L'obra poètica de Joana Raspall es continua reeditant com mai

(La nova edició de Barcanova)

Tres anys després de la seva mort -recordem que Joana Raspall va morir l'any 2013 quan n'havia complert cent- la seva obra es continua difonent, reeditant i sobretot llegint amb fervor. Dins la literatura poètica per a nois i noies mai s'havia observat un fenomen de tanta amplitud. No hi ha escola on no es llegeixin o es recitin els seus poemes. La febre Raspall ha captivat els joves lectors que s'han fet ben seva l'obra poètica d'aquesta autora.

Petits poemes per a nois i noies és el primer llibre de poesia que la poeta Joana Raspall va escriure i que Daimon va publicar l'any 1981, amb il·lustracions d'Andreu Vallvé, i que ara reedita i per tant recupera l'Editorial Barcanova en una edició de luxe que és un autèntic regal que no ens cansarem de recomanar. El llibre és il·lustrat, en aquesta ocasió, magníficament, per Núria Feijoó.

(Primera edició de 1981)

Joana Raspall va publicar Petits poemes per a nois i noies l'any 1981. Era el seu primer llibre de poesia infantil. En aquells moments ella tenia 68 anys! El llibre va ser molt ben rebut però no va tenir continuïtat ja que l'autora no va escriure cap més llibre per a nois i noies fins l'any 1996, quinze anys després d'aquest primer títol, en què l'editorial Baula va publicar el seu segon llibre titulat Bon dia, poesia! La Joana tenia, doncs, 83 anys! I, aleshores sí, als vuitanta-tres anys la seva capacitat creadora ja no va tenir aturador: només un any més tard -el 1997- La Galera publicava Degotall de poemes, i un any després -el 1998- tres editorials li publicaven un llibre cadascuna: La Galera, Com el plomissol; Baula, Pinzellades en vers; i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Versos amics. Dos anys més tard -el 2000- Publicacions de l'Abadia de Montserrat hi torna amb Serpentines de versos. I dos anys després -el 2002-, La Galera publicava Escaleta al vent i al 2003, Baula treia Font de versos i La Galera, A compàs dels versos. Al 2004, quan l'autora en complia noranta-un, Publicacions de l'Abadia de Montserrat tancava definitivament la publicació de la seva obra poètica per a infants amb Concert de poesia. Per tant, entre el 1996 i el 2004, és a dir, en vuit anys, havien aparegut deu reculls de poemes.

A partir de la seva mort s'han anat reeditant alguns d'aquests llibres així com reculls diversos de poemes com El meu món de poesia (El Cep i la Nansa, 2001) o bé Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any (Editorial Mediterrània, 2013). També s'han publicat antologies dels seus poemes com les de Pagès Editors/Nandibú -Bestiolari de Joana Raspall (2014) i Olor de maduixa (2016). L'editorial Takatuka ha publicat una magnífica versió del poema "Podries", il·lustrat per Ignasi Blanch. Finalment, fins i tot en el món multimèdia han sorgit innovadores aplicacions per acostar de forma interactiva i participativa la poesia d'aquesta autora al món dels infants. L'última aparició d'una nova reedició és la que comento avui Petits poemes per a nois i noies que era totalment introbable i que Barcanova ofereix als lectors.

(Il·lustració de Núria Feijoó)

Petits poemes per a noies i noies

Es tracta d'un recull de 50 poemes ben diversos i publicats un darrera l'altre sense cap classificació en blocs. La poesia d'aquest primer recull de Joana Raspall ja defineix el seu interès per uns temes concrets entre els quals sobresurten per damunt de tot els que fan referència a la natura, als animals, a les flors, a les estacions de l'any, al camp, als fenomens meteorològics… temes que Joana Raspall ja no abandonarà mai més en la seva dotzena de llibres publicats a partir d'aquest.

Pel que fa als animals, el recull presenta un "bestiari" ben divers i amb descripcions atractives. Hi trobem: L'esquirol, La granota, El ratolí, L'oreneta, El cant dels grills, Gat i gos, El cigne, El cuc de seda, La papallona. Ell tractament que en fa l'autora és una mostra del bon humor i de la fina ironia que serà habitual en ella en posteriors reculls. Vegem-un una mostra:

La granota

El peixet vermell

diu a la granota:

-M'atipa el teu cant

d'una sola nota!

La granota salta

i amb aire sorrut

li respon: -Enveja'm!

pitjor tu, que ets mut!

El ratolí

Dins el cau del ratolí

hi ha trossets de pa amb formatge;

són per ell i no per mi.

El seu cau és tan petit

que jo mai no puc entrar-hi;

només puc posar-hi el dit,

però de seguida el trec,

que no es pensi que és salsitxa

i el mossegui i faci: "nyec!".

Les flors reben sempre un tractament rellevant i poètic. Acostumen a ser poemes escrits amb delicadesa i tendresa, sense abandonar però la gràcia i l'alegria… És el cas, per exemple, de La margarida

Estimo l'amic,

estimo l'amiga,

estimo l'amor

i la margarida

que esfullo entre els dits

preguntant: -M'estima?

Ara diu que sí…

ara diu que no…

Quan em diu mentida?

(Il·lustració de Núria Feijoó)

Encara que no vagi directament de flors, hi ha dos poemes que les esmenten: El camp florit i El jardiner. Aquest últim és tot un poema d'amor. També és una bon poema d'amor el que porta per títol: Amoretes:

-Si tu m'estimessis,

li diu el galant,

series princesa d'un màgic palau.

Tindries serventes,

sedes brillants,

jardins amb fonts clares,

perfums i regals.

-No cal tantes coses.

T'estimo galant,

perquè tens bon aire

i tens el cor gran.

El món de les lletres, de les paraules… és expressat i definit clarament com un dels àmbits més estimats per l'autora. En tenim diverses mostres: Les síl·labes, Els amics del poeta, Festa al meu estudi o bé La paraula, que diu així:

Pel camí que jo passava,

caminet amunt i avall,

he perdut una paraula

d'or cisellat.

L'ocell prou passa i repassa

i m'ofereix el seu cant;

la magnòlia em dóna aromes

de l'arbre estant;

l'aire manyac m'acarona

i el salze plora com jo,

que enlloc no es troba la meva

paraula d'or.

(Il·lustració de Núria Feijoó)

També és i serà habitual en la poesia de Joana Raspall parlar, directament o indirecta, de valors i de sentiments. Són sempre valors i sentiments molt positius i optimistes amb la intenció d'enriquir i formar els lectors. Alguns d'aquests valors vénen donats en forma de missatges molt concrets, com el que trobem en el poema Amoretes que ja hem vist. O bé El cant dels grills on un pobre que no té res reconeix que encara li sobren coses i, per tant, que malgrat tot és prou ric.

La constant reedició dels llibres de poesia de Joana Raspall no té aturador perquè és una poesia que agrada als nois i noies, primer perquè l'entenen, i també perquè els parla de coses que ells coneixen i ho fa amb un llenguatge amè i divertit. Però sobretot perquè a través dels seus poemes transmet als lectors una enorme complicitat i una bona dosi d'emoció i sensibilitat per les petites coses.

Josep Maria Aloy