Llegir i escriure. El desig d'aprendre

El número 368 de "Pespectiva escolar" que correspon als mesos de març i abril de 2013, convida a fer una reflexió global per tal de replantejar algunes de les dinàmiques més arrelades a l'hora d'ensenyar a llegir i escriure en l'Educació Primària, contrastant-les amb els canvis socials que s'esdevenen actualment tant dins com a fora de l'escola.

       Es fa palès  que l'enfocament comunicatiu ha de trobar noves estratègies per garantir la capacitat dels alumnes de reflexionar sobre les llengües i els llenguatges i ajudar a corregir i potenciar la competència lingüística de cada alumne...

La modernitat és exigent: no eliminarem

les dificultats que vivim amb simples

disposicions cosmètiques.

Com cada època de la nostra història,

exigeix constructors.

(Philippe Meirieu)

El monogràfic s'inicia amb un article de la mestra Margarida Falgàs amb un títol que sembla una obvietat: "Aprenem a escriure escrivint i llegint!" Però per més obvi que sembli, l'articulista es pregunta: Com es gestiona això a l'aula? Com escriuen els alumnes? Què escriuen? Quin procés fan? Quin nivell de consciència tenen d'aquests processos? Falgàs fa un recorregut pels diversos cicles de Primària i repassa els reptes que té l'escola respecte de l'ensenyament-aprenentatge de la lectura i de l'escriptura.

"És important que com a mestres

reflexionem sobre el que fem i per què,

per poder donar sentit a la pràctica diària".

(Montserrat Fons)

"Aprendre a llegir en companyia" és el segon article d'aquest monogràfic. Ara és la professora de Didàctica de la Llengua de la Universitat de Barcelona, Montserrat Fons, qui descriu el procés de la lectura dins l'aula de Cicle Inicial. La lectura -diu- no és un simple instrument tècnic, és una eina fonamental del desenvolupament de l'individu dins la cultura i la societat. Segons Fons hi ha massa nens que llegir no els diu res i massa nens que acaben l'escola obligatòria amb uns nivells molt baixos de comprensió lectora: Una explicació possible -diu- és que no han pogut trobar que els textes els diguin coses emocionants i interessants, i així la seva experiència lectora s'ha quedat en el fet de desxifrar bé el text, però no han tingut l'oportunitat d'entrar mai en els textos. Per tant, és un treball de grup comprendre textos i cal organitzar l'aula perquè sigui possible que tots els infants, puguin dir-hi la seva sobre el text i dialoguin uns i altres per enriquir-se amb les aportacions de tots. Es tracta d'acompanyar la conversa cap a fer-se preguntes que ajudin a tornar sobre el text, per establir un diàeg que vagi del text al lector i del lector al text...

"Les paraules són eines

que poden fer moure

la màquina de la vida".

(Sandra Masdevall)

"La fàbrica de les paraules. Per uns alumnes generadors de llenguatge!" és ja un títol ben descriptiu, escrit per Sandra Masdevall, assessora LIC del Pla de l'Estyany. "La fàbrica de les paraules" és un projecte que vol iniciar una reflexió metalingüística amb els nens i les nenes de Cicle Inicial de l'escola Can Puig de Banyoles... Es tracta d'una reflexió sobre el valor de les paraules, el lloc que ocupen i com s'estructuren i ajuden a configurar el nostre entorn. I és que, com diu l'autora de l'article, les paraules són eines que poden fer moure la màquina de la vida. Un projecte interessant que s'ha anat desenvolupant fins ara i que ha permès, a mestres i alumnes, endinsar-se en els misteris i les meravelles de les paraules.

Els jocs lingüístics ens conviden a aporderar-nos

de la llengua i convertir-nos en creadors actius.

(Mariona Masgrau)

El monogràfic continua amb "Reflexionem sobre la llengua per millorar-ne l'ús", article de Mariona Masgrau, professora de la Universitat de Girona. L'autora exposa com podem potenciar la reflexió metalingüística a les aules d'Educació Primària de forma significativa i proposa quatre línies d'intervenció que inclouen la reflexió metaliterària: comparar i hibridar la nostra llengua amb altres llengües i llenguatges, jugar amb la llengua, analitzar jocs metaliteraris i aprendre gramàtica. El jocs lingüístics que proposa l'autora del treball són extrets de l'obra monumental i imprescindible d'en Màrius Serra i del seu llibre Verbàlia 2.0. L'objectiu final d'aquestes reflexions ha de ser que cal gosar explorar la llengua, jugar-hi, manipular-la i hibridar-la per anar-la actualitzant entre tots.

Si un grup de lectors parlen junts

d'una lectura, descobreixen més sobre el text

del que cadascú podria haver aconseguit individualment".

(Aidan Chambers)

Mercè Abeyà, i Àngels Prat són les autores del text titulat "Converses a la biblioteca. Parlar per llegir, llegir per aprendre", basat també en una pràctica que es va dur a terme a l'escola Mercè Rodoreda, del districte de Nou Barris de Barcelona, amb alumnes de Cicle Mitjà. L'objectiu de l'estudi va ser aprofundir en la incidència de la utilització de la biblioteca escolar com a eina educativa, especialment en la millora de la competència lectora de l'alumnat i en la manera de construir coneixement... Un seguit d'activitats en grup ha permès al grup d'alumnes generar coneixement i reflexionar sobre el propi procés d'aprenentatge.

"Per ensenyar els alumnes a comprendre

tindria sentit proposar activitats de lectura

que els fessin partíceps de tot el procés."

(Marta Minguella)

"La lectura a l'Educació Primària: quan molt està per fer i molt és possible", de la professora Marta Minguella és un text que ens brinda un seguit de reflexions sobre la lectura i com millorar-ne els resultats obtinguts en diferents avaluacions externes. Es proposa tenir en compte el bagatge propi de cada lector, la participació de l'alumne en tot el procés, tant a títol individual com col.lectiu, i el treball efectiu en totes les àrees del currículum. Segons l'autora és un camí que els centres tot just han encetat però que és possible fer.

Tanca el monogràfic un comentari sobre "El Marc europeu comú de referència, una nova mirada sobre l'ensenyament de les llengües, dels professors Juli Palou i Artur Noguerol i una àmplia Bibliografia complementària.

Un monogràfic, en definitiva, que a molts docents els aniria prou bé de donar-hi una ullada. Sens dubte.

Josep Maria Aloy