dilluns, 18 de desembre del 2017

Un Nadal amb llibres pot ser un Nadal molt viu



No cauré en el tòpic de dir que per les vacances de Nadal és un bon moment per llegir més. Tampoc diré que la lectura ens farà més feliços i més bons. Finalment, fins i tot m'atreveixo a dir que hi ha moltes altres coses a fer tan importants com la lectura.

Però allò que és cert és que la lectura ens pot arribar a emocionar i emocionar-se és vital perquè ens permet no sols passar una bona estona sinó a més establir complicitats diverses amb personatges que no coneixíem d'entrada però amb els quals hem establert enormes complicitats. D'aquí que presenti, avui, una selecció de lectures per a totes les edats.

Una selecció de lectures diverses i emocionants


 El llarg viatge de Nanuq
Toni Cabo
Animallibres, 2017
I Premi Internacional Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat
(Per a primers lectors)

Les editorials Bromera i Animallibres publiquen l'obra guanyadora del I Premi Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat, un guardó que es va incloure el 2016 per primera vegada en la convocatòria dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Toni Cabo (València, 1965) és l'autor tant del text com de les il·lustracions d'"El llarg viatge de Nanuq" un conte emotiu i vibrant, ple de valors, que esdevé un autèntic regal per als lectors més joves que tot just comencen a llegir, (Veure'n més informació)


El conillet que volia pa de pessic
Ramon Besora
Il·lustracions de Zuzanna Celej
Editorial Edebé, 2017
(Per a primers lectors)

"El conillet que volia pa de pessic" ve a ser una mena de breu bestiolari i com tots els bestiolaris té un to agraït, bonhomiós i molt atractiu. Seria difícil trobar un lector jove que no s'ho passés bé llegint versos o rodolins amb les bestioles com a protagonistes i Ramon Besora, l'autor del text, ho sap prou bé i hi posa una bona dosi de gràcia i de fantasia que convida el lector a passar-s'ho bé i a sentir-se'n també protagonista. (Veure'nmés informació)

Mama, vull que siguis com un elefant
Cinta Aransa (Tortosa, 1978)
Il·lustracions de Marta Montañá
Edit. Animallibres, 2017
(Per a primers lectors)

 Qualsevol tema de la vida quotidiana dels infants avui és un motiu per escriure'n un relat. I ara li toca el torn a la mare que sempre va de bòlit i no té mai temps. En Ferran, el seu fill, no entén per què sempre ha de córrer tant per tot i està preocupat perquè quan el porta a l'escola no pot ni saludar els veïns i no li permet aturar-se a recollir un briox acabat de fer a la fleca de la senyora Clementina, o bé a fer una carantoina al Gínjol, el gos del senyor Narcís... Aquest és l'argument del conte de Cinta Arasa Mama, vull que siguis com un elefant, il·lustrat per Marta Montañá i publicat per l'Editorial Animallibres. (Veure'n més informació)


Els mitjons de l'ogre
Maria Carme Roca
Il·lustracions d'Eva Sans
Editorial Jollibre, 2016
(Per a primers lectors)

Hi ha ogres i ogres. I en Maties, l'ogre de la Maria Carme Roca, era petit i rabassut. No feia gens ni mica de por, perquè era molt amistós. Això sí, feia molta pudor, sobretot de peus, que els tenia molt grossos. Tampoc no li agradava devorar criatures. Era un ogre tranquil i força eixerit. Ah, i el més important de tot: col·leccionava mitjons. El conte, publicat per Jollibre/Grup Promotor i il·lustrat amb imatges fresques i lluminoses per Eva Sans, explica amb un llenguatge molt amè i accessible als primers lectors, la petita i simpàtica aventura d'aquest ogre carregat de mitjons que un dia s'adona que els va perdent, avui un i demà un altre... (Veure'n més informació)


Petits poemes per a nois i noies
Joana Raspall
Il·lustracions de Núria Feijoó
Editorial Barcanova, 2017
(A partir del vuit anys)

"Petits poemes per a nois i noies" és el primer llibre de poesia per a nois i noies que la poeta Joana Raspall va escriure i que Daimon va publicar l'any 1981, amb il·lustracions d'Andreu Vallvé, i que ara reedita, i per tant recupera, l'Editorial Barcanova en una edició de luxe que és un autèntic regal que no ens cansarem de recomanar. El llibre és il·lustrat, en aquesta ocasió, magníficament, per Núria Feijoó. (Veure'n més informació)



Un llop com cal
Joaquim Carbó
Il·lustracions de Pedro Rodríguez Rodríguez
Pagès editors/Nandibú, 2017
(A partir dels vuit anys)

El llop és una de les bèsties més presents en els contes infantils. Hi són descrits de les més variades maneres i amb tota mena de característiques atenent al grau de ferotgia, de bondat, de complicitat i de generositat que manifesten. I també del grau d'humor de l'autor. N'hi ha per a tots els gustos i sensacions, per a totes les conductes i emocions. La història l'ha tractat de tot, sovint injustament.
El llop del veterà escriptor Joaquim Carbó, publicat per Nandibú i il·lustrat per Pedro Rodríguez Rodríguez, és  "Un llop com cal". (Veure'n més informació)


Àvia, ja sé que has oblidat el meu nom
Jaume Cela
Il·lustrat per Jordi Vila Delclòs
Editorial Animallibres, 2017
(A partir dels deu anys)

"Àvia, ja sé que has oblidat el meu nom", ha estat publicat per Animallibres, on, evidentment, el tema central és la malaltia de l'Alzheimer de l'àvia del protagonista jove i l'intent per part del noi d'assumir-la, d'entendre-la i d'acceptar els fets que se'n deriven.
El conte, molt detalladament il·lustrat per Jordi Vila Delclòs, és un llarg monòleg d'un noiet de deu anys dirigit a la seva àvia sabent que ella no l'entendrà ni el contestarà ja que la seva malaltia es troba en un estat avançat. Un relat colpidor exposat amb sensibilitat i realisme. Amb l'adquisició del conte, cal esmentar-ho, es col·labora amb la Fundació Pas. (Veure'n més informació).


Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa
Pep Molist
Il·lustracions de Núria Feijoó
Animallibres, 2017
(A partir dels deu anys)

"Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa", de l'escriptor i bibliotecari Pep Molist, editat per Animallibres i il·lustrat per Núria Feijóo, és la història de dos germans molt joves que, encuriosits per una foto, se senten motivats per esbrinar qui era aquell fotògraf famós capaç de transmetre sentiments profunds com la por i l'angoixa a través de les seves fotos però que ja ningú no coneix i, per tant, mai ningú li haurà retut cap homenatge ni a la seva persona ni a la seva obra. Una narració emotiva amb un interès gran per a la recuperació de la memòria històrica. (Veure'n mésinformació)


I si fos un ocell?
Anna Manso
Il·lustracions de Susanna Campillo
La meva Arcàdia, 2017
(A partir dels deu anys)

 "I si fos un ocell?" és un conte especial, basat en fets reals escrit per Anna Manso i il·lustrat per Susanna Campillo, que acaba de publicar l'Editorial Arcàdia, i que explica una història emotiva que esdevé un cant al coratge i a la perseverança com a eines per recuperar l'estabilitat no sols de la protagonista del relat sinó de tots els que conformen el seu entorn. El missatge que transmeten els mots del filòsof Joan-Carles Mèlich a la contracoberta del llibre i que reprodueixo al final d'aquest comentari, parla precisament del fet de perseverar, la idea que guiarà en tot moment la lectura que en facin els lectors sobretot joves. (Veure'n més informació)


 Ales negres
Laura Gallego
Traducció de Ferran Gibert
Editorial Bromera
(A partir dels dotze anys)

Laura Gallego (Quart de Poblet, 1977) ha conreat un gran èxit en el món de la literatura juvenil amb les seves històries fantàstiques. A Bromera ha publicat "L'Emperadriu dels Imperis", "Mandràgora" i "Ales de foc", la primera part d'un món fantàstic on conviuen àngels i éssers humans. Ara acaba de publicar la segona part, "Ales negres"  que Ferran Gibert ha traduït al català. Gallego sap crear una atmosfera, un "món" de situacions diverses amb els seus conflictes i els seus personatges amb entitat pròpia. Un món fantàstic, original, diferent i molt atractiu. (Veure'n més informació)

Bones vacances i bones lectures!


Josep Maria Aloy

dilluns, 11 de desembre del 2017

"En Miquelet a la ciutat", un nou conte de Joaquim Carbó



L'escriptor Joaquim Carbó, junt amb Josep Vallverdú, són els degans de la nostra literatura per a nois i noies. No sols han estat fidels al públic jove -des de fa més de mig segle- sinó que el seu compromís amb aquesta literatura no els ha permès aturar-se ni un moment. I és que aquest públic jove ha celebrat -i celebra- cada nova aventura com si es tractés d'un nou regal. I pel cap baix, el nombre de regals d'aquests dos mestres superen de llarg, entre els dos, més de cent-cinquanta obres.

La col·lecció del Miquelet, una sèrie de cinc contes

La col·lecció "Capsa de contes" de l'editorial Baula ha publicat ja una sèrie de cinc historietes de Joaquim Carbó basades totes elles en les petites trifulgues i descobertes del Miquelet, un nen afable, tafaner, encuriosit i amb ganes de viure i observar tot allò que descobreix al seu entorn.


 Ara com ara, els títols publicats fan referència, per exemple, al curiós i atractiu món de les formigues ("En Miquelet i les formigues"), un conte que ja he comentat en aquest mateix bloc; o bé el joc divertit d'imitar el cant del cucut ("En Miquelet i els cucuts"), també una mirada al món selvàtic i al conjunt de bestioles que l'habiten ("La selva d’en Miquelet"); el quart està dedicat a la construcció d'estels ("En Miquelet i els estels"), també comentat aquí, i l'últim, que acaba de publicar-se fa pocs dies, gira a l'entorn dels ocells i altres animalons que un bon observador pot trobar dins la ciutat ("En Miquelet a la ciutat"). Les il·lustracions d'aquest conjunt de contes, molt vives i expressives, són de Montse Tobella.

He de dir que Joaquim Carbó ha triat com a protagonista un nen dòcil, amable, sensible a la natura, observador i sobretot curiós i, per tant, amb ganes d'aprendre i de satisfer aquesta curiositat amb les seves descobertes. Un nen, diguem-ho clarament, que no abunda massa a la nostra societat dominada per altres elements que més aviat despisten i no ajuden massa ni a observar ni a encuriosir-se per temes tan quotidians ja siguin socials, ecològics o simplement anecdòtics. Joaquim Carbó té tot el dret d'escollir un protagonista com en Miquelet perquè ell mateix va ser en la seva infància un nen atent al món, amb una gran capacitat per ser sorprès per les coses més simples i va créixer envoltat d'una sèrie de valors que avui són més aviat escassos però que no s'està de reivindicar-los de totes totes. D'alguna manera, en Miquelet podria ser un alter ego de l'escriptor. D'aquí que, malgrat que es tracti de contes senzills, són tots ells molt rics en missatges i molt estimulants per als petits observadors de la família.


 Tant de bo que tots plegats trobéssim suficients motius que convidessin i encoratgessin els nostres infants i joves a valorar el que tenen gratuïtament a l'abast de la mà, a augmentar la seva capacitat de sorprendre's, a descobrir els secrets de tantes i tantes petites vivències, a conèixer els perquès de moltes curiositats, a respectar les bèsties, a valorar la riquesa inabastable de la natura... Tant de bo aquesta sensibilitat s'encomanés a la nostra mainada i una certa complicitat amb la vida fos un estímul que els ajudés a sentir l'emoció davant d'una vivència sana i atractiva. Aquest és, seguríssimament, l'objectiu que Carbó es proposa quan escriu cada un dels contes d'aquesta sèrie. I seguirà fent-ho perquè està convençut del seu missatge i perquè la seva incansable fidelitat al públic jove no coneix la fatiga ni el desànim després de tants anys d'escriure per a aquest públic.


Josep Maria Aloy

dilluns, 4 de desembre del 2017

Desena edició d'"Un romà al segle XX", d'Alegria Julià

(Portada de la primera edició)

L'escriptora Alegria Julià va piular al Twitter fa pocs dies que Edicions de La Galera acabava de publicar la 10a. edició de la seva novel·la infantil "Un romà al segle XX" i recordava quan l'editor Andreu Dòria va confiar en ella l'any 1991, any de la primera edició del llibre. Fa, per tant, 26 anys.

Que una novel·la infantil es continuï editant al cap de vint-i-sis anys és un regal i un privilegi que no tots els escriptors poden lluir, sobretot en temps de crisi general i d'una oferta literària desbordada i excessiva. Però sobretot és un premi a la novel·la, és a dir, a l'obra i puc assegurar que "Un romà al segle XX" mereix premi perquè té els ingredients que calen perquè una història es llegeixi amb fruïció i desperti interessos i sentiments ben diversos.

       "Un romà al segle XX" es troba a la col·lecció "Grumets" d'edicions de La Galera i és il·lustrada pel dibuixant Picanyol, l'autor de l'Ot el Bruixot, de la comarca del moianès, com els protagonistes de l'obra, en els escenaris de la qual l'autora ha plantejat tota l'aventura.

L'argument és ben senzill. Segons s'esmenta a la contracoberta del llibre, un soldat romà fa un salt en el temps i apareix misteriosament a Moià, en ple segle XX, mentre se celebra la tradicional desfilada de romans de Dijous Sant. Barrejat entre la gent disfressada, el soldat passarà desapercebut per a tothom, menys per al Pere i l'Andreu, dos germans que l'acolliran secretament i miraran de reconstruir els fets que l'han dut fins allà.

La nostra literatura per a nois i noies està farcida d'arguments similars, d'històries protagonitzades per nens i nenes que són capaços de descobrir grans secrets amb molta facilitat, prescindint dels adults, sobretot dels pares, que s'ho miren amb una mena d'expectació a vegades forçada veient com els protagonistes passen per alt i superen tots els obstacles i perills, acabant amb un final feliç que corona com a herois potentíssims els seus joves protagonistes, amb l'aplaudiment general per part de tots. Són obres sovint qüestionades perquè moltes d'elles cauen en tòpics i situacions totalment inversemblants que ni els mateixos lectors s'empassen. No és el cas d'aquesta novel·la de l'escriptora Alegria Julià. Ni de bon tros.

(Alegria Julià)

Una novel·la explicada amb una veu equilibrada, raonada i emocionant

Els mèrits d'"Un romà al segle XX" els conforma tot un conjunt d'ingredients que la fan molt llegible, divertida, explicada amb una veu equilibrada, raonada i, sobretot, emocionant. No avançaré de què va la història sinó que en destacaré algunes, per a mi, de les principals virtuts que han afavorit, sens dubte, que la novel·la, recomanada a partir dels nou anys, hagi arribat a editar-se deu vegades en vint-i-sis anys.

Quines són, doncs, algunes d'aquestes característiques o ingredients? Sense cap pretensió d'exhaustivitat diria que una de les principals, tant en aquesta novel·la com en general en qualsevol novel·la d'aquest mateix tarannà és la relació entre els dos germans protagonistes que tan aviat discuteixen i s'interpel·len, sobretot a l'inici, com s'ajuden i ajunten esforços amb una complicitat mútua que els va unint a poc a poc per tal d'arribar a aconseguir el repte que s'han proposat. I també el fet que aquesta complicitat s'encomani també als lectors joves i es facin seves les accions sovint ben inversemblants, així com l'exageració d'algunes situacions esbojarrades i el desenllaç insòlit d'alguna escena poc creïble. Cal que els lectors entrin en el joc que els proposa la novel·la i que se'n sentin partíceps d'alguna manera per tal de disfrutar-la amb ganes. Dependrà sempre de l'equilibri que hagi sabut imposar l'autor de l'obra perquè aquesta no esdevingui desmesurada ni massa forçada. Julià ho sap fer bé i l'interès del lector no disminueix en absolut durant la lectura del text.

(Il·lustració d'en Picanyol)

El tema de la novel·la, basat en el món dels romans, desperta, i aquest és un altre ingredient positiu, l'interès per conèixer la història i poder-se documentar mínimament sobre aquesta cultura. Hi ha, evidentment, una intencionalitat clara d'informar al lector sobre alguns aspectes de la història del país, especialment de Moià, el poble dels dos germans. Però també aquesta aportació més aviat didàctica ha de mantenir sempre, com és el cas, un equilibri just amb la primera de les intencionalitats de la novel·la que és divertir el lector i fer-li passar una estona ben plaent i agradable.

El llenguatge constitueix un important ingredient que permet enriquir l'obra aportant-li una dosi de qualitat literària. A "Un romà al segle XX" el llenguatge és amè, planer, precís i capaç d'expressar allò que el lector ha d'entendre bé. La incorporació d'alguna dita o frase feta com a la taula d'en Bernat qui no hi és, no hi és comptat o bé quan el pare els diu que semblen el cul del Jaumet, que mai no està assegut ni dret, són detalls que mostren no sols un interès per la llengua sinó també la possibilitat de treballar-la a l'aula, si s'escau, buscant-ne més exemples i compartint-ne els significats. La novel·la de Julià es tanca, a més, repassant les característiques principals de cada una de les estacions de l'any cosa que ve a ser una pinzellada final molt atractiva des del punt de vista poètic i que deixa un bon regust al lector.

He d'esmentar, finalment, la sensació que cal que es produeixi sempre al final d'una aventura com aquesta, i que aquí s'assaboreix perfectament: l'alegria indescriptible dels protagonistes per haver aconseguit allò que ha costat tant de trobar i l'expectació davant el desenllaç que està a punt de produir-se i que és el retorn del romà al lloc d'on ha vingut. Una dosi d'intriga ha de desembocar, després de tanta tensió acumulada, en la plena satisfacció d'haver arribat al desenllaç. Satisfacció també per al lector que vol emocions i no se li poden escatimar si volem que tanqui el llibre amb un sentiment final d'enjòlit i de plaer.

Tots tres, no sé com, havíem construït un pont
que salvava totes les diferències que hi poden
haver  entre vint segles.


Josep Maria Aloy