El diari ARA
no deixa de sorprendre'ns des que va néixer. Quan no són els poemes són les
fotos o les portades i, quan no, els llibres. Tot plegat l'ha convertit en un
dels diaris de difusió cultural i artística més importants del moment.
Dit això
i un cop felicitats els promotors d'aquesta sèrie de projectes culturals, com a
autor d'un blog de Literatura per a joves, voldria fer uns comentaris a
l'entorn de la selecció de llibres que aquest diari ofereix al públic d'aquesta
franja d'edat. Espero que tot plegat sigui rebut no com una crítica sinó com un
comentari cordial.
Vivim en
un país tan petit que o bé potenciem els nostres autors o no ho farà ningú.
Primer punt. I segon punt: a casa nostra tenim autors de tant de prestigi com
pot tenir qualsevol altre país. Poquets,
però els tenim. I competeixen amb el greuge d'escriure per un mercat molt reduït
com és el nostre.
A mi la llista
de 33 títols de literatura per a joves de 12 a 17 anys de l'ARA
em sembla molt correcta. Gairebé no m'atreviria a discutir-la. S'hi
contemplen grandíssims escriptors (Conrad, Verne, Calvino, Dickens, Stevenson...)
amb novel.les trepidants i molt atractives. També hi són representats una gran diversitat d'autors
clàssics per a nois i noies (Barrie, Lewis Carrol, Rodari, Dahl... potser hi
faltaria Michael Ende...).
I pel que
fa als autors catalans? Pedrolo, Jaume Fuster, Rodoreda, Soldevila, Montcada,
Anglada, Calders i Teixidor. Òbviament són alguns dels nostres clàssics que cal
que el jovent llegeixi. N'hi podria haver d'altres, com per exemple
Ama-Piniella que està d'aniversari. De totes maneres, exceptuant l'Emili
Teixidor, i reconeixent que els autors citats van escriure grans obres que
també poden llegir els joves, no van destacar, ni de bon tros, com a autors de
literatura juvenil
I és que
a casa nostra hi ha molts autors que s'han dedicat a escriure, de forma fidel,
continuada i generosa, alguns des dels anys seixanta del segle passat,
novel.les per als joves que, a hores d'ara, han esdevingut ja clàssiques. Són
els nostres clàssics moders. Em refereixo a Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep
Albanell, Maite Carranza, Gabriel Janer Manila ,
Miquel Rayó, Pep Coll, Maria Barbal... per dir-ne uns quants, tot demanant
disculpes als qui segur que m'he deixat.
Ningú no
pot negar avui que La casa sota la sorra,
El testament de John Silver, El Barcelonauta, El clan de la lloba, Tot quan
veus és el mar, El camí del far, Què farem què direm? o Pedra de tartera... entre d'altres, constitueixen obres
excel.lents del nostre patrimoni literari i que, com ja he dit abans, no tenen
res a envejar a la literatura que ens ve de fora. Si els grans clàssics
universals mereixen sempre ser reconeguts, els nostres clàssics catalans
mereixen el mateix reconeixement o més perquè són els nostres referents més
immediats i més propers, els de casa, i mereixen no sols tota la dignitat del
món sinó també l'interès de recomanar-los als nostres joves.
Intueixo
que un dels criteris d'aquesta selecció del diari ARA
ha estat el fet que no s'hi inclogui cap autor viu. Però això ens portaria a un
altre debat sobre què cal perquè un autor es pugui considerar clàssic. Un debat
que jo ara no estic en condicions d'obrir.
Home, una
solució, ara com ara, podria ser que si el diari ven bé la col.lecció de
trenta-tres volums que acaba de presentar, pugui, al final, ampliar-la fins a
quaranta o quaranta-cinc volums i encabir-hi un grapat d'aquests autors de casa.
Seria per a ells un reconeixement a la seva feina d'escriptors i una acció molt
lloable per part d'un diari que no ens cansarem d'elogiar per les seves
iniciatives sempre tan ben rebudes i sempre tan excel.lents. Aquí queda la
proposta. Mentrestant, seguirem llegint...
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada