dilluns, 24 de novembre del 2014

10 contes sobre els drets de la Infància



L'any 1959 l'ONU aprovà la Declaració Universal dels Drets de l'Infant. Deu principis que tenen com a objectiu garantir, a tots els nens i nenes, l'atenció, la protecció i l'educació necessàries... De nou, un 20 de novembre, però de 1989, a la ciutat de Nova York, a la seu de les Nacions Unides, es va aprovar la Convenció sobre els Drets dels Infants que introdueix novetats molt importants respecte de la Declaració de 1959. Dijous passat, a tot el món civilitzat, es va celebrar el 25è aniversari d'aquest important esdeveniment.


L'editorial Barcanova commemora aquest aniversari amb la publicació del llibre "Els Drets de la Infància" d'acord amb els principis recollits en la Declaració dels Drets dels Infants. En aquest llibre -il.lustrat per Emilio Urberuaga- deu autors i autores de prestigi han escrit un conte per a cada un dels drets de l'infant. Des de Gustavo Martín Garzo, passant per Antonio Rodríguez Almodóvar, Mariasun Landa, Gonzalo Moure, Agustín Fernández Paz, Eliacer Cansino i Lorenzo Silva, entre d'altres, hi fan la seva aportació literària amb un text per a lectors joves on hi podem trobar deu mirades intenses i colpidores a l'hora de retratar la infància. Un recull de petites obres que esdevenen petites joies literàries a l'hora que intenten provocar més d'una reflexió a petits i a grans. Només hi trobem a faltar algun autor català, alguns dels quals han sabut, en la seva obra, retratar escenes molt realistes on la pobresa, l'abandó o la guerra torpedinen el creixement normal de la població infantil.

Tots els contes tenen un aire grisós i tristoi perquè tots reflecteixen situacions especials mancades d'alegria i de futur... Nens pobres, famílies trencades, violència entre els adults... Malgrat que siguin contes per a la gent jove no deixen de fer rumiar també als grans. És un llibre per llegir en família o per comentar a l'aula...


Els qui parlem constantment de la necessitat de fomentar la lectura ens afegim a aquest clam a favor de la infància conscients del fet que milions de nens a tot el món no poden accedir a la lectura perquè no poden ni tan sols menjar ni tenen un sostre que els empari.

"Si els adults no escolten els nens,
s'acabaran ficant en un bon embolic".
(Un nen italià de cinc anys)

Un pròleg del psicopedagog Francesco Tonucci titulat "Estimats infants, compte amb els adults" posa el dit a la llaga davant les dificultats que, dissortadament, mostra la societat per prendre's seriosament el compliment de tots els drets que haurien d'emparar els infants i que no n'hi ha prou de protegir-los, sinó que cal respectar-los i reconèixer-los les capacitats que tenen des dels primers moments de les seves vides.

No hi ha vida infantil digna sense sentir-se
prou estimat, sense saber que algú estarà sempre
per tu i que la teva vida no és pura fragilitat...
(Jaume Funes, ARA, 19.11.14)

Una tasca de tots plegats

Tots som responsabes directa o indirectament de l'enorme problemàtica que han de suportar milons d'infants arreu del món. Com diu Jaume Cuplés al Punt Avui del dia 21 de novembre, invertir en infància és invertir en futur: ... invertir en infància no és una despesa, és un imperatiu ètic...

Molt lloable és la iniciativa del diari ARA del passat dia 20 de dedicar-lo integrament als infants omplint-lo de dibuixos i petits comentaris d'alumnes de diverses escoles, per tal de fer-los protagonistes de l'esdeveniment, a l'hora que diversos col.laboradors del diari tractaven també aquest tema en els seus habituals articles.  
D'entre tots ells vull destacar el text de Carles Capdevila, director del diari, sobretot quan deia: ... Per mirar el món amb ulls de nen necessites el seu cop de mà, que t'agafin i t'estirin cap avall, cap a la seva altura, per -des d'allà- mirar ben amunt, sense filtres, sense por, sense complexos... 

I mirar el món amb ulls de nen ens obliga a tots!


Josep Maria Aloy

dilluns, 17 de novembre del 2014

Valentí Gubianas, la mirada sensual i plàcida d'un traficant d'emocions


(Portada del Catàleg de l'exposició)

Aquest cap de setmana passat, a Manresa, s'ha inaugurat l'exposició "Valentí Gubianas, 20 anys" que no es tancarà fins al 6 de gener de 2015 i que permet observar i revisar l'univers d'aquest artista de Navàs (Bages) al llarg de vint anys il.lustrant llibres infantils: tot un món màgic de traços, formes i colors.

       Sempre m'ha semblat que gràcies al Valentí trobo més bonic mirar i observar els objectes, entretenir-m'hi, assaborir-los... sobretot les il.lustracions de qualsevol conte. Trobo bonic mirar colors i figures... però, sobretot, descobrir, en les seves obres, el festival de colors i l'estructura de les formes, amb tots els seus matisos...

(detall de l'exposició "Valentí Gubianas, 20 anys")

Del Valentí he valorat sempre la seva capacitat no sols de comunicar-se amb els lectors sinó també d'expressar una visió personal de la quotidianitat, una lectura de la vida, un manual de com es pot viure i transmetre sensibilitat. És, la seva, una obra que conté poesia, una poesia que destil.la ofici, que genera emocions, que imparteix saviesa i que és una mostra de les seves grans dosis d'observació. Una poesia que no és mai gratuïta i sempre sempre proposa al lector una reflexió, un dubte, una admiració...

Aquesta seva capacitat de transmetre sentiments a través del seu traç és fruit de la seva mirada lúcida i profunda, i alhora crítica, de la societat. El Valentí publica llibres que sobretot suggereixen i sedueixen. De fet, amb aquesta mirada múrria i oberta, arriba a meravellar lectors de totes les edats.

 Valentí Gubianas reivindica un grau de responsabilitat suficient, a pares i a mestres, a l'hora d'educar la manera de mirar per tal que els lectors aprenguin a apropar-se al plaer de l'art. Amb les seves il.lustracions es dirigeix directament a les emocions però també a la raó i a la intel.ligència dels lectors.

En l'obra de Valentí Gubianas es retroben sempre literatura i art. Els seus llibres generen sensacions com genera sensacions, posem per cas, l'excel.lent conte de Claude Clément, il.lustrat per John Howe, L'home que encenia estels. Valentí Gubianas encén estels per allà on passa i la llum dels seus estels ilumina els colors de la imaginació.

Els qui el coneixem sabem que Valentí Gubianas no és pas un il.lustrador d'aquells que està al servei escrupolós de la narració sinó que va més enllà: la narració li serveix per manifestar el seu art i el seu univers. Per això totes les narracions il.lustrades per ell surten doblement enriquides. A la mirada de l'escriptor cal sumar-hi la de l'il.lustrador, la del llenguatge visual. L'obra escrita queda completada i les dues mirades, les dues lectures, donen com a resultat una obra única i diversa, estimulant i seductora. Una obra que pretén sempre aconseguir la complicitat afectiva i efectiva de qui la llegeix.

 No sé ben bé si és la complicitat de l'il.lustrador per la via de l'enginy o la murrieria afectuosa allò que genera les simpaties del lector. És evident que les seves il.lustracions són fruit de la genuïna sensibilitat de l'autor. Hi ha enginy en les propostes gràfiques de Gubianas i hi ha capacitat comunicativa a l'hora d'elaborar històries que no sols no passaran de moda sinó que aniran engrossint el patrimoni literari de la població jove.

És característica fonamental, doncs, en molts dels seus contes el treball conjunt de l'autor dels textes i de l'autor de les il.lustracions. Un tàndem creatiu que s'observa per exemple en el conte La nena que només es va poder endur una cosa (Animallibres, 2014), o bé en El secret de l'esquirol (Cadí, 2004), com també en La Júlia té un estel (La Galera, 2006) per citar-ne només tres. Mireu-vos-els. Poques vegades haureu vist com text i dibuix han sabut fusionar-se oferint un producte de qualitat que honora la literatura per a gent jove, sovint menystinguda i, més sovint encara, poc valorada.

I és que quan l'il.lustrador va més enllà de la simple decoració d'un text i la seva funció té la força i el sentit d'autèntica creació plàstica, podem considerar que l'il.lustrador és un artista. Valentí Gubianas reuneix sobradament aquests requisits. Per això cal considerar-lo, de totes totes, un artista.

El catàleg de l'exposició, subvencionat per l'Ajuntament de Navàs, a part d'un bon grapat d'excel.lents il.lustracions, conté una sèrie de textes que aborden sobretot la figura i la personalitat de Valentí Gubianas. Són textos de Carme Solé Vendrell (...en Valentí forma part dels meus alumnes més estimats...); d'Elena O'Callaghan (...ha recorregut un camí de responsabilitat i de compromís amb la Literatura Infantil i Juvenil...); de Pep Molist (...el que és cabdal és la manera com ell comunica l'emoció...) i de Quim Pujolar, comissari de l'exposició (...ens fa el favor de mantenir-nos viva la capacitat d'imaginar, de descobrir, d'espavilar-nos...). L'alcalde de Manresa, en el seu text dins del catàleg i en el seu parlament en el moment de la inauguració, destaca la mirada lúcida i plena d'humanitat d'aquest artista que s'ha merescut la complicitat dels lectors i el respecte dels professionals.

(Detall de l'exposició)

Ens en podem felicitar tots plegats, especialment els lectors joves, de tenir en el camp de la Literatura Infantil i Juvenil un autèntic referent de la il.lustració al nostre país.


Josep Maria Aloy

diumenge, 9 de novembre del 2014

"Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles" de Flavia Company



L'escriptora Flavia Company acaba de publicar un recull de vint-i-un contes, il.lustrats per Max, i que porta per títol "Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles" (Editorial La meva Arcàdia) on el principal ingredient de l'obra resideix en la conversa entre dos personatges o objectes ben diferents i les possibilitats que tenen d'entendre's.

Què li demana un núvol a un avió? I un ocell a una gàbia? I un pinzell a un pintor?... Les possibilitats són tantes com contes té el llibre i l'autora, amb un llenguatge planer però amè intenta presentar totes aquests converses amb sensibilitat i, en alguns casos, amb molta tendresa. El conjunt constitueix un grapat de possibilitats de jugar amb la fantasia fins a l'extrem d'acarar dos personatges que no haurien imaginat mai que tinguessin coses a dir-se i encara menys que fossin capaços d'escoltar-se.



Els vint-i-un contes, de manera ben diversa, intenten oferir al lector jove una proposta de presentar el diàleg com una de les principals fonts d'entesa i de comunicació. L'autora, que es presenta com una somniadora que s'empesca històries on la màgia és el més natural del món, endolceix tots els contes amb una pàtina de bonhomia i de bona entesa en tots els intents de conversa possibles. Flavia Company es considera una narradora que busca misteris i troba solucions i que busca solucions i troba misteris... L'originalitat, la senzillesa i la naturalitat són algunes de les característiques de la majoria dels contes i els converteixen en una font d'atracció molt vàlida per als lectors joves.

Josep Maria Aloy


dilluns, 3 de novembre del 2014

Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2012-2013)



El pedagog, escriptor i crític Joan Portell acaba de publicar un informe per a l'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura que porta per títol "Panorama del Llibre Infantil i Juvenil a Catalunya durant els dos últims anys, 2012 i 2013". Es tracta d'un interessant i exhaustiu treball que repassa tot el que ha donat de si el món del llibre per a nois i noies durant els dos últims anys, que no és poca cosa. Aquest treball es difon, també, a través del web del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.

Aquest "Panorama...", segons el seu autor, pretén satisfer i informar tant a aquell que tot just s'introdueix en el món del llibre per a joves, com també a qualsevol persona experta en el tema amb l'intent que hi trobi un millor aprofundiment i una informació veraç i completa. Un repte que Joan Portell ha acceptat amb modèstia però amb ganes. El resultat, després de fer-ne una lectura atenta, és de nota. L'experiència i els coneixements que mostra des de fa temps Portell, li permeten fer una revisió crítica de tot el que es mou dins d'aquest camp sempre menystingut i bastant oblidat per la gran parròquia de pares, educadors i, és clar, també un bon grapat de mestres.

La primera cosa que crida l'atenció d'aquest treball, fins i tot l'atenció dels qui ens hi movem constantment, és la riquesa, la vitalitat i la gran diversitat de qüestions que es belluguen en el món de la lectura per a joves. No deixa de ser curiós i, fins i tot paradoxal, que un món tan ric i pletòric tingui una incidència i una visibilitat tan pobra en el camp de l'educació. Més encara: que un tema de tanta trascendència per a l'educació dels nostres joves passi d'amagatotis per la majoria dels mitjans de comunicació. Després, òbviament, ens queixem de la manca de lectors.

En aquest informe, doncs, Portell repassa la incidència de la forta crisi actual dins del món del llibre infantil i juvenil: la davallada de vendes de llibres, el tancament de llibreries i d'editorials, les estratègies de màrqueting a què es veuen forçades les editorials, l'aparició de l'APE (Autors i Autores en Perill d'Extinció)... I, com no podia ser altrament, l'autor repassa la llista de títols publicats durant els dos últims anys on, malgrat la crisi, hi trobem força títols interessants, novetats innovadores i petites joies que caldrà recomanar.  També un comentari sobre els premis literaris així com dels diversos esdeveniments -com el Congrés de LIJ, a finals del 2013- o les exposicions en homenatge a determinats autors i algunes celebracions amb motiu de l'aniversari d'algun escriptor o il.lustrador. Tot plegat, un bon calaix de sastre que ens dóna una radiografia bastant completa de quin és el moment actual dels esforços de molts professionals per fer de la lectura una font de plaer per als nois i noies i una eina indispensable per al seu creixement.

De la lectura de l'informe de Joan Portell, i sense que ell ho expressi d'una manera clara, se'n desprèn -en desprenc, vaja- una sensació general de feblesa i d'una certa indiferència de la societat pel món de les lletres i de la lectura, pel món de la creativitat i del cultiu de la imaginació a través dels mots i les il.lustracions. Feblesa i indiferència tant per part de les institucions i dels mitjans de comunicació com de qualsevol persona que, tot i tenint la responsabilitat i el deure de formar lectors, els negui aquest dret i els privi d'aquest cuquet, el de la lectura, que els hauria de portar, si més no, a ser més savis i, per què no, més feliços.


Josep Maria Aloy