"... l'inici d'aquest bloc anirà ja sempre més
lligat a tu i a la teva obra. I si m'ho permets i no et sap greu, parlaré de
tant en tant de tu perquè has estat un escriptor fonamental i un referent per a
moltes generacions."
Fa un any que moria l'Emili
Teixidor i jo inaugurava el meu blog amb aquestes paraules
que acabo de transcriure. La mort de l'Emili va commoure el món cultural però
també, molt especialment, el món de la literatura infantil i juvenil.
Amb la
mort de l'Emili, tots plegats vam perdre un escriptor que tenia molt clares les
idees de com és important que els joves llegeixin. "Llegir és viure", deia i no desaprofitava cap oportunitat per
parlar dels beneficis i de les emocions que provoca la lectura oimés en uns moments
en què sembla que llegir sigui una activitat marginal en un món en què preval
per damunt de tot la simplicitat de les opinions, el soroll constant i on sigui
difícil trobar una estona d'intimitat per abordar una història que si una
funció té és precisament ajudar-nos a enfrontar-nos a un món moltes vegades
hostil i difícil.
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC ) acaba de publicar, molt oportunament, una
petita biografia de l'Emili Teixidor
a la col.leció "Retrats" que va oferint aquesta Associació als seus
socis. El "retrat" de l'Emili està escrit pel mallorquí Sebastià
Bennasar.
L'última vegada que vaig compartir una estona amb
l'Emili, poc abans de morir, fou precisament en la presentació de l'Associació Catalana per al Foment de la Lectura . En
aquella taula rodona que jo mateix moderava, l'Emili mostrava un humor
excepcional explicant algunes anècdotes de la seva vida de mestre i per tant
d'impulsor de la lectura als seus alumnes. I, entre moltes altres coses, ens
deia que una vegada li van preguntar per què servia llegir i ell, abusant de la
confiança, i amb un somriure als llavis, va contestar a qui el preguntava: -I
tu, per a què serveixes?
Evidentment, no cal preguntar-se per què serveix
llegir, com tampoc no ens preguntem pas per què serveix fer esport o anar al
teatre. I repetia l'Emili: ... encara
que sabem que el tresor dels llibres mai no és real i no és essencial per
sobreviure, tots els lectors busquen als llibres la metàfora de la felicitat.
Reivindicar la lectura lliure entre els joves
Aquests mots de l'Emili, així com el record de la
seva obra, coincideixen avui mateix amb la mobilització que fan, precisament, un
bon grup d'escriptors catalans -agrupats sota les sigles APE (Autors en Perill
d'Extinció)- davant el que ja s'ha anomenat la "socialització" dels
llibres. Es tracta d'un fenomen relativament nou que es duu a terme a moltes escoles
del País i que consisteix en la reutilització dels llibres -els de text
sobretot, però també els de lectura-, llibres que no són propietat dels alumnes
sinó de l'escola fet que provoca que els noies i noies, ja de ben petits,
associïn el llibre de lectura amb l'escola. I no només això: també que sentin
la lectura com una obligació i que els sigui difícil anar reunint els seus
llibres en una biblioteca personal.
No pertanyo al gremi d'escriptors i això em permet
poder afirmar que els nostres escriptors i il.lustradors mereixen una atenció i
un recolzament que amb invents com el de la "socialització" dels
llibres no reben. El conjunt d'escriptors de casa nostra són una riquesa que hem
de preservar i sobretot estimar. Tots recordem aquell llibre que ens va
emocionar de petits i sempre hem estat agraïts tant a la persona que ens el va
recomanar com a l'autor del llibre. Alguns d'aquests llibres figuren encara
avui a les estanteries de casa nostra.
Ho deia sovint l'Emili: ... la gent que llegeix viu més: viu la seva
vida i la dels llibres que llegeix i, per això té més experiències, més
emocions, més vides. És important
que els nostres joves llegeixin. I llegeixin en llibertat. I des de ben petits
vagin reunint els seus llibres en allò que a poc a poc esdevindrà el seu
patrimoni literari, el seu llegat personal: un petit tresor, un tresor que -com
deia l'Emili- ens ajudarà a buscar una mica de felicitat.
Deia en el meu primer comentari-carta a l'Emili, ara
fa un any, que el seguiríem llegint i que el seguiríem recordant. Serveixin
aquests mots per seguir homenatjant un escriptor que ens ha deixat obres per a
tots els gustos i per a totes les edats. Des de la sèrie de La Formiga Piga, per als més petits de
la família, fins a grans novel.les com Pa
negre.
Fa un any que ja no ets entre nosaltres, Emili, i et trobem a faltar. Però
ens queda la teva obra i el record de la teva passió pels llibres, per la lectura i per la vida. Et seguirem llegint!
Josep Maria Aloy
Premi Aurora Díaz Plaja a
"Mascaró de Proa"
Emili:
m'acaben d'anunciar que aquest blog, que va començar com a homenatge a la teva
persona i obra, ara fa un any, acaba de guanyar el Premi Aurora Díaz Plaja. Ja
és curiós, oi? Quines coincidències! No hi hauràs tingut tu alguna cosa a
veure? O potser l'Aurora Díaz Plaja a qui jo apreciava tant? Sigui el que
sigui, n'estic content i ja he agraït als membres del jurat i a la AELC la seva decisió que m'honora molt i m'encoratja a
seguir treballant per la Literatura Infantil i Juvenil del nostre país. Fins
sempre!
Moltes gràcies, Joaquim Carbó, per les teves paraules. Tal com em demanes, les publico a continuació:
ResponElimina"Acabo de saber que el Mascaró de Proa que ens informa amb tanta precisió, correcció i sentit comú dels llibres per a infants, nois i noies, ha estat justament guardonat amb el premi Aurora Díaz-Plaja.
És un privilegi ser amic de Josep M. Aloy, el crític que hi ha al timó d'aquest vaixell. I és ben just felicitar-lo per aquest premi. En aquest cas, em sento ben feliç per ell i, també, per mi mateix, ja que el bon crític s'ha ocupat sovint -ara mateix, encara- dels meus llibres.
L'enhorabona i una abraçada".
Joaquim Carbó
Tens tota la raó, el seguirem llegint i el recordarem sempre. Pels que ara comencem en aquesta dificultosa però alhora motivadora tasca de ser mestra ens fan falta referents com l'Emili. Convé que es conservin i es valorin les seves obres, era un mestre. Felicitats a tu també per l'escrit i pel blog.
ResponEliminaUna mestra en procés universitari,
Alba.
Gràcies, Alba, convé que pugin mestres amb empenta i amb alegria, per encomanar als joves tot allò que els pot ajudar a ser més feliços i més savis!
ResponElimina