Avui fa 31 anys que va morir Lola Anglada

L'artista que col·labora amb el poble

i és estimat pel poble,

ja no pot aspirar a res de millor.

Jo vaig entrar a l'ànima del poble

i em dono per ben feliç.

(Lola Anglada)

La Diputació de Barcelona ret homenatge a una de les artistes més insòlites i vitals del nostre país amb una exposició al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona i la publicació de les seves "Memòries".

Lola Anglada (1892-1984) ha estat una de les grans personalitats -poc valorada i sovint menystinguda- de la primera meitat del segle XX, però d'una vàlua i d'un prestigi tant o més grans que la seva passió per l'art en general i el dibuix i l'escriptura en particular.

Amb l'Exposició "Lola Anglada" i la publicació de les seves "Memòries" la Diputació fa un gest magnífic per recuperar tot allò que la deixadesa d'un poble va estar a punt de perdre a través d'aquesta tendència a l'oblit que injustificadament i lamentable, acostuma a ser massa habitual.

Una exposició elegant i sòbria

L'exposició fa un repàs de la trajectòria artística i vital de l'artista i s'estructura en dos espais: un d'exterior, davant l'edifici del Rellotge, que repassa les etapes de la vida de l'autora des de la Infantesa fins a la Vellesa, passant per la Joventut i la Maduresa, i un espai interior, on es poden contemplar dibuixos i quadres originals i objectes personals de la il·lustradora catalana més prolífica de la primera meitat del segle XX i la primera dibuixant professional de Catalunya i d'Espanya. Artista polifacètica, Lola Anglada, a banda de dibuixant il·lustradora, també va ser escriptora, decoradora, pintora, ceramista i escultora.

Unes "Memòries" de gran interès

Aquestes meves pàgines,

record del meu viscut, les ofereixo

a la memòria dels màrtirs

immolats i perseguits en defensa

de les llibertats de Catalunya.

(Lola Anglada)

En un excel·lent volum de més de cinc-centes pàgines -obra de Núria Rius i Teresa Sanz, extraordinàriament ben documentada- tenim accés, finalment, a tota la trajectòria vital de Lola Anglada, escrita per ella mateixa i, alhora, il·lustrada amb les millors imatges de la seva carrera artística. Una autobiografia ben carregada d'experiències i d'anècdotes informen sobre l'obra ingent d'una de les grans personalitats de la primera meitat del segle XX.

Les "Memòries" estan distribuïdes en cinc grans capítols que coincideixen amb els períodes importants de la vida de Lola Anglada i de la història que li tocà viure- una història trepidant viscuda amb passió i energia per l'autora. El seu art, que abasta quasi totes les tècniques, va evolucionar en paral·lel a les situacions polítiques i culturals del moment.

Aquestes memòries -segons Joaquim Armengol- han de servir per donar a conèixer bona part de l'obra artística de Lola Anglada, però també la seva concepció del món i la seva complexa i extraordinària personalitat, les debilitats i les seves dèries insospitades.

El més Petit de tots

Perquè quan dibuixo sóc feliç,

quan en l'esbós la figura s'accentua,

m'emociona. (Lola Anglada)

En uns temps tan convulsos com aquells, la Catalunya democràtica i revolucionària, en guerra contra el feixisme, va voler crear una mascota que esperonés tot el país a la lluita. Havia de ser un personatge simbòlic, un noiet antifeixista i Lola Anglada en va escriure el text i el va dibuixar a partir d'una escultura d'Antoni Paredes. I en va sortir "el més petit de tots": un infant petit i rodanxó, de cara rodona i cabells rinxolats, amb ulls grossos i esbatanats que duia un braç aixecat amb el puny clos i a l'altra mà una petita bandera catalana. El llibre és un crit revolucionari que remarca aquells valors més importants per a la causa republicana i per Catalunya.

Lola Anglada presenta el protagonista, en el primer capítol del llibre, com el "fill de la Revolució", un infant amb poders màgics que recorre pobles i ciutats animant a tothom en la lluita i en els valors ciutadans i solidaris. Aquests missatges però li van costar un preu molt car a Lola Anglada, sobretot per la marginació llarga i continuada que va patir durant tot el franquisme.

Una literatura infantil d'una qualitat i bellesa extraordinàries

Els records de la meva infantesa

 m'han omplert tota la meva vida; no m'ha

calgut cercar al defora, perquè tot ho he trobat

en mi. La meva infantesa ha estat el llevat

amb el qual n'he fet la meva obra...

(Lola Anglada)

Tot i que avui la lectura dels seus llibres per a nois i noies acusen el pas del temps i de les idees, cal reconèixer que Lola Anglada ha estat una autora imprescindible i fonamental i molt llegida durant la primera meitat del segle passat. Junt amb Josep Maria Folch i Torres va esdevenir una autora rica en idees i brillant en il·lustracions. La seva obra no pot ser oblidada amb la falsa excusa que pertany a una altra època que la dels nois i noies d'avui dia.

Les principals obres destinades al públic infantil foren, sobretot, En Peret (1928) que ofereix una sèrie de quadres a l'entorn del personatge central, tot prenent com a fil conductor els mesos de l'any. Un any més tard, el 1929, va escriure i il·lustrar Margarida. Si Peret era el nen ideal, Margarida agafa el torn i passa a ser la germaneta ideal. Els capítols deixen de ser imatges de cada mes de l'any i esdevenen una mena d'aventures en terra de meravelles repartides per les quatre estacions de l'any.

La següent obra fou Monsenyor Llangardaix (1929), on com molt bé diu el títol, el llangardaix passa a ser el protagonista de la història. La dèria de personificar els animals i fins i tot de fer enraonar plantes i flors arriba a límits de gran bellesa i fantasia en aquest llibre. L'any 1930 va publicar un altre llibre bellíssim, Narcís, que igual que Margarida té nom també de flor i es tracta d'un nen molt petit que encara porta pitet i que va vestit amb faldons. Així que aprèn a caminar s'inicien les seves aventures plenament fantasioses i plenes de gran sensibilitat.

Són, tots ells, llibres escrits i il·lustrats per la mateixa autora i presenten un fort contingut moralitzador que els fa bastant incomprensibles avui dia. Però no sols esdevingueren un èxit en el moment de la seva publicació sinó que llegits ara amb benèvola mirada s'endevina fàcilment la riquesa de recursos tant literaris com artístics. La seva fantasia s'excerceix sempre sobre les coses casolanes que els infants coneixen bé, tot creant un món d'ensomni. La realitat i el meravellós van sempre de bracet en la seva obra.

Tota l'obra de Lola Anglada, segons l'opinió de molts intel·lectuals i crítics del moment, és una obra extraordinària amb la pretensió de construir un país. I és que per a ella, el su art va ser com un do diví. Homenatgem-la com cal!

Josep Maria Aloy

L'exposició "Lola Anglada", al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona (c/ Comte d'Urgell, 187) continua estant oberta al públic.