dilluns, 10 de juny de 2013

"Nocturn de Sant Felip Neri", de Sebastià Bennasar



El dia que hom deixi de fer-se preguntes
ja pot saber del cert que és mort.
(Nocturn de Sant Felip Neri)

Nocturn de Sant Felip Neri (Editorial Meteora, 2013) és alhora un retrat crític i lúcid de la ciutat de Barcelona actual i la seva història, una crònica punyent de la tragèdia dels Balcans i una condemna absoluta a qualsevol mena de guerra, passada o per venir.

Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) presenta una obra contundent i incòmoda, un text que és un crit enrabiat de lluita davant les terribles dificultats que algunes persones han de superar senzillament per continuar vivint.

L'escenari és una petita plaça de Barcelona on conflueixen molts mons. D’una banda, el de la Clara Bertran, la darrera hereva d’una nissaga barcelonina, afectada per una malaltia que li impedeix que li toqui la llum del sol i, a més, cega. De l’altra un immigrant, en Franz Bogdanovic, violinista, ferit a la guerra de Bòsnia. I en tercer lloc en Carles, un escriptor jove que serà el vincle d’unió entre els dos personatges anteriors quan la Clara li encarrega que escrigui la història d’en Franz.

El meu violí sona diferent perquè té les cordes brutes
de sang de Sarajevo i la fusta fa pudor
de cadàver en putrefacció.
Per això sona diferent
 la meva música.

La novel.la va creixent en intensitat a mesura que s'avança en la seva lectura. Intensitat i dramatisme. I també incomprensió i sentiments de culpa. L'autor mostra una enorme sensibilitat en el tractament dels personatges i en la seva capacitat de moure's per uns escenaris colpits pel mal, per la manca de civisme, per l'excés de violència.

Atacar la Biblioteca de Sarajevo era això, atemptar contra la nostra 
memòria històrica, manifestar la seva voluntat de liquidar-nos
 del tot com a poble, de no deixar rastre de la
nostra existència... No hi ha
res més desolador que una
biblioteca cremada...

La descripció de l'incendi de la biblioteca de Sarajevo, el salvament d'uns quants llibres del seu interior en flames, l'ensorrament de l'edifici on havia viscut sempre en Franz... no sols fan posar la pell de gallina al lector sinó que li provoquen enormes incomoditats quan pensa fins on pot arribar la irracionalitat d'uns éssers que fins aleshores es consideraven racionals.

La novel.la manifesta una delicada atenció a tot allò que es refereix al món cultural. L'autor sent una fascinació per la música, per les lletres i per les arts en general. I una fascinació pels llibres vells i les biblioteques. Moltes són les referències als escripotrs i a les seves obres: des de Stevenson a Manuel de Pedrolo o Villalonga, a Borges i García Lorca i una referència molt explícita a un altre llibre, el de Steven Galloway, "El violomcel.lista de Sarajevo" que -segons el protagonista Franz- és la clau de volta sobre l'"Adagio d'Albinoni" que sempre toco quan estic massa trist. És una novel.la que és la vida de Sarajevo i la tensió de Sarajevo en estat pur.

Però també són moltes les referències musicals com ja és d'esperar, donada la professió del protagonista: un primer violinista de l'Orquesta de Sarajevo que després de fugir de la seva ciutat en guerra ha de malviure a la Barcelona més grisa i bruta i guanyar-se "quatre rals" a la Plaça de Sant Felip Neri tocant el violí. Franz és un home que toca pels carrers de Barcelona perquè mentre polsa les cordes del seu violí s'evadeix de tot, deixa de sentir el dolor de la seva existència, Mentre toca, Sarajevo desapareix. Mentre toca, el món desapareix.

La pitjor bala és la que duem tots els supervivents
del setge de Sarajevo dins el cervell.

L'obra està escrita amb una molt bona qualitat literària, amb un vocabulari contundent i amb una sensibilitat extrema. El resultat és una novel.la intensa i colpidora amb un final desolador que m'estalvio d'explicar. L'emotivitat ho omple tot i els sentiments de tots els personatges es conjuren per moure el lector a sentir-se part integrant d'una història dramàtica dominada per la guerra, el dolor i la barbàrie ... la guerra canvia totes les formes de relació humana... amics íntims que es foten trets des de dos costats diferents del carrer. Una guerra que va arruinar i marcar la història d'un país i la vida de moltes persones, agredint escandalosament la seva identitat, moltes de les quals, com el violinista Franz, van haver d'emigrar amb grans sentiments de frustració i de culpabilitat...

Nocturn de Sant Felip Neri és una novel.la que esgarrapa, que deixa empremta en el lector. Llorenç Riber -un altre mallorquí- en el seu excel.lent llibre La minyonia d’un infant orat (Editorial Moll, 1988), diu: Hi ha llibres que esqueixen l’ànima i la fecunden: fan allò que fa l’arada: obren una ferida cruenta i en aquesta ferida cruenta hi deixen l’estremiment vital d’una llavor! Doncs això: la novell.a de Sebastià Bennasar és un d'aquests llibres.


I si no tens llar no tens rostre,
no tens història, no tens arrels...


Josep Maria Aloy

2 comentaris: