“Coses aparentment intranscendents”, el Pere Calders més genuí

  

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un mestre del relat breu. Els seus contes tan aviat són plens de màgia com d’un realisme corprenedor.  D’altra banda, l’ús de la ironia, del bon humor, de la ingenuïtat, de la tendresa i, sobretot, de la intel·ligència fan que la seva obra arrossegui els lectors, també els joves lectors, a un viatge literari ple de sorpreses, a vegades absurdes, però riques en detalls i emocions.

És per tots aquests motius que l’Editorial Nòrdica ha publicat un recull de trenta d’aquests contes, il·lustrats per Agustín Comotto. El volum esdevé un bon tast de la qualitat literària de Calders i recull els contes que l’autor va escriure i publicar entre 1955 i 1984. El volum bé es pot considerar un bon homenatge a Calders i un bon regal als lectors.

"Calders era una mena de Borges mediterrani...

Era un escriptor de contes i narracions curtes

 imaginatiu i ocurrent, però sobretot una

bella persona, cordial i senzilla."

(Joan Brossa)

Procedència dels contes

Els trenta contes d’aquest recull que presentem provenen de diversos llibres de contes de Pere Calders. Els deu primers pertanyen a “Cròniques de la veritat oculta”, un llibre publicat l’any 1955; dos contes procedeixen del llibre “Invasió subtil i altres contes”, publicat durant el 1978; dos més provenen de “Tot s’aprofita”, publicat el 1981 i, finalment, els quinze últims, tots ells molt breus, pertanyen al llibre “De teves a meves” un llibre publicat l’any 1984.

 Allò que crida més l’atenció dels contes de Calders és l’habilitat i la capacitat de l’autor per inventar-se les situacions insòlites que viuen els seus protagonistes. Situacions com les que s’esdevenen, per exemple, en els contes “Història natural”, o bé en el conte “Coses aparentment intranscendents”, que dona títol al llibre. Calders descriu situacions ben peculiars, sovint fantasioses i fins i tot absurdes, però que els protagonistes entomen com si fossin normals i, per tant, ni se n’estranyen o bé se n’estranyen poc i sense cap mena de dramatisme. Al conte “L’arbre domèstic”, per exemple, explica que un dia, en llevar-se, el protagonista de la història troba un arbre plantat al menjador... un arbre de debò, ... amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre...La seva fantasia recrea situacions impossibles, i a vegades incorpora elements sobrenaturals a la quotidianitat més habitual.

Tot i així, els arguments es mouen dins d’una estranya normalitat i naturalitat, amb un estil net i lúcid, sense abandonar les reaccions humanes dels protagonistes que s’ho miren amb una dosi de tendresa i de resignació per greus que al lector li puguin semblar les trifulgues que s’expliquen. Fantasia, molta cordialitat i sempre una dosi de bon humor, embolcallen aquestes petites històries que el lector s’empassa sempre amb un gest de plena satisfacció i amb un decidit somriure als llavis. Aquestes són algunes de les característiques dels contes de Pere Calders, a més del surrealisme i l’habilitat per la utilització de recursos impensables que es mouen entre la realitat i la irrealitat amb naturalitat. És un plaer submergir-se en aquest món imaginari i fantasiós, ple d’enginy, d’ironia, d’observació, d’agudesa dels contes de Pere Calders... Certament en aquesta imaginació i fantasia rau, probablement, l’èxit de tots aquests contes, molts d’ells versemblants i d’altres de completament imaginaris, amb barreja de mesura i equilibri.

 I un últim aspecte que crida l’atenció, dels molts que podríem destacar, és el comportament dels personatges de la majoria d’aquests contes. Els protagonistes dels contes sovint són homes normals i corrents, persones senzilles, potser tímides, potser mediocres, que es troben davant de situacions que no poden controlar, però que accepten amb resignació malgrat que els fets que es descriuen sovint tenen color de tragèdia i on a vegades apareix la mort i la guerra... tot i que el tractament irònic que en fa l’autor dóna a les seves històries un to lleuger, satíric i poc dramàtic.

L'ordre dels factors.

Va tocar-li un entrevistador d'aquells que es volen lluir

amb preguntes impertinents: -Vós seríeu capaç

de donar la vida per una idea? -No, m'estimaria més

de trobar una idea que em salvés la vida.

(Conte breu de Pere Calders)

Josep Maria Aloy