dilluns, 26 de gener del 2015

El foment de la lectura, el foment de la dignitat


 El meu comentari de la setmana passada portava -i encara porta- per títol "Fomentem la lectura o fomentem l'engany?" No sols està penjat al meu bloc sinó que també ha sortit publicat a la revista digital Núvol -a qui agraeixo que m'hagi concedit el luxe de difondre'l- i, pel que s'ha pogut veure, el comentari ha portat cua i cua de la bona. Salvant algun punt molt concret, l'article i jo hem rebut mostres d'adhesió i de reconeixement molt positives, cosa que aprofito també per agrair a tots els qui hi han deixat un comentari. És per això que responc, ara, amb un nou comentari titulat "El foment la lectura, el foment de la dignitat".

Durant tota la setmana, les respostes han estat tan generoses com abundants i, sens dubte, han elevat el nivell del debat a cotes notables de reflexió i de professionalitat, fet que demostra el que jo també apunto a l'esmentat article: que hi ha un bon grapat de mestres i professors que treballen amb una gran dignitat i amb una extrema sensibilitat. Em permeto, doncs, recollir algunes d'aquestes aportacions. Abans, però, un sincer agraïment a tots ells.

"Ben poc podrem ensenyar allò que no estimem"

Agraeixo, per exemple aportacions com la d'Andreu quan diu que la part més rellevant, d’aquest article és la que fa referència a la manera com encarem, presentem, “treballem”… les lectures, siguin obligatòries o no. De fet ens hauríem de plantejar com és que joves que són bons lectors... no tenen cap interès per les lectures que els proposem... De fet, mai no hauríem d’oblidar que ben poc podrem ensenyar allò que no estimem: algú va dir que la literatura no s’ensenya, es contagia. I amb exàmens, resums, qüestionaris… podem contagiar moltes coses, però dubto que contagiem res semblant al gust.

També vull destacar l'aportació d'Eloi, professor de llengua i literatura, que recolza la reivindicació que es fa d'un bon nivell lector entre el professorat i per tant la millora de la qualitat docent. Eloi acaba recomanant la lectura (o relectura) del llibre de l'estimat Emili Teixidor "La lectura i la vida", molt recomanable especialment per a tots els docents. Hauríem -diu- d’encomanar la passió lectora als alumnes i a les noves generacions predicant amb l’exemple.


 Llegir per fer exercicis o llegir per viure?

També el professor Antoni Dalmases, escriptor de novel.les juvenils i, per tant, entès en la matèria, comenta que de fet, de tant en tant es troben alguns -pocs!- profes i mestres que llegeixen, que s’entusiasmen llegint i fent llegir, contagiant la passió de viure moltes vides, de sentir intensament i conèixer mons nous. Aquest és el goig que experimenta el que ensenya a llegir, a entendre, a reflexionar, discutir, pensar i avançar amb els bons llibres. Però manifesta que la literatura i la lectura, els textos creatius i els reflexius, han passat a ser un “complement” de les classes de llengua (que és l’important, i tant!, oh, sí!, tu diràs…). Es llegeix per fer exercicis, no per viure; per “treballar”, per omplir temps i papers, no per gaudir i pensar. I es fan fer treballs escrits, ridículs, qüestionaris patètics, per cobrir l’expedient. El que convé és fer “emprenedors”, gent “útil”, “pràctica” i no somniatruites!!! Dalmases no acaba aquí, però recomano que entreu a Núvol i completeu vosaltres mateixos la lectura d'un article dur i vehement, però realista.

Cal acompanyar la lectura i estimular el lector

Per la seva banda, Carme Vilà diu: m’ha agradat molt la paraula “acompanyada” aplicada a la lectura que es fa al centre d’ensenyament. Si hem de dir als alumnes “Llegiu aquesta novel·la per a tal dia” no sé què fem els professors. M’agrada treballar l’obra a fons mentre els alumnes la llegeixen...  Jo acompanyo la lectura oralment, però he confegit dossiers per a ajudar altres professors. I he fet fins i tot un experiment: fer llegir a 1r o 2n d’ESO un conte curt que sé que no ha agradat gens a cap alumne si l’ha hagut de llegir sol (per exemple, “La maleta marinera”, de Pere Calders) i mirar a veure què passa si acompanyo la lectura. El mateix conte els encanta!

Sílvia em confirma que els alumnes de secundària (sobretot a partir de 3r.) la primera cosa que cerquen, quan hi ha un llibre de lectura, és el resum, la pel.lícula... etc. Això preocupa, evidentment. Una possible solució és la lectura oral a classe guiada i comentada pel professor i el treball per projectes, potenciant la creativitat i afavorint el comentari literari des de la pràctica. El procés és molt més lent, però el profit més gran.

L'Àlex diu que al seu centre les lectures es fan dirigides per un professor de llengua (gairebé sempre) i desdoblant els grups (mentre la meitat de la classe fa biblioteca, l'altra fa laboratori). Es llegeix a l'aula en veu alta i en silenci, es resumeix l'obra i es debat a partir de les explicacions que fa el professor. És un èxit (segons la majoria dels alumnes) tot i programar Guimerà, Bertrana, Llull, García Márquez, El Lazarillo, Curial e Güelfa... Es tracta que el professorat sigui l'adequat, es preparin les lectures i s'acompanyi els alumnes a descobrir-les amb entusiasme... Sé que no a tots els meus alumnes els agraden les obres que fem llegir, però puc afirmar que tots les llegeixen i que tots en treuen suc...

Fer veure als alumnes que la literatura també parla d'ells

Carles M., a més de recomanar també el llibre de l'Emili Teixidor "La lectura i la vida", remarca que és imprescindible ensenyar literatura, fer veure als alumnes que la literatura (i la poesia, gran oblidada!) també parla d'ells i de les seues coses! Jo intento treballar sempre amb alguna cosa que els motive: blogs, twitter, àudios... Segurament no arribarem a tots els alumnes per igual, però estic convençut que molts d'ells, amb els anys hi entraran...


 August Garcia, i amb ell acabaré, escriu un llarg comentari que també recomano llegir sencer perquè ve a ser gairebé un resum de tot el debat. Professor de primària i entès en la matèria lectora, August repassa alguns punts del meu article però sobretot explicita que el tema de fons no és tant el "què es llegeix" sinó el "com es llegeix" ...i aquí sí que hi ha un debat a fer sobre la metodologia que s'empra per apropar-se a les lectures (siguin obligatòries o no). August, que també recomana la lectura del llibre de l'Emili Teixidor, afirma que l'element "passió" del docent hi té molt a veure, però també la seva competència com a educador... August no fa fer cap treball posterior a la lectura d'un llibre: ... la meva avaluació està en l'interès que he estat capaç de generar en els meus alumnes. Ja sé que no tots seran bons lectors ni ho pretenc... només intento que en algun moment de la seva vida hagin tingut una experiència gratificant i enriquidora davant la lectura d'un llibre. Ei!, i no oblido mai la poesia, l'altra gran damnificada de tot aquest "sidral".

Fomentar la dignitat a tots els nivells

Quan ja anava a tancar aquest article m'adono que El PUNT AVUI d'aquest mateix diumenge 25 de gener, a les planes de Societat, fa un reportatge sobre un projecte pedagògic innovador que duu a terme  el Centre Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia. Aquest projecte passa justament per a un tractament innovador del foment de la lectura. El director del Centre, Josep Maria Esteve, explica que els alumnes llegeixen escarxofats en un sofà: Quan llegeixes, ho fas en un lloc còmode, en un entorn agradable i no assegut en una cadira davant d'una taula, oi? El professor no fa de vigilant, també llegeix un llibre... És clar, l'exemple és molt important. D'aquesta manera els alumnes se senten acompanyats i estimulats. Segurament que, com tot projecte innovador, a la pràctica sorgeixen dificultats, algunes derivades del sistema d'ensenyament poc convençut que encara tenim a les escoles. En tot cas cal que l'escola innovi raonadament i en el camp de la lectura això vol dir acompanyar, estimular, incitar al debat, provocar emocions, despertar el cuquet a base de donar exemple... tot el que el pilot de comentaristes han penjat a l'article "Fomentem la lectura o fomentem l'engany?" i que en aquesta segona part hem reconvertit en "El foment de la lectura, el foment de la dignitat". Fomentar la lectura és fomentar primer la dignitat de l'ensenyament, després la dignitat dels alumnes. També, òbviament, la dignitat del professor i més enllà del centre, és, en definitiva, ajudar a fomentar la dignitat del llibre dins la societat. Fomentar la dignitat a tots els nivells.

Josep Maria Aloy

dilluns, 19 de gener del 2015

Fomentem la lectura o fomentem l'engany?



El comentari d'avui és un d'aquells que no hauria volgut escriure mai però no podem ser tan ingenus i pensar que això de fomentar la lectura és sempre una activitat tan dolça com formativa i d'una trascendència capital en l'educació dels nois i noies. A vegades més valdria que alguns dels qui fan llegir es dediquessin a una altra activitat menys "delictiva".

M'explico: a diversos Instituts de Secundària "s'obliga" a llegir el llibre "Mi hermana Elba" y "Los altillos de Brumal" de Cristina Fernández Cubas, un conjunt de vuit excel.lents relats no massa fàcils per als lectors poc habituats a llegir. Després de la lectura del llibre -una lectura individual i sovint sense ser ni orientada ni acompanyada ni, amb prou feines, estimulada- es passarà un control -nefasta paraula!- on els alumnes hauran de contestar -sisplau per força- preguntes que tenen sobretot la finalitat d'esbrinar si el llibre s'ha llegit i sobretot si els lectors l'han entès i, potser en algun cas, si l'han disfrutat.

Fins aquí semblaria que la cosa no té massa delicte tot i que ja és prou greu fer llegir obligatòriament sense cap estímul ni cap orientació. Però seguim: ara entreu a Google i busqueu el llibre de Cristina Fernández Cubas. Jo ho he fet i he trobat una pàgina on algú, no sabem qui ni amb quin objectiu solidari, engipona un resum de cada un dels vuit relats, breument i sense trencar-s'hi massa la closca i, un cop fet això, ho penja en un acte de servei a la comunitat estudiantil. Pocs dies després, la seva tasca solidària és recompensada -almenys fins ara- amb quinze comentaris d'estudiants que han consultat la pàgina i n'han llegit els continguts.

Els comentaris que hi han deixat són prou eloqüents i no caldrà pas que els comenti. La majoria tenen un mateix tarannà: "Amb això aprovo", "... se piensa la de castellano que voy a leer el libro teniendo esto"; "Graciass!!!!! con esto dejamos KO y fuera de juego al profe jajajaja..."; "Esto si que sirve, mañana a por todas XD"; Mañana examen jojojo. Mil gracias ^^". Dos o tres comentaris agraeixen els resums i un o dos en critiquen algun error... No hi ha un sol comentari que hi afegeixi alguna reflexió sobre el llibre o un comentari sobre algun aspecte interessant a partir de la seva lectura.

Ja sé que és una mostra molt esquifida, tot i que prou significativa, però em suggereix algunes reflexions. Per exemple, crec que a molts estudiants és pitjor fer-los llegir per obligació que no pas no fer-los llegir res. Dit d'una altra manera: crec que és millor que no llegeixin que no obligar-los a fer veure que han llegit. S'ha de ser bastant ingenu creure's que estàs fomentant la lectura quan en realitat estàs fomentant l'engany i, com a conseqüència d'això, la desaparició, entre els joves, de la lectura com a plaer, com a descoberta, com a creixement personal, com a oportunitat d'obrir debat dins l'aula... Hi ha, encara, massa professors que fan llegir sense haver llegit. Sense ser amants de la lectura. Fer llegir és facilitar i promoure que els alumnes parlin entre ells, debatin, s'esbatussin si cal, i opinin i reflexionin sobre el que han llegit i comparteixin dins l'aula les seves emocions...



En el camp de l'ensenyament encara hi ha massa gent que fa coses sense estar-ne prou preparat, desprestigiant així una professió que hauria de ser de les més dignes, delicades i creïbles i que alguns saben portar amb una enorme dedicació i dignitat. I sort en tenim d'aquests últims! No sé com entomaríem el fet que ens operés del cor un metge que no està prou preparat per a fer-ho. Però és clar, en el món de l'ensenyament, en el món de la canalla, els errors passen desapercebuts fins i tot pels mateixos que els cometen. Però el futur dels joves se'n ressent, i de quina manera, sobretot quan alguns en comptes de fomentar la lectura, com dic en el títol, fomentem l'engany. Fomenten l'engany entre els estudiants i, alhora, s'enganyen ells mateixos. O potser és tota la societat la  que ja ha perdut la capacitat de transmetre l'alegria que comporta llegir?


Josep Maria Aloy

dilluns, 12 de gener del 2015

Joan Barril va deixar una novel.la juvenil brillant

(Portada de la Primera edició)

Quan es compleix un mes just de la mort del periodista i escriptor Joan Barril, aquest bloc vol retre-li un homenatge dolgut però alhora fervorós recomanant la lectura de la seva excel.lent novel.la juvenil Tots els ports es diuen Helena, publicada per l'Editorial Empúries l'any 1999 i guanyadora del Premi Ramon Muntaner de literatura per a joves.

"Mentre només som nens ens agrada
 somiar amb aventures impossibles."
(Joan Barril)

       Guillem, un noi de dotze anys, viu davant d'un canal tranquil a Bruges, a casa d'en Pier, el nòvio de sa mare, un homenàs de poques paraules que es dedica al transport fluvial i amb qui emprendrà un viatge al cor d'Europa, de Rotterdam al Mar Negre. Aquesta novel.la de Joan Barril descriu el naixement de l'amor, el despertar dels sentits, la quimera de l'heroïsme i la música com a gran cohesionadora de tots els paisatges de l'ànima. I tot plegat descrit com només l'escriptor Joan Barril sabia fer-ho.

Els tres protagonistes, doncs, emprendran un viatge de dos mesos, un per anar i un per tornar, un viatge amb gavarra a través dels rius i dels canals. Cinc mil quilòmetres d'aigua, amb sortida de Rotterdam i amb destinació al Mar Negre. Un vaixell carregat de pianos que s'hauran d'anar descarregant a diversos destinataris. Una nit el noi enganxa in fraganti una noia menjant d'amagat un iogurt de la nevera. La noia, d'uns quinze anys, es diu Helena i no va amb males intencions. Fa una setmana que viatja amb ells sense que ells ho sapiguessin. És una romanesa que treballava en un circ. La guerra entre croats i serbis va fer fracassar el circ i el personal es va dispersar... La noia, que aleshores tenia deu anys, va sentir els trets que mataven els seus pares... uns soldats la van recollir però ella es va escapar. Sabia que aquesta barcassa repartia pianos i anava cap a Rumania... El viatge, doncs, es convertia en una aventura i tenir un secret és com viure dues vegades i la presència de l'Helena havia de ser un secret...

I no puc explicar més per no desvetllar abans d'hora ni l'evolució d'una aventura tendra i amorosa ni el desenllaç d'un seguit d'incidències i esdeveniments bèl.lics que arrossegaran els lectors a viure amb apassionament una trajectòria vital molt personal de la parella protagonista i alhora una relació de fets històrics d'una Europa complexa, difícil i amb ganes de créixer i fer-se gran malgrat que sigui a còpia de rebre les patacades dels uns i de les altres.

L'Helena és com una ona. A vegades és neta
i joganera com una cascada.
D'altres és mansa i tendra com el mar
de les platges nocturnes...


Una novel.la atractiva i suggerent

La novel.la té una sèrie d'ingredients que la fan molt atractiva, cosa que no sorprendrà gens als lectors de Joan Barril acostumats a la seva prosa i a la seva manera de ser i de pensar. Un dels principals ingredients és el llenguatge precís, descriptiu i creatiu que ofereix descripcions com ara aquesta: ... Dalt d'una barca el pèl calent d'un gos té tacte de llençol de seda, de carta d'amic, de mapamundi dels sentiments..., o com la descripció de l'Helena: ... L'Helena és com una ona. A vegades és neta i joganera com una cascada. D'altres és mansa i tendra com el mar de les platges nocturnes... I té aquesta mirada d'armaris oberts que dóna confiança a tots aquells amb qui parla...

Un pilot de referències musicals

La ironia i la reflexió són constants al llarg de la novel.la, així com les referències culturals i històriques dels diversos països i ciutats d'Europa. Però un dels ingredients més interessants de l'obra són les referències musicals ja que un dels principals objectius del viatge fluvial i dels protagonistes és la distribució d'uns pianos a diferents destinataris. En aquest sentit doncs, Barril aprofita l'oportunitat que li dóna aquesta feina per aportar algunes excel.lents referències musicals al lector: des d'un clavicèmbal de fusta de cirerer del segle XVII per tocar una pavana de Couperin, passant per un concert commemoratiu a la memòria de George Philipp Telemann o bé per la interpretació del "Clar de Lluna" de Beethoven, i acabant per descarregar un clavicèmbal als Wiener Singerknaben, o sigui, als famosíssims Petits Cantaires de Viena.

... Créixer deu voler dir explorar i acceptar
 la vida tal com l'anem descobrint,
fent-li preguntes amb la mateixa naturalitat
amb què la vida ens dóna respostes.

La sensibilitat del mestre omple totes les pàgines del llibre

I no sols la sensibilitat de l'autor sinó també els petits detalls, fruit d'una extraordinària observació, omplenen la novel.la. I també les lliçons de vida, sempre tan abundoses en l'obra de Barril, en l'obra escrita i en l'obra radiofònica. Pensaments plens de vida amb un humor sempre present. Un botó de mostra: ...créixer és no negar-se a buscar (54) ...Créixer deu voler dir explorar i acceptar la vida tal com l'anem descobrint, fent-li preguntes amb la mateixa naturalitat amb què la vida ens dóna respostes. (54). Les persones que coneguis per Internet no t'han de privar conèixer persones de veritat. (55) ...L'electrònica ens excita la curiositat però és a la sobretaula allà on la curiositat queda satisfeta. (59) ...Elprimer acte de fer-se grans no és agafar una cosa, sinó saber abandonar-la per agafar-ne una altra de millor. (79) ...Mentre només som nens ens agrada somiar amb aventures impossibles. Però fer-se gran comença a ser una realitat quan sabem que de totes les aventures que imaginem n'hi ha algunes que ja no són completament impossibles. (119) ...Riure és dir al món que estem a favor. ¿A favor de què? A favor d'estar vius, a favor de la gent que tenim a la vora i de la gent que coneixerem demà. Quan la gent riu, la vida és més possible. Quan algú sap riure's d'ell mateix, senyal que és algú de qui ens podem fiar, perquè és algú que no té por de les seves mancances. I quan no hi ha por tampoc no hi ha motius per fer mal als altres. (128).
L'electrònica ens excita la curiositat
però és a la sobretaula allà
on la curiositat queda satisfeta.
Una novel.la sobre Europa

Tots els ports es diuen Helena és també una novel.la sobre Europa: l'Europa física, amb les seves ciutats, rius i canals i l'Europa política i social, l'Europa de les guerres, de la política i de les discussions: Els paisatges de la pau es perden en un minut, però els paisatges de la guerra costen molt de ser esborrats... S'ha encès el llum d'una finestra i s'ha sentit un nen petit que plorava. La pau és l'estat que ens permet somriure quan sentim el plor d'un nen. Les descripcions de les principals ciutats per on transcorre el viatge fluvial conformen un petit mosaic d'imatges bellíssimes: ...Viena deu ser la ciutat que fa olor de panet acabat de sortir del forn. (117). ...Budapest és una ciutat que no existiria si no fos pels ponts que uneixen Buda amb Pest. (136)...Bucarest és considerada el París dels Balcans, però difícilment pot ser la ciutat de la llum. (177)

Una novel.la completa i diversa

No hi ha un sol tema propi dels humans que no estigui contemplat en aquesta història. Així doncs, des de referències culturals -...La cultura és allò que queda després d'haver après una mica de tot i després d'haver-nos rigut de tot una mica. Referències a Hitler i al nazisme... Em pregunto: ¿com s'arriba a ser nazi? ¿Quina estranya fascinació pels uniformes fa que cada dia siguin més? ¿Com es pot viure en la convicció que els bons són uns i els menyspreables els altres? Referències a les religions, a l'existència de Déu i del paradís: ...Per què s'ha d'esperar tota una vida de renúncies i d'angúnies a canvi d'un paradís del qual ningú no n'ha tornat?  I, és clar, referències a la mort: ... els cementiris, doncs, no són un magatzem de cadàvers sinó un pas fronterer entre dos mons. I si s'ha d'anar a recordar els morts, no hi fa res que els seus ossos no siguin els ossos que busquem, perquè no busquem ossos sinó que ens busquem a nosaltres mateixos. ...Dels morts no ens estimem els seus ossos sinó el rastre de les seves carícies. I aquest no és a la terra sinó que queda a la memòria de la pell...

Tots els ports es diuen Helena és una excel.lent novel.la de creixement i de valors molt positius on podem trobar la filosofia i el pensament d'un home savi, culte i admirable que no ens ha donat prou temps per a felicitar-lo per la força de les seves idees perquè ens ha deixat abans d'hora. La seva prosa ens el recordarà sempre.

...Dels morts no ens estimem els seus ossos
sinó el rastre de les seves carícies.
I aquest no és a la terra sinó que
queda a la memòria de la pell...

Descansa en pau, Joan!

Josep Maria Aloy