.jpg)
Com més lluny em trobo,
més et sento a prop,
com més dies passen
l'amor és molt més fort,
i entre la boira cap al
tard, veig el fanal on vull tornar,
amb tu Lili Marleen, amb
tu Lili Marleen.
(Lili Marleen, de Hans Leip. Trad. de Feliu Formosa)
El petó
de Lili Marleen, publicada per Barcanova, és una
història ben narrada i amb una excel.lent dosi de sensibilitat. El lector
observa amb atenció la relació que s'estableix entre el protagonista, en Pere,
un nen espantadís i insegur, i un fotògraf ja gran, el Sr. Salom, un home
reservat que poca gent coneix. A poc a poc, aquesta relació creix i es
converteix en una tendra complicitat i el noi s'adona que la seva era una companyia a la qual m'estava acostumant. Com una medicina
que em tranquil.litzava i m'allunyava de les meves pors.
Salom, el fotògraf i amic, li explica que guarda
tots els moments més feliços de la seva vida fotografiats en una capsa... Cada
vegada que Salom les mira és com si tornés a viure... Li agrada, sobretot,
retratar persones sense que elles se n'adonin i en una ocasió, fa uns quants
anys, va assistir a una visita al poble de la Lili Marleen. D'aquesta trobada
amb la Lili en va quedar una foto i, encara més, un petó. L'impacte va ser
extraordinari: només Lili Marleen -diu
el fotògraf- va fer trontollar la meva
solitud.
Totes les històries tenen un origen.
L'¡interès d'aquesta història no és solament la
pròpia història ni les excel.lents il.lustracions que hi escampa Jorge del
Corral. Allò que considero original és que l'autor explica,
al final del llibre, com va sorgir la història, cosa que els escriptors no
acostumen a fer i en el camp de la literatura per a nois i noies és un recurs
que cal tenir en compte, no sempre, és clar, per instruir i formar el lector en
l'art de l'escriptura.
Segons Pep Molist, El petó de Lili Marleen va sorgir de diverses idees anotades en un
paper que, amb el pas dels dies, es van anar barrejant entre sí. Una és la
famosa cançó alemanya Lili Marleen que, una tarda, en escoltar la ràdio del
cotxe, em va semblar prou suggeridora com per bastir un conte o una novel.la. La
cançó està basada en un poema que un
soldat havia escrit el 1915, durant la Primera Guerra Mundial, quan va ser
traslladat al front. Lili Marleen va
esdevenir de seguida una de les cançons de guerra més famoses de la història.
Una altra idea sorgeix d'una exposició anomenada Un món flotant, que l'autor va visitar
al CaixaFòrum de Barcelona, l'estiu de 2010, dedicada al fotògraf francès
Jacques Henri Lartigue (1894-1986)... La citació que hi havia a l'entrada de
l'exposició adquiria tot el sentit un cop la visitaves: "Vaig néixer
feliç. Això ajuda, oi?" Em va
captivar tant que em va oferir nous fils per bastir una història... Algunes de
les seves vivències, i sobretot algunes de les seves fotografies, m'han servit
de base per fonamentar la feina d'un dels protagonistes...
L'estructura arquitectònica d'una història pot haver
estat originada per diverses experiències que l'autor ha tingut abans de
dissenyar-la. I és atractiu per al lector poder veure com d'uns determinats
elements, viscuts o no, reals o ficticis, en pot sorgir una petita obra d'art
com la que avui presento. Més encara: a molts lectors també pot ser que els
quedi, un cop llegida l'obra, l'eco emotiu d'aquella extraordinària cançó.
Com més
lluny em trobo, més et sento a prop,
com més dies
passen, l'amor és molt més fort,
i entre la
boira cap al tard, veig el fanal, on vull tornar,
amb tu Lili
Marleen, amb tu Lili Marleen.
(Lili Marleen)
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada