Jollibre/Grup Promotor acaba de publicar un relat tan
insòlit com apassionant, obra de l’escriptor i biòleg Jordi de Manuel
(Barcelona, 1962), posseïdor d’una àmplia trajectòria literària que cobreix
diversos temes i diversos públics i que en el cas d’aquest “El món fosc. Talps”
va de ciència ficció, gènere al qual l’autor està excel·lint de forma clara
fins i tot pensant també en el públic juvenil. Es tracta d’una novel·la que el
crític i escriptor Jordi Cervera ha qualificat de
“distòpia
intensa, dinàmica i oberta que fa de molt bon llegir.”
L’autor, certament, té l’habilitat de saber situar el
lector davant d’un escenari insòlit i descriure la vida d’una sèrie d’humans
que des de fa anys viuen sota terra, en el món més fosc on la principal
companyia que tenen són els talps que constitueixen alhora el seu principal
aliment. Els protagonistes, un grup de nois i noies, adolescents, tenen la
necessitat d’esbrinar quin és aquest seu món tan complex, dominat per actituds totalitàries
i religioses, per la por i la inseguretat i on les mares desapareixen un cop
han parit, abandonant els fills en la insòlita foscor d’aquest món inquietant.
Un
grup d’amics inquiets capaç de rebel·lar-se per poder sobreviure
Explicada
amb una trama molt ben elaborada, l’autor descriu amb detalls molt precisos tot
el procés que portarà als joves protagonistes a descobrir quina mena de món és
aquest que els ha tocat viure i de quina manera poden desfer-se’n i canviar-lo.
Amb l’ajuda d’un robot –estem en una novel·la de ciència ficció- el grup
d’amics resoldrà els seus dubtes i recuperarà la tranquil·litat i la normalitat
aconseguint restablir una renovada llum a la fins ara obligada i angoixant
foscor. L’aventura, però, serà llarga, complicada i difícil que posarà en
evidència d’una banda la intel·ligent habilitat narrativa de l’autor i de
l’altra l’interès pels coneixements científics sobre el món de la robòtica.
Aquesta és la
clau –diu Jordi Cervera- que les seves històries no siguin només entreteniment
trepidant i que tinguin aquell pòsit de saviesa capaç de transformar una
novel·la en alguna cosa més.
Certament,
Jordi de Manuel aconsegueix un relat trepidant, digne de ser llegit pel seu
interès, per la complicitat que estableix amb el lector, pel llenguatge veraç,
pel ritme sense treva que domina tota la narració, de la qual no vull
explicar-ne més coses per no privar al lector del plaer d’anar descobrint per
si mateix cada una de les escenes, cada moviment dels diversos personatges, cada
un dels insòlits capítols i cada nova troballa fins a un esperat i desitjat
desenllaç, obert i satisfactori, que donarà sentit a tot el trajecte
novel·lístic.
Amb
aquest món fosc, l’autor ha sabut crear un món paral·lel al món clar de la
superfície, un univers autèntic i emocionant i dotar-lo de tots els elements
necessaris perquè res no xerriqui a l’hora de visitar-lo. Vull destacar, en
aquest sentit, l’excel·lent descripció dels llocs on viuen i per on circulen
els personatges de la novel·la, uns escenaris molt visuals on alternen
passadissos foscos, túnels mal il·luminats, tuneladores abandonades, xiuladissa
de fumeroles, canons de ventilació, llacs bioluminescents... O bé la descripció
dels personatges, vestits alguns d’ells amb una túnica de porpra, amb una pala
daurada impresa al pit... personatges que mengen estofat de cuixes de talp a
les fines herbes, fermentat de baies hidroponeses, amanides hidropòniques i
lloms de talps... Són detalls que completen el retrat d’un món i d’uns
personatges que són seguits amb fruïció fins al final de l’obra i deixen el
lector amb la satisfacció d’haver viscut una experiència si més no inhabitual i
perfectament insòlita.
Josep
Maria Aloy
No podrieu posar resum, el necesito per l’escola
ResponElimina