Retornen els clàssics (1): la novel·la més kafkiana

Clàssics són aquells autors o bé aquelles obres que sempre són actuals i que es van reeditant constantment perquè tenen la capacitat de continuar suscitant interès i emocions més enllà del temps i de les modes.

Ja vaig parlar de Ramon Llull i molt especialment del seu bestiari, el seu famós "Llibre deles bèsties", molt adequat també per als lectors joves. Diverses editorials han apostat per reeditar aquesta obra de Llull perquè la puguem seguir llegint just quan es compleixen 700 anys de la seva publicació.

A banda de Llull, però, en poc temps han aparegut almenys tres clàssics més que aniré presentant en els propers tres comentaris. D'entrada, el que comento avui és el relat més kafkià de tots els relats de ficció: "La metamorfosi", de Franz Kafka, publicat per Sembra Llibres.

La setmana que ve presentaré el relat que té com a protagonista Bartleby, "l'escrivent que preferiria no fer-ho", de Herman Melville publicat per Bromera.

Finalment, el tercer clàssic d'aquesta tongada, torna a ser un llibre de Sembra Llibres que ofereix els millors relats de l'escriptor més juganer i "esbojarrat", Roald Dahl, amb motiu del centenari del seu naixement. Cal felicitar les editorials que aposten pels clàssics i ens els retornen amb tot l'afany de traslladar-nos de nou el plaer de disfrutar-los.

"La metamorfosi", la nova llavor de Sembra Llibres

"Si el llibre que llegim no ens desperta

com un cop de puny en el crani, llavors per

què el llegim? Un llibre ha de ser la destral

 per al mar gelat que portem dins."

(Franz Kafka)

"Un matí que el Gregor Samsa es va despertar d'uns somnis agitats, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós...". Multitud de lectors de totes les èpoques i edats reconeixerien aquest inici d'una de les novel·les més insòlites i atractives de la literatura universal. Aquest inici que transcric pertany a l'excel·lent versió de "La metamorfosi" de Franz Kafka que publica Sembra Llibres.

(Il·lustració d'Aitana Carrasco)

Fa un segle que Gregor Samsa es va despertar per primera vegada d'uns somnis agitats i continua atrapat en el cos d'un insecte monstruós a l'espera d'un destí fatal. Ara la novel·la ha estat traduïda per Marta Pera, il·lustrada per Aitona Carrasco i porta un pròleg de Joan Miquel Oliver, fundador i compositor del grup Antònia Font. Tot plegat, una aposta de l'editorial valenciana per la recuperació i revisió de clàssics imprescindibles i necessaris especialment pensant també en els adolescents que agrairan, sense cap mena de dubte, una versió perfectament accessible als seus coneixements i capacitats lectores.

"Kafka és una espècie d'escriptor

sense precedents, és un punt de partida,

és el principi de qualque cosa."

(Joan Miquel Oliver, al pròleg)

Un dels motius pels quals l’obra de Franz Kafka segueix despertant fascinació cent anys després de la seva publicació és per la manera en què converteix sentiments generalment negatius, identificables com a comuns en qualsevol existència quotidiana, en material narratiu polític i filosòfic de primera categoria... Segons l'autor del pròleg, llegir Kafka no té cap dificultat, no s'ha de saber res per entendre la seva literatura sorprenent, enigmàtica i plena de fantasia. El seu llenguatge és senzill, directe i mancat de qualsevol ornamentació, ambigüitat o eufemisme... i l'obscuritat que podem trobar en la seva obra ve molt sovint acompanyada d'ironia i sentit de l'humor... Per això considero que és també una lectura perquè la gaudeixin els joves lectors i observin l'atmosfera de tensió que va creant la història a mesura que va avançant i puguin fixar-se també amb amb totes les reaccions tant del protagonista, com, sobretot, de la resta de la família del Gregor davant d'un fet tan insòlit i peculiar. Allò que és més curiós d'aquesta singular obra és el fet que el protagonista, Samsa, és qui viu amb més tranquil·litat la seva transformació i és la família qui la pateix més i ho considera un fet horrible.

A mesura que llegim, però, ens sentim més i més

propers a Gregor i més allunyats d'aquells que

conserven la seva aparença humana però que, al

capdavall, demostren ser molt més animals que

no pas ell. (Laura Borràs, a "Clàssics moderns")

Segons la professora Laura Borràs, parlar de Franz Kafka significa acarar-se a un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal. I jo afegiria, i més atractius. Com a autor enigmàtic no sols ha acabat encunyant l'adjectiu, "kafkià" sinó que es tracta d'un autor que ha esdevingut un referent en el camp de la novel·la moderna a partir precisament d'aquesta barreja permanent entre vida i literatura que l'han convertit en un dels grans clàssics de la literatura universal. I un dels més insòlits i atractius, sens dubte.

Josep Maria Aloy