La Galera publica "Tirallongues del cel i la terra" del gran mestre italià Gianni Rodari

Vaig aprendre que Gianni Rodari encara

no havia perdut, als seus cinquanta anys llargs,

la capacitat d'admirar-se, la capacitat d'estrenar el món

cada dia, la capacitat de preguntar-se per què sí o per què no,

davant de cadascuna de les més petites i quotidianes coses que veia.

(Teresa Duran, en una visita de Rodari a Barcelona)

He parlat en diverses ocasions, en aquest mateix bloc, de la personalitat i l'obra de l'italià Gianni Rodari nascut l'any 1920 i mort als seixanta anys, l'any 1980. Rodari ha estat un important referent per a la literatura infantil i juvenil europea i, molt especialment, per a la catalana. Les seves obres han estat i són molt llegides encara avui.

A hores d'ara ja no cal convèncer ningú del carisma i prestigi de Gianni Rodari tant pel que es refereix a la narrativa per a joves -plena d'humor, d'ironia, de tendresa i de fantasia- com per les obres destinades a treballar la creativitat i la imaginació dels nostres joves i a enriquir la seva capacitat de comunicació a través del llenguatge i de la paraula. Obres com La gramàtica de la fantasia ha estat durant anys un bon manual d'ús per a molts mestres.

Edicions de La Galera acaba de publicar les Tirallongues del cel i la terra, un recull de poemes escrits amb una gran imaginació que tracta dels temes més diversos i insòlits com són un zoo multiforme que no para de bellugar-se, ascensors que es transformen en astronaus, comptables balancí i dinasties de poltrons, accents que desapareixen, parèntesis que es descuiden de tancar, punts i coma belluguets, rimes entremaliades i juganeres... Com tots els llibres de Gianni Rodari, aquest és una invitació a deixar-se arrossegar alegrement pel món de la fantasia, sense renunciar a una mirada crítica sobre el món.

(Gianni Rodari)

Rodari és el pare de la fantasia i, per tant, un provocador fantàstic, el mestre que pregunta als seus alumnes les coses més insòlites i que els proposa inventar relats, capgirar-los, com si tot fos real, com si tot fos possible: Si en comptes de cabells al caparró / ens hi sortissin flors, quina il.lusió! La fantasia i l'humor es barregen sovint, com en el poema "Problemes de temporada" on els escolars es troben que a la classe de matemàtiques han de calcular: el perímetre de l'alegria, la superfície de la llibertat i el volum de la felicitat. Una bona manera d'endinsar-se en el món de la imaginació amb un somriure als llavis. Com quan descriu el que passa al planeta Borralló, que ens recorda El Petit Príncep, un planeta tan petit que ... el calendari hi dura / tot just una setmana: / dilluns és dia de Reis, / dimecres és Quaresma, / i dissabte Sant Silvestre, / l'any acaba d'esma.

Malgrat que siguin textos on l'humor, la fantasia i el somriure en són els elements indispensables, també Rodari aprofita per enviar algun missatge crític als humans que tantes coses mal fetes fan. És el cas del poema "Després de la pluja" que, entre altres coses expressa que és una llàstima que l'Arc de Sant Martí sempre hagi de sortir després d'un temporal i es pregunta si no fora millor i més convenient saltar-nos-el directament: ... Un arc de Sant Martí sense tempesta, / aixo sí que seria una festa. / Una gran festa per tota la terra: / fer la pau abans que la guerra.

Tirallongues del cel i la terra, publicat per La Galera i amb il.lustracions de Bruno Munari està dividit en diversos apartats. En tots ells podem observar els típics ingredients de la literatura de Gianni Rodari: i.lusió, fantasia, humor i sempre sempre aquella nova mirada a la realitat per reconvertir-la i desenvolupar la capacitat d'inventar i sobretot la capacitat de ser una mica més crítics tots plegats. En aquest sentit, l'últim apartat porta per títol "Les faules a l'inrevés", la primera de les quals diu: Això era i no era /un pobre llop, un cadell, / que li duia a l'àvia / el sopar en un farcell. / I enmig del bosc, / on és més fosc, / va ensopegar la terrible / Caputxeta Vermella, / armada amb un trombó / com el del gegant gegantó. / El que tot seguit va passar / us ho podeu imaginar... I qui diu la Caputxeta diu la Blancaneus que clava un gec de mans als pobres set nans...o la bella Dorment que no agafa el son...

Per a Rodari la literatura i les paraules són joc i fantasia. Una joguina que diverteix tant a qui l'escriu com a qui la llegeix. La seva literatura és un doll de frescor i neix sempre d'una fecunda i incansable activitat creadora. Tots aquests ingredients el van convertir en un autor estimadíssim pels lectors joves. I encara ara, després de complir-se trenta-quatre anys de la seva mort, els seus llibres es continuen reeditant. Tot un reconeixement al mestre!

Josep Maria Aloy