A
l'Èlia, protagonista d'aquesta narració, li passa més o menys el mateix que a
un tal Gregor Samsa que es va despertar un dia transformat en un insecte. També
ara mateix recordo la novel.la Quin dia
tan bèstia! de la nordamericana Mary Rodgers, on la protagonista explica en
primera persona: Aquest matí, quan m'he
despertat, m'he trobat que m'havia convertit en ma mare... Publicada per La
Magrana, l'any 1982, aquesta última novel.la va fer furor entre els lectors
joves de l'època. Aprofito per dir que la col.lecció on encara és possible
trobar-la -L'Esparver- és i ha estat, des dels seus inicis, una de les millors
col.leccions de novel.la juvenil en català de tots els temps, que possiblement
no ha tingut qui l'iguali des d'aleshores.
En totes aquestes històries que acabo d'esmentar, les
conseqüències d'aquest esdeveniment, anomenat metamorfosi, formen l'argument
del relat. Un argument atractiu que, per poc que l'autor sàpiga gestionar -com
es diu ara-, té assegurada una bona acollida per part dels lectors que, àvids
d'aventura, busquen sempre en aquest tipus d'arguments una bona possibilitat de
xalar. Els autors ho
saben i s'hi abraonen amb plaer.
I el
relat del manresà Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969), publicat per Barcanova, té
tots els requisits d'una bona aventura per satisfer els lectors joves i
captivar-los fins al desenllaç de la història, malgrat que aquest desenllaç
pugui intuir-se ja des d'una bona estona abans. No importa: l'aventura de
l'Èlia, convertida en la seva gossa, i la gossa convertida alhora en la mateixa
Èlia, aporta suficients motius per passar-s'ho bé i per trobar en la lectura
-aquesta activitat tan associada a l'obligació i als controls escolars- una
font de plaer i d'alegria capaç de seduir els lectors.
La novel.la destaca pel seu bon humor i una
gran imaginació. No està exempta tampoc d'algun missatge subtil: l'Èlia tenia
gelos de la seva gossa perquè no havia d'anar a l'escola, podia dormir quan
volia i no havia de fer res... Però, és clar, quan ella es converteix en la
seva gossa i ha de viure com una gossa, troba a faltar ràpidament el contacte,
la comunicació, l'amistat i l'afecte dels pares i dels amics. Una lliçó per
aquells que no estan mai contents amb el que tenen, però que ho acaben
reclamant quan deixen de tenir-ho.
L'Èlia,
una nena feliç, de nou anys i mig, afronta els conflictes derivats de la
metamorfosi amb un tremp i un resignació excel.lents. Sens dubte que les
il.lustracions de Marta Biel ajuden al lector a viure tots aquests moments i
totes les escenes amb una rialla constant.
El desenllaç, que tal com he dit és previsible des
d'un bon tros abans d'acabar el llibre, sorprèn, tot i així, per una inesperada
dosi d'intriga: haurà passat de veritat tot això? Cada lector, segurament,
podrà pensar la seva resposta i tindrà la seva opinió... És el que tenen les
històries... mai no acaben del tot i permeten mirades i lectures diferents i
complementàries...
Potser és aquesta la gràcia d'un bon text literari.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada