dilluns, 13 de juliol del 2015

"Cavall Fort", una mina inesgotable



Obrir un "Cavall Fort" qualsevol, amb una néta a cada banda, és obrir una porta desconeguda, plena de llum i d'aventura capaç de satisfer la curiositat i estimular la imaginació de lectors joveníssims. És descobrir que més enllà de la realitat hi ha uns escenaris fantàstics que conviden a observar colors i formes i a fomentar el plaer de la lectura.

Potser va sent hora que ens fem càrrec del que suposa tenir al nostre abast una publicació per a nois i noies que aviat complirà 54 anys, amb 1270 números i que, lluny de repetir-se o de disminuir l'interès, aposta clarament per innovar i potenciar els seus continguts per tal d'oferir un producte digne, amè, agradable i molt satisfactori.

Obrir un Cavall Fort pot ser una escena inquietant quan veus la il·lusió amb què les dues nétes, la Bruna i l'Arlet, una a cada banda, observen, assenyalen, riuen i se sorprenen davant els seus continguts i sobretot davant el conjunt d'il·lustracions. Avui hem obert a l'atzar el volum on hi ha enquadernats els "Cavall Fort" del segon semestre del 2013. Entre una multitud de còmics i jocs diversos trobem un conte. És de Teresa Clua i els el llegeixo en un ambient de màxima concentració.



El conte "Sóc genial" de Teresa Clua (Número 1228, Segona quinzena de setembre de 2013):

Es tracta d'un conte divertit que arrenca somriures constantment, optimista i positiu. En Marçal, el nen protagonista, ens explica en primera persona tot allò que fa durant un dia: llevar-se, esmorzar, anar a l'escola, jugar al patí... A les dues nétes els sona aquesta melodia... Malgrat que en Marçal sigui un "trasto" sap ensortint-se'n de tot amb respostes espontànies que desarmen pares i mestres... El seu optimisme i la seva ingenuïtat desprenen alegria i la Bruna i l'Arlet no paren de seguir-li les bromes. És la prova que un bon conte provoca reaccions agradables i mirades de complicitat. I penso que els volums de "Cavall Fort" estan plens de possibilitats com aquesta. Les meves nétes estan de sort perquè tenen a casa tota la col.lecció i, per tant, més de mil contes i quilos i quilos de material divers, divertit i enriquidor.

He acabat de llegir el conte. Les nétes encara riuen i es queden uns segons en silenci. És el silenci que es desprèn en finalitzar una història bonica i que dóna pas a la necessitat immediata de buscar-ne una altra. Tenim tot el temps del món. Però, sobretot, tenim una col.lecció sencera que ens espera. Una col.lecció inesgotable i estimulant. Felicitats, "Cavall Fort"! De part meva, però sobretot de part d'elles. De la Bruna i de l'Arlet.


Josep Maria Aloy

2 comentaris:

  1. Cavall Fort, quins records d'infantesa! Una infantesa on poder llegir en català era tot un privilegi. Aquells records de llavors, se'm fonen amb els que tinc ara a l'aula. Allà sempre hi tinc un racó per al Cavall Fort i procuro que els meus alumnes el descobreixin cada quinze dies quan arriba un número nou.
    Felicitats a Cavall Fort per aquests propers 54 anys!
    I gràcies a tu, Josep M , per escampar-ho entre les teves nétes. Quina sort, un avi així!
    Una abraçada i bon estiu!!

    ResponElimina
  2. En sóc lectora des de petita (i d'això ja fa uns quants anys)! Recordo haver llegit els primers números a casa els avis. Subscriptors des de sempre. Ara, a part de ser lectora encara, també n'he pogut ser il.lustradora, cosa que em fa superfeliç!
    Em va agradar molt aquest conte de la Teresa! A part de divertit en sóc una gran admiradora! Gràcies per a triar-lo Josep M.!
    Per molts i més anys Cavall Fort!!!

    ResponElimina