L'obra de Maria Pujol titulada "Josep Vallverdú: entre l'activisme cultural
i el talent literari" -la seva tesi doctoral- és un estudi on l'autora
aborda qüestions com ara la trajectòria i l'estil narratiu dels llibres per a
joves de Vallverdú com també el to, el desengany i l'estat d'ànim expressat en
els seus llibres "personals" o dietaris.
No és habitual que un autor de literatura infantil i
juvenil sigui abordat en una tesi doctoral, com tampoc no ho és que un autor
d'aquest gènere guanyi el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o que una
editorial li publiqui les Obres Completes. Josep Vallverdú ha trencat tots els
motlles precisament en un camp on la literatura s'escriu dissortadament amb
minúscules i passa sovint desapercebuda de la crítica i dels mitjans de
comunicació.
Una tesi molt digna i treballada
La tesi
doctoral de Maria Pujol -publicada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat,
per cert, en una edició massa senzilla i amb lletra molt petita que no convida
gaire a la lectura- parteix de la voluntat d'examinar críticament una
trajectòria creativa que s'ha desplegat de manera coherent, unitària i alhora
ramificada en diversos àmbits, i dins d'un context històric -el de la represa
cultural dels anys seixanta- marcadament influent.
La raó d'aquest projecte -segons l'autora del
treball- ve dictada per la falta d'assajos sobre una figura clau que, en la
recuperació de la cultura catalana des dels anys seixanta, ha aconseguit
rècords de vendes i s'ha convertit en un referent de les lletres catalanes. Per
tant, aquest estudi ofereix una aproximació crítica tant a les obres més
representatives dels diferents gèneres que Vallverdú ha cultivat al llarg de la
seva trajectòria com a la figura literària que les firma, amb l'objectiu de
descobrir la relació entre la qualitat literària i la popularitat d'alguns dels
seus textos. A més, la tesi pretén sospesar si el reconeixement de Vallverdú es
deu tant a la qualitat de la seva obra infantil i juvenil com a la seva
producció assagística i el seu paper de recuperador cultural.
Aquest assaig s'estructura en tres pilars. El
primer, La trajectòria de Josep Vallverdú
en el seu context històric, exposa la influència de cada època en els
gèneres que ha conreat i la crítica i el reconeixement que ha originat. Els
altres dos grans temes fixen una atenció especial en obres destinades a lectors
de dues edats diferents: per als adults, els assajos i altres llibres personals (Els llibres personals: una voluntat de recordar el passat, analitzar
el present i perdurar en el futur) i per als joves (La literatura infantil i juvenil: entre el talent individual i la
necessitat cultural). Un objectiu del treball és mesurar en quin grau el
reconeixement de cada gènere treballat per l'autor s'adequa a l'envergadura
dels textos.
En el bloc dedicat a la producció infantil i
juvenil, l'autora examina si dedicar-se a aquest gènere va fer que Vallverdú
sacrifiqués en part l'alternativa d'esdevenir autor "per a adults",
tal com ell ha fet ressaltar en diverses ocasions, o si, d'altra banda, les
circumstàncies històriques, li van oferir l'oportunitat d'excel·lir entre la
mainada. Cal recordar que l'obra destinada als lectors adults ocupa la meitat
de tota la producció vallverduniana, és a dir, una setantena de volums davant
d'una setantena de llibres per a nois i noies.
(Maria Pujol, autora de la tesi doctoral)
Un epíleg que intenta donar respostes a tot
el treball d'investigació
Al llarg dels capítols d'aquesta tesi doctoral s'estudien
molts elements de la biografia i l'obra de Josep Vallverdú i la seva autora
n'apunta conclusions, després d'examinar, per exemple, en quin grau l'èxit de
Vallverdú es deu a l'excel·lència de la seva obra assagística i per a joves, i
no dubta a descobrir-nos que, en part, és conseqüència del seu paper com a
activista cultural, si bé és gràcies al gènere de la literatura infantil i
juvenil que ha arribat a la fama i ha pogut consolidar la seva vocació
d'escriptor, tot i afirmar també que aquest fet l'hagi pogut estigmatitzar i li
hagi impedit de rebre més atenció com a autor per al públic en general i més
repercussió en els mitjans de comunicació i de la crítica.
El comportament narratiu ha fet possible que els
llibres infantils i juvenils vallverdunians sobresurtin en la prosa
contemporània catalana, juntament amb
altres trets com ara la construcció d'uns personatges versemblants, que
desperten l'empatia del lector per captar-ne l'atenció i per transmetre-li certs
valors. Vallverdú assegura sempre el manteniment del ritme i l'atracció del
destinatari gràcies a la presència d'un vocabulari ric, la rendabilització del
diàleg i de les dimensions narrativa i descriptiva, la combinació de veus
narratives focalitzades i omniscients, i l'ús d'elements simbòlics.
Maria Pujol acaba el seu estudi afirmant que
Vallverdú va saber treure profit d'una situació històrica que l'afavoria i que
va propiciar-li el context adient per iniciar-se en un camp que no ha abandonat
mai. I, a diferència d'altres escriptors del moment, en l'obra de Vallverdú
s'observa una clara voluntat de recuperar la cultura catalana i la continuïtat
en el camp de la literatura infantil i juvenil que li han permès guanyar
prestigi com a literat.
Una altra cosa és si l'autor sent una certa frustració
perquè no s'ha aconseguit la normalitat a la qual ell i molts altres activistes
aspiraven, tot i que és conscient de l'èxit personal assolit per haver-se
convertit en un referent dins la literatura catalana per a joves així com per
la tasca com a un dels primers traductors de la represa, un pilar important
dins la seva obra.
Aquesta aproximació global i crítica a l'obra de
Vallverdú hauria de servir per donar la possibilitat de noves recerques
futures. Aquest assaig -diu Maria
Pujol- ha pretès assaonar un terreny per
gestar estudis més específics. I no sols sobre l'obra de Josep Vallverdú,
òbviament. Molts autors de literatura infantil i juvenil mereixen ser estudiats
i ser molt més reconeguts del que són. Seria acceptar que són autors de
prestigi i en sortiria també homenatjada tota la literatura d'aquest gènere
literari.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada