dissabte, 4 de maig de 2019

“Grumets, els mar és vostre”




Aquest mateix és el títol que la crítica Núria Juanico va utilitzar al diari ARA per informar que Edicions de La Galera i l’Editorial Altra han decidit reeditar alguns dels títols de la col·lecció “Els Grumets” que tanta difusió va tenir en el seu moment i tants lectors va crear la seva lectura.



Celebro la decisió i el compromís d’aquestes dues editorials oimés quan aquest mateix blog va néixer sobretot amb la intenció d’homenatjar aquests autors clàssics, alguns dels quals ja no els tenim entre nosaltres, i fer un reconeixement a tota la seva carrera d’escriptors. Són autors de la talla de Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas, Emili Teixidor i Jaume Cabré.



De moment les dues editorials han seleccionat aquests autors. Els títols que han reeditat són “En Roc drapaire”, “La colla dels deu”, “El zoo d’en Pitus”, “Didac, Berta i la màquina de lligar boira” i “La història que en Roc Pons no coneixia”. Hi ha molts més títols per reeditar, òbviament. També és obvi que les editorials vulguin saber l’acceptació que avui tenen aquests llibres i amb quin interès són rebuts pels lectors actuals.



Són títols, la majoria, que havien quedat descatalogats i ja pràcticament no es trobaven a les llibreries tot i ser llibres que van obrir un món d’aventures escrit en català quan escriure en català era enormement complicat i reprimit. Per això, val la pena l’esforç de les editorials per recuperar tot allò que conforma el nostre patrimoni i estimular la seva difusió a totes bandes malgrat que les històries hagin quedat tenyides d’un to ja passat de moda davant l’evolució que ha tingut la literatura la societat.


 Caldrà rellegir aquestes històries amb una mirada amable i valorar-ne els sentiments i les emocions dels seus personatges. I, sobretot, agrair el compromís dels autors a l’hora d’oferir uns textos carregats de valors i d’optimisme, els protagonistes dels quals, joves decidits i expeditius, s’ofereixen per ajudar tot aquell que ho necessita, amb la màxima solidaritat i complicitat. Algunes de les seves actituds tampoc no farien cap nosa si s’encomanessin en aquests moments, certament.


Josep Vallverdú, amb 95 anys, comenta que rellegint el seu “En Roc drapaire” ha disfrutat com una criatura. Estic convençut que els altres autors senten el mateix. Potser perquè continuen amagant un nen dintre seu. Aquest és el nen que es trobarà qualsevol lector que avui torni a llegir aquestes històries. Val la pena l’experiència. Val la pena que els joves ho visquin i els gran ho revisquin. Doncs, això: “Grumets, el mar és vostre”.

Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari