksEEQzH5QDlmsyVLT44iFM__XgXycPHBo6-xF88iSk3xy2OIs7eBwI0/s1600/IMG_20190320_0006.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1001" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGdGzt_ACsaa3Ev_TQx8zBy1IQuxG_XuqLM6Mhy1pqE_J_cNqlwxh49kuAxcs022t3GYxoMmyob-cxSl4EzVqMksEEQzH5QDlmsyVLT44iFM__XgXycPHBo6-xF88iSk3xy2OIs7eBwI0/s400/IMG_20190320_0006.jpg" width="250" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Em
vaig prendre seriosament totes les oportunitats que m’oferia el fet de viure a
Viena...</span></i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tinc
la sort d’haver viscut el dia a dia dels dos països i d’haver gaudit de les
vacances també en tots dos. Cap no és perfecte, però puc agafar els millors
moments d’aquí i d’allà i gaudir-los. Tots dos formen part de mi”.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">No puc afegir-hi res més... Gaudiu bé
d’aquesta emocionant experiència. La història de la infantesa de la
protagonista Luna... <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El país on pel matí
l’àvia collia gessamí...</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep Maria Aloy<i style="mso-bidi-font-style: normal;">. <o:p></o:p></i></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-13633002124995955232019-04-04T10:45:00.000+02:002019-04-04T10:45:24.373+02:00La Caputxeta ha dit prou... i el conte ha canviat!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3qXFxMRkFngxTqr4xwBllRl3v3zl4Ub_Ob9Id8OGXWLZgJ6CdD817uVG4-gnX3rI0KZdVXrXyWfVK4Ev6vC5NomTb0k11BVkMmfBiwvx8Wd6POG8oymwJSgkMPktwu6JCbJmyLB80nVM/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1479" data-original-width="1600" height="590" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3qXFxMRkFngxTqr4xwBllRl3v3zl4Ub_Ob9Id8OGXWLZgJ6CdD817uVG4-gnX3rI0KZdVXrXyWfVK4Ev6vC5NomTb0k11BVkMmfBiwvx8Wd6POG8oymwJSgkMPktwu6JCbJmyLB80nVM/s640/Portada.jpg" width="640" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La Caputxeta està tipa de fer les
coses com han de ser, perquè és la tradició. “Sempre igual, sempre el mateix.
Però quan canviarà el conte?!”, pensa, avorrida.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Per això, un dia decideix canviar la
capa vermella per una de molts colors. Així, serà igual, però diferent. I el
que és més important: serà ella mateixa. Perquè, de vegades, això és el més
difícil de tot...<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Ser igual, però diferent...<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El missatge del conte és claríssim i
atractiu: per què sempre tot ha de ser igual? Per què hem de repetir sempre les
coses de la mateixa manera? La Caputxeta està farta de portar una caputxa
vermella, de trobar el llop, de portar el cistell a l’àvia... “Sempre igual,
sempre el mateix. Però quan canviarà el conte?!”. I per primera vegada va dir
que prou! La mare, estranyada, li pregunta: -No?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">-No, però sí –va respondre la nena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">-Sí, però no? –va preguntar la mare, sense
entendre res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIPrc4mUA16Rr8ER5vqQ8QraZJsSkHtFuvR_XnOapEUTSNhdOkKxGuUX5IMfhRkdyXNTNiBfMkkaQYGqK9e-DAM5yjmEwl0_R3QZh-kEk_rDSHf1_tJ10w1BWcXeHXo58LlJzNaMeT1f8/s1600/Imatge%252C+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1390" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIPrc4mUA16Rr8ER5vqQ8QraZJsSkHtFuvR_XnOapEUTSNhdOkKxGuUX5IMfhRkdyXNTNiBfMkkaQYGqK9e-DAM5yjmEwl0_R3QZh-kEk_rDSHf1_tJ10w1BWcXeHXo58LlJzNaMeT1f8/s400/Imatge%252C+2.jpg" width="347" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">La conversa sembla més aviat un enigma i la
Capu no té més remei que explicar-li que ja està cansada de fer les coses “com
han de ser”. I contesta: Aniré a ca la iaia, però com jo vulgui: en bici i amb
una capa multicolor. La mare li explica que les dones sempre havien dut una
capa vermella per travessar el bosc. És la tradició i ella havia de fer el
mateix. -Doncs jo no faré el mateix que les altres, perquè soc diferent –va dir
la Capu. És clar que sí, soc igual, però diferent. -Diferent, però igual? -Igual,
però diferent.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">I així van passar una estona, jugant i rient
amb les paraules.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Aquell dia, per primera vegada, el conte
podia canviar... La Capu va travessar el bosc en bici amb una capa de molts
colors. No cal dir que la iaia, en veure-la li diu: -Estàs... estàs igual. Però
diferent! Diferent, però igual –va ballar la Capu, fent onejar la seva capa
multicolor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">No vull explicar abans d’hora com continua la
història. Només afegiré que a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>partir
d’aquell dia, el món dels contes no va canviar, però sí la vida d’una nena que
ja no era només vermella. Era... “multicolor!” I, més important encara, era
“feliç perquè era ella mateixa”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIQsIHaM2_5V0UhIPECJgmpSeketTTPDxRGh7JS_dsIjox7KFwZu5GyO-4qEfQKDsE17f3A6pv6Q30Yd0rphAtwLxNbEtbS3kfJPkNMjZ8j0afQvhxQxDFHGKtNWNe-Wt8lHZ7jleQj50/s1600/Imatge%252C+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1452" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIQsIHaM2_5V0UhIPECJgmpSeketTTPDxRGh7JS_dsIjox7KFwZu5GyO-4qEfQKDsE17f3A6pv6Q30Yd0rphAtwLxNbEtbS3kfJPkNMjZ8j0afQvhxQxDFHGKtNWNe-Wt8lHZ7jleQj50/s640/Imatge%252C+1.jpg" width="580" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">La història no deixa de ser atractiva i
encoratjadora per al desenvolupament de determinades actituds davant la rutina,
la tradició, els costums més arrelats i a favor de la inquietud, la innovació i
el trencament de motlles.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">“Què em contes, Caputxeta?” és un excel·lent
àlbum amb text de José Carlos Andrés, il·lustrat bellament i amb una gran
sensibilitat per Èric Puybaret i publicat per l’editorial<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Animallibres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-53935100549799128622019-04-01T00:00:00.000+02:002019-04-01T07:43:29.123+02:002 d’abril, Dia internacional del llibre infantil<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0hn6r5VnLcmkHDYXajkY1XdDHgDT5lpi8PTGz0pLVPL5vrPu3WkP1w_5IlUtiejGzGNxXUJb1IZjascXOn2kZsfmXLsbR760FyZuTa8s5tFmKvMdco2iiI8MTgb55fR73G-MeiRQ5Res/s1600/dili-cartell_cat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="628" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0hn6r5VnLcmkHDYXajkY1XdDHgDT5lpi8PTGz0pLVPL5vrPu3WkP1w_5IlUtiejGzGNxXUJb1IZjascXOn2kZsfmXLsbR760FyZuTa8s5tFmKvMdco2iiI8MTgb55fR73G-MeiRQ5Res/s640/dili-cartell_cat.jpg" width="452" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: start;">(Kęstutis Kasparavičius)</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint
amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY
promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de
promocionar els bons llibres i la lectura entre els més joves.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Cada any, una secció nacional té
l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil
i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador,
perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que es
distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les biblioteques, centres
escolars, llibreries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">El missatge, enguany, s’ha encarregat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kęstutis Kasparavičius</b>, nascut el 1954,
reconegut artista internacional de llibres infantils, il·lustrador i escriptor
de Lituània. El mateix autor del text, traduït al català per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anna Rius,</b> ha estat també l’autor del
cartell. Aquest és el text:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Els llibres ens encomanen calma<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">«Tinc pressa!»... «Faig tard!»...
«Adeu-siau!»... Gairebé cada dia sentim aquesta mena d'expressions, no només a
Lituània –situada al bell mig d'Europa–, sinó a molts altres indrets del món. I
també molt sovint sentim que vivim a l'edat de l'abundància d'informació, la
pressa i la precipitació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Per contra, si prenem un llibre entre les
mans, de seguida ens sentim diferents. I és perquè els llibres tenen aquesta
qualitat meravellosa: ens encomanen calma. Tot just obrim un llibre i ens
endinsem en les seves tranquil·les profunditats, deixem de sentir que tot passa
corrents al voltant nostre sense que puguem apreciar res. Tot d'una, comencem a
adonar-nos que ja no cal fer unes feines molt urgents que realment tenen poca
importància. En els llibres, les coses passen a poc a poc i en un ordre precís
i estipulat. Potser és perquè les pàgines estan numerades, potser és perquè
mentre les passem cruixen dolçament i ens produeixen un efecte
tranquil·litzador. En els llibres, els esdeveniments del passat es troben
plàcidament amb els que han de venir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">L'univers del llibre és a bastament obert; la
realitat s'hi barreja alegrement amb la imaginació i la fantasia. I de vegades
ens demanem astorats si va ser en un llibre o en la vida real que vam
adonar-nos que bonic és veure caure d'una teulada les gotes de la neu fosa, o
que preciosa és la molsa flonja que recobreix la tanca del veí. ¿És gràcies als
llibres o gràcies a la realitat que hem après que les baies del ginebró són
amargants, a més de boniques? ¿Va ser en el món dels llibres o de veritat jèiem
sobre l'herba fresca, o hi sèiem amb les cames encreuades, contemplant els
núvols com solquen el cel?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Els llibres ens ajuden a no accelerar-nos,
ens ensenyen a fixar-nos en les petites coses; els llibres ens conviden, fins i
tot ens empenyen, a seure còmodament durant una bona estona, perquè acostumem a
llegir-los asseguts i els recolzem sobre una taula o els aguantem entre les
mans, oi?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">¿I no heu experimentat mai una altra
meravella: que quan llegiu un llibre, el llibre també us llegeix? Sí, segur,
els llibres també saben llegir. Us llegeixen el front, les celles, les comissures
dels llavis com pugen i baixen, però, sobretot, els llibres us llegeixen els
ulls. I mirant-vos als ulls, poden veure-hi... Bé, prou ho sabeu, vosaltres
mateixos!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Estic segur que els llibres no s'avorreixen
mai quan els teniu entre les mans, perquè algú que gaudeix de la lectura, tant
si és infant com adult, és molt més interessant que algú a qui els llibres li
són igual, que sempre competeix contra el rellotge, que mai té temps per
aturar-se i seure a observar què passa al voltant seu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Aquest
és el meu desig per a tothom en el Dia Internacional del Llibre Infantil:
Deixeu que hi hagi llibres interessants per als lectors, i lectors interessants
per als llibres!<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Escrit i il·lustrat per Kęstutis
Kasparavičius<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Traduït per Anna Rius<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-68546669730544299922019-03-28T00:00:00.000+01:002019-03-28T00:00:14.066+01:00“El pirata valent” de Ricardo Alcántara i Gusti<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9uGDSRJgxrPOn7i3jF57OEK76Dv8KLJzNLssaypAi5yjmnNY-akRS9UJA2UvTHjhi-pLykvm4ryKiO5IzHxK1HMcVGPbcCx0r_ta_SLT_BoyA0Qp-DbiRBVFZ44Sd-NcVp8WupNejynY/s1600/El+pirata+valent+%2528portada%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1117" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9uGDSRJgxrPOn7i3jF57OEK76Dv8KLJzNLssaypAi5yjmnNY-akRS9UJA2UvTHjhi-pLykvm4ryKiO5IzHxK1HMcVGPbcCx0r_ta_SLT_BoyA0Qp-DbiRBVFZ44Sd-NcVp8WupNejynY/s640/El+pirata+valent+%2528portada%2529.jpg" width="446" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">És tan valent, el pirata Joanot, <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">que quan s’enfada tothom fuig com pot. <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Quan surt a navegar, <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">els altres pirates comencen a tremolar. <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Dalt del seu immens bergantí, <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">trenca les onades com un dofí.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Té una espasa daurada <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">que sempre duu ben esmolada.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Un gran tresor busca, en Joanot, <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">acompanyat del seu ocellot.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">D’aquesta manera, amb rodolins ben divertits,
la petita aventura de Ricardo Alcántara, amb les divertides il·lustracions de
Gusti, publicada a Kalandraka, pretén expressar amb to d’humor i amb la
naturalitat pròpia de l’edat dels lectors joves, com reacciona el petit pirata
valent quan, arrossegat per la seva aventura apassionada i viscuda amb tota la
seva intensitat, sent que la mare el crida per donar-li el berenar...<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFUnPkc2yHsX6cjms1I6iuhaD-rhLWtZziCcJvmt1Kbk7LAEOviX9MCCeX74LCyVeFiOlFcOMkWM1-22GMYS977akfZiSLeX77YiU1vXxOvvUDqaWjqnglkdwefDwuHrZCZHaI5n45Svg/s1600/IMG_20190316_0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1383" data-original-width="1600" height="345" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFUnPkc2yHsX6cjms1I6iuhaD-rhLWtZziCcJvmt1Kbk7LAEOviX9MCCeX74LCyVeFiOlFcOMkWM1-22GMYS977akfZiSLeX77YiU1vXxOvvUDqaWjqnglkdwefDwuHrZCZHaI5n45Svg/s400/IMG_20190316_0001.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">Què
pot passar quan un pirata ferotge puja al pal major del seu bergantí, i en
plena aventura, la mare el crida per berenar? Doncs que en un tres i no res el
pirata valent que fa tremolar tots els pirates, es treu la cama de fusta, el
pegat de l’ull i el mocador vermell, abandona la tràgica aventura que està
vivint i, ràpid com el vent, baixa l’escala ben content. Perquè en Joanot sap
que per ser un pirata valent cal primer berenar sempre bé.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La senzillesa del conte es troba sens dubte
en aquest contrast que els autors són capaços de provocar entre la il·limitada
capacitat de la imaginació infantil, que va de pirata valent i la realitat més
quotidiana i habitual d’acudir quan la mare el crida perquè baixi a berenar.
Qualsevol repte, per fabulós que sigui, per les emocions vibrants que hagi
arribat a excitar en la vida de l’infant, pot quedar totalment bloquejat davant
d’un simple i senzill mossec. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFUz3L8c3CvubkDuqq9vK4Z7Wqfy-MoqeXrRcFQDx1xjTYK2SJyycI5ZU9m6JSa7wVDBOyi_rUm0oaPoDoyRdBXCT4xusV1EYS5FCkAYo9fviwo-xvroCQ0DrmwUjQGT2A6c_LrMXhA4I/s1600/IMG_20190316_0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1575" data-original-width="1600" height="392" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFUz3L8c3CvubkDuqq9vK4Z7Wqfy-MoqeXrRcFQDx1xjTYK2SJyycI5ZU9m6JSa7wVDBOyi_rUm0oaPoDoyRdBXCT4xusV1EYS5FCkAYo9fviwo-xvroCQ0DrmwUjQGT2A6c_LrMXhA4I/s400/IMG_20190316_0002.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">“El pirata valent” ha fet ja 30 anys i
segueix estimulant la fantasia de la mainada no sols amb les divertides rimes que descriuen aquesta trepidant peripècia que, sense sortir de casa, convida a solcar els
mars tot fent abordatges i buscant tresors, sinó també amb les descriptives
il·lustracions que acompanyen tota l’aventura del valent pirata.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-43511558392857575542019-03-25T00:00:00.000+01:002019-03-25T00:00:01.083+01:00“Cocoter”, la revista per a nens i nenes que ho volen saber tot!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCj7YJRFVR-F1nTxQFu9UIvzqVf3tRXWPT2VntKfDe_3XRUNCDDYNb29852RlR173b-uBX6ZXTK4xqhj8pJ49wCRLydQlftC4hcLtu2xEb7L5f11PFZwfrLz_8NkSFlxN6x1hEc07sHMs/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="900" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCj7YJRFVR-F1nTxQFu9UIvzqVf3tRXWPT2VntKfDe_3XRUNCDDYNb29852RlR173b-uBX6ZXTK4xqhj8pJ49wCRLydQlftC4hcLtu2xEb7L5f11PFZwfrLz_8NkSFlxN6x1hEc07sHMs/s640/Portada.jpg" width="480" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Acaba de publicar-se el primer número
de la revista “Cocoter”, una publicació temàtica per a nens i nenes a partir
dels set anys on els lectors joves trobaran una cinquantena llarga de pàgines
plenes de contes, articles, i tota mena d’activitats... La direcció d’aquesta
nova publicació va a càrrec de Maria Bertran<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Cal reconèixer que avui dia la creació
d’una revista infantil és una gosadia en una societat que llegeix poc i no està
per massa treballs ni tasques educatives que suposin reflexionar, consultar,
escriure i dibuixar. Tot dependrà, òbviament, de la sensibilitat de l’equip de
la nova revista a qui desitgem un bon èxit i resultats ben positius.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27Buq-aSWuFCPCZLAkZWhhM89JaM4QVgryuP1VgV40rUocIM0mQP9QfDAXitmzhfFp-3ldT9MfHIkX0xLpTjOKqceqXKa-xKsHAlk_rHe7PvvkpIsmwrmZN4RFH0stxTzwfAyOO2RpnQ/s1600/IMG_20190320_0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="812" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27Buq-aSWuFCPCZLAkZWhhM89JaM4QVgryuP1VgV40rUocIM0mQP9QfDAXitmzhfFp-3ldT9MfHIkX0xLpTjOKqceqXKa-xKsHAlk_rHe7PvvkpIsmwrmZN4RFH0stxTzwfAyOO2RpnQ/s640/IMG_20190320_0001.jpg" width="323" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Una revista monogràfica per als qui els bull
el cap a preguntes</span></u><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">L’ambició de la revista és positiva i pròpia
de qui comença una nova aventura i vol superar els impediments habituals d’un
repte com aquest i ofereix no sols uns productes interessants sinó una
acompanyament i una complicitat amb els futurs lectors per tal que s’ho passin
bé llegint la revista i descobrint-ne els coneixements que s’hi descriuran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Aquest número 1 (hivern de 2018) que
presentem avui va d’Oceans. Hi podem trobar articles sobre balenes, peixos
abissals, corrents marins, l’origen dels oceans, la contaminació, la volta al
món, els vaixells... També hi podem llegir dades curioses, contes d’aventures
amb pirates, tortugues, sirenes i illes perdudes!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhisf8SiVcszlLLMC2USS7w5R88V6TG7HWTIZfPhOXiaM_xBg8xaCnqe7VYsRMg5ntKn7oGgQYepekSZKn9UYTfDY6YqS5HprCvRKBT9TOnWSg6HloN-qc1vdiH5bkDrXwwOaJT-mLyFeg/s1600/Dxg6nZjWwAIoAUa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="617" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhisf8SiVcszlLLMC2USS7w5R88V6TG7HWTIZfPhOXiaM_xBg8xaCnqe7VYsRMg5ntKn7oGgQYepekSZKn9UYTfDY6YqS5HprCvRKBT9TOnWSg6HloN-qc1vdiH5bkDrXwwOaJT-mLyFeg/s400/Dxg6nZjWwAIoAUa.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">El menú complet d’aquesta primera revista és
divers, variat i ben estructurat. En l’apartat de narrativa de ficció ens hi
trobem quatre contes, sempre relacionats poc o molt en el tema monogràfic de la
revista, o sigui, els oceans. Aquests quatre contes, que no van signats però sí
molt ben il·lustrats, són els següents: “L’illa perduda”, “Sabotatge”, “La
tortuga badoca” i “El molinet màgic”. A l’apartat d’articles, que és el més
treballat, hi trobem articles com ”Les balenes, el gegants de l’oceà”, “Breu
història dels vaixells”, “Peixos abissals”, “Històries de la volta al món”
“L’oceà en dades”, “Per què hi ha aigua a la terra?”, “Corrents marins”,
“Alerta! Mar de plàstic” i “Per esprémer el coco”. Tampoc no van signats
aquests articles, malgrat el seu interès i amenitat.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El món de la poesia ha reservat un petit i
únic apartat en aquesta ocasió, al poema “La balena” de la veterana poeta Joana
Raspall. I, finalment, la revista dedica unes pàgines a jocs, entreteniments i
altres activitats plàstiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl7V-PRth4P0T99fu7vZlb4qgvB893UGSKw_YIoOZTPrA2RocltpXvY0zhWcU1SIH538t-p2z4_EZUFoggx-K4eQTrm0ch5CXCksknN4WS8tgunlGkWl_cjVkpoyXLYlYbT-moMs9L0Y4/s1600/IMG_20190320_0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1087" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl7V-PRth4P0T99fu7vZlb4qgvB893UGSKw_YIoOZTPrA2RocltpXvY0zhWcU1SIH538t-p2z4_EZUFoggx-K4eQTrm0ch5CXCksknN4WS8tgunlGkWl_cjVkpoyXLYlYbT-moMs9L0Y4/s640/IMG_20190320_0002.jpg" width="434" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">La revista és plena de materials diversos per
passar-s’ho bé. Caldrà veure si l’equip responsable de la seva publicació podrà
mantenir l’atenció, la curiositat i sobretot la complicitat dels lectors.
Esperem que així sigui i els desitgem molta sort.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-56008734199707866622019-03-21T00:00:00.000+01:002019-03-21T00:00:04.521+01:00“T’avorreixes, Minimoni?”, un nou àlbum de Rocío Bonilla<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNcrIOKlQ-9bUXaKhIFZvpJDR5G0ukERRrjal-AN7VE7I8B01SYY1E1DLaudZXD9XPht1aPXywL2v9F4ha31X6BOUOyl2x9nDTNAA1oX7eqA9eXyHahe9M29iodUnIKPjEqsTJ0ONm22U/s1600/Portada+Minimonis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1202" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNcrIOKlQ-9bUXaKhIFZvpJDR5G0ukERRrjal-AN7VE7I8B01SYY1E1DLaudZXD9XPht1aPXywL2v9F4ha31X6BOUOyl2x9nDTNAA1oX7eqA9eXyHahe9M29iodUnIKPjEqsTJ0ONm22U/s400/Portada+Minimonis.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">“T’avorreixes, Minimoni?” és un nou
àlbum de l’editorial Animallibres dins la sèrie de contes de Rocío Bonilla, entre
els quals hi figuren títols com <a href="http://mascarodeproa.blogspot.com/2017/03/la-muntanya-de-llibres-mes-alta-del-mon.html">“Lamuntanya de llibres més alta del món” </a>o bé l’editadíssim <a href="http://mascarodeproa.blogspot.com/2015/10/de-quin-color-es-un-peto-un-bonic-album.html">“De quin color és unpetó”.</a></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">La Mònica, a qui tothom anomena Minimoni,
s’ha fet gran i, encara que continua pintant, també fa moltes altres coses:
anar d’excursió, retrobar-se cada dilluns amb els amics i les amigues a
l’escola, practicar hoquei, llegir a la biblioteca, jugar amb l’àvia… Però els
diumenges no hi ha res a fer. Quin avorriment!<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNHOQHC-c57eZl2EBuVbhuX8DBU4iLvZI6pXXVnwuithB-dvIsUmphYBDDVNDAxZwcbKPMELuEvDru0Addgcm8w3rR9HGPfEWmQ_NmGLGp-mLr_A-K5EWt-sLiTvC_NyTjuI1oo0NQD9A/s1600/avi%25C3%25B3+de+paper.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1296" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNHOQHC-c57eZl2EBuVbhuX8DBU4iLvZI6pXXVnwuithB-dvIsUmphYBDDVNDAxZwcbKPMELuEvDru0Addgcm8w3rR9HGPfEWmQ_NmGLGp-mLr_A-K5EWt-sLiTvC_NyTjuI1oo0NQD9A/s400/avi%25C3%25B3+de+paper.jpg" width="357" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">La “Minimoni, una protagonista excepcional i
inquieta<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">La protagonista comença explicant en primera
persona què li passa: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">He crescut tant que fins i tot ja vaig
a l’escola dels grans!<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Per això ara tinc una agenda, on
apunto les coses que faig cada dia.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">L’àlbum incorpora unes pautes perquè els
lectors puguin utilitzar-les com a agenda per anotar les seves activitats. I la
noieta continua dient què li agrada: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">I m’agraden tots els dies de la
setmana! Els dilluns em retrobo amb els amics. Els dimarts m’entreno a hoquei.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Els dimecres llegeixo a la biblioteca.
Els dijous vaig a un taller de pintura. Estic aprenent moltíssim. Els divendres
passo la tarda amb l’àvia Lola! Els dissabtes anem d’excursió.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">El problema gros de la Minimoni és els
diumenges: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Però els diumenges... Els diumenges no
hi ha res a fer!!! M’avorreixo!! Els diumenges no m’agraden gens.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Avorrir-se no serveix per res!<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Què podria fer per no avorrir-me?<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEufYp2LSbqUvNYE5pdQqXeaizGyREHCO5wiNV4qpTN8gFCzqRCqtN0H9MkEkUFJ3Twrpj51nCBe-KfGTorFEwVqqE8mxGpFdx6JTe8hAssM38yXCLPifQThZhsy6pVTvVQ7wD_HHdmGc/s1600/No+s%25C3%25A9+qu%25C3%25A8+fer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1197" data-original-width="1600" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEufYp2LSbqUvNYE5pdQqXeaizGyREHCO5wiNV4qpTN8gFCzqRCqtN0H9MkEkUFJ3Twrpj51nCBe-KfGTorFEwVqqE8mxGpFdx6JTe8hAssM38yXCLPifQThZhsy6pVTvVQ7wD_HHdmGc/s400/No+s%25C3%25A9+qu%25C3%25A8+fer.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><o:p> </o:p></span></i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14pt;">A partir d’aquest moment, la tasca de la
protagonista serà consultar diverses bestioles amigues què li aconsellen de fer
els diumenges per vèncer aquest avorriment... I s’incorporen a la història un
ratolí, un conill, un rat-penat una aranyeta, un pingüí, una balena i, fins i
tot, un extraterrestre... Tots li donen un consell o bé li diuen que tampoc no
ho saben...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">I no puc explicar més coses ja que el
desenllaç és imminent i cal que el lector el rebi com una petita sorpre</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14pt;">sa que
és la finalitat d’aquest àlbum i de la majoria de contes.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW7oRdOzM_IsGbT1OBqiyT36Y8CChyphenhyphen0iTsA3hVXDXS4J0ySXWnoSpQgfru4fSng-0cykhYRlGWpf97Za53yaochhueEoO__7CtbAoy5-mxJqwdhJbs6pUp-tZd-nqyLpPiDzDo9dj609E/s1600/IMG_20190315_0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1260" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW7oRdOzM_IsGbT1OBqiyT36Y8CChyphenhyphen0iTsA3hVXDXS4J0ySXWnoSpQgfru4fSng-0cykhYRlGWpf97Za53yaochhueEoO__7CtbAoy5-mxJqwdhJbs6pUp-tZd-nqyLpPiDzDo9dj609E/s320/IMG_20190315_0002.jpg" width="251" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14pt;">Només subratllaré la riquesa de tot el volum,
l’excel·lent edició, l’exuberància de les il·lustracions, totes elles molt
descriptives, com és habitual en els àlbums d’aquesta mateixa autora. Es tracta
d’il·lustracions que els petits lectors reconeixen clarament i els diverteix
per la gràcia, la forma, les expressions dels personatges i la seva disposició
dins la pàgina. És per aquest conjunt de motius que no és gens difícil
comprendre per què agraden tant aquestes històries i per què són celebrades per
als nois i noies des de ben petits i per què les recomanem amb entusiasme i efusivament.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-82162831732151607422019-03-18T00:00:00.000+01:002019-03-18T00:00:05.722+01:00Quan la protagonista d’un relat és una simple maleta...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrKwliT0gbx6puELlaynlpuidQ0S5OhGxhUUQ5t98opJLjGaHqW2nctV_VH0TCD0QhbC9V8L_LCDhWlHzdVi9AJXY_YoMkeiqN1j30jDGgCpXOkZjfpukLAtH0A2IfCdhvupO1-TeGuFM/s1600/portada-maleta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1124" data-original-width="800" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrKwliT0gbx6puELlaynlpuidQ0S5OhGxhUUQ5t98opJLjGaHqW2nctV_VH0TCD0QhbC9V8L_LCDhWlHzdVi9AJXY_YoMkeiqN1j30jDGgCpXOkZjfpukLAtH0A2IfCdhvupO1-TeGuFM/s640/portada-maleta.jpg" width="454" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">Un
relat poètic que ens porta a reflexionar <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">sobre
la tendència cíclica de la història,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que tendeix a repetir-se, com si<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no n’aprenguéssim mai prou.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Una maleta no és un objecte qualsevol.
A l’interior, s’hi poden desar una pila de coses, o no res. Pot ser un trasto
inútil, convertit <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en un autèntic tresor.
La història d’aquesta maleta va començar ara fa més de cent anys, en una vall
dels Pirineus i es converteix, per tant, en testimoni d’una part de la Història
del segle XX.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Difícilment i rarament una maleta sola
es converteix en la protagonista d’una història. L’escriptora Eva Parera
(Barcelona, 1972), però, ha reeixit de forma excel·lent reservant-li tot el
protagonisme d’aquesta història, sòbriament il·lustrada per Maria Hergueta i
publicada per Babulinka Books, una lectura destinada a lectors a partir dels
tretze anys, segons la contracoberta del llibre.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El relat “La maleta” és un text original i singular que
dibuixa una mena de viatge que el lector emprèn acompanyat d’una maleta que va
passant de mà en mà a través de diversos personatges i de determinats moments
més o menys històrics de la humanitat. Els personatges, òbviament, canvien però
la maleta roman sempre fidel a cada un d’ells. Fidel i útil per transportar els
objectes que calgui així com el vestuari i altres andròmines. Sovint pot ser un
trasto inútil o bé, convertir-se en una autèntic tresor. Com ja he anunciat, la
història d’aquesta maleta comença més o menys al mateix temps que el segle XX, en
una vall dels Pirineus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">La maleta, doncs, va recorrent els diversos
escenaris de la història com són, per exemple, la Revolució Industrial que fa
que homes i dones de muntanya migrin cap a les ciutats. També recorre el
paisatge rural de les colònies tèxtils on la Maria s’ha de traslladar com a
mestra teixidora per fer anar un teler. A la maleta hi guardava les herbes
remeieres que s’havia endut...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjIKiUSIPd30KYyt7Bp-01N_Y5Tdwx2ky0C8nl6p9Z1B39tqy805kS7J9LEGD0L0QBCAuwOf7YlcK0WV_Aq5dAyvo_WV-nFW_CJSLEEsyHVWgPiqB3qAuw7-ZENVqLtwGmPcHBGMJ61Zw/s1600/la-maleta-interior-e1549466920864.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="253" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjIKiUSIPd30KYyt7Bp-01N_Y5Tdwx2ky0C8nl6p9Z1B39tqy805kS7J9LEGD0L0QBCAuwOf7YlcK0WV_Aq5dAyvo_WV-nFW_CJSLEEsyHVWgPiqB3qAuw7-ZENVqLtwGmPcHBGMJ61Zw/s640/la-maleta-interior-e1549466920864.jpg" width="496" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Més endavant, la Maria regala la maleta a el
Salvador per agrair-li l’espectacle que li acaba d’oferir mostrant-li les
imatges d’un cinema naixent que la captiva des del primer moment. Però en
Salvador coneix l’Àngela i es queda a viure amb ella i es dedica a fer envellir
el vi i a extreure’n les millors aromes. Fins que va esclatar la Gran Guerra,
la primera guerra mundial...i quan s’inaugura el primer tram de metro de
Barcelona...Les eleccions de 1931 donen pas a la Segona República Española, que
provoca l’exili del monarca Alfons XIII. Adolf Hitler guanya les eleccions a Alemanya
l’any 1933. La Guerra Civil havia començat, la més dolorosa, la que enfrontava
veïns i germans.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I la maleta va va servir
per fugir a l’altre cantó dels Pirineus davant la brutal repressió de l’exèrcit
de Franco...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">La Violeta, que és ara la portadora de la
maleta, és capturada i traslladada als camps de refugiats del Rosselló. Sense
aigua, sense sostre, sense dignitat. Asseguda sobre la maleta, suplicava una
manta i un tros de pa. Al seu voltant hi havia una pila de dones. Homes i nens.
Entre els quals, un nadó orfe que plorava a cor què vols. (1940).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Una nit, carregada amb maleta i nena, la
Violeta es va escapar amb l’angoixa al coll i la por als genolls. Va poder
arribar a una estació de tren. I d’allà, cap a Marsella. Europa quedava enrere,
s’obria davant seu un nou horitzó. Creuar l’Atlàntic va costar més nits i
tempestes de les que haurien volgut. Però finalment la van veure; la dama de la
torxa sempre encesa. Nova York, terra d’oportunitats. (1942).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">No explicaré com i on va acabar anant la
maleta. Només diré que a través d’un desenllaç un pèl boirós i complex, la maleta
va viatjar cap a països on feia més falta, juntament amb altres objectes
necessaris. No se sap a quines mans va anar a parar...però el lector sap que seguirà
passant de mà en mà buscant noves vides de nous personatges...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Una nota final, a manera de resum o de
bufetada solemne, ens recorda que “La maleta” és un relat emotiu i poètic que
ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix
a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-28995099985945225762019-03-08T00:00:00.000+01:002019-03-08T00:00:01.055+01:00“Un món de dones extraordinàries”<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilTvxI5KJnsQwNQbvQ1kmr08L39WGBTZY7GyiB47pSSkyUS72MBA9JgiXUHamyRHDqx5lQX2RXd7TVZxXEfDreMfVB3wGgj9Fsu_N2W1etvEjpjw1ttqitnvC4uWpD509E1yLQY5jNMZ4/s1600/IMG_20190302_0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1193" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilTvxI5KJnsQwNQbvQ1kmr08L39WGBTZY7GyiB47pSSkyUS72MBA9JgiXUHamyRHDqx5lQX2RXd7TVZxXEfDreMfVB3wGgj9Fsu_N2W1etvEjpjw1ttqitnvC4uWpD509E1yLQY5jNMZ4/s640/IMG_20190302_0001.jpg" width="476" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>Avui, com ahir, el poder</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>discrimina per raó de gènere;</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>avui, com ahir, la reacció</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>patriarcal es converteix en</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>violència cada cop més visceral.</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">(Xavier Domènech)</span></div>
</div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">“Un món de dones extraordinàries”,
d’Eva Prada, publicat per l’editorial Animallibres és una invitació a fer un
viatge pels cinc continents, a través de les diferents èpoques de la humanitat
per descobrir les biografies de dones que van marcar la història. En aquest
viatge podem conèixer molts noms propis que no haurien d’haver caigut mai en
l’oblit ni en la invisibilitat.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Es tracta d’un llibre que fa justícia
a la qüestió del reconeixement de les dones que, injustament discriminades, han
estat més aviat marginades i ignorades i que ja és hora de homenatjar-les i
retornar-los el reconeixement que sens dubte es mereixen.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">L’àlbum, excel·lent i molt ben editat,
conté les breus biografies de 82 dones extraordinàries i va destinat a lectors
a partir dels vuit anys, tenint en compte que algunes biografies són més
adaptades a aquesta edat que d’altres que són més científiques o tècniques. Les
biografies estan distribuïdes per continents. Gràcies als mapes i les
cronologies que inclou l’obra, els lectors podran ubicar fàcilment aquestes dones
extraordinàries en el lloc i el moment històric en què van viure.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOeZBgn0iX9QtFY94Z1eTDpqPis00MMNR_Q-MpfX9pPELaxH3ulQG0ys4rHwVPtCzB9Nll4ViA7Qwg_EIQGNL5JvNQQ3nRnuM9-cAOwDCtX7sMKGc28ZBaaNF3fxyUnrcNt_IPF8wRLJw/s1600/Ching-Shih-%2528pag.55%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="976" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOeZBgn0iX9QtFY94Z1eTDpqPis00MMNR_Q-MpfX9pPELaxH3ulQG0ys4rHwVPtCzB9Nll4ViA7Qwg_EIQGNL5JvNQQ3nRnuM9-cAOwDCtX7sMKGc28ZBaaNF3fxyUnrcNt_IPF8wRLJw/s640/Ching-Shih-%2528pag.55%2529.png" width="416" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Ching Shih</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></u>
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Dones extraordinàries a cada continent</span></u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Distribuïdes, doncs, per continents,
m’agradarà destacar alguns casos de dones excepcionals de tot el món, la
majoria invisibles des de sempre. Espero ajudar a donar-los llum.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">De l’Orient Mitjà, en el que ara són països
com l’Iran, Síria o Turquia, identifiquem algunes de les arrels del nostre món
actual i cada vegada sabem més de les dones que van habitar aquelles primeres
civilitzacions. D’aquestes dones, l’àlbum de l’Eva Prada en destaca catorze.
Catorze dones, com a mínim, importants i cèlebres. En vull destacar un parell:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Zenòbia</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: enmig de dos
imperis poderosos, el, romà i el persa, es va convertir en la dirigent del breu
imperi de Palmira. Va viure a la Síria del segle III. Fou una dona culta i
dominava diverses llengües. Es va convertir en un personatge mític.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Roxelana</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: (Turquia, segle
XVI). Fou l’esposa del sultà Soliman el Magnífic amb qui va mantenir una gran
història d’amor. Va arribar a ser una de les dones més influents d’aquell
segle.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5C2SiMdXGDiLuMvKFTruRvtQ78rTKXshWvcw5lF3KwaJ77XL3tZbxD51dtFfy0K3dwRXaeSQr7vlJnOQ8udyvHFBH4Mk70w7KiFXydGiJ_rKskNRALeC21yVCHHdvZmsgDp8o9eDxnfc/s1600/El-cavaller-d%2527Oliveros-%2528pag.67%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="933" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5C2SiMdXGDiLuMvKFTruRvtQ78rTKXshWvcw5lF3KwaJ77XL3tZbxD51dtFfy0K3dwRXaeSQr7vlJnOQ8udyvHFBH4Mk70w7KiFXydGiJ_rKskNRALeC21yVCHHdvZmsgDp8o9eDxnfc/s640/El-cavaller-d%2527Oliveros-%2528pag.67%2529.png" width="496" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">El cavaller d'Oliveros</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Del continent africà, l’àlbum citat tretze
dones. Una mirada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>atenta ens permetrà
adonar-nos de la importància que tenen les dones en moltes societats africanes.
També en destacaré dues:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Nefertiti</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: va estar casada
amb Amenhotep IV. Va viure a l’Egipte del segle XV abans de Crist. Fou una
llegenda mítica, una gran diplomàtica i enamorada de l’art i de la iconografia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Hipàtia d’Alexandria</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: (Egipte,
segle IV). Dona de gran cultura: matemàtica, astrònoma i filòsofa pagana. Fou
perseguida i martiritzada fins a la mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Pel que fa a les terres d’Amèrica, abans de l’arribada
de Colom, en aquest enorme continent s’havien desenvolupat importants
civilitzacions en les quals van destacar nombroses dones, que van tenir un gran
protagonisme en la lluita per la independència. A l’àlbum en trobem disset de
biografiades de les quals també en destacaré dues: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV8VcCqBz0kK0NPh0ObIKmL9E1-O_mXP9HApdsU9khe7QR_9r6tZ8usTmr8tld2HKEExdcWPPXppUmkYTHVuDNzk5X1ek2i9rpZyz_e_NKmEFbPPUFTJey-zvG3kSYJWJjkuddozY1IMs/s1600/Josina-Muthemba-Machel-%2528pag.29%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1300" data-original-width="794" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV8VcCqBz0kK0NPh0ObIKmL9E1-O_mXP9HApdsU9khe7QR_9r6tZ8usTmr8tld2HKEExdcWPPXppUmkYTHVuDNzk5X1ek2i9rpZyz_e_NKmEFbPPUFTJey-zvG3kSYJWJjkuddozY1IMs/s640/Josina-Muthemba-Machel-%2528pag.29%2529.png" width="390" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Josina Muthemba</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Annie Edson Taylor</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: Va viure als
Estats Units del segle XIX. A l’inici del segle XX, quan encara no existien els
esports d’aventura, aquesta dona, ja sexagenària es va convertir en la primera
dona a llançar-se per les cascades del Niàgara i... va sobreviure! Valenta i
agosarada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Dèlia Akeley</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: va viure als
Estats Units el segle XX. Fou una gran exploradora de l’Àfrica, especialment de
Kènia. Va conviure amb els pigmeus de les selves africanes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Àsia és un continent immens on existeixen,
des de l’antiguitat, grans civilitzacions que han marcat la història, amb
importants progressos tècnics i culturals, però també amb guerres terribles
entre potències. Al continent asiàtic trobem grans noms de dones importants.
Per exemple:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Fu Hao</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: és del segle XIII
abans de Crist. Fou emperadriu, sacerdotessa i i alhora general d’un exèrcit i
va emprendre campanyes militars diverses. Una guerrera famosa i mítica...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Valentina Tereixkova</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: Pertany a
la Rússia del segle XX. Amb tan sols 26 anys es va convertir en la primera dona
enviada fora de l’òrbita terrestre, el 16 de juny de 1963. Va desenvolupar una
intensa carrera política.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZcHXoJx895joy78ASCCbZ7iMZgQIBtPfmpkDHtgrmxkcXexgEYdUiG1aRioFTSl3tDDln4iiF293TEMbiQVTOMHWb3PDOINJ1EJQsz9_ROqXWU8XhR5HItOj0LoaSeAKGFacCz2ksuBw/s1600/Les-germanes-Touza-%2528pag.76%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1045" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZcHXoJx895joy78ASCCbZ7iMZgQIBtPfmpkDHtgrmxkcXexgEYdUiG1aRioFTSl3tDDln4iiF293TEMbiQVTOMHWb3PDOINJ1EJQsz9_ROqXWU8XhR5HItOj0LoaSeAKGFacCz2ksuBw/s640/Les-germanes-Touza-%2528pag.76%2529.png" width="444" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Les germanes Touza</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Som a Europa i ens toca de prop. És un
continent petit amb una gran diversitat cultural amb una història plena de
clarors i d’ombres, bressol de grans avenços per a la humanitat però molt
sovint amb massa prejudicis contra les dones... En destacaré quatre, de les
divuit que cita l’àlbum:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Agripina</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: alemanya del
segle I. Estava vinculada a una de les seues més importants del poder imperial.
Besneta de Marc Antoni, mare de l’emperador Neró i germà de Calígula. Va ser
també emperadora. Va morir en estranyes circumstàncies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Anne Bonny</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: irlandesa del
segle XVIII: Es va casar amb un pirata i va arribar a ser una de les pirates
més famoses de la història. Tenia un caràcter aguerrit. Es va haver de
disfressar d’home per passar desapercebuda i ser acceptada per la tripulació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Mata-Hari</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: fou l’espia més
famosa de tots els temps. Holandesa del segle XX que es va traslladar a
Indonèsia. Va triomfar a Europa com a ballarina. La seva figura pertany a la
llegenda negra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Nora Baker</span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">: és del Regne Unit
del segle XX. Fou una heroïna britànica de la Segona Guerra Mundial.. Pertanyia
a una família musulmana procedent de l’Índia. Va tenir una excel·lent formació
musical i literària. Va ser traslladada al camp de concentració de Dachau i condemnada
a mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">L’àlbum que presentem avui només cita dos
noms de dona quan parla d’Oceania. Són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Edith
Corbet</b> (Austràlia del segle XIX, una pintora important i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nancy Wake</b> (Nova Zelanda, segle XX).Fou
una espia britànica de la Segona Guerra Mundial. Periodista i corresponsal de
premsa. Buscada per la Gestapo per la seva gran activitat política.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Dones catalanes</span></u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">A “Un món de dones extraordinàries”, però, no
hi trobem dones catalanes i això no vol pas dir que no hi hagi hagut d’importants,
a casa nostra. Per això m’atreveixo a donar alguns noms per tal de no ser
injustos ni insolidaris i citar-ne algunes sabent que no hi seran totes. Cada
un dels lectors pot buscar-ne i trobar-ne més per poc que investigui.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIBqe_35uUUO2U7JQPCt0QyUsHlLX3FQNy2iSwYSTCjBUqJbPx2gxabojUx-b4p7Q3IgFCkMp3HRn3Mj5iCxCdtp5k-gyyJWx08n_rCeN1BWPIcaBQpWJiLbAJu0NCt4x1tdSWsuX3RoM/s1600/BGJJGRGCIAEKgaF.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIBqe_35uUUO2U7JQPCt0QyUsHlLX3FQNy2iSwYSTCjBUqJbPx2gxabojUx-b4p7Q3IgFCkMp3HRn3Mj5iCxCdtp5k-gyyJWx08n_rCeN1BWPIcaBQpWJiLbAJu0NCt4x1tdSWsuX3RoM/s400/BGJJGRGCIAEKgaF.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Joana Raspall</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">En cito algunes que han estat transcendents
per a Catalunya per les seves aportacions en diversos camps, especialment de la
cultura i de les arts: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor Catal</b>à
que va canviar el seu nom per passar més desapercebuda. Es tracta de
l’escriptora Caterina Albert; <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca
Bonnemaison</b> (1872-1949): va crear l’any 1909, a Barcelona, l’Institut de
Cultura i Biblioteca Popular de la Dona; <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mercè
Rodoreda</b> (1908-1983), l’escriptora catalana més important del segle XX; <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joana Raspall</b> (1913-2013),
bibliotecària i poeta especialment per a lectors joves. En altres camps tenim,
per exemple, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roser Capdevila</b>, una de les millors il·lustradores de casa nostra, creadora
de les Tres Bessones; <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rosa Sensat</b>
(1873-1961) divulgadora dels principis pedagògics humanístics en el camp de
l’educació al nostre país; <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Emma de
Barcelona</b> (880-942) filla del comte de Barcelona Guifré el Pilós i abadessa
de Sant Joan de les Abadesses. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lola
Anglada, Muriel Casals, Montserrat Roig, Frederica Montseny, Maria Mercè Marçal
Neus Català</b>, entre moltes d’altres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Serveixi el comentari d’aquest bloc per
incidir en una problemàtica de gran actualitat que gira a l’entorn i a favor
del reconeixement dels drets de les dona, justament avui que celebrem el seu Dia
Internacional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-89705003088422527842019-03-01T09:12:00.000+01:002019-03-02T18:59:00.155+01:00Bon dia, senyor Josep Maria Folch i Torres!!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv-RZxTjT-xhz6O0CcYno8ZwN-fP7bJ9OhBfBHR0GIrx1prpVyU7cirgjA9PCmS-C-El_fy_C_UlpcjD5eF7vEt_LChxkLPZMWXVfFWukFemRBtlVlvv9oThI5Rs94UYlX2skthL_dlJI/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="814" data-original-width="537" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv-RZxTjT-xhz6O0CcYno8ZwN-fP7bJ9OhBfBHR0GIrx1prpVyU7cirgjA9PCmS-C-El_fy_C_UlpcjD5eF7vEt_LChxkLPZMWXVfFWukFemRBtlVlvv9oThI5Rs94UYlX2skthL_dlJI/s640/Portada.jpg" width="422" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Bon dia, pare”, de Ramon Folch i Camarassa, és el llibre
que el fill petit de Josep Maria Folch i Torres va publicar l’any 1968 a Les
Edicions de la Rosa Vera. Segons el seu autor, es tracta d’un llibre que no ha
pretès mai de ser<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“la” biografia d’en
Josep Maria Folch i Torres Aquest llibre només vol
ser una nova aportació a nivell familiar, a la futura biografia que esperem i
el seu objectiu és evocar la figura de l’autor d’En Patufet de forma planera,
accessible i a moments divertida per tal que els lectors es familiaritzin amb
un dels personatges més estimats pels seus, per tot un poble, pels que vivien
amb ell dia a dia, pels seus fidels lectors.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Representant de tota una època del nostre país, admirat amb
fervor pels seus lectors, però alhora criticat, també, pels que no sabien o no
volien avaluar amb justícia la seva obra senzilla, directa i tanmateix
inimitable i única. Les seves “Pàgines Viscudes”, els seus “Pastorets”, les
seves “Novel·les” i altres contes i obres de teatre recreen el petit gran món
literari d’un personatge cèlebre que constitueixen un document únic, amarat de
l’especial barreja de bonhomia i ironia, humor i sentiment.<o:p></o:p></span></b><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglYEaRJ9oFNhxhmGUP-SyfDWlV4SuOp2VBu7LtghC-P8SY20SkocvARnkGAzLbaYOKIEtHYAsQYAXF-zZns9QAZq6tr0UWs2WxUp6jJNAJ9gX4y6mxjyW4GJQ01iM3v_yGoZgV6HBvcl0/s1600/Les+aventures+d%2527en+Massagran+%2528portada%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="183" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglYEaRJ9oFNhxhmGUP-SyfDWlV4SuOp2VBu7LtghC-P8SY20SkocvARnkGAzLbaYOKIEtHYAsQYAXF-zZns9QAZq6tr0UWs2WxUp6jJNAJ9gX4y6mxjyW4GJQ01iM3v_yGoZgV6HBvcl0/s640/Les+aventures+d%2527en+Massagran+%2528portada%2529.jpg" width="424" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep Maria Folch i Torres va néixer el
dia 29 de febrer de 1880 a Barcelona. El sol fet d’haver nascut un 29 de
febrer, -explica el seu fill, l’autor del llibre- ja tenia un caire d’excepció,
de singularitat. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De dies 29 de febrer
només n’hi ha un cada quatre anys. Això vol dir que en els setanta anys de la
seva vida el pare només va poder celebrar el seu aniversari setze vegades! Qui
sap si això no explica la pervivència en ell de la frescor d’esperit que li
permetia, als cinquanta, als seixanta anys, de continuar pensant i escrivint
per a la gent jove.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La
vida de Folch i Torres va ser atzarosa i singular, amb etapes molt productives
i d’altres de molta misèria econòmica. Els vuit fills i els pocs ingressos
sobretot de la primera època, feien difícil tirar la família endavant. La seva
enorme vitalitat va provocar que resolgués molts dels seus problemes, i portés
a terme, decididament, molts projectes com a escriptor i autor teatral. És molt
descriptiva la situació que el seu fill Ramon dibuixa en el llibre que comento
avui quan parla d’un d’aquests moments més difícils de la família: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">els germans Folch havien de deixar-se la
roba els uns als altres, sobretot els diumenges a la tarda, i, si no hi havia
més remei que anar una mica tronat, sempre quedava el recurs de fer l’artista,
l’inconformista, o de fer oblidar els sargits amb el bon humor que gastaven. Un
dia la companyia del Gas els va tallar el subministrament per impagament... i
els nois van decidir fer-se el gas ells mateixos, amb carbur, i conduir
l’acetilè per la mateixa instal·lació de la Companyia...<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Però
allò que va centrar l’atenció de l’escriptor fou el volum de la seva producció
literària. Milers de pàgines repartides especialment en novel·les, contes i
obres de teatre poblen la seva trajectòria literària. Una producció variada,
continuada, àmplia que era llegida per multituds de lectors que esperaven a
cada moment que sortís el següent número del Patufet o de les “Pàgines
Viscudes” per devorar-lo immediatament. Generacions senceres van aprendre
català llegint les seves obres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9et0qMorL50QEAP41QizZWAeh3FuXCMDK8wtzSOVuUrPN_CJAU5Ou9QiNMnyZwlVYSD4u2IYDyS3aF2aSdm0PDmB9E_itqmBo0SBvLe25VhRA4UTeDiW445PiTIBxUNDf_6kanZ-rC8k/s1600/patufetcoberta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="138" data-original-width="450" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9et0qMorL50QEAP41QizZWAeh3FuXCMDK8wtzSOVuUrPN_CJAU5Ou9QiNMnyZwlVYSD4u2IYDyS3aF2aSdm0PDmB9E_itqmBo0SBvLe25VhRA4UTeDiW445PiTIBxUNDf_6kanZ-rC8k/s640/patufetcoberta.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">No
és objectiu d’aquest escrit parlar exclusivament de l’obra. Simplement
l’esmentarem. M’interessa més, sobretot, apropar la cara més humana de Folch i
Torres i com estava pendent i alhora entusiasmat amb l’activitat d’escriptor. La
seva activitat literària ja es va iniciar a primers del 1901, quan rep
l’encàrrec d’escriure i presentar la primera obra de teatre i el 5 de febrer del
mateix any, als vint-i-un anys, estrenà l’obra, amb el títol descaradament
romàntic de “Trista Aubada”. La crítica va valorar des del primer moment la
joventut de l’autor, i un franc reconeixement de les seves qualitats
literàries. El seu debut d’autor no el deixà gaire satisfet. Però va continuar
fins haver escrit i estrenat més de quaranta obres de teatre, mentre la producció
literària i els èxits es multiplicaven i s’acceleraven. L’apartat dedicat a la
novel·la s’inicià l’any 1989 amb “Lària”, “Joan Endal” o bé “Vers la llum”...
Però una de les activitats que el van ocupar més anys i menys interrompudament
fou la “Biblioteca Patufet” que va donar obres de gran difusió i de molt d’èxit
algunes de les quals encara es llegeixen amb avidesa avui. Parlo, per exemple,
de “Les aventures d’en Massagran”, “En Bolavà detectiu”, “El gegant dels
aires”... i de moltes d’altres. De l’any 1924 són les novel·les de la
“Biblioteca Gentil”, en total una cinquantena més. Una obra doncs abundosa,
rica, imaginativa, que es feia llegir i agradava, que li va fer guanyar premis,
homenatges i felicitacions.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPnTUbSOXTLJt-VzQ73vTraZxrZ9x0UFSQyHv-CqZEYVMT6flR4QJ8KG3TcWA9GU2bGkfT8FOInSD0yuiMNXvGYFk74YF6XNr235dKF9hS4l4BO6TxISAZg2I7QISQqC8J0dk1FZdPcZU/s1600/El+gegant+dels+aires.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1520" data-original-width="1125" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPnTUbSOXTLJt-VzQ73vTraZxrZ9x0UFSQyHv-CqZEYVMT6flR4QJ8KG3TcWA9GU2bGkfT8FOInSD0yuiMNXvGYFk74YF6XNr235dKF9hS4l4BO6TxISAZg2I7QISQqC8J0dk1FZdPcZU/s400/El+gegant+dels+aires.jpg" width="295" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">"El gegant dels aires"</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“En
Patufet”, la primera revista infantil en català<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Voldria
centrar un moment l’atenció, però, a la que segurament ha estat la publicació
on Folch i Torres ha dedicat més energies i, també, més entusiasme, un
entusiasme tan per a ell com autor com pels lectors que la disfrutaven
puntualment. Em refereixo a la revista infantil “En Patufet” i “Les
aventures<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>extraordinàries d’en
Massagran!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL4M9BkeqhILRlP55ZqmxYwLOOIbfWus3pfnfabRVrURzTTeQgPH6-tB4ybeWyDLxx4-MfP1rfbnXpJldjG_gOAw4hjiXLsFSsv3w5tDsI90cGuRMXDwWryQVMBMgqB2M1CutFa_n9cxY/s1600/L%2527Alb%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="183" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL4M9BkeqhILRlP55ZqmxYwLOOIbfWus3pfnfabRVrURzTTeQgPH6-tB4ybeWyDLxx4-MfP1rfbnXpJldjG_gOAw4hjiXLsFSsv3w5tDsI90cGuRMXDwWryQVMBMgqB2M1CutFa_n9cxY/s400/L%2527Alb%25C3%25AD.jpg" width="266" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Una reedició de l'Editorial L'Albí</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“En
Patufet” fou fundada a Barcelona l’any1904, per Aureli Capmany. Tenia per
objectiu procurar que els nens i nenes de Catalunya llegissin en català des de
ben joves. Josep Maria Folch i Torres s’incorpora a la revista l’any 1909
publicant-hi una novel·la en fascicles que es titulava “Les aventures
extraordinàries d’en Massagran”. Aquesta novel·la és la que obre les portes de
bat a bat a l’escriptor amb un èxit de vendes tan extraordinari com
extraordinàries eren les aventures del protagonista. La revista també incloïa
contes i el seu mèrit residia en el fet que va arribar a totes les classes de
la societat catalana, tant grans com petits, i haver contribuït
extraordinàriament a la catalanització del país. Va publicar-hi 36 novel·les.
Tot i que la revista va deixar de publicar-se el 1939 es va reprendre la
publicació del 1968 fins al 1973. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Amb
aquesta novel.la, Folch i Torres posa el fonament d’una nova manera d’escriure
històries per a joves amb uns ingredients que pràcticament ja no abandonarà: la
creació de personatges molt vitals, excèntrics i ben singulars capaços
d’entusiasmar el lector; l’ús i la recreació d’un llenguatge amè, accessible,
divertit i enginyós i l’humor present al llarg de tota la novel.la, un humor
sovint ingenu i descontrolat però que el lector agraeix perquè esdevé l’esquer
que incita a llegir.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfYH6MFgpWFLgBUT6-HCqG9ioblMEk3NS5ysrXRgZt0LUYhvHVgkZ76t5bmiMh6QZShZoQ5yD0aPvJ-OjZ3jgchnF_meyfnlN4L1FHa-AmonKFGi4CXA5TBA2Ka5IBZIPzAoV8xmXCvfs/s1600/P%25C3%25A0gines+viscudes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="987" data-original-width="720" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfYH6MFgpWFLgBUT6-HCqG9ioblMEk3NS5ysrXRgZt0LUYhvHVgkZ76t5bmiMh6QZShZoQ5yD0aPvJ-OjZ3jgchnF_meyfnlN4L1FHa-AmonKFGi4CXA5TBA2Ka5IBZIPzAoV8xmXCvfs/s640/P%25C3%25A0gines+viscudes.jpg" width="466" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El dia 11 de desembre de 1950, al matí, la Maria Rosa,
una de les filles, telefonava a l’autor d’aquesta crònica, alarmada: el pare no
es despertava. I la vigília, a l’hora de sopar, no s’havia trobat bé. El doctor
Alsina i Bofill diagnosticà una trombosi. No hi havia remei... El pare passà
quatre dies sencers vivint però sense recobrar el coneixement... <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El divendres, a les nou del matí, tots érem
al seu voltant... En el punt que el pare moria, se m’escapà un gemec, un
sanglot, que jo mateix no esperava... Potser aquell gemec volia dir-ho tot:
l’enyorament d’aquell pare jove i triomfant que jo no havia conegut, el
remordiment per l’escassa companyia que havia sabut fer-li, l’angúnia davant el
buit paorós que deixava al país l’absència d’aquell home estimat, justament
quan el país més en necessitava, d’homes de la seva estatura.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT_0uHk9yBeEWHfEWaeuhUP4X3QljW4tfiufQCKFSCpBgkjv7Ot6gAtBagwEvxGu4koBkD6MmbWSsTWCENmYVkf-dLwDORi6SCaflV8nMHOTZYH7Xqq6uQgIfkdHbSIl_veIHzm6SwA64/s1600/Josep+Maria+Folch+i+Torres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="271" data-original-width="186" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT_0uHk9yBeEWHfEWaeuhUP4X3QljW4tfiufQCKFSCpBgkjv7Ot6gAtBagwEvxGu4koBkD6MmbWSsTWCENmYVkf-dLwDORi6SCaflV8nMHOTZYH7Xqq6uQgIfkdHbSIl_veIHzm6SwA64/s400/Josep+Maria+Folch+i+Torres.jpg" width="274" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 107%;"><i><span style="font-size: x-small;">Josep Maria Folch i Torres</span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Avui
fa 139 anys que va néixer Josep Maria Folch i Torres. <o:p></o:p></span></b></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Recordem-lo!!<o:p></o:p></span></b></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></b></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-18104264798279609822019-02-25T00:00:00.000+01:002019-02-25T00:00:10.878+01:00“Els ulls del drac”, un llibre que cal recuperar<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBEhRIs_h-LdppLo3HpXpsDs3fa372bIIqJDR-UoBbx2GiwDf7xKdaS5PtrLBuOLhGCAxhpCq4FlB6t26fJsvPaI8Xal1uwojGnKmlmqn9k21rAshw87KDZhA2ua3INU_80pbNzmAylvI/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1042" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBEhRIs_h-LdppLo3HpXpsDs3fa372bIIqJDR-UoBbx2GiwDf7xKdaS5PtrLBuOLhGCAxhpCq4FlB6t26fJsvPaI8Xal1uwojGnKmlmqn9k21rAshw87KDZhA2ua3INU_80pbNzmAylvI/s640/Portada.jpg" width="416" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Quan de tant en tant m’entretinc a revisar el que
ha estat la literatura catalana per a nois i noies des dels anys seixanta del
segle passat fins ara, m’adono de l’extraordinària riquesa de títols que s’han
anat escrivint i publicant. És cert que hi ha hagut de tot però no és difícil
trobar alguns títols i alguns autors, així com també editorials, que han fet
aportacions valuosíssimes però que han estat dissortadament oblidats a partir d’un
determinat moment. En la majoria d’aquests casos les lamentacions dels lectors
han estat insuficients per ajudar a recuperar-les i homenatjar-les com hauria
calgut.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Editorials que havien fet una gran feina i havien
guanyat un prestigi en el món del llibre per a nois i noies van abandonar un
projecte rigorós, potser per la manca d’estímuls, o d’ajuda o simplement de
lectors. Em refereixo, entre d’altres, a La Magrana, a Aliorna, a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pirene, entre d’altres. Editors com Francesc
Boada, Ramon Besora, Carles Jordi Guardiola, i d’altres, van dedicar esforços
importants a publicar bones col·leccions de narrativa que el jovent s’empassava
sense rumiar-s’ho. Em pregunto on són avui aquests editors?<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Escriptors de la talla de Miquel Rayó, Miquel
Obiols, Josep-Francesc Delgado, Antoni Garcia Llorca, Pep Coll, Maria Barbal,
Joan Barceló..., autors clàssics com Josep Vallverdú, Joaquim Carbó o Gabriel
Janer Manila entre d’altres, han deixat d’escriure per a nois i noies, alguns
en part i d’altres totalment, veient com les editorials descataloguen els seus
llibres. I si els editors no reediten moltes obres, autèntiques joies, deixen
d’existir.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZL4dGD6GQQ8Uo3OmtOW2MNV2tQrUn2a087j7403iei-lY6vCSNxym9jdnROan3lCBia11CZbJTQi47s8eZ1FyeRgg6OSehY5PD80XPc_3pRNv8vSqXHJevO2PFiI2uVDmmEuvnqPcSNw/s1600/Imatge+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1069" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZL4dGD6GQQ8Uo3OmtOW2MNV2tQrUn2a087j7403iei-lY6vCSNxym9jdnROan3lCBia11CZbJTQi47s8eZ1FyeRgg6OSehY5PD80XPc_3pRNv8vSqXHJevO2PFiI2uVDmmEuvnqPcSNw/s640/Imatge+1.jpg" width="426" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: center; text-indent: -36.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p> </o:p></span></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; text-indent: -36pt;"> </span><u style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; text-indent: -36pt;">“Els
ulls del drac”, de M. Àngels Gardella, una petita joia que caldria reeditar</u></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-indent: -36.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-indent: -36.0pt;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una de
les petites joies de la nostra literatura per a nois i noies, entre d’altres,
és el relat de l’escriptora empordanesa M. Àngels Gardella, “Els ulls del
drac”, publicat a l’editorial Pirene l’any 1988. La crítica el va esmentar com
un llibre excepcional, els lectors el van aplaudir i la Generalitat li va
atorgar, el 1991, el Premi Nacional al millor llibre publicat a Catalunya.
D’aquesta manera, “Els ulls del drac” passava a ocupar un lloc privilegiat en
el camp dels llibres de ficció per a la gent jove.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-indent: -36.0pt;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-indent: -36.0pt;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>M. Àngels
Gardella és autora d’una vintena de narracions que constitueixen un conjunt de
bellíssimes històries de gran qualitat literària i d’un alt nivell poètic.
Històries plenes de sensibilitat i de tendresa. ”Els ulls del drac” és una
bonica història d’amor d’un adolescent; una delicada història de gust agredolç,
com la majoria d’històries d’amor. És la història d’una amistat d’aquelles que
perviuen a l’oblit, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">més tenaces que el
temps, d’aquelles amistats que són capaces de viure al marge dels seus amos”.
“Teixit amb seda hauria de presentar-se aquest llibre –</i>diu la crítica
Teresa Duran-<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> que no és del tot una
novel·la, ni una antologia de contes, ni un àlbum d’imatges, tot i les
constants referències gràfiques. És ben bé com un capoll de seda. Segons qui
descobreixi el capoll se’n farà un vestit de festa per a nits de pleniluni,
mentre que d’altres se’n faran matèria de laboratori pel que té d’insòlit dins
la narrativa catalana per a infants. I potser algú no hi sabrà veure la seda o
identificarà a priori la seda amb les camàndules”. </i>“Els ulls del drac”
acaba de complir trenta anys. M. Àngels Gardella no ha escrit cap novel·la més
des de l’any 1998. No sabem els motius però no deixa de ser preocupant una
absència com la seva. El buit que ha deixat és difícil d’omplir i molts lectors
l’enyoren perquè s’han quedat sense cap més petita joia seva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-indent: -36.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 19.85pt; margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-indent: -36.0pt;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep
Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-18398521795248699642019-02-18T00:00:00.000+01:002019-02-23T09:48:34.345+01:00“El teu nom és Olga”, de Josep M. Espinàs<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLU70BMwoirtH8uzFUBdzMXzHdA1Dzq7OPbzI_szk8vV3Ls7XuBxGFEt5uU9GYVM15R4YPAXfWHevPa01L_Rh4PxsmDBqO-BDGC6ooTQxa-XupYiRde0LnzYILbWv1m-84kf6Bs0gPmWs/s1600/51Rwj6tsETL._SX349_BO1%252C204%252C203%252C200_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="351" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLU70BMwoirtH8uzFUBdzMXzHdA1Dzq7OPbzI_szk8vV3Ls7XuBxGFEt5uU9GYVM15R4YPAXfWHevPa01L_Rh4PxsmDBqO-BDGC6ooTQxa-XupYiRde0LnzYILbWv1m-84kf6Bs0gPmWs/s640/51Rwj6tsETL._SX349_BO1%252C204%252C203%252C200_.jpg" width="450" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">És que el fonoll és defectuós <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">perquè no és una rosa?<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">(Josep Maria
Espinàs)<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Si alguna diferència mostren les noves generacions amb
les generacions anteriors és la facilitat i l’espontaneïtat a l’hora de parlar
sobre qualsevol dels temes d’actualitat i mantenir qualsevol debat sobre tot
allò que avui colpeja la societat com poden ser el la igualtat de gènere,
l’assetjament sexual, l‘educació de les emocions i l’us de les noves
tecnologies entre altres.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">I entre aquests altres, diria que hi podríem encabir els
drets humans, el respecte per les persones i, per tant, la solidaritat cap als
altres vinguin d’on vinguin i siguin com siguin. Les novel·les juvenils van
plenes de temes com els que acabo d’enumerar però poques vegades he trobat
textos que parlin del respecte que cal mostrar a aquelles persones amb alguna
disminució o discapacitat i, per tant, el llibre que Josep Maria Espinàs, “El
teu nom és Olga”, publicat per La Campana l’any 1986, va dedicar a la seva
filla mongòlica o amb síndrome de Down, és un botó de mostra per als joves
lectors d’un comportament just i ple de complicitat.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">Vosaltres dieu
Mongòlic.<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">Nosaltres diem
Síndrome de Down.<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">Els seus companys
li diuen pel seu nom.<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;">(Text d’un
cartell de la Fundació<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Catalana per a la Síndrome de Down)<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>“El teu nom
és Olga” és un recull de cartes que l’escriptor Josep Maria Espinàs escriu a la
seva filla nascuda amb síndrome de Down i que va morir el dia sis d’aquest mes
de febrer. Si alguna virtut té el llibre –i en té més d’una- és el fet de saber
transmetre les sensacions que provoca el naixement d’un fill amb aquestes
característiques però sobretot com els pares afronten la problemàtica i n’assumeixen
l’educació i la convivència. Espinàs, al llarg de totes les disset cartes que escriu
a la seva filla, mostra una enorme lucidesa i serenor. Són cartes dignes de ser
llegides i assumides per aquells lectors que poques vegades hauran tingut ocasió
de reflexionar sobre un tema tan dolorós com pot arribar a ser aquest. És per
aquest motiu que crec que la seva lectura pot fer prendre consciència a molts d’aquests
lectors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Les cartes del pare de l’Olga estan plenes d’estimació,
de comprensió i sobretot d’acceptació. Escampen optimisme i molta complicitat.
Esdevenen un cant a la vida i a l’amor a la vida. Posen en evidència qüestions
com: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el primer dret que tenen els fills
subnormals és tenir uns pares normals.</i> Normals vol dir uns pares que
acceptin el seu fill deficient com un ésser humà que s’incorpora a la seva
vida, no que la destrueix.... Normals vol dir uns pares que no s’ensorren
davant la dissort, sinó que saben estimar les petites o grans satisfaccions que
dona, també, la vida... Normals vol dir uns pares que en comptes d’alimentar
malaltissament la seva excepcionalitat de pares, alimenten constructivament la
seva normalitat de persones...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Espinàs no dubta gens a l’hora d’explicar petites anècdotes
divertides de l’Olga per demostrar que no és ella la que és diferent: tots som
diferents perquè cadascú és ell i cadascú és com és... i l’ Olga <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no és un subproducte de la natura
catalogable sense dubtes sinó un ésser plenament humà. Jo sóc més intel·ligent
que tu, però no estic segur de ser més “humà. </i>I en un altra de les cartes afirma:
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">m’emociona sentir-me el teu pare, i
compartir amb tu tantes habilitats i tantes ineptituds.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNnu3zKD7y5iGmzurj2okgP5BPobAJ3u1gtVSyaWkIbwljzpfu9MebGb4wnlZGGQL9W_dYza9elGtu8Zty0hbCKiavNjf-JACHO5ubHJyVPmSjEFgLy38wpbRHpZdY9t0GGPDa1V-DSqs/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="178" data-original-width="282" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNnu3zKD7y5iGmzurj2okgP5BPobAJ3u1gtVSyaWkIbwljzpfu9MebGb4wnlZGGQL9W_dYza9elGtu8Zty0hbCKiavNjf-JACHO5ubHJyVPmSjEFgLy38wpbRHpZdY9t0GGPDa1V-DSqs/s400/images.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">I li explica que ella no sap què vol dir “subnormal”,
però moltes persones que son adultes i intel·ligents tampoc no ho saben. Si
sabessin què hi ha al darrere de la paraula “subnormal” no la farien servir tan
inconscientment. Perquè la fan servir com a insult. Insultar algú dient-li que
té una intel·ligència per dessota de la normal. Com si tenir una intel·ligència
inferior a la mitjana fos un delicte, un pecat, un vici, una culpa. És com
insultar algú dient-li “cec de naixement”, o “sord”, o “invàlid”. Una esplèndida
lliçó per aquells que la vulguin escoltar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">L’Olga ens ha deixat fa pocs dies però estic segur que ha
marxat feliç i l’autor de les cartes, malgrat la pèrdua, ha d’estar satisfet de
la feina feta i de les hores que ha passat amb ella. Nosaltres, els lectors,
joves i no tant, hem pogut aprendre una magnífica lliçó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-45891412483918769582019-02-11T08:23:00.001+01:002019-02-17T20:08:41.824+01:00“No tinc por!”, un poemari bellíssim de Ramon Besora<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRAOL-TnfmvB5ILQVDUWFJUPhHy5SJRWsIucbltpdP0PgVetN_ZZkpSb7UlgMLA8s18rqCB03n51ordn_13qfw-Nxe9_mCZa3dUu7UPqvmoss9HvIZszgSxkv1-uLA0yv2RfYnY2V5c-4/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="926" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRAOL-TnfmvB5ILQVDUWFJUPhHy5SJRWsIucbltpdP0PgVetN_ZZkpSb7UlgMLA8s18rqCB03n51ordn_13qfw-Nxe9_mCZa3dUu7UPqvmoss9HvIZszgSxkv1-uLA0yv2RfYnY2V5c-4/s640/Portada.jpg" width="370" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Ha estat probablement l’arribada de les netes el que ha
estimulat l’escriptor i editor Ramon Besora a teixir uns quants versos més per
poder-los regalar al seu parell de joies i, de passada, a tota la resta de
joies de la mateixa edat que tenen o tindran el privilegi de poder accedir a
una obra poètica insòlita i bellíssima com la del poemari “No tinc por!”<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">No fa gaire ja vaig comentar en aquest mateix blog un
altre recull de poemes d’aquest mateix autor titulat “Zoo de paraules” un
excel·lent petit bestiari publicat per Edicions Edebé, que recull vint-i-dos
poemes dedicats a un bon grapat de bestioles. D’aquest bestiari en destacava la
delicadesa, el bon gust i el bon humor, així com la riquesa d’uns textos plens
de sensibilitat. (<a href="http://mascarodeproa.blogspot.com/2018/09/zoo-de-paraules-de-ramon-besora.html">Veure’n més informació</a>).<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn5zKI4dOfDKbaWSSkouCz_EIsYBONJk9EOOP8dEFcXREwb9-zVMoSbYy8Tr6ruzxNx142ceOIfLIDm8wkB308yp5YmLKXpmF_L9-D76vUgSTyeD-5OBk4eyoDwLxjRnqT1-7uPWpEOJs/s1600/IMG_20190208_0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="945" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn5zKI4dOfDKbaWSSkouCz_EIsYBONJk9EOOP8dEFcXREwb9-zVMoSbYy8Tr6ruzxNx142ceOIfLIDm8wkB308yp5YmLKXpmF_L9-D76vUgSTyeD-5OBk4eyoDwLxjRnqT1-7uPWpEOJs/s640/IMG_20190208_0002.jpg" width="378" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><o:p> </o:p></span></b><b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">El llibre que presento avui, publicat per Bambú i
il·lustrat per Àfrica Fanlo, recull vint-i-tres petits poemes amb els quals, i
segons el text de la contracoberta, Ramon Besora ens proposa un viatge poètic
per l’univers fascinant de les primeres sensacions, dels primers descobriments,
de les primeres paraules de la natura i del món que ens envolta: sol, lluna,
formigues, estiu, cucut, cirerer... Literatura iniciàtica per a esperits
intrèpids.</span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La gràcia i l’interès d’aquests poemes
cal trobar-los sobretot en la capacitat i l’habilitat de l’autor a l’hora de descriure,
amb gran delicadesa i precisió, les coses més petites des de l’hivern a qui un
núvol petit li envia un abric perquè no tingui fred, passant per la visió de
les ones que van gronxant la Lluna, que ha caigut al mar o la bonica sensació
d’escoltar el rossinyol com canta a les seves cries cançons de bressol...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisT4HOlRP05NCkIbAQp-ba5DJMdssjCI3-oMVrS6K0tw90DiXRpHuKrT4YwnwQH1DvCbhTfbGwJddgb6JbanPSsNwFfY8q0NkoQiJbbL3d0F8yjhEByUPjvMKh0FD6jtvb91K88lpyEWI/s1600/IMG_20190208_0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1130" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisT4HOlRP05NCkIbAQp-ba5DJMdssjCI3-oMVrS6K0tw90DiXRpHuKrT4YwnwQH1DvCbhTfbGwJddgb6JbanPSsNwFfY8q0NkoQiJbbL3d0F8yjhEByUPjvMKh0FD6jtvb91K88lpyEWI/s640/IMG_20190208_0004.jpg" width="452" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Són
versos que parlen el llenguatge dels lectors més petits, on somriuen els
colors, on les pomes, galtes rosades, rodones, regalen tantes aromes...</span> <span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">El recull, en
definitiva, esdevé una simfonia de llums i de matisos; un esclat de ritmes on tot
és música, alegria i balls, com el del ratolí que canta i balla tocant el
violí...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOxOPiiu6ViTICkC2ZyR6nCwFRE8gy84lHp2idkfRI2LwUgr-DXHKBxUIfv7EEWxau0-_MESzTaIvvzn6OvQwHyyfQrVRAKVFtKgOQw6hyrYDEWAXgpih2czy3iVjDyxs1mJ117BQJZWs/s1600/IMG_20190208_0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1008" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOxOPiiu6ViTICkC2ZyR6nCwFRE8gy84lHp2idkfRI2LwUgr-DXHKBxUIfv7EEWxau0-_MESzTaIvvzn6OvQwHyyfQrVRAKVFtKgOQw6hyrYDEWAXgpih2czy3iVjDyxs1mJ117BQJZWs/s640/IMG_20190208_0003.jpg" width="402" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14pt;">Però
l’autor sap que no tot és tan bonic ja que a vegades hi ha foc al bosc i les
abelles amb tant de fum ploren llàgrimes de mel... El recull sorprèn també amb
un poema final que porta el mateix títol que el llibre: “Jo no tinc por” que
encoratja els lectors a vèncer les pors i a fruir de la vida amb alegria. Un
missatge estimulant que no pot ser més adient. Tot un regal d’un
mestre-escriptor detallista i entusiasta i un bon regal al públic infantil que
sens dubte aplaudirà uns mots tan ben teixits. Un crit, en definitiva, a favor
de l’autenticitat i la llibertat. Que els poemes onegin com senyeres!</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep
Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-37231251727508018792019-02-04T00:00:00.000+01:002019-02-04T00:00:02.475+01:00“Retorn”, de Carles Casajuana, una lliçó excel·lent de literatura<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGKj7TdOWSEH2o95Kiz0IgzYcgM8ERmsDclH4jMp5q2DNm4YNVMn2LpkDv9Qbp6xW76yVX4VCsSUIVgLSmvfDItiurA1SM-ZUcevfc4srv2JIm7Yv8Qg-NHyDVddIG99aqFJ2C0X-VzKQ/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="346" data-original-width="228" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGKj7TdOWSEH2o95Kiz0IgzYcgM8ERmsDclH4jMp5q2DNm4YNVMn2LpkDv9Qbp6xW76yVX4VCsSUIVgLSmvfDItiurA1SM-ZUcevfc4srv2JIm7Yv8Qg-NHyDVddIG99aqFJ2C0X-VzKQ/s640/Portada.jpg" width="420" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">Ha
mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">pel
camp i que, en tornant de donar un volt,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">deia el
que havia vist, a tots portant consol.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">(Joan Ferrater)<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Retorn”, la novel·la de Carles Casajuana (Sant Cugat,
1954), publicada per Columna, narra la visita del poeta Josep Carner a la
Barcelona encara franquista, l’any 1970, després de 30 anys d’exili. La
novel·la és la crònica d’aquest “retorn” quan Josep Carner, el príncep dels poetes
catalans, no sabem massa per quin motiu, retorna a casa quan ja és molt gran i
es troba en un procés de degeneració física que no li permet entendre i viure,
amb intensitat i plenitud, aquesta part final de la seva vida.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aquesta situació física i mental del poeta el converteix
en un protagonista excepcional i molt vulnerable que permet que el lector el
vagi descobrint a poc a poc i el vagi estimant, tant a ell com a la seva obra.
Podria dir que el llibre de Casajuana esdevé una boníssima porta d’entrada a
l’estudi de la biografia del poeta per part, sobretot, dels estudiants de
literatura de qualsevol institut. Una lliçó excel·lent de com ensenyar la
literatura als joves. Ensenyar-la i fer-la estimar.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">Filla
del cel, jo só la Font de l’Oreneta,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">em
descobrí l’ocell i em coronà el poeta...</span></i><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">(Josep Carner)<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Vu8Wn6Dp7uuezv4pw-W5Tl3444HMX8pe1qXNKcT2-TEBaJ2GKLPLm67QNFkrmYdioMjo_Q-WJ0UephcufgVbyYXIaG69F4yGev2ZzsNGBJHdW5SZq4QEpDbyr-Lw4MUhcbeFissMy-8/s1600/Josep+Carner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Vu8Wn6Dp7uuezv4pw-W5Tl3444HMX8pe1qXNKcT2-TEBaJ2GKLPLm67QNFkrmYdioMjo_Q-WJ0UephcufgVbyYXIaG69F4yGev2ZzsNGBJHdW5SZq4QEpDbyr-Lw4MUhcbeFissMy-8/s640/Josep+Carner.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Diversos son els aspectes que ens permet
descobrir la novel·la de Casajuana. En primer lloc, la situació política del
moment a l’estat espanyol i la necessitat d’exiliar-se si hom no volia patir
les conseqüències nefastes de la dictadura franquista que afectava, i de quina
manera, la trajectòria de molts intel·lectuals catalans del moment. A la
novel·la hi trobem també les figures de Calders, Pere Quart, Salvador Espriu i d’intel·lectuals
com Marià Manent o Joan Triadú, entre d’altres. Va evidenciar-se clarament que
aquest retorn no va ser comprès igual per tothom i, fins i tot, va incomodar a
alguns. Per què després de 30 anys d’exili torna a una Barcelona encara
franquista? Per què es va desdir de la seva intenció primera i va tornar abans
de la mort del dictador?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Un
altre dels aspectes narratius que crida l’atenció del lector i li aporta una
agradable sensació és el desenvolupament d’una trama formada per dues línies
argumentals que avancen paral·leles entrecreuant-se constantment. D’una banda
la crònica del retorn del poeta a Catalunya i de l’altra l’evolució que està
fent el protagonista, en Lluís, un jove estudiant de dret, que s’ha ofert per
acompanyar i ajudar el poeta en tot allò que calgui, però que alhora fa la seva
vida, amb la seva parella, els seus amics, la seva família i els seus
projectes... A mesura que la novel·la avança també avança el creixement
personal d’aquest jove i avança també el seu coneixement del poeta:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">A mi
m’agradava acompanyar-lo perquè notava que, quan estàvem sols, s’establia entre
nosaltres una relació diferent, més estreta.</i> Coneixement i fascinació, que és
el que sent també el lector que s’identifica sovint amb aquestes mateixes
emocions i provoquen una admirable fruïció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">De
rosegar ton silenci <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">es
migra mon pensament,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>campana desbatallada<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>caiguda al fons d’un torrent.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">(Josep Carner)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Hi
ha, al llarg de la novel·la, escenes brillants i cinematogràfiques que
provoquen una bona dosi d’expectació i d’emoció com l’arribada de Josep Carner a
l’aeroport: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">... Quan Josep Carner va
sortir, amb abric, bufanda i barret, agafat de la dona, una onada de murmuris
va recórrer la gent que l’esperava. L’aire ranci, d’home d’un altre temps, era
inconfusible, i la cara mig d’astorament mig d’il·lusió, de no acabar-se de
creure que era de debò a l’aeroport de Barcelona i que tota aquell multitud
havia vingut a rebre’l.</i></span> <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Josep Carner arrossegava
els peus recolzant-se en la dona, que portava un abric d’astracan descordat,
amb un mocador molt gros lligat al coll, i somreia com la primera dama d’una
gran potència. Una noia li va oferir un ram de roses i ella el va agafar amb
els ulls espurnejants de satisfacció. La gent aplaudia i a Josep Carner se li
van negar els ulls...</span></i><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">
Són escenes emotives que ajuden a entendre com vivien aquella situació molts
dels personatges rellevants del moment i quines eren les dificultats per
consolidar una obra literària escrita enmig de les dificultats dels<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>alts i baixos de la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">A una
gentil minyona<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que mai no té el cor marrit:<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tots li diuen Mariona<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i quan riu és un deli.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt;">(Josep Carner)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">La
novel·la mostra una excel·lent qualitat literària que convida a qualsevol
lector a llegir-la amb ganes perquè li permet assaborir el gust per la llengua
ben escrita. Al llarg del llibre s’observa també un degoteig de petits fragments
d’alguns poemes de Josep Carner que hi aporten bellesa i sensibilitat. Una
obra, en definitiva, molt recomanable als amants de la literatura de casa
nostra. Recomanable i del tot aconsellable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Josep
Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-48501027714800248462019-01-28T00:00:00.000+01:002019-01-28T00:00:09.719+01:00“Ja us enxamparé, pocavergonyes!”, de Xavier Blanch<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCLmBhDaERQE8CDCtf5ZS2zK1txDw9FuSKr8X4znEqmx8tw1tzR8t2m0GmF6KgO8xNn7TsleZkbo02lAdqOSxlwxLULC6O_ITBCx4RcYCj9niUyB_v6oym51r-9I0hl1GZBbGS1toSybk/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1014" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCLmBhDaERQE8CDCtf5ZS2zK1txDw9FuSKr8X4znEqmx8tw1tzR8t2m0GmF6KgO8xNn7TsleZkbo02lAdqOSxlwxLULC6O_ITBCx4RcYCj9niUyB_v6oym51r-9I0hl1GZBbGS1toSybk/s640/Portada.jpg" width="404" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">“Ja us enxamparé, pocavergonyes” de l’escriptor Xavier
Blanch, dibuixat per Sílvia Cabestany i publicat per Animallibres, és un relat
infantil, senzill, espontani, atrevit i escrit amb un llenguatge planer, desimbolt
i espontani que flueix bé i no deixa que el lector l’abandoni a mig fer.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Es tracta d’una aventura, en un poble petit, entre una
colla de nens i nenes que tan aviat juguen junts i estan a partir un pinyó com
es detesten –sobretot els nens a les nenes- i no volen saber res els uns de les
altres. Però sempre amb tota la naturalitat del món i sense massa escarafalls.
Un llibre de colla amb totes les característiques habituals dels llibres que
tracten aquest subgènere, que ha estat molt cultivat en la nostra literatura
infantil i juvenil.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Però no és tant un relat pel que s’hi explica sinó per
com s’hi explica. No és tant important potser el tema com el seu
desenvolupament i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com els moviments dels
personatges. No és tant la problemàtica que ha de resoldre la colla com la
forma de resoldre-la. No són els fets només allò que importa al lector, sinó la
mateixa colla, les seves relacions i les actituds de tots els seus
protagonistes davant dels fets.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgneFFxLeVvHtbY17S9eO_8eMoBRv6cDrMU6e3SFKWHuG1z7XRA6lI5fjE495ZNwjSLYNPVqfnUv4xvdSGV2citV7yVxq2Wtxvf-kJYXvLlvCdvBSo5vwhsK5QZXyGKwud93kdH6XEKLXA/s1600/Imatge+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="882" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgneFFxLeVvHtbY17S9eO_8eMoBRv6cDrMU6e3SFKWHuG1z7XRA6lI5fjE495ZNwjSLYNPVqfnUv4xvdSGV2citV7yVxq2Wtxvf-kJYXvLlvCdvBSo5vwhsK5QZXyGKwud93kdH6XEKLXA/s640/Imatge+1.jpg" width="352" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">En
Peret i en Xesco són els protagonistes que encapçalen i dirigeixen les
actuacions. Valents, decidits, sense pèls a la llengua, expeditius, llestos...
Són molt diferents, però també són amics inseparables i la seva amistat els
porta a resoldre uns robatoris en un poblet on els robatoris no s’havien donat
mai i que coincideixen amb l’arribada d’un campament de gitanos. Però, pobres
gitanos, ells tampoc no en tenen pas la culpa. Què està passant, doncs, en
aquest indret tranquil i pacífic on no passava mai cap fet desagradable? Qui són els pocavergonyes que han d'enxampar? Això
és el que hauran d’esbrinar els membres joves de la colla i que el lector haurà
de descobrir pel seu compte. I, a diferència d’altres aventures de colles, serà el resultat qui enfortirà l’amistat de la colla i no pas l’amistat qui ajudarà i
permetrà resoldre el problema.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep
Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-85919909715287367212019-01-21T00:00:00.000+01:002019-01-21T00:00:00.295+01:00“Els animals del bosc”, un àlbum excel·lent i molt atractiu<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQcrSJwoIi_4BV0P4WsOAutqbFB0y_vhYPCFgQARKBEVErrXANZXbvYIGUExYAKbryYIj6xiGUdLuNsOYvbAmp026Daf7biGVV65cpXvCJnFzMoBXtOYqnuh_kUJsIjujtEXc2bWVI2JI/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1149" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQcrSJwoIi_4BV0P4WsOAutqbFB0y_vhYPCFgQARKBEVErrXANZXbvYIGUExYAKbryYIj6xiGUdLuNsOYvbAmp026Daf7biGVV65cpXvCJnFzMoBXtOYqnuh_kUJsIjujtEXc2bWVI2JI/s640/Portada.jpg" width="458" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">“Els animals del bosc” és un àlbum
il·lustrat que continua la sèrie iniciada amb “Els animals de la sabana” i “Els
animals de la mar”, obres excel·lents pensades i destinades a conèixer millor
els animals des d’una edat ben jove. Editats amb fotografies molt atractives,
acompanyades de textos breus que aporten informacions precises sobre cada un
dels animals. En el cas del llibre que presentem avui es tracta de vint animals
del bosc on hi podem trobar des del mussol fins a la puput passant per la
guineu, l’eriçó, el cérvol, el teixó... entre altres.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1pUlT-pGWGmbyyZha51wzCaYHiTmI4pLK_SHp0gzTQ1T2r9eQWt0Luy6XEsaFd9ZMRd9j6OpW04ciwgWyP2k0ZYuuejTuklAvu4VYWOEBGu7vAF4Iy1n8ubkmvf5yyQ3CjY5CeyIUvvA/s1600/IMG_20190102_0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1303" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1pUlT-pGWGmbyyZha51wzCaYHiTmI4pLK_SHp0gzTQ1T2r9eQWt0Luy6XEsaFd9ZMRd9j6OpW04ciwgWyP2k0ZYuuejTuklAvu4VYWOEBGu7vAF4Iy1n8ubkmvf5yyQ3CjY5CeyIUvvA/s640/IMG_20190102_0001.jpg" width="520" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">Cada animal és descrit amb un primer text on
s’especifiquen alguns dels seus trets o particularitats de la seva espècie. Uns
textos molt més breus n’expliquen algunes curiositats que, sens dubte,
fascinaran els joves lectors –i potser no tan joves- com és el cas, per
exemple,</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">de l’esquirol que explica com
la seva cua li serveix de manta i de contrapès alhora... o bé el cas de la
puput que no neteja mai el seu niu i així la mateixa pudor dels excrements
espanta els predadors que podrien tenir la temptació de menjar-se els pollets
mentre els pares són a fora, buscant aliment.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheM1uEKw17Ytp4278MCVGRg8zTtwxb8wNY93voRLFFO-0pU3zzAGPhSAtbBpz_fI4qNQutcAB0wKxFogqE_BTwS8FNAOhkOka48Gou_EHC0hVgGlZk_8ftdYauoOqBQqZkLAvnLjD7lNg/s1600/Imatge+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1033" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheM1uEKw17Ytp4278MCVGRg8zTtwxb8wNY93voRLFFO-0pU3zzAGPhSAtbBpz_fI4qNQutcAB0wKxFogqE_BTwS8FNAOhkOka48Gou_EHC0hVgGlZk_8ftdYauoOqBQqZkLAvnLjD7lNg/s640/Imatge+2.jpg" width="412" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">Tot aquest seguit de textos tan breus com
atractius així com la col·lecció d’exuberants i detallades fotografies
converteixen aquest àlbum en un interessant i deliciós recorregut pel món dels
animals. Un autèntic regal de l'editorial Algar!</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Josep Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-74512887290995738512019-01-14T00:00:00.000+01:002019-01-14T00:00:02.916+01:00“La nena huracà i el nen esponja”, un àlbum exquisit<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj59vDcn8g_AvjffmCSwskipUpChZn4I_yoIGjXQN36kHY472XVmUDvHhc_urwvUAOEZ0bwSQNt1rYDbQShQJN7jlUtHz7Pug2vy-ArgXheTiwNpJzK4uvs1GbSYqVCrmOyiFGRbeTrjVY/s1600/IMG_20190102_0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="1600" height="532" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj59vDcn8g_AvjffmCSwskipUpChZn4I_yoIGjXQN36kHY472XVmUDvHhc_urwvUAOEZ0bwSQNt1rYDbQShQJN7jlUtHz7Pug2vy-ArgXheTiwNpJzK4uvs1GbSYqVCrmOyiFGRbeTrjVY/s640/IMG_20190102_0001.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">“Des de ben aviat, tothom va descobrir la força del vent
als pulmons de la nena huracà. Plorava amb una força descomunal. Somreia amb la
mateix intensitat. Quan va començar a gatejar, allò era un campi qui pugui. Quan
va començar a caminar, els pares van decidir encoixinar la casa sencera; el
terra, el sostre, les parets...”<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">“Un dia, la nena huracà va conèixer el nen esponja...
Quan el nen va mirar la mare per primera vegada, va imitar el seu somriure
tímid... A casa, quasi no plorava, no demanava gaire i donava poca feina... De
vegades ningú notava la seva presència, mentre que ell notava la presència de
tothom...<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz__ffZ12lAwKDtj7SSC7_6pGrsZ1quq177cldtnVwEjsOhvaWki6Cm8yPV-k4JzvdMZrO-RuyulW0G35oZGEqsKYjmCU8lzJCayrccT72dPYAdai5vLU6YfYV9Ld0aKzqLKiYv7LysD4/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1272" data-original-width="1600" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz__ffZ12lAwKDtj7SSC7_6pGrsZ1quq177cldtnVwEjsOhvaWki6Cm8yPV-k4JzvdMZrO-RuyulW0G35oZGEqsKYjmCU8lzJCayrccT72dPYAdai5vLU6YfYV9Ld0aKzqLKiYv7LysD4/s400/Portada.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Quan
la nena huracà va acabar el primer dia d’escola, la professora feia cara
d’estar més esgotada que mai... Quan el nen esponja va acabar el primer dia
d’escola, la mestra va dir als pares: “És molt bon nen”...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Quan
la nena huracà va tenir la seva primera mascota, va ser una festa única. El
cadellet es va adaptar a la nena huracà. Feia tombarelles amb ella... La
primera mascota del nen esponja va ser una tortuga i el nen va fer una festa
interna..<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">La
nena huracà era molt intel·ligent, tan intel·ligent que acabava els deures i
els exàmens abans que ningú. Volia ser lliure per volar! El nen esponja era
molt intel·ligent, fins al punt que sempre era l’últim a acabar els deures i
els exàmens, perquè volia assegurar-se que tot estava bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu4cuuj4-cSnolXCWG_MwMf90Ljm8cL_IO1ViIZYZzzKCWyFHFnwHsOGKX6Bo2pbMnwRQ4HFDMYw4TCGfLpGyXQC_IYZEp7Sw42KNftQEl2JHvuj8OEGalM-shltQpJR6pbQF1ZbYu7P8/s1600/Imatge+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1549" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu4cuuj4-cSnolXCWG_MwMf90Ljm8cL_IO1ViIZYZzzKCWyFHFnwHsOGKX6Bo2pbMnwRQ4HFDMYw4TCGfLpGyXQC_IYZEp7Sw42KNftQEl2JHvuj8OEGalM-shltQpJR6pbQF1ZbYu7P8/s400/Imatge+2.jpg" width="386" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">Aquests
són els dos protagonistes d’aquest atractiu conte, de l’editorial Animallibres,
amb text d’Ilan Brenman. Dos protagonistes completament diferents... Els dos
amb grans qualitats... els dos amb grans diferències...No puc explicar el
final, però el plantejament ens obliga a reflexionar sobre el resultat de la
seva coneixença i sobretot de la seva peculiar relació... Les diferències entre
persones separen o uneixen? Ens allunyen o ens enriqueixen? El lector jove és
qui ho ha de comprovar, i si cal, l’hem d’acompanyar en la lectura per tal d’ajudar-lo
a reflexionar sobre el tema de l’amistat, sobre les diferents maneres de ser,
sobre la tolerància i l’acceptació... Val la pena dedicar-li temps, oimés amb
l’acompanyament d’unes il·lustracions tan exuberants, ampul·loses, divertides i
descriptives de Lucia Serrano.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep
Maria Aloy.<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3176133156848829865.post-79248678804223134602019-01-07T00:00:00.000+01:002019-01-13T12:11:29.244+01:00La literatura per a nois i noies celebra també els seus aniversaris<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBpab2RHnHJ_QyA1SCUaUfl59RAyTAALv6j-EFIEV7dXZyHP5gyjD7Ul8J93kUvIza1-KnJAXRz9u_fUSUUaX871M4Y_X96r_IyyMUJUq1vuJAYPfJ5i_3ubGPoDTIHUyyLNrpa8xuJZs/s1600/La+colla+dels+10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1017" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBpab2RHnHJ_QyA1SCUaUfl59RAyTAALv6j-EFIEV7dXZyHP5gyjD7Ul8J93kUvIza1-KnJAXRz9u_fUSUUaX871M4Y_X96r_IyyMUJUq1vuJAYPfJ5i_3ubGPoDTIHUyyLNrpa8xuJZs/s400/La+colla+dels+10.jpg" width="253" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">La literatura mal anomenada d’adults, o Literatura amb
majúscula, acostuma a publicar cada any el llistat d’obres i d’autors que
celebren algun aniversari o alguna efemèride per tal de rebre el merescut
homenatge dels lectors i de la societat per a la qual escriuen i treballen.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Això, tan fàcil d’organitzar, i alhora tan just, no
s’acostuma a fer en el món del llibre per a nois i noies i aquesta
invisibilitat ens sorprèn, oimés quan molts autors d’aquest gènere també són
autors d’obres per a adults. En algun cas es dona la incoherència que d’un
autor amb obres per a adults i per a nois i noies, tan sols se’n destaquen les
obres per a adults, o sigui, les de Literatura amb majúscula deixant la resta
com a obres incomprensiblement menors o secundàries.<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4_82hDyX4JHJTKORe6_uAIGumeD6pbS2-krZELRboIcgIzRbIUTuBfUD6LqFSYI78utNVxDACt8XmfLYZniV0RDliFUwZDq2e-JY0m7zvg-Y7BqOPaYwkRaAOcDyMU8AFxHQ-Y0CvF30/s1600/Rovell%25C3%25B3.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1043" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4_82hDyX4JHJTKORe6_uAIGumeD6pbS2-krZELRboIcgIzRbIUTuBfUD6LqFSYI78utNVxDACt8XmfLYZniV0RDliFUwZDq2e-JY0m7zvg-Y7BqOPaYwkRaAOcDyMU8AFxHQ-Y0CvF30/s400/Rovell%25C3%25B3.JPG" width="260" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No reconèixer ni valorar la literatura
per a nois i noies és no tenir en compte ni valorar les obres i els autors que
pertanyen a aquest gènere. És no demostrar interès per a la formació de lectors
joves que seran els qui hauran d’enfrontar-se amb la literatura d’adults en el
futur, llegir-la, valorar-la i sobretot disfrutar-la. Un llegat que ens hauria
de comprometre més per ser el nostre, el més genuí, el més propi.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">És
per això que els que apreciem la literatura per a nois i noies ens entossudim a
publicar qualsevol efemèride, celebració o aniversari sobre els autors
d’aquesta literatura i aquelles obres que celebren alguna data d’especial
importància. Ens cal, a tots plegats, més sensibilitat cap als nostres
referents literaris. Ens cal saber estimar la nostra literatura, ja des de ben
petits.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Les
principals celebracions i efemèrides del 2019<s><o:p></o:p></s></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Aquest
2019 és un any farcit de celebracions, començant per la commemoració, el dia 1
de gener, del centenari del naixement de l’escriptor J. D. Salinger, autor
d’”El vigilant en el camp de sègol”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">També
celebrarem, el 6 de maig, el centenari de la mort de l’escriptor L. Frank Baum,
autor del clàssic de literatura infantil i del conegudíssim “El màgic d’Oz”. Un
llibre realment màgic!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU6_UfOjygucj7_L6hISuAoDjXhiwaXlQxafPc2hFvSbSym5Pne-cWNLBnZMdLC4hy6AHfE0-JnF_8kopH8vHi5-UuN8gvmJsv-SSoBd6IVVmvh_TvEfEP-hNoXWW8aORNs71nX1uZSdk/s1600/Festival+al+barri+d%2527en+Pitus.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU6_UfOjygucj7_L6hISuAoDjXhiwaXlQxafPc2hFvSbSym5Pne-cWNLBnZMdLC4hy6AHfE0-JnF_8kopH8vHi5-UuN8gvmJsv-SSoBd6IVVmvh_TvEfEP-hNoXWW8aORNs71nX1uZSdk/s400/Festival+al+barri+d%2527en+Pitus.jpg" width="266" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14pt;">El
31 de juliol serà el moment de recordar els 75 anys de la mort d’Antoine de
Saint-Exupéry, autor de l’excepcional “El petit príncep”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">El
mes d’agost podrem homenatjar l’autor de “Moby Dick”, Herman Melville, pels 200
anys del seu naixement.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">El
3 de desembre farà 125 del naixement de Robert Luis Stevenson, l’autor de
“L’illa del tresor”.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">A
casa nostra celebren el seu 50è aniversari cinc novel·les que van fer furor
l’any 1969, any de la seva publicació a Edicions de La Galera. Són “La colla
dels deu”, de Joaquim Carbó; “Viatge al país dels lacets” i “Festival al barri
d’en Pitus”, de Sebastià Sorribas;<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>“Dídac, Berta i la màquina de lligar boira”, de l’Emili Teixidor i
“Rovelló” el best-seller del veterà Josep Vallverdú, escriptor que acaba de
complir 95 anys en plena forma. Una efemèride col·lectiva que ens cal
reconèixer i homenatjar!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Altres
commemoracions que cal tenir en compte són els 45 anys de la novel·la
“Mecanoscrit de segon origen” de Manuel de Pedrolo i “Foc a l’albera”
d’Estamislau Torres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">També
celebrarem els 40 anys de dues novel·les de l’estimat Joan Barceló i Cullerés,
mort als vint-i-cinc anys. Són “Viatge enllunat” i molt especialment “Ulls de
gat mesquer” una excel·lent novel·la que tant de bo algun editor s’animés a
reeditar amb motiu d’aquest aniversari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvh0x0z4gxn5qZl6RXNMNL-Ej-9yW6K8zUeVfM3dTAlT6wSH_XU2Y28zoIQzxe5AtVICYIGVBQJEHGKHwJhctdvYM-CMljJYlIlS6FWe_nxYAcSBiZ118JTvdyzlGMlcskUSvjL-VRn2M/s1600/D%25C3%25ADdac%252C+Berta+i+la+m%25C3%25A0quina+de+lligar+boira+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1039" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvh0x0z4gxn5qZl6RXNMNL-Ej-9yW6K8zUeVfM3dTAlT6wSH_XU2Y28zoIQzxe5AtVICYIGVBQJEHGKHwJhctdvYM-CMljJYlIlS6FWe_nxYAcSBiZ118JTvdyzlGMlcskUSvjL-VRn2M/s400/D%25C3%25ADdac%252C+Berta+i+la+m%25C3%25A0quina+de+lligar+boira+%25282%2529.jpg" width="258" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14pt;">Mercè
Canela celebrarà també els 40 anys de la seva divertida novel·la “Utinghami, el
rei de la boira” així com Joaquim Carbó podrà fer-ho de “Calidoscopi de l’aigua
i del sol”, d’“El país d’en Fullaraca” i del primer volum de la seva sèrie del detectiu
Felip Marlot. Gabriel Janer Manila s’hi afegirà pels 40 de la seva bellíssima
novel·la “Com si els dits m’haguessin tornat cuques de llum” i Empar de Lanuza
amb “El savi rei boig i altres contes”; Robert Saladrigas amb “El viatge
prodigiós d’en Ferran Pinyol” i Oriol Vergés amb la seva original novel·la “El
Superfenomen”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Una
celebració insòlita<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Des
de fa 25 anys es duu a terme un programa setmanal, “Llegir per sentir”, a Ràdio
Vilafranca, dedicat a la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil). Es tracta d’una
efemèride molt poc habitual que és possible gràcies a l’esforç i a la dedicació
de persones com Josep M. Soler, com a locutor i entrevistador i el coordinador
del programa, el conegut crític i escriptor, Pere Martí i Bertran. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Pel
programa “Llegir per viure” hi ha passat gairebé la majoria d’autors de
literatura per a nois i noies, d’il·lustradors, bibliotecaris, crírics i tots
els amants del foment de la lectura i de la formació de lectors. Desitgem que
el 2019 sigui un any ple de celebracions per a un aniversari tan atractiu,
interessant i insòlit com aquest.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXFArvdXxVzI8EM6yn1MKIY8S86JP3cjHGPBMI7KMaQ-WyOL4KlHStxv_Kuk_y2-uGbcAuacRARpmq4ZJXqUOBma89_p-H9lPRiGFS6swFGi2_3dV3BleCuN1WcSQHT7iRUx_vuyGDRIw/s1600/Ulls+de+gat+mesquer.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXFArvdXxVzI8EM6yn1MKIY8S86JP3cjHGPBMI7KMaQ-WyOL4KlHStxv_Kuk_y2-uGbcAuacRARpmq4ZJXqUOBma89_p-H9lPRiGFS6swFGi2_3dV3BleCuN1WcSQHT7iRUx_vuyGDRIw/s400/Ulls+de+gat+mesquer.jpg" width="255" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<u><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Una
literatura que dona molt de sí</span></u></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">No
ens els acabaríem pas... La nostra literatura infantil i juvenil no té res a
envejar a la que ens arriba de fora ja que ha donat i continua donant molt de
sí. Alguns dels seus textos són ja grans clàssics que mereixen ser reconeguts
pels lectors i cal que els reivindiquem i els fem arribar allà on ham d’arribar
perquè es tracta d’una literatura atractiva, positiva i sobretot enriquidora.
Llegint-la, aquesta literatura, que hauria d’anar també amb majúscules, honorem
i mostrarem la nostra complicitat i gratificació per les nostres lletres. Feliç
2019!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 14.0pt;">Josep
Maria Aloy<o:p></o:p></span></div>
<br />Josep Maria ALOY BOSCHhttp://www.blogger.com/profile/09749625514720154712noreply@blogger.com0