No pots deixar la vida en un calaix
ni esborrar les petjades dels camins
que ja mai més tornaràs a recórrer.
(Miquel Martí i Pol)
L'escriptora Maria
Carme Roca ha publicat un relat juvenil "Dedica'm un poema encara que
sigui teu" (Barcanova, 2013) on la història d'amor de dos adolescents es
presenta totalment embolcallada amb la poesia de Miquel Martí i Pol
La proposta és agosarada pel
perill de caure en un petit manual sobre l'obra del poeta de Roda. Però el
mesurat equilibri entre les emocions que es desprenen dels dos temes, l'amorós
i el poètic, i la presència d'una besàvia que va ser amiga del poeta, fan que
el resultat sigui plaent i atractiu per als lectors joves i esdevingui, alhora,
un petit homenatge a Martí i Pol en el desè aniversari de la seva mort.
La Laura
està empipada de debò amb l'Oriol, el noi que li agrada, perquè acaba de
descobrir que els poemes que li dedica per WhatsApp no són seus, sinó del poeta
Miquel Martí i Pol. Quin morro! I a sobre, la professora de literatura catalana
els fa fer un treball sobre la poesia de Miquel Martí i Pol. Evidentment la
Laura rebutja fer-lo amb l'Oriol. Què s'ha cregut!
Però
qualsevol lector sap que les coses de l'amor són sempre imprevisibles i poden
canviar com un mitjó, sobretot si vénen embolcallades per uns poemes d'enorme
sensibilitat capaços de convertir la relació de la Laura amb l'Oriol en un
passeig poètic agradable i emotiu. La besàvia de la noia, l'Emília, amiga
íntima del poeta ajudarà sens dubte a descobrir-nos aspectes de la vida del
poeta que afegiran la dosi d'intriga que necessita el relat per mantenir el
lector aferrat al llibre.
Novel.la
llisa i plana, sense sobresalts i on tot va encaminat cap a un final que es
preveu feliç des del primer moment, com no podria ser d'altra manera
tractant-se d'un viatge agradable i feliç pel món literari i personal del poeta
de Roda. El seu atractiu? Una aproximació a la poesia i a la persona de Miquel
Martí i Pol amb l'excusa d'un treball de classe. L'originalitat? Una proposta
de relat atractiva que alhora pot derivar en un coneixement general, per part
dels alumnes, d'un dels poetes més grans del país. Una idea original que
serveix d'estímul perquè les lletres i la poesia entrin sense forçar res en
l'àmbit de l'adolescència on no és fàcil trobar la complicitat necessària dels
nois i noies. Un ingredient més? El contacte entre una besàvia i una besnéta que
suposa un traspàs interessant d'informació de fets, costums i activitats d'una
època passada que els adolescents desconeixen si ningú no els l'explica... I
sense oblidar, com ja he dit, que tot plegat esdevé un homenatge al poeta de
qui celebrem, just en aquests moments, el desè aniversari de la seva mort. Un
llibre, per tant, no sols oportú sinó ben trobat.
Un vent lentíssim
converteix el silenci
en melodia.
(M.M. P.)
Josep
Maria Aloy
El llegirem, Maria Carme!!!!! No t'atures!!!!! Felicitats, maca!
ResponElimina