(Il.lustració inèdita de Valentí Gubianas realitzada expressament per aquest blog)
Avui, Diada de Sant
Jordi, Dia del Llibre i de la Rosa, tots els escriptors lleidatans han estat
convocats per Pagès Editors a un "esmorzar literari" a la seva seu editorial. En el
transcurs de l'"esmorzar" el veterà escriptor Josep Vallverdú serà
l'encarregat de fer la glossa "Elogi de la lectura", un text
especialment escrit per a aquesta jornada festiva d'homenatge al llibre, als escriptors
i a la lectura.
Reprodueixo
a continuació, com a primícia, el text que llegirà Josep Vallverdú aquest
migdia a Lleida. Un text vibrant i emotiu:
La
llengua és la primera pàtria
(Elogi
de la lectura, de Josep Vallverdú)
La
llengua és la primera pàtria. Vaig sentir aquesta frase en boca de Biel
Mesquida a Mallorca, i la vaig arxivar; és una veritat massissa.
Quan
l’infant és a punt de néixer, ja ha escoltat la veu de la mare, en cançonetes,
en murmuris. Ja naixerà amb la llengua materna. De
mica en mica s’adona que aquella llengua es també la llengua de la tribu, dels
amics, dels parents i de les persones que passen pel carrer, i de la mestra.
Els
contes, les llegendes, avui com abans, es poden transmetre per via oral i fins
i tot coral, però arriba un moment en la història que l’home deixa signes
incisos o impresos damunt superfícies, i això és el registre, el testimoni de
la llengua en forma escrita. Ha nascut la possibilitat de transmissió i còpia
fins a l’infinit, i això produirà un desplegament de literatura narrativa,
lírica, dramàtica, de tractats.
Qui
llegia, antigament? Molt poca gent havia après de lletra. I fins a la creació
de la imprempta no es multiplicà lleugerament el cens de lectors, engruixint
els curials i uns pocs erudits amb milers de burgesos i gent de negocis. Ara,
la gran, enorme massa de gent en disposició de llegir no apareix fins a la
creació de les escoles públiques, poble per poble, l’ensenyament generalitzat. I
la diversificació de gèneres, començada a L’edat Mitjana, continua i s’amplia a
mitjan segle XIX, no pas pel pes d’uns autors, sinó per l’existència d’uns
destinataris lectors, afalagats pels editors; altrament no es comprendria el
sector de la novel.la per a dones o el llibre per a infants.
De
lectors n’hi ha d’actius i de mandrosos. Que llegeixen movent els llavis o en
completa immobilitat, que comprenen bé allò que els entra pels ulls o que es
queden a mitges. La lectura és important en tant que factor de maduració i de
goig. I per a gaudir-ne plenament cal saber llegir, començant per un
aprenentatge escolar amatent a la fonètica i els enllaços, i a la comprensió
total del text. El doctor Joan Solà se’m queixava que, en cursos universitaris,
si demanava als alumnes de llegir en veu alta, es trobava amb un percentatge de
lectors deficients, insegurs, que confonien oclusives amb sonores, fricatives
amb africades, eren vacil.lants en el
procés i escassament rics de comprensió. Els mètodes de l’escola activa d’abans
de 1939 atenien més a fer abastar la riquesa i bellesa del llenguatge a base de
lectures fàcils, que no a fer llegir
mecànicament. A mi als nou anys em feien llegir El Quixot. No hi pescava
res.
Qui
llegeix, avui? Amb la pluja espessa de títols que apareixen deuen ser molts,
moltíssims, els lectors. Potser tindríem la sorpresa que només una minoria
llegeix activament, assimilant. Desitgem
una lectura que permeti fer-se una idea del text i també del pretext, de la
intenció de l’autor. Només així es traçarà la comunió entre els dos esperits. I
atenció a la lectura icònica, als missatges SMS, a la mandonguilla del twit,
que fa perdre molt de temps i no en queda tant per a la lectura reposada, densa
i enriquidora.
Bon
Sant Jordi, roses i llibres per a la nostra riquesa interior.
Fins
aquí el text de Josep Vallverdú
Que
tinguem tots un bon Sant Jordi i un bon Dia del Llibre!
Josep
Maria Aloy
(Agreeixo
la gentilesa de Josep Vallverdú d'autoritzar la publicació d'aquest text abans
de fer-ne ell mateix la lectura pública. Agraeixo també a l'il.lustrador Valentí
Gubianas que m'hagi regalat aquesta il.lustració en exclusiva)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada