“La
llista de llibres que valen la pena,
de
llibres que cal haver llegit per poder
llegir
bé, és ben llarga, i només serem capaços
de llegir-ne una petita part. Ara, això no és
un motiu per desistir, sinó per llegir més.”
“La literatura recordada”, d’Enric Iborra, publicat per
Viena Edicions, és un regal per als lectors que els agrada la literatura, els
llibres i els autors. No és un llibre per a joves lectors però amb la complicitat de mestres i altres adults
els joves poden tenir una excel·lent oportunitat d’enriquir-se i assaborir les
més de tres-centes pàgines plenes d’informació i de coneixement sobre lectures
i llibres. Una riquesa literària que els satisfarà fàcilment i els seduirà.
“El
treball de traducció –escrivia Maragall- ,
quan és
fet amb calor artístic, suggereix formes noves;
fa descobrir riqueses de l’idioma
desconegudes,
li dona
tremp i flexibilitat, el dignifica...”
El
llibre és un recull de 101 notes de lectura sobre temes, autors i obres de
literatura universal en general i de la catalana en particular. Són petits capítols
que Enric Iborra, professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Lluís
Vives de València, ha anat escrivint i guardant i que ara publica per tal que
puguin ser explicats a les aules i serveixin perquè els joves estudiants
ampliïn els seus coneixements de literatura amb ganes i amb un acompanyament
estimulant per part de l’autor, un autor que estima els llibres i no amaga el
seu desig d’encomanar als alumnes i lectors les agradables sensacions que
comporta el fet de llegir.
Cada un dels 101 capítols té una extensió breu de tres o
quatre pàgines i tracta d’un tema molt concret o d’aspectes i detalls de les
grans obres literàries o bé anècdotes d’alguns escriptors de la literatura,
sobretot europea i catalana. Algunes obres i alguns autors repeteixen capítols
per la importància de la seva trajectòria o per la seva transcendència
històrica, com ara “Anna Karenina”, o el cas d’Homer, que amb l’Odissea
inaugura el llibre però el tema va apareixent al llarg de tot el llibre. Per
part catalana és Josep Pla qui ocupa diversos capítols pel ressò immens de la
seva obra completa. També Joan Fuster o Gabriel Ferrater, entre molts d’altres.
Novel·la, poesia, teatre, dietaris, aforismes, crítica literària... tota classe
de textos van desfilant i són tractats i analitzats de formes ben diverses així
com aspectes o experiències d’alguns escriptors i de com treballaven la seva
obra. L’autor també dedica algunes comentaris al foment de la lectura i a la
necessitat de crear lectors davant l’espectacle literari que s’obre als ulls
del lector tot llegint aquest excel·lent treball. 101 contrapunts de lectures, -com
bé diu la contraportada- tota una
orquestració de motius que s’encavalquen i s’entrecreuen, combinant-se i
destriant-se contínuament.
“Els
bons o els grans llibres no canvien la vida,
però t’inciten a llegir més. Són com una porta
que
dona accés a un nou espai, on hi ha,
al seu torn, altres portes. L’impuls
d’obrir-les
és irresistible.”
Un
dels principals objectius d’aquest llibre, és clar, és incitar a la lectura
sobretot als joves. A llegir i a rellegir. Iborra destaca alguns dels avantatges
del rellegir, com també els destaca Josep Pla, i ens recorda que Eugeni d’Ors
reivindicava un esforç per a la lectura, un esforç paral·lel a l’esforç dels
noucentistes per crear un país modern i europeu. Els alumnes –deia- llegeixen
pocs llibres pel seu compte. Pocs, o cap, amb les esporàdiques excepcions de
rigor. Durant el curs, les lectures obligatòries de les diferents assignatures
els lleven tot el temps personal que podrien dedicar a la lectura. I en molts
casos, no sols el temps, sinó també les ganes. És clar que sempre i en tot
moment ens caldrà un sentiment de curiositat, que es té o no es té, que ni
s’aprèn ni s’ensenya. Més endavant, la
dificultat d’un llibre ja no serà obstacle torturador, sinó un al·licient. Ja
no sentirem l’esforç. Són mots encoratjadors que han d’estimular-nos a una
sana convivència amb els llibres, els autors i la lectura. Els bons o els grans
llibres no canvien la vida, però t’inciten a llegir més. Són com una porta que
dona accés a un nou espai, on hi ha, al seu torn, altres portes. L’impuls
d’obrir-les és irresistible! Bona lectura!
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada