(Il·lustració de Perico Pastor)
"En una bella
plana, per on passava
un bell rierol, hi
havia gran quantitat
de bèsties salvatges
que volien elegir rei.
Es va acordar per
majoria que el Lleó fos rei,
però el Bou s'oposà
molt fortament a aquella elecció."
("Llibre de les bèsties", capítol I)
Entre novembre de
2015 i novembre de 2016 commemorarem el 700 anys de la mort de Ramon Llull
(Mallorca, 1232-1315/16), una figura clau per a les lletres catalanes, un pensador
universal que és l'autor català que ha gaudit de més projecció internacional; i
és que -segons Laura Borràs -, certament, l'estela que ha deixat d'aquest
català de Mallorca travessa de cap a cap la distància de set segles que ens
separen.
D'entre el pilot d'actes i
d'iniciatives que tindran lloc durant aquest any Llull no puc deixar d'esmentar
i aplaudir les que s'han fet pensant en els lectors joves: les versions, més o
menys adaptades a aquest públic lector, d'una de les obres de Llull més
accessibles i més properes als temes i interessos de la població jove. Em
refereixo al "Llibre de les
bèsties" del qual n'han sortit fins ara quatre versions.
Roc Casagran, Teresa
Broseta, Laura Borràs i Miquel
Desclot són, ara com ara, els responsables i autors de les quatre versions
modernes d'aquesta obra de Llull. Quatre versions pensades per a tots els
nivells lectors, des dels més joves -la de Teresa Broseta a Edicions Bromera - fins a la versió de Miquel Desclot
a Proa, passant per la de Roc Casagran a Sembra Llibres i la de Laura Borràs a Santillana/Grup Promotor.
"El rei va
preguntar al Bou
sobre l'estat del
rei dels homes;
i el Bou li va dir
que la serp havia dit
veritat, que la més
mala bèstia,
i la més falsa,
d'aquest món és l'home"
("Llibre de les bèsties", capítol IV)
Quatre versions amb un únic propòsit
Si convé definir globalment les quatre adaptacions
del "Llibre de les bèsties" caldrà començar reconeixent l'esforç que
han hagut de realitzar els adaptadors de l'obra de Llull. Segur que ha suposat
un repte per a tots ells sobretot a l'hora d'intentar trobar una manera àgil,
amena i actual d'oferir un text escrit fa més de 700 anys. Es tracta, doncs,
d'un mateix text presentat en quatre versions que vénen a ser quatre enfocs o
mirades segons les diverses destinacions. Vegem-les, breument:
El "Llibre de les bèsties" de Roc Casagran publicat per
Sembra Llibres i il·lustrat per Aitana Carrasco. Aquesta fou la primera versió que
es va difondre i que va arribar a les mans de molts lectors. En vaig parlar enun comentari en aquest mateix blog. Segons l'autor d'aquesta excel·lent versió,
el text pot ser llegit com un conte (o com un contenidor ple de
contes) ideal per a la mainada, o com un divertimento
per a adults enjogassats. Però no, va molt més enllà: la voluntat de Ramon Llull, com en gairebé tota la seva obra, és
didàctica, és conduir-nos cap al Bé, i per aconseguir-ho ens retratarà les
misèries del comportament humà col.locant-nos davant d'un requadre on es
belluga un reguitzell de bèsties. I aquests animals, amb els estereotips que
els ha atorgat la Tradició i que encara tenim presents avui dia (la murrieria
de la guineu, la força del lleó, la mala fe de la serp...), ens serviran de
mirall de nosaltres mateixos.
Roc Casagran confessa que ha treballat aquest text
mogut sobretot per oferir l'oportunitat de conèixer, ni que sigui per sobre,
quasi intuint-la, l'organització social de l'edat mitjana, amb la seva
jerarquia i certs costums, així com un ressò misogin i classista en alguns
passatges, que bé ens pot ser útil per a reflexionar si realment hem
evolucionat gaire com a espècie.
El "Llibre de les bèsties" publicat
per Bromera i adaptat per Teresa Broseta amb il·lustracions de M. À. Giner Bou.
Aquesta versió és la que va destinada a una població
més jove que, segons la contracoberta assenyala que és a partir dels 9 anys.
Això fa que forçosament hagi de ser una versió senzilla, abandonant les
pretensions més optimistes i fent una sèrie de concessions que arriben a descontextualitzar
el text de Llull. En cap moment, per exemple, es fa esment que aquest llibre és
de Llull i, per tant, que és un text escrit fa 700 anys d'un dels escriptors
més grans de la literatura catalana. Potser no cal. Però potser sí.
L'interrogant que presenta aquesta versió és el de reflexionar sobre quin és el
límit d'edat on ha d'anar destinat un text clàssic. El resultat, en definitiva,
és una text escrit amb una versió molt lliure i personal, convertida en una
recull de petites històries d'animals sense tenir en compte d'on vénen ni on
van i abandonant per complet l'estil i el tarannà de l'obra de Llull. Caldrà,
sense dubte, molta implicació dels mestres a l'hora de fer llegir aquest llibre
sobretot per contextualitzar-lo i donar-li nom i cognoms si volem que el nom de
Llull i la seva obra arribi amb claredat als més joves.
La
versió del "Llibre de les
bèsties" publicat per Santillana i adaptat per Laura
Borràs amb divertides il·lustracions de Pilarin Bayés suposa un bon treball d'adaptació a la població jove i sobretot de
difusió de l'obra i l'estil de Ramon Llull. Com no podria ser d'altra manera,
venint de la professora Borràs, s'observa un interès gran a deixar clar des del
principi que es tracta d'una adaptació moderna d'una obra de Ramon Llull, l'autor en català que ha gaudit de més
projecció internacional; i és que, certament, l'estela que ha deixat d'aquest
català de Mallorca travessa de cap a cap la distància de set segles que ens
separen.
El "Llibre de les bèsties" publicat
per Proa, adaptat per Miquel Desclot i bellament il·lustrat per Perico Pastor. Aquesta excel·lent versió, destinada a tots els públics, a diferència
de les anteriors acara el text original amb la versió moderna de tal manera que
el lector pot anar llegint a la pàgina de l'esquerra una versió i a la de la
dreta l'altra, Això permet un dels objectius d'aquesta adaptació: no perdre de
vista l'original i poder-lo anar seguint d'aprop.
Desclot
té molta cura de no desconnectar aquest "Llibre de les bèsties" de
tota l'obra llulliana i, per aquest motiu assenyala que es tracta del setè
llibre del "Llibre de meravelles" i que, després de les lliçons de
botànica medieval del llibre cinquè i de les nocions d'alquímia del sisè, el llibre s'aparta inesperadament d'aquell
mètode i, en comptes d'oferir-nos les corresponents lliçons de zoologia, tan
comunes als nombrosos bestiaris medievals, ens proposa una rondalla amb
protagonistes animals sobre les intrigues d'una cort de l'època. Desclot
comenta que molt probablement aquest "Llibre de les bèsties" no va
ser escrit en la mateixa embranzida que la resta de l'obra, i que Llull potser va aprofitar per inserir
en aquell nínxol un text que potser ja tenia escrit d'abans, amb l'única
justificació dels seus protagonistes animals...
En la
seva adaptació moderna, Desclot manifesta que s'ha esforçat a aplanar la
lectura del clàssic, mirant de no perdre'n tanmateix l'essencial de l'estil, en
un compromís entre el respecte a l'autor antic i el servei al lector d'avui, amb la intenció que el nou text serveixi per
ajudar a llegir l'original, però que alhora es pugui llegir també per ell
mateix.
"-Senyor -digué
l'hoste-, no es pot arribar a calcular
el perjudici que se
segueix de tenir un príncep malvat:
d'una banda, pel mal
que fa; de l'altra, pel bé que podria
fer i no fa." ("Llibre de les bèsties",
capítol Vè)
(Il·lustració d'Aitana Carrasco)
Llegir
el "Llibre de les bèsties, avui
El "Llibre de les bèsties" (1296) és el
setè dels llibres que integren el "Llibre de meravelles". Més que un
bestiari, però, el llibre vol ser una mena de manual de comportament per a
prínceps. En el més pur estil de les faules d'Isop i amb una intenció clarament
didàctica, Llull es proposa mostrar com haurien de comportar-se els bons
governants mitjançant una narració plena d'exemples de bona i mala conducta
moral.
L'obra comença en el moment que la cort animal
escull com a rei el Lleó però de seguida el Bou mostra el seu desacord... i
arrenca, en aquest mateix moment, una llarga discussió on prendrà un
protagonisme excepcional l'astuta guineu, Na Renard, que aconseguirà manipular
tots els animals de la cort per aconseguir tots els seus objectius,
especialment els que fan referència al control del poder... Segons diu Laura Borràs en el pròleg de la seva versió, la manera com Na Renard va eliminant, amb
astúcia, tots i cadascun dels seus rivals i la seva capacitat seductora i
manipuladora, ens ubiquen de ple en un ambient de dialèctica permanent entre el
bé i el mal. La manca d'escrúpols, la violència, la inducció a l'assassinat, a
la mentida, a la traïció són presents de cap a cap d'aquesta història en què ni
tan sols l'home surt ben parat.
Per tant, una commemoració com la de la mort de
Ramon Llull convida -segons Borràs- a la trobada de l'homenatjat amb les noves
generacions. Aquest homenatge ve de la mà de quatre editorials i de quatre
autors que amb la seva personal versió, intenten acostar Ramon Llull i una de
les seves obres més accessibles al públic jove.
"Acabat és el
"Llibre de les bèsties",
el qual va portar
Fèlix a un rei per tal que
veiés la manera
segons la qual, en allò que fan
les bèsties, es
representa com un rei ha de regnar
i guardar-se de
malvat consell i d'homes falsos."
("Llibre de les bèsties", últim capítol)
Josep Maria Aloy
Gràcies, Josep M, per aquesta comparativa dels "LLibres de les bèsties". Molt interessant i aclaridora. Em penso que el Pere Martí té encarregada també una versió adaptada per al públic adolescent. Suposo que ja en sentirem a parlar.
ResponEliminaUna abraçada!
Els meus alumnes de 1r de batxillerat l'han llegit enguany en la 1a avaluació. Els ha agradat.
ResponElimina