Els "Bestiaris"
estan de moda. En poc temps se n'han publicat uns quants. La raó deu ser que el
tema dels animals encanta la canalla i presentar-los amb gràcia i humor, encara
que sigui en vers, proporcionen uns moments d'enjòlit que els joves lectors
agraeixen i aplaudeixen.
Hi ha
"Bestiaris" per a tots els gustos i l'escriptor i il·lustrador Sebastià
Serra presenta el seu. L'ha batejat amb el títol "Bestiari salvatge
d'estar per casa" i l'ha publicat l'editorial El Cep i la Nansa. Sebastià
Serra és tant l'autor dels versos com de les il·lustracions. El resultat ha
estat un àlbum molt ben presentat que és una petita joia capaç de suscitar emocions
i rialles.
L'àlbum conté quaranta petits poemes molt breus i
variats. La majoria
estan construïts a base de quartetes que es troben ben dispersos i embolcallats
entre les exuberants il·lustracions com si realment els protagonistes es
moguessin dins una selva de colors i formes molt ben planificada i
excel·lentment distribuïts al llarg de les pàgines. Els versos recreen entre
tots més d'una trentena de bestioles de totes mides i volums, de tots els
costums i hàbits així com de característiques i qualitats ben diferenciades.
Comença
la desfilada l'aranya i segueixen les bestioles més diverses: la cadernera, el
centpeus, la marieta, la gallina, la papallona, la mosca, el moscot, la
pamerola, la formiga... i així fins a l'última que torna a ser l'aranya... Pel
mig hi passegen unes quantes bèsties més com la sípia, el pop, el cargol o les
abelles, entre d'altres.
Els
principals ingredients d'aquests poemets són, per damunt de tot, el bon humor
amb què s'expressen i es relacionen entre elles les bestioles, la ironia que
transmeten i, per què no, l'astúcia i la petulància d'unes i la innocència i
bonhomia d'unes altres. Aquest atractiu zoo ofereix un bon grapat d'imatges en
les que sovint el lector s'hi pot emmirallar i fins i tot identificar en alguns
moments de la lectura. Aquesta és, si més no, la pretensió de la majoria de
Bestiaris o Bestiolaris.
Així, no
passa desapercebut, per exemple, la il·lusió o la pretensió de la gallina, en
aquesta quarteta:
La gallina cova un
ou,
amb el desig amagat
que esdevingui un gall
formós
i no pas un ou
ferrat
L'humor
hi té una presència notable, com ja hem vist en el poemet anterior i com podem
veure en aquest:
Fa el mosquit
l'últim concert
de rovellada
trompeta.
No en sent tot
l'aplaudiment,
sols un cop de mans
que peta.
De tant
en tant porten una dosi de sentiment i d'emoció:
Res no sap la trista
dama:
el seu gos borda al
carter
i es menja un cop
més la carta
que li envia el
cavaller.
Valors i
qualitats també són reivindicats en alguns poemes:
"Sento als peus
un formigueig!"
diu cansada la
formiga,
"Tot el dia de
passeig
carregant aquesta
espiga".
L'element
poètic llueix en algun dels poemes, aportant-hi imatges molt descriptives:
I enfila unes
arracades
quan la lluna ja
declina,
amb gotes que la
rosada
perleja a la teranyina.
I no
oblidem el destí de totes les bestioles, tant les humanes com les animals: el
darrer viatge de la vida, narrat amb humor:
Al cabàs del
pescador
els cucs esperen el
torn
per emprendre el
darrer viatge
de l'ham fins al
peix al forn.
"La
gràcia i el mèrit d’aquest bestiari -diu la crítica Teresa Duran- rau en el fet que estrofa i imatge no van
cadascuna pel seu cantó, sinó que estan relligades entre si de manera
indissoluble, tant en la doble plana com en la concatenació d’aquestes".
Per aquests detalls i molts d'altres, estem
davant d'un àlbum ric en sensacions i molt atractiu per a petits lectors
curiosos i inquiets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada