dilluns, 14 de gener de 2019

“La nena huracà i el nen esponja”, un àlbum exquisit





“Des de ben aviat, tothom va descobrir la força del vent als pulmons de la nena huracà. Plorava amb una força descomunal. Somreia amb la mateix intensitat. Quan va començar a gatejar, allò era un campi qui pugui. Quan va començar a caminar, els pares van decidir encoixinar la casa sencera; el terra, el sostre, les parets...”

“Un dia, la nena huracà va conèixer el nen esponja... Quan el nen va mirar la mare per primera vegada, va imitar el seu somriure tímid... A casa, quasi no plorava, no demanava gaire i donava poca feina... De vegades ningú notava la seva presència, mentre que ell notava la presència de tothom...


Quan la nena huracà va acabar el primer dia d’escola, la professora feia cara d’estar més esgotada que mai... Quan el nen esponja va acabar el primer dia d’escola, la mestra va dir als pares: “És molt bon nen”...
Quan la nena huracà va tenir la seva primera mascota, va ser una festa única. El cadellet es va adaptar a la nena huracà. Feia tombarelles amb ella... La primera mascota del nen esponja va ser una tortuga i el nen va fer una festa interna..
La nena huracà era molt intel·ligent, tan intel·ligent que acabava els deures i els exàmens abans que ningú. Volia ser lliure per volar! El nen esponja era molt intel·ligent, fins al punt que sempre era l’últim a acabar els deures i els exàmens, perquè volia assegurar-se que tot estava bé.


 Aquests són els dos protagonistes d’aquest atractiu conte, de l’editorial Animallibres, amb text d’Ilan Brenman. Dos protagonistes completament diferents... Els dos amb grans qualitats... els dos amb grans diferències...No puc explicar el final, però el plantejament ens obliga a reflexionar sobre el resultat de la seva coneixença i sobretot de la seva peculiar relació... Les diferències entre persones separen o uneixen? Ens allunyen o ens enriqueixen? El lector jove és qui ho ha de comprovar, i si cal, l’hem d’acompanyar en la lectura per tal d’ajudar-lo a reflexionar sobre el tema de l’amistat, sobre les diferents maneres de ser, sobre la tolerància i l’acceptació... Val la pena dedicar-li temps, oimés amb l’acompanyament d’unes il·lustracions tan exuberants, ampul·loses, divertides i descriptives de Lucia Serrano.

Josep Maria Aloy.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada