dimecres, 11 de setembre de 2013

L'escriptor Pep Albanell, premi Trajectòria



Demà, 12 de setembre, dins els actes de la 
Setmana del Llibre en Català
s'atorga el Premi Trajectòria -que reconeix
la carrera literària d'un escriptor- a
Pep Albanell (Vic, 1945)

Pep Albanell, junt amb el seu pseudònim Joles Sennell, és un dels escriptors més reconeguts de la literatura infantil i juvenil catalana de tots els temps. La seva obra formada per una setantena de títols ha esdevingut una de les més brillants i atractives.

L'obra literària per a infants i joves d'aquest autor és abundosa i molt diversa, però l'autor passarà a la història per la magnífica i brillant La guia fantàstica, publicada l'any 1977 per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, amb il.lustracions de Montserrat Brucart.


 Quan va aparèixer aquesta novel.la, signada amb el pseudònim de Joles Sennell- on un alicorn volapava (galopava i volava alhora) però que quan perdia força es tornava invisible i només recuperava la força quan algú l’imaginava- semblava que alguna cosa estava canviant dins el panorama de la narrativa per a gent jove al nostre país. Algú va parlar de seguida de la irrupció a casa nostra de la narrativa fantàstica o la narrativa d’imaginació i un intent d’oferir allò que Gianni Rodari feia a Itàlia, allò que algú va dir-ne una literatura d’ulls juganers, a través de la qual l’autor reivindica la imaginació no solament en el seu aspecte més lúdic sinó també com a força motriu de la creació. La guia fantàstica fou una invitació, doncs, a jugar amb la imaginació i malgrat que avui la narració pugui haver perdut frescor, manté encara el vigor i l’enjòlit de les grans obres.

Personatges insòlits, bestioles màgiques, situacions totalment irreals... saben teixir un relat atractiu escrit amb gràcia i molta naturalitat on l’humor és un dels elements més destacables del llibre. Un humor net i natural com quan descriu el tamarro: ... el tamarro, en captivitat, es panseix, s’arruga com una figa seca i no serveix per a res, ni per a fer bonic. Moltes notes humorístiques són clars exemples d’originalitat i de creativitat: ... els pinsans de billar ponen una gran quantitat d’ous... els bons tenen una estrella blava que n’indica la qualitat. Els altres són els que s’aprofiten per a fer-ne boles de billar...

Pep Albanell té la capacitat d'aconseguir que una obra suporti bé el pas del temps i mantingui ben vius encara una sèrie d’elements que la fan atractiva. Si en algun moment es detecta que pot haver passat el temps és en algun element més aviat extraliterari com en l’escena on un dels protagonistes  ...va treure la petaca i el llibret de paper de fumar, va cargolar un cigarret, el va encendre, va clavar un parell de llargues pipades.. Avui això potser no seria politicament massa correcte, ni tan sols en una narració fantàstica.

Joles Sennel –o Pep Albanell-, va ser un pioner a casa nostra i va obrir camins en un gènere que tenia bons referents a Europa. Llàstima que el gènere va tenir pocs imitadors i el cultiu de la imaginació va ser bastant marginat per un gènere –el realisme crític- que va fer estralls pintant-nos la vida amb els colors grisos de la realitat més dura. Malgrat tot, una multitud de lectors es va deixar seduir per la diversitat de recursos imaginatius que aquesta obra els proposava i trenta anys després continua seduint nous lectors amb la mateixa complicitat i fascinació.

Pep Albanell va néixer a Vic el dia de Nadal de 1945. No sé si el fet de néixer en una data tan màgica va influir en la seva literatura fantàstica. El que és cert és que es tracta d’un escriptor important per tots els aspectes innovadors de la seva obra. Tant en els seus contes i relats breus com en les novel.les, ha sabut atraure el públic lector per la seva originalitat, sensibilitat i bellesa. Per no parlar de la seva trajectòria literària en el camp de la narrativa per a adults que seria objecte d'una altra crònica i que va més enllà dels objectius d'aquest blog.

Celebrem amb molta alegria que dins els actes de la Setmana del Llibre en Català, el Gremi de Llibreters faci justícia a aquest escriptor atorgant-li el premi Trajectòria, tot reconeixent la solidesa de la seva obra -infantil i d'adults-, i li reti un merescut i just homenatge.

Josep Maria Aloy



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada