(Portada de la Primera edició)
Quan es compleix un mes just de la mort del
periodista i escriptor Joan Barril, aquest bloc vol retre-li un homenatge
dolgut però alhora fervorós recomanant la lectura de la seva excel.lent
novel.la juvenil Tots els ports es diuen
Helena, publicada per l'Editorial Empúries l'any 1999 i guanyadora del
Premi Ramon Muntaner de literatura per a joves.
"Mentre
només som nens ens agrada
somiar amb aventures impossibles."
(Joan Barril)
Guillem, un noi de dotze anys, viu davant d'un canal tranquil a
Bruges, a casa d'en Pier, el nòvio de sa mare, un homenàs de poques paraules
que es dedica al transport fluvial i amb qui emprendrà un viatge al cor
d'Europa, de Rotterdam al Mar Negre. Aquesta novel.la de Joan Barril descriu el
naixement de l'amor, el despertar dels sentits, la quimera de l'heroïsme i la
música com a gran cohesionadora de tots els paisatges de l'ànima. I
tot plegat descrit com només l'escriptor Joan Barril sabia fer-ho.
Els tres protagonistes, doncs, emprendran un viatge de dos mesos, un
per anar i un per tornar, un viatge amb gavarra a través dels rius i dels
canals. Cinc mil quilòmetres d'aigua, amb sortida de Rotterdam i amb destinació
al Mar Negre. Un vaixell carregat de pianos que s'hauran d'anar descarregant a
diversos destinataris. Una nit el noi enganxa in fraganti una noia menjant d'amagat un iogurt de la nevera. La
noia, d'uns quinze anys, es diu Helena i no va amb males intencions. Fa una
setmana que viatja amb ells sense que ells ho sapiguessin. És una romanesa que
treballava en un circ. La guerra entre croats i serbis va fer fracassar el circ
i el personal es va dispersar... La noia, que aleshores tenia deu anys, va
sentir els trets que mataven els seus pares... uns soldats la van recollir però
ella es va escapar. Sabia que aquesta barcassa repartia pianos i anava cap a
Rumania... El viatge, doncs, es convertia en una aventura i tenir un secret és com viure dues vegades i
la presència de l'Helena havia de ser un secret...
I no puc explicar més per no desvetllar abans d'hora
ni l'evolució d'una aventura tendra i amorosa ni el desenllaç d'un seguit
d'incidències i esdeveniments bèl.lics que arrossegaran els lectors a viure amb
apassionament una trajectòria vital molt personal de la parella protagonista i
alhora una relació de fets històrics d'una Europa complexa, difícil i amb ganes
de créixer i fer-se gran malgrat que sigui a còpia de rebre les patacades dels
uns i de les altres.
L'Helena
és com una ona. A vegades és neta
i
joganera com una cascada.
D'altres
és mansa i tendra com el mar
de
les platges nocturnes...
Una novel.la
atractiva i suggerent
La novel.la té una sèrie d'ingredients que la fan
molt atractiva, cosa que no sorprendrà gens als lectors de Joan Barril
acostumats a la seva prosa i a la seva manera de ser i de pensar. Un dels
principals ingredients és el llenguatge precís, descriptiu i creatiu que
ofereix descripcions com ara aquesta: ... Dalt
d'una barca el pèl calent d'un gos té tacte de llençol de seda, de carta
d'amic, de mapamundi dels sentiments..., o com la descripció de l'Helena:
... L'Helena és com una ona. A vegades és
neta i joganera com una cascada. D'altres és mansa i tendra com el mar de les
platges nocturnes... I té aquesta mirada d'armaris oberts que dóna confiança a
tots aquells amb qui parla...
Un pilot de referències musicals
La ironia i la reflexió són constants al llarg de la
novel.la, així com les referències culturals i històriques dels diversos països
i ciutats d'Europa. Però un dels ingredients més interessants de l'obra són les
referències musicals ja que un dels principals objectius del viatge fluvial i dels
protagonistes és la distribució d'uns pianos a diferents destinataris. En aquest
sentit doncs, Barril aprofita l'oportunitat que li dóna aquesta feina per
aportar algunes excel.lents referències musicals al lector: des d'un clavicèmbal de fusta de cirerer del segle
XVII per tocar una pavana de Couperin, passant per un concert commemoratiu a la memòria de George Philipp Telemann o
bé per la interpretació del "Clar de
Lluna" de Beethoven, i acabant per descarregar un
clavicèmbal als Wiener Singerknaben, o sigui, als famosíssims Petits Cantaires
de Viena.
...
Créixer deu voler dir explorar i acceptar
la vida tal com l'anem descobrint,
fent-li
preguntes amb la mateixa naturalitat
amb
què la vida ens dóna respostes.
La sensibilitat del mestre omple totes les pàgines
del llibre
I no sols la sensibilitat de l'autor sinó també els
petits detalls, fruit d'una extraordinària observació, omplenen la novel.la. I
també les lliçons de vida, sempre tan abundoses en l'obra de Barril, en l'obra
escrita i en l'obra radiofònica. Pensaments plens de vida amb un humor sempre
present. Un botó de mostra: ...créixer és
no negar-se a buscar (54) ...Créixer deu voler dir explorar i acceptar la vida
tal com l'anem descobrint, fent-li preguntes amb la mateixa naturalitat amb què
la vida ens dóna respostes. (54). Les persones que coneguis per Internet no
t'han de privar conèixer persones de veritat. (55) ...L'electrònica ens excita
la curiositat però és a la sobretaula allà on la curiositat queda satisfeta.
(59) ...Elprimer acte de fer-se grans no és agafar una cosa, sinó saber
abandonar-la per agafar-ne una altra de millor. (79) ...Mentre només som nens
ens agrada somiar amb aventures impossibles. Però fer-se gran comença a ser una
realitat quan sabem que de totes les aventures que imaginem n'hi ha algunes que
ja no són completament impossibles. (119) ...Riure és dir al món que estem a
favor. ¿A favor de què? A favor d'estar vius, a favor de la gent que tenim a la
vora i de la gent que coneixerem demà. Quan la gent riu, la vida és més
possible. Quan algú sap riure's d'ell mateix, senyal que és algú de qui ens
podem fiar, perquè és algú que no té por de les seves mancances. I quan no hi
ha por tampoc no hi ha motius per fer mal als altres. (128).
L'electrònica
ens excita la curiositat
però
és a la sobretaula allà
on
la curiositat queda satisfeta.
Una novel.la sobre Europa
Tots els
ports es diuen Helena és també una novel.la sobre
Europa: l'Europa física, amb les seves ciutats, rius i canals i l'Europa
política i social, l'Europa de les guerres, de la política i de les
discussions: Els paisatges de la pau es
perden en un minut, però els paisatges de la guerra costen molt de ser
esborrats... S'ha encès el llum d'una finestra i s'ha sentit un nen petit que
plorava. La pau és l'estat que ens permet somriure quan sentim el plor d'un
nen. Les descripcions de les principals ciutats per on transcorre el viatge
fluvial conformen un petit mosaic d'imatges bellíssimes: ...Viena deu ser la ciutat que fa olor de panet
acabat de sortir del forn. (117). ...Budapest és una ciutat que no existiria si
no fos pels ponts que uneixen Buda amb Pest. (136)...Bucarest és considerada el
París dels Balcans, però difícilment pot ser la ciutat de la llum. (177)
Una novel.la completa i diversa
No hi ha un sol tema propi dels humans que no
estigui contemplat en aquesta història. Així doncs, des de referències
culturals -...La cultura és allò que
queda després d'haver après una mica de tot i després d'haver-nos rigut de tot
una mica. Referències a Hitler i al nazisme... Em pregunto: ¿com s'arriba a ser nazi? ¿Quina estranya fascinació pels
uniformes fa que cada dia siguin més? ¿Com es pot viure en la convicció que els
bons són uns i els menyspreables els altres? Referències a les religions, a
l'existència de Déu i del paradís: ...Per
què s'ha d'esperar tota una vida de renúncies i d'angúnies a canvi d'un paradís
del qual ningú no n'ha tornat? I, és
clar, referències a la mort: ... els
cementiris, doncs, no són un magatzem de cadàvers sinó un pas fronterer entre
dos mons. I si s'ha d'anar a recordar els morts, no hi fa res que els seus
ossos no siguin els ossos que busquem, perquè no busquem ossos sinó que ens
busquem a nosaltres mateixos. ...Dels morts no ens estimem els seus ossos sinó
el rastre de les seves carícies. I aquest no és a la terra sinó que queda a la
memòria de la pell...
Tots els
ports es diuen Helena és una excel.lent novel.la de
creixement i de valors molt positius on podem trobar la filosofia i el
pensament d'un home savi, culte i admirable que no ens ha donat prou temps per a
felicitar-lo per la força de les seves idees perquè ens ha deixat abans d'hora.
La seva prosa ens el recordarà sempre.
...Dels
morts no ens estimem els seus ossos
sinó
el rastre de les seves carícies.
I
aquest no és a la terra sinó que
queda
a la memòria de la pell...
Descansa en pau, Joan!
Josep Maria Aloy
Gràcies, Josep M per aquest excel·lent comentari -com sempre- de la novel·la de Joan Barril. La vaig llegir fa molts anys i llavors em va deixar un regust amable, culte i reflexiu que he recuperat en llegir la teva ressenya. Sens dubte una novel·la per fer llegir als nostres adolescents. I a tots aquells que estimem el plaer d'un text ple de poesia i sensibilitat.
ResponElimina