dilluns, 16 de desembre de 2013

"Molsa", un gos disposat a captivar els lectors



"Molsa" és la petita història d'un gosset, escrita per David Cirici i publicada per Edebé, que ha guanyat el Premi Edebé de Literatura Infantil aquest 2013

La literatura infantil, i fins i tot la juvenil, del nostre país, està poblada de gossos. Probabement siguin els animals més seductors i més desitjats pels joves lectors. Els escriptors ho saben i alguns d'aquests gossos han donat la volta al món i crec estar segur que el gos Rovelló encapçalaria la llista dels més estimats. Però també han escrit, i molt bé, sobre gossos autors com Joaquim Carbó, Josep-Ramon Bach, Carme Riera, Pere Calders, Xavier Salomó, Andreu Martin, Teresa Brosseta, M. Àngels Bogunyà, Flàvia Company... i molts més que farien interminable aquesta llista.

No m'entretindré a remarcar els ingredients necessaris perquè una història amb un gos com a protagonista captivi els lectors però no seria massa difícil: la tendresa, la gràcia i l'humor, l'esperit de supervivència, els sentiments gairebé humans que mostren la majoria d'aquestes bestioles, les ganes de créixer, l'esforç per superar els obstacles i l'emoció un cop superats...

Doncs bé, aquests ingredients són els que el lector jove trobarà llegint Molsa, la història d'un gos que una bomba, enmig d'una guerra, deixa orfe i ha d'espavilar-se per sobreviure sol i sense un sostre ni res que li satisfaci la gana. La tendresa i la compassió que desperta el gos és la clau -d'aquesta novel.la i de la majoria de novel.les amb gos- perquè els lectors llegeixin la narració amb tota l'emoció possible i s'identifiquin amb ell i emprenguin junts un viatge iniciàtic a través del qual caldrà superar obstacles, i no sols sobreviure, sinó també créixer i madurar.

L'autor, David Cirici, veterà en l'àmbit de la literatura per a joves, sap estimular molt bé els sentiments que el lector mostrarà a través de la lectura sense caure en el perill d'una dosi excessiva de sentimentalisme. Al contrari, fins i tot trobo que es recrea un pèl massa en les escenes cruentes i dures, com la lluita de tres gossos -entre els quals el Molsa- contra un lleó on mort un dels gossos. No caldria aturar-se tant en escenes de sang i de lluita.



Però la història és rica en detalls. Per exemple la quantitat d'olors que el Molsa descobreix gràcies a posseir, com tots els gossos, un olfacte envejable. N'està farcit el llibre. Olors i pudors de tota mena: olor d'aglà i de bassal després de ploure; olor de foc apagat; l'home que feia olor de tinta i de tabac i la dona que feia olor de flors i de sabó... I és que segons ens fa saber el gos, ensumar una cosa és una manera de recuperar-la. I ell, evidentment ha de recuperar, desesperadament, tot el que pugui de tot el que tenia abans no explotés la maleïda bomba.

Les il·lustracions d'Esther Burgueño -com diu Nati Calvo en una crítica a "Faristol"-, tradueixen el text a una plasticitat en blanc i negre. El retrat dels moments triats és un digne rastre de la narració i, en conjunt, explicita molt més del que aparentment percebem en un primer moment. Sensibilitat, tendresa i emoció són les virtuts no sols de les il.lustracions sinó també d'un text que ens permet conèixer un gos de pèl atapeït, com la molsa.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada