L'escriptor Joaquim Carbó posseeix una llarga
trajectòria com a narrador i sap treure bon partit de qualsevol petit detall o
situació tot convertint-la en un divertit acudit i a vegades en una
alliçonadora experiència per als lectors joveníssims que tenen la sort d'accedir
als seus contes.
"Ha
passat el circ", publicat per Baula i il·lustrat per Júlia Sardà, té tots els
ingredients perquè la mainada s'ho passi bé: primer pel tema del circ, sempre
tan atractiu, després per la presència d'uns personatges simpàtics com són els
micos; i, finalment, per la petita emoció final -que em guardaré prou de
desvetllar- que vol ser una trucada al cor dels lectors.
Joaquim
Carbó, que acaba també de publicar "Va
com va!" (Editorial Males Herbes), una història per a adults que ha
estat qualificada de tragicomèdia indignada, amb un pols narratiu frenètic, és
capaç de passar d'un registre sense concessions, com en aquesta última novel·la,
a l'expressió més tendra del conte pensat per als infants. Aquesta capacitat i habilitat
d'adaptació, que l'han acompanyat durant tota la seva carrera literària, li ha
permès moure's i ser present en molts dels camps de la narrativa i sobretot ser
fidel a públics ben diversos entre els quals l'infantil és potser el que n'ha
sortit més beneficiat. Aquesta mena de doctor Jekyll i Mister Hyde, com algú ha
batejat a Carbó, li ha permès escriure des de narracions ben estripades i un
pèl poca-soltes fins a narracions de gran sensibilitat i emotivitat adreçades al
jovent.
Als vuitanta-tres anys, doncs, Carbó pot lluir
d'escriptor sòlid i polièdric, com es diu ara, i de poder celebrar un bon
grapat d'onomàstiques ben diverses com els gairebé cinquanta anys de la seva
primera novel·la per a adults Els
orangutans (1967); o bé com els cinquanta de la primera novel·la juvenil La casa sota la sorra (La Galera, 1966),
reeditadíssima i portada als escenaris. També celebren els seus aniversaris els
primers contes infantils que va publicar a la revista "Cavall Fort" a
partir de l'any 1961, any de la seva creació. Són diversos els motius que
justificarien, com a homenatge a l'autor i a la seva obra, que el món editorial
i les institucions més lletrades es posessin d'acord per tal de portar a terme
una edició commemorativa almenys de les dues novel·les esmentades.
Escriptor incansable, creador inesgotabe de
personatges entranyables i d'escenaris tan atractius com inversemblants,
Joaquim Carbó és avui una figura imprescindible dins la història de la
literatura del nostre país. I que duri!
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada