"Mama, vull que siguis com un elefant", de Cinta Arasa

Els millors moments són

els que passem junts.

 Qualsevol tema de la vida quotidiana dels infants avui és un motiu per escriure'n un relat. I ara li toca el torn a la mare que sempre va de bòlit i no té mai temps. En Ferran, el seu fill, no entén per què sempre ha de córrer tant per tot i està preocupat perquè quan el porta a l'escola no pot ni saludar els veïns i no li permet aturar-se a recollir un briox acabat de fer a la fleca de la senyora Clementina, o bé a fer una carantoina al Gínjol, el gos del senyor Narcís... Aquest és l'argument del conte de Cinta Arasa Mama, vull que siguis com un elefant, il·lustrat per Marta Montañá i publicat per l'Editorial Animallibres.

        En Ferran s'adona de seguida que la resta de la gent s'ho agafa tot amb més calma i no pararà fins a trobar una solució ja que aquest constant anar com una bala no el deixa viure. Però quan el seu tiet Pau li regala un elefantet que es diu Bombai, la cosa comença a canviar i tots hi surten guanyant, fins i tot la mare que no feia més que fitar el rellotge, llambregar els cotxes, i esbufegar sempre. I en Ferran, com més coses aprèn de la vida dels elefants, més li agraden i més ganes té de viure com ells.

-Mama, vull que siguis com un elefant!

Els elefants fan les coses a poc a poc, perquè

així no s'equivoquen... i escullen bé les més

importants: com estar amb els qui estimen.

A part dels elements divertits i de l'anècdota que s'hi explica, del conte, ja no cal dir-ho, se'n desprèn un missatge clar: el temps s'ha de guardar per a les coses importants de debò. I la resta de coses es fan si en queda, de temps. Unes il·lustracions molt descriptives i exuberants hi acaben d'aportar una mirada crítica i divertida que farà molt atractiva le lectura del conte.

Josep Maria Aloy