Tic-tac,
tic-tac,
tic-tac,
tic-tac.
El
conillet
s'ha
despertat.
Ring,
ring, ring, ring.
Quina gana
que tinc.
Garranyic, garranyec,
aquest pa és massa sec.
Garranyec, garranyic,
jo vull pa de pessic.
Una colla d'animalons
que viuen en aquells entorns,
en sentir el conill petit,
tots alhora fan un crit:
-Nosaltres també volem menjar
pa de pessic per esmorzar!
A partir
d'aquí els animalons animen el conillet a fer un pa de pessic tot demanant-li
què li cal i ells li portaran els ingredients. El pit-roig li dona un ou; les
formigues, farina, les abelletes, mel; el gripau i la granota, una capsa plena
de pinyons; i l'eriçó, i l'os, i el pigot... El conillet es disposa a fer el
pastís acompanyat amb molta alegria i complicitat per part de tots els seus
amics... El pastís és lluent i rodó i fa molt bona olor.
I no en puc
explicar més ja que trencaria l'emoció de descobrir com acaba el petit conte,
que manté, fins al final, l'alegria i el bon humor que ha mostrat, des del
començament i durant tot el relat.
"El
conillet que volia pa de pessic" ve a ser una mena de breu bestiolari i
com tots els bestiolaris té un to agraït, bonhomiós i molt atractiu. Seria
difícil trobar un lector jove que no s'ho passés bé llegint versos o rodolins
amb les bestioles com a protagonistes i Ramon Besora, l'autor del text, ho sap
prou bé i hi posa una bona dosi de gràcia i de fantasia que convida el lector a
passar-s'ho bé i a sentir-se'n també protagonista.
El conte, editat per Edebé, va acompanyat d'unes il·lustracions
de Zuzanna Celej, sorprenents i de gran impacte, a base de detallades i
finíssimes aquarel·les que acompanyen els
simpàtics versets ampliant-ne subtilment els detalls i acolorint les
diverses escenes amb una dosi de bon gust i de sensibilitat artística, que fan
més entranyable la història.
Ramon
Besora ja ens té acostumats a aquesta sensibilitat pels mots i a aquest gust
per la poesia. La seva trajectòria ha anat lligada sempre al fet poètic des de
la seva etapa com a mestre, treballant l'obra de Martí i Pol, fins a l'etapa
d'editor, una etapa que li va permetre publicar llibres excel·lents. Un editor
que ha tractat des de sempre els llibres com si fossin obres d'art. No és la
primera vegada que visita aquest blog, com es pot comprovar en aquest enllaç.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada