dilluns, 13 de maig del 2019

El blog “Mascaró de proa” de literatura per a nois i noies, es jubila




Sóc conscient que només el títol d’aquest comentari ja ho diu tot. No caldrien justificacions. La veritat, però, és que quan l’autor d’un blog de llibres per a joves acaba de complir els setanta ja comença inexorablement a distanciar-se de l’esperit d’aquella activitat tan estimulant a la que ha dedicat tanta vida i tanta energia i nota que ja va sent hora de prendre algunes decisions, no sempre fàcils, d’una manera més definitiva. I una d’aquestes decisions, llei de vida, és deixar pas als qui van venint al darrere.

“Mascaró de proa” va néixer amb la il·lusió de recomanar lectures per al públic jove. No sols això: ha volgut ser des del primer dia un recurs pensat sobretot per homenatjar els nostres escriptors, la seva feina, el seu compromís, la seva fidelitat i sobretot la seva presència constant. Perquè els apreciem. Perquè són els nostres escriptors.

(Joaquim Carbó i Josep Vallverdú)

“Mascaró de proa” ha publicat 329 comentaris i ressenyes sobre llibres durant set anys. El primer amb motiu de la mort del nostre amic i escriptor Emili Teixidor, el mes de juny de l’any 2012, a qui trobem tant a faltar. Però el blog ha retut homenatge també a aquells altres escriptors clàssics que un dia foren fonamentals per al desenvolupament d’una literatura de qualitat com foren –i són- Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas, Gabriel Janer Manila... dels quals he après moltíssim i sobretot a estimar aquesta literatura. També he après molt d’altres persones que mereixen que les recordi: Marta Luna, Teresa Duran, Maite Carranza, Miquel Rayó, Ramon Besora, Pep Molist, Pere Martí i Bertran, Valentí Gubianas, Josep-Francesc Delgado... entre molts d’altres.

(Sebastià Sorribas)

“Mascaró de proa” m’ha proporcionat moltes satisfaccions i ha significat un sincer compromís i un repte  que he volgut mantenir durant tots aquests anys malgrat la feina i les dificultats que ja coneixen els qui es dediquen a fer de prescriptors, de bibliotecaris o d’assessors.

“Mascaró de proa”, com totes les feines destinades a estimular els altres, a empènyer la societat, a difondre la lectura per formar lectors, em deixa també, no ho puc amagar, una sensació una mica agredolça. Tot ha canviat molt, tant el món editorial com els gustos literaris, com els temes d’interès de la literatura actual, com la crítica o com el mateix model de lector. Jo mateix també he canviat. I, d’altra banda, ha canviat molt poc la sensibilitat pels llibres i la lectura per part d’una societat que es manté bastant al marge d’aquesta activitat tot i sabent que llegir és un recurs enriquidor per a la formació de les persones, sobretot joves, que tots tenim o hem tingut sota la nostra responsabilitat. Tot i sabent que la lectura és un recurs excel·lent que ajuda a conèixer i a créixer en nous mons. I tot i sabent que la lectura nodreix la nostra maduresa estètica, lingüística i cultural.

(Emili Teixifor)

“Mascaró de proa” es jubila amb la sensació d’haver donat tot el que ha pogut. Però ningú no és imprescindible i tinc la seguretat que seguiran endavant tots aquells que es dediquen amb ganes a aquesta feina i que hi posen tot l’interès i tota la bona voluntat. Tot evoluciona i res no és per sempre. I menys en una feina com aquesta. Avui és massa fàcil resignar-se a no ser lector i renunciar, per tant, a enriquir la nostra experiència i les nostres emocions. Hi ha massa obstacles avui que despisten els nostres joves i els estimulen poc a agafar un llibre. Tampoc no sempre és fàcil trobar la manera justa de parlar d’un llibre i seduir-los... Tot i així, he estat molt content de poder participar durant set anys en aquesta activitat.

(Gabriel Janer Manila)

Aquest “Mascaró de proa” el vaig iniciar –deia- parlant dels nostres clàssics i he volgut acabar-lo parlant d’ells de nou i, per això, en el meu comentari anterior, informo sobre una bona notícia: La Galera reedita de nou aquells vells Grumets que tots plegats llegíem just fa quaranta anys o més. Una bona notícia, sens dubte i un regal que serà ben rebut pels lectors joves i no tant!

Res més.
Ha estat un plaer!
Molta sort i bones lectures!

Josep Maria Aloy

2 comentaris:

  1. Moltíssimes gràcies per tota la feina que heu realitzat, per la constància i les bones recomenacions. Jo també tinc un blog personal i encara que no ho sembli darrere d'un blog hi ha moltes hores de treball i, en la majoria d'ocasions sense rebre cap remuneració. Només amb la satisfacció personal i les ganes de compartir amb d'altres persones. Gràcies per tots aquests anys!

    ResponElimina
  2. Voldria dir-te que sempre seràs un referent per a tots els qui estimem aquest món. La meva més sincera gratitud per tot el que ens has aportat.

    ResponElimina