dilluns, 2 de desembre de 2013

"L'univers lector adolescent", un llibre de Mireia Manresa



"L'univers lector adolescent", (Rosa Sensat, 2013) de la professora Mireia Manresa (Bellvís, 1969) porta un subtítol: Dels hàbits de lectura a la intervenció educativa. El llibre proposa una aproximació a les pràctiques lectores juvenils: què llegeixen els adolescents? amb quina freqüència ho fan? quina és la seva experiència de lectura? quins són els factors que influeixen en el seu contacte amb la literatura?

El llibre pretén, en definitiva, proposar a docents i mediadors línies d'actuació i estratègies efectives de foment de la lectura literària.

L'univers lector adolescent, intenta donar resposta a tota una sèrie d'interrogants que no són fàcils de respondre: Quins llibres i quants llibres llegeixen els adolescents de secundària? Quins els agraden i per què? Quina valoració fan ells de tot el que llegeixen? Quin és el resultat de l'acció escolar? Milloren significativament els hàbits de lectura dels nois i noies els plans de lectura?

Les investigacions de Mireia Manresa vénen a respondre molts d'aquests interrogants. Per això em ve molt de gust fer un petit recorregut pels continguts d'aquesta obra per tal d'engrescar i animar a totes les persones que treballen a l'entorn del llibre per a joves a millorar la seva acció a favor del foment de la lectura i la formació de lectors.

El llibre conté set apartats -a part d'un pròleg excel.lent de la professora Teresa Colomer- i una àmplia bibliografia. L'objectiu de l'autora és suggerir reflexions que condueixin a clarificar una tasca tan complexa com és  traslladar l'hàbit de llegir literatura als escolars.



La recerca sobre hàbits lectors.

En el primer capítol l'autora revisa els diversos estudis sobre hàbits lectors per tal d'emmarcar el tema que s'aborda. Destaquen sobretot les enquestes adreçades a infants i joves sobretot a partir de la dècada dels noranta. Són estudis i informes que aporten dades imprescindibles per a un coneixement del lector i la construcció d'hàbits de lectura des d'una perspectiva global en què el lector no només incorpori la lectura com a activitat freqüent sinó que en sàpiga expressar l'experiència als altres.

La influència de l'entorn en la configuració dels hàbits.

En aquest segon capítol l'autora fa un repàs dels factors ambientals que incideixen en els hàbits lectors del joves, la família i l'escola. La presència de la literatura en aquests contextos, així com la freqüència i la intensitat amb què s'hi produeixin intercanvis i experiències lectores, defineix les possibilitats dels infants i joves d'accedir a la literatura i de formar-se com a lectors literaris. D'altra banda, el protagonisme que ha anat prenent la dimensió col.lectiva de la lectura durant la darrera dècada gràcies a les possibilitats d'Internet dimensiona la importància dels iguals en el procés d'adquisició d'hàbits de lectura. Així, doncs, a més de la família i l'escola, els companys esdevenen còmplices en la socialització de la lectura i tenen cada cop un paper més rellevant en la conformació de comunitats lectores.

Els hàbits lectors literaris dels adolescents

L'autora, en aquest llarg capítol, aprofundeix en els fenòmens que defineixen les pràctiques lectores juvenils, tenint en compte que l'univers lector juvenil està format pels textos personals i pels textos que hi aporta la institució educativa. Anb tot hi ha qui diu que només els títols llegits per un mateix o percebuts com a personals permeten mesurar de manera pertinent l'interès per la lectura i la seva evolució. Aquí es comenta, sobretot, el grau de vinculació que s'estableix entre el lector i la lectura de ficció i la intensitat de l'experiència lectora.



L'impacte de la intervenció docent

L'escola té la capacitat d'incidir de manera notable en els hàbits lectors i, per tant, el lector jove és força permeable als estímuls externs si aquests compleixen unes característiques determinades. Cal tenir en compte que la lectura de molts joves depèn de la lectura obligatòria trimestral, la qual cosa no garanteix un bagatge lector prou ampli per formar-se com a lectors. Si a aquesta realitat s'hi afegeix la descompensació provocada per les diferències socials i el progressiu abandó de l'activitat lectora durant els anys que els nois i noies estan escolaritzats, es fa evident la necessitat de corregir les desigualtats i la deserció des de l'entorn escolar per garantir una base mínima de contacte amb els textos literaris.

Els perfils lectors adolescents

Agrupar els lectors en un nombre acotat de tipologies relativament homogènies a partir de diferents variables resulta útil per entendre, analitzar i endreçar fenòmens, atès que la confluència de diferents paràmetres configura un retrat més aproximat a les pràctiques reals de lectura que la descripció fragmentada de les seves particularitats. En aquest capítol l'autora defineix diverses categories de lectors: lectors sòlids, lectors vulnerables, lectors equilibrats... L'establiment dels perfils lectors contribueix a la tasca mediadora en la línia d'afinar en el plantejament d'estratègies de foment de l'hàbit de llegir adaptades al lector. D'aquesta manera, les dades i la seva interpretació ofereixen una de les bastides sobre les quals planificar la intervenció docent.



Els hàbits lectors i les pantalles

Com no podia ser d'una altra manera, i davant l'extraordinari impacte de les tecnologies, cal una reflexió -diu Mireia Manresa- sobre els canvis que s'estan produint en els hàbits de lectura dels nostres adolescents. De moment hi ha més preguntes que respostes, més interrogants que conclusions: navegar per internet disminueix el temps de lectura? els joves llegeixen textos literaris a internet? quines habilitats lectores desenvolupen els textos que es llegeixien a internet?

És ben cert que les xarxes possibiliten, d'un banda, noves formes d'aproximació a l'objecte literari i permeten pràctiques de lectura totalment diferents de les que eren habituals. Per exemple: la lectura s'està apropant als joves d'una manera més lúdica, amb propostes d'interacció i noves estratègies de promoció i difusió de novetats literàries ternint en compte que qualsevol lector avui pot recomanar el llibre que acaba de llegir i difondre novetats editorials entre els seus iguals: el lector amateur -diu l'autora del llibre- pot convertir-se en promotor i dinamitzador de la lectura que mobilitza diversitat d'estratègies i de continguts relacionats amb el món de la ficció literària. I tot això pot comportar canvis substancials en el perfil del lector.

Implicacions per a la intervenció: la construcció d'hàbits lectors

Finalment podem llegir un últim capítol sobre la construcció d'hàbits lectors ja que -segons l'autora- la intervenció educativa en la construcció d'hàbits lectors literaris de la població escolaritzada és inqüestionable. Per tant, és indispensable que l'escola conegui les pràctiques lectores dels infants i joves que es podrien sintetitzar en aquests quatre punts: la precarietat, la fragilitat, la inseguretat i la vulnerabilitat. Caldrà buscar aquells punts als quals haurem de dedicar una atenció prioritària. Aquests principals focus d'atenció, que vénen descrits en el llibre, han de pretendre sempre fer de la lectura una activitat quotidiana, no excepcional i present en tots els àmbits de la vida dels infants i joves. Els punts assenyalats fins aquí -acaba dient l'autora- poden contribuir a l'establiment d'una didàctica específica sobre la construcció dels hàbits lectors a les aules atenent a la necessitat d'acompanyar el jove en el recorregut de formar-se com a lector.

L'univers lector adolescent és un excel.lent manual perquè la institució educativa incideixi de ple en els hàbits lectors dels joves. Perquè -com diu Teresa Colomer al pròleg- cal que els nois i noies llegeixin perquè encara és el mitjà més poderós que tenim per desenvolupar les seves capacitats intel.lectuals i lingüístiques.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari