Ot el bruixot es jubila

Doncs sí: el personatge Ot el bruixot, peculiar i estrambòtic, una mena de bruixot medieval amb vestit negre, capa i barret, nas de patata i bigoti de raspall, creat per l'il.lustrador ninotaire Picanyol (Lluís M. Picanyol, Moià, 1948), es jubila definitivament. Cavall Fort, que va publicar-ne les dues primeres tires el desembre de 1971, publica, ara, en l'exemplar d'aquest mes de maig, les dues últimes. Més de quaranta-dos anys i més de mil cinc-centes tires.

       Qui en va donar la notícia de tot plegat fou una de les filles d'en Picanyol, en una carta que va enviar a la revista Cavall Fort, on entre altres coses s'hi pot llegir: "L’Ot, el bruixot ha treballat, juntament amb el seu creador Picanyol, durant més de quaranta-dos anys. Les seves historietes han estat sempre plenes d’humor, optimisme, creativitat, màgia... Tot això és el que ha fet que sempre se’ns dibuixi un somriure als llavis quan veiem l’Ot. Aquest personatge, de vegades intel·ligent, de vegades burleta i, en general, una mica trapella, sempre ha intentat arreglar el món d’una manera innocent i solidària. L’Ot ha arribat al final del seu camí. Ell es jubila jove, però el seu creador ja en té seixanta-sis i, després d’inventar i dibuixar més de 1.500 tires per a la revista Cavall Fort, ha decidit posar punt i final. No és que deixi de treballar encara, però sí que es comença a jubilar. Com a filla seva he de dir que ja li toca... L’Ot, el bruixot és com un germà més per a nosaltres. Un germà imaginari que d’alguna manera conviu amb la nostra família. Li estem agraïts per tots aquests anys entre nosaltres i el continuarem portant sempre dins el cor. 

L'Ot ha tingut sempre aquell poder de seducció que ha fet que molts dels lectors de Cavall Fort obrin la revista a la recerca de les seves tires màgiques. L'escriptor Joaquim Carbó, per la seva condició de ser el col·laborador més antic de la revista, recorda "l'impacte que l'Ot ens va produir a partir de les primeres tires que hi va publicar (desembre 1971). I l'interès, també, tant per part dels lectors, com dels redactors, de buscar de seguida la seva pàgina per llegir aquelles tires sense sense paraules, més plenes de contingut del que ofereixen moltes vegades densos pans de lletra ben atapeïda."

El miracle del somriure

(Volum especial d'homenatge de l'Editorial Pirene 

a l'Ot el bruixot amb motiu del seu vintè aniversari l'any 1991)

  

Ot el bruixot ha estat sense dubte un dels grans personatges de Cavall Fort. Però la seva popularitat va ser també recollida en altres publicacions. Per exemple: amb motiu del seu vintè aniversari, l'editorial Pirene, creada per Francesc Boada, va editar un volum especial per tal de commemorar l'efemèride i que recull més de tres-centes tires del bruixot. A les primeres pàgines d'aquest singular volum, els de Pirene hi reproduïen les felicitacions d'una trentena de col.legues d'en Picanyol i, òbviament, de l'Ot, des de la doctora Teresa Duran, que li desitjava que no se li rovellés la màgia, passant per Albert Jané que es preguntava "qui dels dos era més bruixot: alguns afirmen que l'Ot, els altres, en Picanyol" i acabant per Josep Vallverdú que, amb fina ironia, es preguntava com s'ho podria fer "per ser una mica, només una mica, com l'Ot el bruixot". Felicitacions i paraules emotives entre les quals també les del Seminari de Bibliografia de l'Associació de Mestres "Rosa Sensat": "Vint anys aconseguint el miracle del somriure, en una àmplia constel.lació de lectors. En acabar una tira un se sent una mica més feliç... i més bo."

L'èxit d'un personatge com l'Ot és que vint-i-dos anys després d'aquell vintè aniversari, els lectors continuen dient i pensant el mateix. Tots troben que un cop "llegida" qualsevol tira se senten més plens i passen pàgina amb un somriure innocent i divertit.

Un reconeixement com cal

L'escriptor Carles Riera va escriure: "Ot ens captiva globalment pel seu esperit humanístic, per la seva consciència de llibertat, per la gratuïtat amb què actua sempre i, en definitiva, pel seu pragmatisme -quan toca de ser pragmàtic, només quan toca".

(Tira inèdita que Picanyol ens va regalar

als qui confegíem el suplement "Idees" del

diari Regió-7, l'any 1991)

Pel vintè aniversari de l'Ot, des del suplement "Idees" del diari "Regió-7" (2.06.1991) insinuàvem a l'Ajuntament de Moià que potser caldria aixecar un monument dedicat a l'Ot al mig del poble, monument que es va inaugurar molt poc temps després. Ara ens atrevim a demanar que seria bo i just retre un doble homnatge de tot el país a aquest humil personatge i al seu autor. L'optimisme de l'Ot ens hauria d'estimular a tots a reconèixer la sana creativitat del seu autor. Estem convençuts que l'Ot seria el primer de voler homenatjar el seu amo. En tindria prou amb un simple "Plop!" dels seus. Picanyol s'ha fet un lloc d'honor entre els ninotaires del país. Per molts anys!

 

Entre les dues primeres tires (a dalt) publicades a Cavall Fort el desembre de 1971 i les dues últimes (al costat) publicades a la revista d'aquest mes de maig, han transcorregut més de 42 anys i sumen un total de més de mil cinc-centes. Bona feina, mestre Picanyol!

Josep Maria Aloy