divendres, 7 de juliol del 2017

Llibres per viure unes vacances més plenes



Els qui ens dediquem a recomanar llibres als joves intentem -almenys un servidor- ser molt respectuosos, òbviament, amb les persones que no llegeixen. Pot ser tant o més feliç qui no llegeix mai com qui ha estat -i és- un bon lector. Conec joves que eren grans no-lectors i que un bon dia, per qualsevol petita circumstància es van deixar seduir per una bona història i es van convertir en lectors àvids i ho continuen essent encara. A la felicitat de la seva vida, ben plena en molts casos, van afegir-hi l'emoció de cada bon llibre que llegien. Davant la despreocupació que havien mostrat per la literatura, van adquirir el procés d'identificació amb els personatges d'algunes novel·les. En determinats moments de saturació per la feina, hi van sumar les emocions d'unes històries colpidores que, segons alguns d'ells, els van marcar per sempre. Però, per damunt de tot,  els no-lectors que conec i que van passar un bon dia a ser lectors van descobrir un plaer que fins aleshores desconeixien. I, un cop descobert aquest plaer, ja no l'han volgut perdre mai més.

Per tots aquests motius, i d'altres, alguns ens entossudim a recomanar bones lectures sense oblidar que llegir ha de ser sempre una activitat lliure. Ja ho deia Pennac: "El verb llegir no admet l'imperatiu". Pot anar acompanyada, la lectura, de la complicitat dels pares i mestres, sobretot si són uns bons referents. Però ha de ser sempre una decisió lliure i que no creï tensions innecessàries allà on hi hauria d'haver harmonia i jovialitat. I cal, sobretot, que els adults els engresquem i els donem l'exemple que cal en aquestes ocasions.

Una selecció d'històries per a unes vacances més plenes


La muntanya de llibres més alta del món, de Rocío Bonilla
Editorial Animallibres, 2017
(Per a primers lectors)

No ens ha d'estranyar que es publiquin àlbums i altres textos, dirigits als més petits de la colla, que continguin un missatge a favor de la lectura i al poder dels llibres i de la imaginació. Aquest és el tema central d’aquest conte de Rocio Bonilla que té com a protagonista l’Enric, un nen que somnia en poder volar però que per més que s'hi esforça no ho aconsegueix amb els seus propis recursos fins que un bon dia la seva mare li diu que hi ha altres maneres de volar. I li posa un llibre a les mans. (Veure'n més informació)


 La nena dels llibres, d'Oliver Jeffers i Sam Winston
Andana editorial, 2016
(A partir dels sis anys)

"La nena dels llibres" és un àlbum que no pot passar desapercebut perquè és un autèntic regal a la població de lectors de totes les edats. Una mostra més que no calen llargs textos per crear una obra literària. Cal, això sí, delicadesa, sensibilitat i emotivitat, característiques que compleix amb escreix aquesta història escrita i il·lustrada pel tàndem Oliver Jeffers i Sam Winston i publicada, en una edició molt digna i acurada, per Andana Editorial a qui felicitem per l'encert d'aquesta atractiva obra d'art. (Veure'n més informació)


Un llop com cal, de Joaquim Carbó
Il·lustrador Pedro Rodríguez Rodríguez
Nandibú. Pagès editors, 2017
(A partir del vuit anys)

Amb un final sobtat i contundent, que ens deixa amb un somriure als llavis, el lector es queda amb les ganes de saber com acaba l'aventura d'aquesta intrèpida bestiola. Però ja no cal perquè el missatge de l'autor ha quedat fixat en els sentiments dels petits lectors: el camí de la llibertat serà difícil de seguir però és l'únic que ens aportarà satisfacció i que ens permetrà viure allà on vulguem i acompanyat de qui vulguem, que és en definitiva allò a què aspirem tots els éssers vius, llops i humans. (Veure'n més informació)


 Plouen poemes, de diverses autores
Il·lustracions de Morad Abselam
Eumo editorial, 2017
(A partir del vuit anys)

Eumo editorial acaba de publicar una antologia de poesia per a infants il·lustrada per Morad Abselam. La selecció i la tria dels poemes ha estat realitzada per Vanesa Amat i M. Carme Bernal, professores a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic i per Isabel Muntañà, mestra d'Educació Infantil i Primària a l'escola El Despujol de les Masies de Voltregà.
L'antologia recull més d'un centenar de textos poètics, agrupats en eixos temàtics. Els poemes pertanyen a autors molt diversos que han estat seleccionats tenint en compte criteris de qualitat i varietat. En aquest sentit, s'inclouen textos creats específicament per infants i d'altres que, inicialment, l'autor havia adreçat a un públic adult, però que presenten elements atractius per als lectors d'edats ben diverses. (Veure'n més informació)


Els mitjons de l'ogre, de Maria Carme Roca
Il·lustracions d'Eva Sans
Editorial Jollibre, 2016
(A partir dels vuit anys)

Hi ha ogres i ogres. I en Maties, l'ogre de la Maria Carme Roca, era petit i rabassut. No feia gens ni mica de por, perquè era molt amistós. Això sí, feia molta pudor, sobretot de peus, que els tenia molt grossos. Tampoc no li agradava devorar criatures. Era un ogre tranquil i força eixerit. Ah, i el més important de tot: col·leccionava mitjons.
El conte, publicat per Jollibre/Grup Promotor i il·lustrat amb imatges fresques i lluminoses per Eva Sans, explica amb un llenguatge molt amè i accessible als primers lectors, la petita i simpàtica aventura d'aquest ogre carregat de mitjons que un dia s'adona que els va perdent, avui un i demà un altre. (Veure'n més informació)


Bestiolari2, de Josep Vallverdú
Il·lustrat per Manuel Cusachs
Fil d'Aram, 2017
(A partir dels deu anys)

Josep Vallverdú, degà de la Literatura per a nois i noies a qui ha dedicat una setantena llarga de llibres, acaba de publicar el seu segon "Bestiolari", il·lustrat per Manuel Cusachs i publicat per l'editorial Fil d'Aram. L'autor de "Rovelló", de "L'home dels gats" o d'"Un cavall contra Roma", no podia desaprofitar l'ocasió, als seus noranta-tres anys, de dedicar una sèrie de poemes precisament al món dels animals.
Si el primer "Bestiolari", publicat l'any 2010 per la mateixa editorial i el mateix il·lustrador, recollia una seixantena de bestioles, aquest "Bestiolari2" en recull una quarantena. Tant en un volum com en l'altre els poemes descriuen diverses bestioles d'acord amb la mirada i la imaginació del veterà poeta. Aquest centenar de poemes vénen a conformar el seu bestiari particular normalment descrit amb aquell punt de fina ironia típica de l'autor així com amb un humor constant, subtil i delicat. (Veure'n més informació)


 I, si fos un ocell?, d'Anna Manso
Il·lustracions de Susanna Campillo
La meva Arcàdia, 2017
(A partir dels 10  anys)

"I si fos un ocell?" és un conte especial, basat en fets reals escrit per Anna Manso i il·lustrat per Susanna Campillo, que acaba de publicar l'Editorial Arcàdia, i que explica una història emotiva que esdevé un cant al coratge i a la perseverança com a eines per recuperar l'estabilitat no sols de la protagonista del relat sinó de tots els que conformen el seu entorn. Una mena de manual per saber què podem fer davant els obstacles, davant les dificultats amb què ens podem trobar en la nostra vida. 
Una de les qualitats del seu protagonista és la seva imaginació. Ell creia que la mare havia estat en una altra vida, un ocell i que per això li havia de ser fàcil superar aquelles pors a les alçades. L'esforç per superar obstacles no és mai inútil i el coratge que cal tenir per perdre les pors sempre comporta uns beneficis. (Veure'n més informació).


 La pel·lícula de la vida, de Maite Carranza
Il·lustracions d’ Iratxe López de Munain
Editorial Cruïlla, 2016
(A partir dels onze anys)

Tot i que la vida de qualsevol persona podria ser portada al cinema, algunes d’aquestes vides podrien convertir-se en autèntiques pel·lícules dramàtiques. És el cas que relata, de forma admirable, l’escriptora Maite Carranza a la seva novel·la per a nois i noies “La pel·lícula de la vida”. La novel·la, guanyadora del Premi Vaixell de Vapor, 2016, vol ser un dur i descarnat exemple de com està afectant la llarga crisi econòmica actual a famílies que poc s’ho esperaven i que de viure bé i amb satisfactòria normalitat es troben forçats a davallar a l’infern de la misèria i al desnonament davant el silenci de les administracions, de la justícia i de la mateixa societat. En el cas d’aquesta novel·la la tragèdia esdevé més colpidora encara ja que la veiem –o la llegim- des de la mirada i el punt de vista de dos germans ben joves encara per haver de suportar tanta pena, sense entendre bé els motius. (Veure'n més informació)


La memòria de l'arbre, de Tina Vallès
Editorial Anagrama, 2017
(A partir dels dotze anys)

"La memòria de l'arbre" és una història protagonitzada per un nen de deu anys, en Jan, que viu amb els seus pares a Barcelona però que un dia observa com els seus avis de Vilaverd s'instal·len a casa seva. A partir d'aquest fet neix una relació molt intensa entre en Jan i el seu avi. Tots dos compartiran un món on les converses, les passejades, el joc del dòmino i l'observació dels arbres teixiran una etapa on els records de l'avi i la seva pèrdua de memòria marcaran per sempre la personalitat del net i l'obligaran a créixer i a superar el drama familiar. Un llibre emocionant, colpidor i gairebé diria d'obligada lectura per a petits i grans. (Veure'n més informació)


El bolígraf de Higgs, de Rubèn Montañá
Editorial Animallibres, 2017
(A partir de dotze anys)

L'esbojarrat i divertit argument d' "El bolígraf de Higgs" gira a l'entorn d'un protagonista principal, l'Èric, un trasto una mica totxo, nefast com a alumne però posseïdor d'una gran imaginació... Li bullien milions de pensaments dins del cap...L'Èric comparteix el protagonisme amb la seva amiga més amiga, l'Alexandra, intel·ligent però sobretot molt fidel que l'acompanya sempre i l'ajuda en tot el que pot. La vida de l'Èric canvia totalment quan un dia rep com a regal un bolígraf i s'adona que tot el que escriu amb aquell bolígraf pren vida i es converteix en real.
Es tracta, en definitiva, d'una obra plena d'idees exòtiques, fins i tot innovadores, fins i tot extravagants i fabuloses, un camp immens obert a la creativitat i tot plegat perseguint el bon humor, l'esbojarrada general, l'alegria comunicativa i les ganes de buscar la complicitat amb els lectors. (Veure'n més informació)


 L'actor Lucas Bilbo, d'Àngel Burgas
Editorial Edebé, 2017
(A partir dels tretze anys)

Segons llegim a la contraportada de la novel·la "ningú no va ser conscient de la desaparició de la Rut el dia en què es va produir. Aquell matí havia anat a classe, -feia 2on. de batxillerat- però a la tarda no va aparèixer pel gimnàs a l'hora de l'assaig de teatre. L'endemà tampoc no va anar a classe.. Aviat els seus companys es van adonar que alguna cosa estranya passava: els professors estaven neguitosos i, a mig matí, es va presentar la policia. El rumor es va estendre com la pólvora als quatre segons:"Ha desaparegut la Rut Fàbregues!"  (Veure'n més informació)


Que tingueu unes molt bones vacances!!


Josep Maria Aloy

dissabte, 1 de juliol del 2017

L'obra poètica de Joana Raspall es continua reeditant com mai

(La nova edició de Barcanova)

Tres anys després de la seva mort -recordem que Joana Raspall va morir l'any 2013 quan n'havia complert cent- la seva obra es continua difonent, reeditant i sobretot llegint amb fervor. Dins la literatura poètica per a nois i noies mai s'havia observat un fenomen de tanta amplitud. No hi ha escola on no es llegeixin o es recitin els seus poemes. La febre Raspall ha captivat els joves lectors que s'han fet ben seva l'obra poètica d'aquesta autora.

Petits poemes per a nois i noies és el primer llibre de poesia que la poeta Joana Raspall va escriure i que Daimon va publicar l'any 1981, amb il·lustracions d'Andreu Vallvé, i que ara reedita i per tant recupera l'Editorial Barcanova en una edició de luxe que és un autèntic regal que no ens cansarem de recomanar. El llibre és il·lustrat, en aquesta ocasió, magníficament, per Núria Feijoó.

(Primera edició de 1981)

Joana Raspall va publicar Petits poemes per a nois i noies l'any 1981. Era el seu primer llibre de poesia infantil. En aquells moments ella tenia 68 anys! El llibre va ser molt ben rebut però no va tenir continuïtat ja que l'autora no va escriure cap més llibre per a nois i noies fins l'any 1996, quinze anys després d'aquest primer títol, en què l'editorial Baula va publicar el seu segon llibre titulat Bon dia, poesia! La Joana tenia, doncs, 83 anys! I, aleshores sí, als vuitanta-tres anys la seva capacitat creadora ja no va tenir aturador: només un any més tard -el 1997- La Galera publicava Degotall de poemes, i un any després -el 1998- tres editorials li publicaven un llibre cadascuna: La Galera, Com el plomissol; Baula, Pinzellades en vers; i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Versos amics. Dos anys més tard -el 2000- Publicacions de l'Abadia de Montserrat hi torna amb Serpentines de versos. I dos anys després -el 2002-, La Galera publicava Escaleta al vent i al 2003, Baula treia Font de versos i La Galera, A compàs dels versos. Al 2004, quan l'autora en complia noranta-un, Publicacions de l'Abadia de Montserrat tancava definitivament la publicació de la seva obra poètica per a infants amb Concert de poesia. Per tant, entre el 1996 i el 2004, és a dir, en vuit anys, havien aparegut deu reculls de poemes.

A partir de la seva mort s'han anat reeditant alguns d'aquests llibres així com reculls diversos de poemes com El meu món de poesia (El Cep i la Nansa, 2001) o bé Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any (Editorial Mediterrània, 2013). També s'han publicat antologies dels seus poemes com les de Pagès Editors/Nandibú -Bestiolari de Joana Raspall (2014) i Olor de maduixa (2016). L'editorial Takatuka ha publicat una magnífica versió del poema "Podries", il·lustrat per Ignasi Blanch. Finalment, fins i tot en el món multimèdia han sorgit innovadores aplicacions per acostar de forma interactiva i participativa la poesia d'aquesta autora al món dels infants. L'última aparició d'una nova reedició és la que comento avui Petits poemes per a nois i noies que era totalment introbable i que Barcanova ofereix als lectors.

(Il·lustració de Núria Feijoó)


Petits poemes per a noies i noies

Es tracta d'un recull de 50 poemes ben diversos i publicats un darrera l'altre sense cap classificació en blocs. La poesia d'aquest primer recull de Joana Raspall ja defineix el seu interès per uns temes concrets entre els quals sobresurten per damunt de tot els que fan referència a la natura, als animals, a les flors, a les estacions de l'any, al camp, als fenomens meteorològics… temes que Joana Raspall ja no abandonarà mai més en la seva dotzena de llibres publicats a partir d'aquest.

Pel que fa als animals, el recull presenta un "bestiari" ben divers i amb descripcions atractives. Hi trobem: L'esquirol, La granota, El ratolí, L'oreneta, El cant dels grills, Gat i gos, El cigne, El cuc de seda, La papallona. Ell tractament que en fa l'autora és una mostra del bon humor i de la fina ironia que serà habitual en ella en posteriors reculls. Vegem-un una mostra:

La granota

El peixet vermell
diu a la granota:
-M'atipa el teu cant
d'una sola nota!

La granota salta
i amb aire sorrut
li respon: -Enveja'm!
pitjor tu, que ets mut!

El ratolí

Dins el cau del ratolí
hi ha trossets de pa amb formatge;
són per ell i no per mi.

El seu cau és tan petit
que jo mai no puc entrar-hi;
només puc posar-hi el dit,
però de seguida el trec,
que no es pensi que és salsitxa
i el mossegui i faci: "nyec!".

Les flors reben sempre un tractament rellevant i poètic. Acostumen a ser poemes escrits amb delicadesa i tendresa, sense abandonar però la gràcia i l'alegria… És el cas, per exemple, de La margarida

Estimo l'amic,
estimo l'amiga,
estimo l'amor
i la margarida
que esfullo entre els dits
preguntant: -M'estima?

Ara diu que sí…
ara diu que no…
Quan em diu mentida?

(Il·lustració de Núria Feijoó)

Encara que no vagi directament de flors, hi ha dos poemes que les esmenten: El camp florit i El jardiner. Aquest últim és tot un poema d'amor. També és una bon poema d'amor el que porta per títol: Amoretes:

-Si tu m'estimessis,
li diu el galant,
series princesa d'un màgic palau.
Tindries serventes,
sedes brillants,
jardins amb fonts clares,
perfums i regals.

-No cal tantes coses.
T'estimo galant,
perquè tens bon aire
i tens el cor gran.

El món de les lletres, de les paraules… és expressat i definit clarament com un dels àmbits més estimats per l'autora. En tenim diverses mostres: Les síl·labes, Els amics del poeta, Festa al meu estudi o bé La paraula, que diu així:

Pel camí que jo passava,
caminet amunt i avall,
he perdut una paraula
d'or cisellat.

L'ocell prou passa i repassa
i m'ofereix el seu cant;
la magnòlia em dóna aromes
de l'arbre estant;
l'aire manyac m'acarona
i el salze plora com jo,
que enlloc no es troba la meva
paraula d'or.

(Il·lustració de Núria Feijoó)

També és i serà habitual en la poesia de Joana Raspall parlar, directament o indirecta, de valors i de sentiments. Són sempre valors i sentiments molt positius i optimistes amb la intenció d'enriquir i formar els lectors. Alguns d'aquests valors vénen donats en forma de missatges molt concrets, com el que trobem en el poema Amoretes que ja hem vist. O bé El cant dels grills on un pobre que no té res reconeix que encara li sobren coses i, per tant, que malgrat tot és prou ric.

La constant reedició dels llibres de poesia de Joana Raspall no té aturador perquè és una poesia que agrada als nois i noies, primer perquè l'entenen, i també perquè els parla de coses que ells coneixen i ho fa amb un llenguatge amè i divertit. Però sobretot perquè a través dels seus poemes transmet als lectors una enorme complicitat i una bona dosi d'emoció i sensibilitat per les petites coses.


Josep Maria Aloy