dimarts, 9 de juliol de 2013

Avui fa 90 anys Josep Vallverdú

Felicitats, mestre!


 Nascut a Lleida l' 1 de juliol de 1923, Josep Vallverdú arriba als noranta ple de salut, amb la ment ben lúcida i amb unes ganes immenses de celebrar el seu aniversari però, també, de seguir treballant com ha fet fins ara. I treballar vol dir escriure i seguir oferint els seus textos a la multitud de lectors que conformen el seu públic habitual.

I una part d'aquest públic són els joves per als quals Vallverdú ha escrit 70 llibres. Només a La Galera, a la col.lecció “Els Grumets”, hi té una vintena de títols que sumen més d'un centenar d'edicions. El seu llibre Rovelló en porta ja una trentena en català i està traduït, a més, a l'italià, al francès, al basc, al gallec, al castellà i, fins i tot, al rus i és el llibre infantil català que més premis ha guanyat durant els últims quaranta anys. No es pot dubtar -diu el crític Francesc Boada- de la transcendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat.


Portada de la versió russa de "Rovelló"

Individualista al servei de la col.lectivitat. Solitari però gens insolidari. Emotiu i sensible. Una trajectòria, la seva, que s'ha anat construint lluny dels crits i dels focs d'artifici i només dominada pel testimoni d'una fidelitat rigorosa al país.

Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al Premi Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. Ha estat un autor capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda -tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses. Pedrolo el qualificava de fabulador i Francesc Danès de grafòman impenitent. Altres persones han dit  que és un dinamitzador cultural, un home xop de cultura o un pedagog del civisme.

Vallverdú ha estat un dels grans creadors d'opinió i un dels grans teòrics del pensament ponentí contemporani. Irònic irreductible, conversador intel.ligent, elegant i exigent... Els seus articles a la premsa són un bon antídot contra les bajanades amb què se'ns bombardeja permanentment. L'embadaleix l'estoicisme dels gossos i la seva fidelitat. No podria viure, en canvi, sense tenir algun gat a la vora.

Autor d'una obra variadíssima i consolidada

Autor d’una obra variadíssima, no puc evitar de comentar que, és un dels escriptors per a gent jove més prolífics i prestigiosos del país. Per a molts és el degà d’aquesta literatura sovint poc valorada. La seva especialitat és l’aventura, -i com li agrada que el lector assaboreixi el vent de l'aventura, quan el llegeix! Però en la seva obra s’hi observa un desig de varietat que l’ha anat portant a tocar tots els temes i totes les formes narratives. Una obra amb una trajectòria sòlida, bastida sobre uns valors que, sense oblidar el vessant lúdic, propi de la narrativa per a joves, plantegen alhora el repte d’una reflexió constant i d’un enriquiment personal del lector.


Portada de "Proses de Ponent" (1970)

En el camp del llibre per a adults destaquen els llibres sobre Lleida -Lleida, sempre Lleida!- i les terres de Ponent, entre ells la inoblidable sèrie de Catalunya visió i l'excel.lent Proses de Ponent, així com els volums que recullen una bona part dels seus articles a la premsa, com també els llibres de conferències, de pregons i de pròlegs. Vull remarcar però, de forma especial, el pes i la categoria dels teus llibres anomenats personals o del jo, especialment els dietaris, obres en les que mostra amb més claredat i contundència no sols les seves opinions i pensaments sobre el país, la societat, la cultura... sinó també les seves cabòries, -com diu ell mateix- les seves preocupacions i neguits davant el pas del temps, la pèrdua dels amics, la poca traça dels polítics i el procés de regressió que s'observa, en molts aspectes, al nostre país que han provocat que sobretot en els últims anys, hagi mostrat el seu desencís general i hagi endurit el seu discurs, accentuant el seu nacionalisme i denunciant els atacs i el poc tremp que els seus conciutadans han manifestat a l'hora de reivindicar els seus drets.

I, mentrestant, com he dit, segueix treballant. I sempre barrinant nous projectes i rebent continus reconeixements d’entre els que destaco el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat l’any 2000, i el Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Lleida l’any 2004. Durant els últims mesos ha rebut també el Memorial Joan XXIII i el Premi Jaume Fuster. Homenatges a dojo i també algun contratemps dolorós -com ha estat la mort de la Isabel, la seva esposa- contratemps que ha afrontat amb valor.

Estic convençut que amb la seva obra, milers i milers de lectors de diverses generacions, avui són més rics i més feliços. Algun dia la societat haurà d’agrair, amb més fermesa i convicció, que Vallverdú hagi dedicat el seu temps i la seva capacitat fabuladora a ajudar a trobar una mica més de sentit a la vida i a fer-la una mica més civilitzada i humana. I, és clar, també una mica més divertida.

Rovelló (Il.lustració de Narmas)

Una figura pont entre generacions

Has estat un "autor tot terreny" -com el va definir l'Isidor Cònsul- però no ho ha tingut fàcil malgrat haver escrit 160 títols, haver traduït 70 volums i haver estat un dinamitzador cultural de primer ordre. No ho ha tingut fàcil perquè en aquest país, pel fet de dedicar-te al llibre infantil i juvenil pots arribar a ser considerat un escriptor secundari; i si, a més, ets de Ponent, difícilment t'inclouran a la llista d'autors coneguts i reconeguts... Aquesta situació, ben anòmala, per cert, l'ha molestat en moltes ocasions però ell ha contestat sempre de la millor manera: amb més obra, amb més feina i amb més dedicació... I sempre amb una envejable generositat!

Diu Jaume Cabré que la generositat de l'escriptor consisteix a escriure regals que no li hem demanat, que emanen només de la seva voluntat creadora i de la generositat de voler dedicar-hi hores d'esforç... Parlar de Vallverdú –segons Albert Turull- és parlar d’una veu personal, personalíssima que és l’expressió de fet d’una veu col·lectiva.

Vallverdú –diu Xavier Macià- no és un autor d’obres sinó un autor d’obra; un autor compacte en el seu conjunt, ben poc susceptible de fragmentarismes, d’aproximacions parcials. Una obra que esdevé un mosaic complet –com diu també Eva Esteve- perquè només com un mosaic sencer podem entendre i abordar el dibuix d’una figura compacta i coherent que ofereixen totes les peces.

Homenatge a Vallverdú (Acte central a l'Institut d'Estudis Ilerdencs)

Passeig d'Aniversari

Amic Vallverdú: avui, amb motiu dels teus noranta anys, estàs immers en un esgotador Passeig d'aniversari que desitjo i desitgem que sigui per a tu un passeig gloriós i gratificant. Per als qui et coneixem, esperem que sigui un motiu més per a demostrar-te el nostre afecte i la nostra admiració... I, és clar, per als qui encara no et coneixen una possibilitat per poder constatar -ai, las!- tot el que s'han perdut i tot el que s'estan perdent.

Moltes felicitats, Josep Vallverdú!


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada