Amb el títol "Biblioteques.
De l'Escola de Bibliotecàries al llibre electrònic", Fundació Carulla
acaba de publicar una atractiva Nadala, la que correspon a l'any 2015 -any precisament
del centenari de la creació de les biblioteques populars- farcida
d'interessants continguts redactats per personalitats reconegudes del camp de
les biblioteques i de la lectura.
"...tots els pobles de Catalunya han de tenir
la seva escola, la seva biblioteca,
el seu telèfon, la seva carretera..."
(Prat de
la Riba, pres. de la Mancomunitat)
Aquesta
Nadala, editada amb gust i elegància, està formada per una sèrie d'apartats que
s'inicien amb un estudi de la professora Assumpció
Estivill sobre "Els inicis del
sistema de biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya: el projecte
d'Eugeni d'Ors". És un text que descriu, entre altres qüestions,
l'interès decidit de Prat de la Riba per la creació de biblioteques populars.
Fou ell mateix qui en el seu discurs de presa de possessió com a President de
la Mancomunitat ho va deixar ben clar: tots
els pobles de Catalunya han de tenir la seva escola, la seva biblioteca, el seu
telèfon, la seva carretera... Per tant,
constituïda la Mancomunitat el 6 de maig de 1914, es posà fil a l'agulla en
el tema de les biblioteques i les actuacions se succeïren diligentment.
Fou Eugeni d'Ors qui va comcebre un projecte que
passava per la concepció d'unes biblioteques en xarxa, una casa pròpia i
sobretot unes professionals entregades que des del primer moment es van sentir
part de l'empresa... foren els trets més peculiars del moment. L'autora de
l'estudi acaba dient que difícilment s'hauria arribat a la situació actual
sense la visió tan ben travada del projecte del 1915: ha estat aquella
coherència que li ha permès progressar fins a celebrar aquest primer centenari.
Després d'aquest primer estudi vénen una sèrie
d'articles i cròniques entre els quals, seguint amb el tema de les
biblioteques populars, trobem el que signa Teresa Mañà, professora de la Facultat de Biblioteconomia i
Documentació de la Universitat de Barcelona titulat, "El sistema de biblioteques populars (1915-1939). Mañà assenyala
dues etapes d'aquest procés dissenyat perr Eugeni d'Ors: des de 1915 fins al
1919, sota la direcció del mateix d'Ors, durant el qual s'inauguraren cinc
biblioteques (Valls, Olot, Canet de Mar, Sallent, Les Borges Blanques), i una
segona etapa, a partir de 1920, amb la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, que
significà el desplegament i la implantació definitiva del sistema. Sota la seva
direcció i fins a l'any 1925, data de la liquidació de la Mancomunitst, se
n'inauguraren dues més (El Vendrell i Figueres). Rubió, de manera discreta i
rigorosa, du a terme la implantació de la xarxa per tal que les biblioteques
funcionin d'una manera normalitzada, amb un sistema comú d'organització i amb
serveis compartits.
Lluís
Agustí, professor també de la Facultat de Biblioteconomia
i Documentació de la Universitat de Barcelona parla de "Les biblioteques catalanes sota el
franquisme", de la seva supervivència, del manteniment i de la seva
recuperació. És una època difícil, fosca, de repressió i de destrucció. Es
produeix el canvi de llengua i el canvi de nom de moltes biblioteques i
s'esporguen els fons de tots els materials sediciosos...
"No hay que decir la alegría
que nos proporciona el encontrarnos
otra vez con nuestros lectores. La mayoría
se nos habían despedido creyendo que no nos
volveríamos a ver y lo que más lamentamos es la
pérdida
de muchos que han sido víctimas de la horrenda
guerra..."
(la
directora de la Biblioteca Pere Vila).
A continuació és Cristóbal Urbano, professor titular de la Facultat de
Biblioteconomia, qui ens parla de les "Biblioteques
de recerca (1983-2014: tres dècades de cooperació i una de
digitalització". En aquest capítol queda clara sobretot una idea: les Biblioteques universitàries i de
recerca han viscut una experiència reeixida de modernització gràcies a la
cooperació i al vincle dels bibliotecaris catalans amb les bones pràctiques
internacionals.
Núria
Ventura, diplomada en Biblioteconomia, bibliotecària,
pedagoga i postgrau en Gestió de Biblioteques escriu sobre "Les biblioteques públiques dels anys
vuitanta fins avui: un període de grans canvis" i grans transformacions
que han afectat el conjunt dels seus serveis, des de l'oferta documental i els
espais on s'allotgen fins a les formes de treballar i els mitjans per fer-ho. I
seguint aquest procés de modernització i de digitalització, Carme Fenoll, Diplomada en Biblioteconomia,
llicenciada en Documentació i actualment Cap del Servei de Biblioteques de la
Generalitat, ens posa al dia amb un capítol titulat "Les biblioteques públiques, avui", una ullada a l'actual
estructura passat un segle del desplegament del sistema de biblioteques
públiques, un projecte que, amb el temps, ha esdevingut, segons l'autora de
l'article, un projecte d'èxit.
"Passat un segle, i gràcies a la
utilitat en el seu dia a dia,
més ciutadans han de poder
confirmar que les biblioteques
són un projecte d'èxit".
(Carme
Fenoll)
És el torn ara de Marga Losantos i Reis
Fontanals, autores de l'obra monogràfica "La Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2017", que
presenten una Cronologia de la Biblioteca de Catalunya que ressegueix la
trajectòria de cent anys d'un projecte. Com
no podia ser d'altra manera, la professora Laura
Borràs, doctora en Filologia Romànica, actual Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i excel·lent
coneixedora de l'àmbit de la lectura, disserta sobre "La lectura (en) digital: funcions, tipologia i vigència de la
lectura avui". Entre moltes altres idees ens recorda que la lectura
segueix essent, avui, una eina indispensable en l'aprenentatge i la transmissió
de coneixement. Laura Borràs s'endinsa fort en l'impacte generalitzat de
l'efecte digital sobre la lectura que ha modificat de manera substancial l'statu quo.
A ningú no se li escapa que amb l'arribada
d'Internet hem experimentat una tranformació
radical que afecta i modifica la pràctica totalitat
dels components de l'ecosistema lector...."
(Laura
Borràs)
Borràs repassa en el seu brillant article les tres
praxis lectores de la nostra vida quotidiana: la "lectura compartida",
una pràctica que s'ha estès de forma generalitzada entre tota classe de
lectors; la "lectura fragmentada", un nou "ús" dels textos
que ve determinat pel tipus de suport amb què hi accedim; i, finalment, la
"lectura transmèdia", la que discorre entre suports i plataformes
diverses i combina modes narratius propis del cinema, la televisió, les xarxes,
els còmics, la publicitat... Aquestes -diu Borràs- són només algunes de les
formes de la lectura en el nostre temps. Un temps enormement lector en què el
concepte de lectura s'ha allargassat i s'ha tornat enormement complex.
Defensora a ultrança de la lectura i dels lectors, l'articulista acaba el seu
vibrant text amb un cant a la lectura i als seus beneficis en tots els
aspectes. Un cant ben optimista, per cert, perquè, segons ella, la lectura és una forma de pensar el món,
d'habitar-lo i de fer-lo més habitable...
"Llegir també significa analitzar, comprendre,
criticar, reflexionar, valorar i compartir el passat
i el present que es transforma a gran velocitat.
La lectura és un forma de fer el món més
habitable."
(Laura
Borràs)
Aquesta excel·lent publicació acaba amb l'article Les biblioteques a Catalunya i el seu paper
futur en un futur sense paper", l'autor del qual és el professor i
bibliotecari Lluís M. Anglada i de
Ferrer que és, alhora, el Coordinador dels continguts d'aquesta Nadala.
L'autor reconeix, com és fàcil constatar, que les biblioteques a Catalunya han
assolit un molt bon nivell de servei. Ningú pensava, fa trenta anys, que
l'entusiasme per crear lectors en espais adequats agafés tanta empenta i tanta
volada: amb el llegat pobre del franquisme,
-escriu Lluís M. Anglada- els pocs
recursos de la transició i les urgències que no incloïen les biblioteques als
anys vuitanta, s'han sabut construir sistemes bibliotecaris que han rebut
consideració social. No deixa de reivindicar però la que potser és una de
les flebleses que avui debiliten les biblioteques de Catalunya: les
biblioteques escolars i d'ensenyament secundari mancades de model, malgrat la
importància que tenen per al foment de la lectura dins l'escola i per la
formació integral dels alumnes.
... la democràcia i l'equitat només es podran
estendre entre ciutadans capaços d'accedir,
comprendre críticament i usar proactivament la
informació. Aquestes capacitats han de començar a
fomentar-se a l'escola i a través de la biblioteca
escolar."
(Lluís
M. Anglada)
L'autor d'aquest últim apartat ens recorda però que
l'evolució de les biblioteques i la seva utilitat en el futur no depenen només
d'elles... És la mateixa societat,
escollint quin camí de futur tria, qui decidirà si les biblioteques continuaran
aportant algun valor a la societat. Un final doncs que és un tot un repte per a la
societat ja que, en el fons, l'accés a la informació, el foment de la lectura i
la creació de lectors depenen precisament de tots plegats. Tots hi estem
compromesos.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada