L'editorial Baula ha publicat els deu primers títols
de la col·lecció "Petits descobriments", obra del tàndem format per Marta Luna , pel que fa als textos i Ximena Maier per
les il·lustracions.
La col·lecció va adreçada als primers lectors i està
formada per petits llibres de coneixements destinats a la difusió de temes tan
senzills com quotidians i a mostrar el procés que va d'una realitat molt propera
fins a conèixer el seu origen.
El
primer dels deu títols de la col·lecció explica una idea tan senzilla com la
confecció d'un jersei que l'àvia de la nena protagonista li ha fet amb unes agulles llargues i punxegudes i amb
un cabdell de llana de color... La néta aprèn què és una troca i d'on surt
la llana, i com es teixeix de diversos colors... Molts jerseis no es fan a casa
sinó que es compren a les botigues i han estat fets amb màquines. Un cop exposades
les senzilles explicacions, les autores reserven l'última pàgina per a resumir
tres descobertes sobre el tema tractat. Tres descobertes senzilles que
concentren la informació de forma molt planera perquè els lectors l'aprenguin i
la recordin. Les il·lustracions són molt clares i senzilles perquè puguin
facilitar una perfecta comprensió dels diversos textos. Alternen els dibuixos
amb algunes fotos reals per aportar, si cal, encara més informació.
La resta de títols segueix el mateix esquema del primer
i aniran desfilant un darrere l'altre amb els mateixos criteris. El segon títol
és "Avui farem truites" on els lectors veuen no sols com es fa una
truita sinó que aprenen que, a part de les gallines, hi ha molts altres animals
que també ponen ous i, per tant, són ovípars.
"Quanta aigua!" ensenya que no només hi ha
aigua líquida sinó també sòlida i dura com una pedra, com també vapor d'aigua,
és a dir, formada per gotetes que no es poden agafar.
"On són?" fa referència a les hortalisses
i la seva gran varietat, destacant les que creixen cap amunt i les que ho fan
cap avall, sota terra.
Amb "Abans no hi havia mòbils" els joves
lectors constaten que la vida d'abans era molt diferent de l'actual ja que no
sols no hi havia mòbils sinó tampoc televisió ni altres aparells que ara són
molt habituals. Però també avança que ara no hi ha alguns aparells que hi haurà
d'aquí a uns anys.
"No porto diners" permet descobrir els
caixers automàtics que són els encarregats de guardar els diners de les
persones que treballen i, per tant, que guanyen un sou. Però si se'n gasten
molts, els diners dels caixers s'acaben.
"L'esmorzar és a taula" toca el tema dels
làctics i els seus derivats. Però també de la intolerància que tenen algunes
persones a la llet.
"Parlem de trens" té com a centre
d'interès les diverses classes de trens: AVE, Bala, Cremallera... I, com no podia
ser d'una altra manera, el tren més antic del país: el que anava de Barcelona a
Mataró.
"Un polsim de sal" informa de la
necessitat d'aquest element pel bon funcionament del cos. Un element que s'obté
de l'aigua del mar i que ajuda a conservar els aliments. Però, compte, que no
és bona per a les persones que tenen la pressió alta.
"Una culleradeta de sucre", que és, ara
com ara, l'últim de la col·lecció, explica que el sucre ens aporta l'energia
que necessitem per moure'ns i per pensar. Però adverteix que les coses dolces
també corquen les dents. I si a més de menjar coses dolces no ens movem ens
engreixarem més del compte.
La col·lecció està plantejada perquè els primers
lectors descobreixin una sèrie de coneixements ben senzills i molt elementals.
A més, estimula la curiositat dels lectors amb un llenguatge planer i
comprensible. No hi manca un toc d'humor quan convé. Es tracta, en definitiva,
d'un bon exemple d'allò que alguns qüestionen tant: un estil volgudament
didàctic que, ara com ara, potser és l'únic que permet que la mainada aprengui
a base de ser ells mateixos els protagonistes de "petits
descobriments" propers i ben quotidians.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada