dilluns, 17 de setembre de 2012

"Serena", una novel.la emocionant de Dolors Garcia i Cornellà





Bon dia, Laia:

suposo que no et sabrà greu que em dirigeixi personalment a tu en aquest racó tan particular com és el meu bloc. De fet, tu en tens la culpa per haver-me recomanat, fa unes setmanes, de forma expeditiva i clara, la lectura del llibre de la Dolors Garcia Cornellà, Serena (Cruïlla, 2012).

En la teva recomanació em deies això: a mi, personalment el llibre m'ha fascinat per la seva bellesa a l'hora de fer-nos viatjar fins a la Barcelona medieval del 1428: la força dels seus personatges femenins; sobretot la protagonista que amb la seva obstinació, força i coratge tira endavant una família colpida per la tragèdia d'un terratrèmol, et meravella. En cada capítol sents com vas formant part de la història, dels carrers, de l'esglesia de Santa Maria del Mar, de la gent......i et vénen unes fortes ganes d'anar a passejar pel barri del Born. L'autora s'ha documentat molt bé però és sobretot el sentiment i la delicadesa amb la que embolcalla la història que la fa una lectura excel·lent.

Ara no diré allò tant senzill de "m'ho has tret de la boca" però sostinc tot el que dius i crec que jo mateix no ho hauria pogut dir millor que tu. Hi afegiria més coses, sobretot una: l'autora té la capacitat de dibuixar les escenes amb tanta sensibilitat i precisió que cada una d'elles provoca una emoció continguda en el lector. Però també et diré, sent una mica crític, que algun personatge no acaba de trobar ben bé el seu paper i en surt magnificat (com el Martí) i algun altre potser un pèl massa difuminat i poc explotat (com la Blanca o en Bernat o l'Eulàlia, la nena que no parlava). Hi ha alguna lleugera ingenuïtat, alguna acció al límit de la inversemblança i alguna resolució massa previsible, com fer coincidir la mort de la llevadora amb l'arribada del pare... potser buscant el moment emotiu últim, que és el que, de fet, deixa bon record de la novel.la. Però, de totes maneres, aquestes són qüestions menors que de cap manera disminueixen l'emoció i la tensió que són, al meu parer, les qualitats més grans de la novel.la.

Deixa'm dir que l'autora, la Dolors Garcia Cornellà, és una prolífica escriptora i, per tant, un gat vell en la creació de mons, de personatges i d'escenaris. La seva obra supera la quarantena de títols i compta amb multitud de premis, algun dels quals vaig col.laborar a concedir-li, ben merescudament per part seva, sent membre d'algun jurat. La seva trajectòria ha estat en molts moments brillant i pletòrica. Celebro, doncs, que la història de la Serena ens hagi agradat i ens hagi donat, a tu i a mi, l'oportunitat de parlar-ne i de fer-ho públicament. Ah, i gràcies per aconsellar-me-la. Espero que no sigui l'última recomanació.

Una abraçada!
Josep Maria Aloy

(Aquest comentari el dedico a la Laia Massons)

3 comentaris:

  1. Hola, gràcies al dos pels cometaris sobre el llibre, els recullo gustosament. Jo tenia apuntat de l’autora “S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes” , ja que el tema el varem viure d’una manera divertida a casa. Ara també apuntaré aquest “Serena”.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per les teves paraules, Josep Maria, crítica inclosa, que la recullo amb molt de gust. Un goig saludar-te. Una abraçada i una abraçada també per a la Laia.

    Dolors Garcia i Cornellà.

    ResponElimina