dilluns, 19 de gener de 2015

Fomentem la lectura o fomentem l'engany?



El comentari d'avui és un d'aquells que no hauria volgut escriure mai però no podem ser tan ingenus i pensar que això de fomentar la lectura és sempre una activitat tan dolça com formativa i d'una trascendència capital en l'educació dels nois i noies. A vegades més valdria que alguns dels qui fan llegir es dediquessin a una altra activitat menys "delictiva".

M'explico: a diversos Instituts de Secundària "s'obliga" a llegir el llibre "Mi hermana Elba" y "Los altillos de Brumal" de Cristina Fernández Cubas, un conjunt de vuit excel.lents relats no massa fàcils per als lectors poc habituats a llegir. Després de la lectura del llibre -una lectura individual i sovint sense ser ni orientada ni acompanyada ni, amb prou feines, estimulada- es passarà un control -nefasta paraula!- on els alumnes hauran de contestar -sisplau per força- preguntes que tenen sobretot la finalitat d'esbrinar si el llibre s'ha llegit i sobretot si els lectors l'han entès i, potser en algun cas, si l'han disfrutat.

Fins aquí semblaria que la cosa no té massa delicte tot i que ja és prou greu fer llegir obligatòriament sense cap estímul ni cap orientació. Però seguim: ara entreu a Google i busqueu el llibre de Cristina Fernández Cubas. Jo ho he fet i he trobat una pàgina on algú, no sabem qui ni amb quin objectiu solidari, engipona un resum de cada un dels vuit relats, breument i sense trencar-s'hi massa la closca i, un cop fet això, ho penja en un acte de servei a la comunitat estudiantil. Pocs dies després, la seva tasca solidària és recompensada -almenys fins ara- amb quinze comentaris d'estudiants que han consultat la pàgina i n'han llegit els continguts.

Els comentaris que hi han deixat són prou eloqüents i no caldrà pas que els comenti. La majoria tenen un mateix tarannà: "Amb això aprovo", "... se piensa la de castellano que voy a leer el libro teniendo esto"; "Graciass!!!!! con esto dejamos KO y fuera de juego al profe jajajaja..."; "Esto si que sirve, mañana a por todas XD"; Mañana examen jojojo. Mil gracias ^^". Dos o tres comentaris agraeixen els resums i un o dos en critiquen algun error... No hi ha un sol comentari que hi afegeixi alguna reflexió sobre el llibre o un comentari sobre algun aspecte interessant a partir de la seva lectura.

Ja sé que és una mostra molt esquifida, tot i que prou significativa, però em suggereix algunes reflexions. Per exemple, crec que a molts estudiants és pitjor fer-los llegir per obligació que no pas no fer-los llegir res. Dit d'una altra manera: crec que és millor que no llegeixin que no obligar-los a fer veure que han llegit. S'ha de ser bastant ingenu creure's que estàs fomentant la lectura quan en realitat estàs fomentant l'engany i, com a conseqüència d'això, la desaparició, entre els joves, de la lectura com a plaer, com a descoberta, com a creixement personal, com a oportunitat d'obrir debat dins l'aula... Hi ha, encara, massa professors que fan llegir sense haver llegit. Sense ser amants de la lectura. Fer llegir és facilitar i promoure que els alumnes parlin entre ells, debatin, s'esbatussin si cal, i opinin i reflexionin sobre el que han llegit i comparteixin dins l'aula les seves emocions...



En el camp de l'ensenyament encara hi ha massa gent que fa coses sense estar-ne prou preparat, desprestigiant així una professió que hauria de ser de les més dignes, delicades i creïbles i que alguns saben portar amb una enorme dedicació i dignitat. I sort en tenim d'aquests últims! No sé com entomaríem el fet que ens operés del cor un metge que no està prou preparat per a fer-ho. Però és clar, en el món de l'ensenyament, en el món de la canalla, els errors passen desapercebuts fins i tot pels mateixos que els cometen. Però el futur dels joves se'n ressent, i de quina manera, sobretot quan alguns en comptes de fomentar la lectura, com dic en el títol, fomentem l'engany. Fomenten l'engany entre els estudiants i, alhora, s'enganyen ells mateixos. O potser és tota la societat la  que ja ha perdut la capacitat de transmetre l'alegria que comporta llegir?


Josep Maria Aloy

6 comentaris:

  1. Totalment d'acord, Josep M, amb aquesta "denúncia", si se'n pot dir així, de l'autoengany. El més trist és pensar que els professors que fan això demostren que a ells la lectura, en el fons, els importa un rave. I aquest és el veritable model que es traspassa als alumnes. Si es fessin les coses com cal, no hi hauria cap "rincón del vago" que pugués suplantar la veritable lectura individual, plaent, intel·ligent, que es fa seva la proposta de l'autor i la interpreta a la seva manera. Després ja vindria la feina del professor, de fer adonar d'altres qüestions més acadèmiques, però si falla la primera intenció… poc queda a fer més que lamentar-se en va que els nostres alumnes no llegeixen.
    Sort que quedem uns quants que -com els gals- ens rebel·lem a aquesta manera de fomentar la lectura.
    Gràcies, Josep M per les teves reflexions.
    Esperem que arribin també als responsables de l'ensenyament d'aquest país.

    ResponSuprimeix
  2. jo diria que hi ha de tot, però tan sols hi hagi un sol professor a l'estil de la reflexió de Josep M. Ja n'hi ha prou per pensar-hi.

    ResponSuprimeix
  3. Molt d'acord amb les teves reflexions, però.... Què és menys dolent, deixar que no llegeixi si no vol o fer-lo llegir amb la remota esperança que descobreixi el que s'estava perdent no llegint? Deixaríem de menjar verdura o peix si no ens agrada sabent que és bo per a la nostra salut? Amb la lectura passa una mica el mateix.
    Ara, el que sí és fonamental en l'educació són els models. És el que més educa. És aquest acompanyament al que fas referència. T'han de veure i escoltar llegint, els hi ha d'arribar l'emoció que hi ha darrera la paraula. Amb això tens molt de guanyat. I la veritat és que no hi ha gaires mestres que llegeixin davant dels seus alumnes i fins i tot n'hi ha que afirmen sense vergonya que no els agrada llegir i que no llegeixen mai, com si aquesta sinceritat els alliberés de la seva responsabilitat.

    ResponSuprimeix
  4. Totalment d'acord. Hi ha alternatives a la lectura "obligatòria", però suposen feineta i creativitat per part del docent (i potser una idea diferent del que és llegir). Un exemple: proposar diverses lectures (4 o 5, que el profe ha de conèixer bé) amb registres i trames ben diferents (cada lector també és diferent!). Cada estudiant tria i llegeix el "seu" llibre i el professor no fa cap "control" per comprovar si l'ha llegit, en canvi li fa escriure o explicar què és el que més l'ha emocionat o el que menys li ha agradat, o per què el recomanaria o no. És massa important transmetre la passió per la lectura per deixar-la com una tasca obligatòria i tediosa amb el "control" de torn.
    Jordi de Manuel

    ResponSuprimeix
  5. Arribo de rebot, de bloc en bloc.
    Els primers records de llegir un llibre és que no baixaven ni amb un got d'aigua i del primer record que tinc d'un llibre és el 'Mecanoscrit del segon origen' i el 'Cavall Fort' tot fent temps de petit a la sala d'espera de 'cal metge'.
    Il·lusió arribar de bloc en bloc a 'Mascaró de proa' d'un exalumne d'aquella Badia Solé, ja fa uns quants anys.
    Salut mestre!

    ResponSuprimeix
  6. Estimat Josep Mª,

    Estem llegint un conte que he espigolat del bloc "paper de vidre" i estem meravellats de la tècnica que té la Teresa Colom per explicar coses amb poques paraules. No ens l'aprendrem de memòria però sabem on trobar les respostes a les preguntes de l'examen que els caurà dilluns. I faran bon paper.
    Per altra, jo aconsello allò que jo he llegit abans. Si no, ho dic i no passa res. Acompanyar en la lectura fa lectors solidaris i responsables. Com els fa els gossos pigall a les persones cegues. Res surt de res a no ser que sigui miracles...i ni a Fàtima es prodiguen.

    Gràcies!

    Abraçada!

    ResponSuprimeix