"La Balada del funicular miner" una novel.la intensa de Pau Joan Hernàndez

Un petit poble rural, un funicular miner en desús, una bèstia salvatge en llibertat i uns personatges ben peculiars són els principals elements amb els quals l'autor ordirà un bon grapat d'intrigues que, explicades amb un ritme creixent, tens i sostingut, conduiran cap a un desenllaç frenètic i contundent.

La novel.la, publicada per Cruïlla, va guanyar el Premi Gran Angular l'any passat i, fa pocs dies, mentre estava enllestint aquest comentari, ha rebut també el Premi Crítica Serra d'Or 2013, dues mencions doncs que vénen a ratificar les bones impressions amb què el text ha sabut seduir lectors i crítics.

Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967), expert escriptor, amb una obra notable, sap com ha de presentar els fets i com els ha de desenvolupar i això, en aquesta novel.la, és una de les principals virtuts a destacar. L'autor, un cop presentats els fets i els personatges, es disposa a anar-los recreant i desenvolupant pausadament i "de puntetes" com diu molt bé el crític Pep Molist en una seva ressenya.

I en aquest anar de puntetes, però sense perdre pistonada, és on el lector -i el lector jove encara més- s'ho passa bé ja que el misteri i la intriga generada des d'un principi no sols el va arrossegant i va estimulant la seva curiositat sinó que, a més, va enriquint la narració amb noves i contínues informacions i noves reaccions dels personatges -algunes volgudament estrambòtiques- però sense avançar conclusions fins ben bé al final, en un desenllaç controlat i impecable, que clou la història sense deixar cap porta oberta i donant per acabada i ben tancada l'obra.

Diversos són els aspectes a remarcar. En primer lloc, com ja he dit, uns personatges ben diversos i molt ben definits entre els quals la nova professora de matemàtiques, d'un passat gris i desconegut, crida l'atenció no sols per la seva discapacitat física sinó per la seva força a l'hora d'enfrontar-se al seu problema particular i als problemes dels seus alumnes i de la gent del petit poble on s'ha integrat des de l'inici de la novel.la. Però hi altres personatges ben estimulants, literàriament parlant, com la vella bruixa trementinaire, una excel.lent troballa, o la Mei, l'adolescent vestida i pentinada de manera molt peculiar, enamoradissa i enigmàtica. També el veterinari Isaïes, sempre actiu i ben disposat a treballar a favor dels animals... Tots ells tan diferents i alhora ben motivats a unir esforços per buscar les solucions necessàries a l'hora de resoldre els misteris que han sembrat la por al poble durant un bon espai de temps.

I pel que fa als temes, ja us ho podeu imaginar: des de la discapacitat física al valor d'afrontar una nova etapa de la vida; des del desconcert de dos joves enamorats a la seva reacció generosa i d'extrema complicitat; des del record cap a la gent que ho va tenir difícil treballant en una mina fins a la solidaritat davant el perill de ser atacat per una fera salvatge que destrueix tot el que pot... I sempre amb una vibrant descripció del paisatge, del bosc, de la gent, del poble... i amb l'omnipresència de determinats objectes entre els quals el funicular miner com a font de records inoblidables d'una memòria històrica col.lectiva que s'esmuny inexorablement al ritme d'una tendra balada.

Josep Maria Aloy