dilluns, 6 d’octubre de 2014

"La nena de l'arbre", una història molt atractiva




"Vaig pujar dalt d'un arbre perquè
no m'agrada la vida de peus a terra".


Edicions de La Galera publica "La nena de l'arbre", la novel.la guanyadora de l'últim Premi Josep M. Folch i Torres, escrita per Rubèn Montañà (Badalona, 1983) i il.lustrada per Mercè López

       La història té una molt bona arrencada: des del primer moment coneixem la que serà la protagonista de la història, l'Ona, que vol recuperar una pilota que ella mateixa ha xutat molt fort i ha quedat penjada al plàtan que hi ha al costat mateix del pati de l'escola. Un cop puja a l'arbre s'adona que unes branques més amunt hi ha una nena amb la pilota a les mans... Un cop acabat el llibre m'adono de seguida que l'inici de la història és la millor part de l'obra: bon ritme, escriptura clara i atractiva, diàlegs eloqüents i, sobretot, una mena d'intriga que et fa agafar el llibre amb les dues mans, sense cap possibilitat de despendre-te'n.

Un desenllaç que no desvetllaré precipita un pèl massa la resolució dels fets cosa que fa que el lector es trobi que l'aventura se li ha escolat molt de pressa, just quan ell hauria preferit que s'allargués una mica més per seguir vivint i assaborint amb tota l'emoció uns fets intrigants que, d'alguna manera, recorden les aventures del Baró Rampant de Calvino, aquella història del baró Cosimo di Rondó, que un bon dia es rebel.là del món familiar, sortí al jardí i grimpà a un arbre. Mai més no en va baixar i hi va viure la resta de la seva vida...


La novel.la té moments molt dolços i emotius, sobretot quan l'Ona vol saber -i el lector també- per què una nena de la seva edat ha decidit de viure dalt d'un arbre sense baixar-ne mai, i, per tant, sense menjar, sense canviar-se de roba, sense tenir ni fred ni calor... Un món de meravellosa fantasia, aparentment inversemblant, però que captiva l'atenció i l'atracció del lector. És en llibres com aquest on el lector s'ha de deixar portar i emportar pels fets i les conseqüències d'aquests fets sense fer-se massa preguntes sobre el realisme o no de l'obra. També Gianni Rodari escrivia sobre fets inimagiables però que plantejaven al lector una resposta imaginable malgrat tot. En aquest sentit, el llibre de Rubèn Muntañà té moltes possibilitats no sols d'atreure lectors sinó de desenvolupar en ells la capacitat d'inventar i recrear situacions i històries desconnectades de la realitat, cosa que és un dels principals objectius, precisament, de la lectura i de la literatura.

Bon llibre, boniques il.lustracions, bona trama i, si s'escau, una bona i possible reflexió sobre allò que motiva a la nena de l'arbre i a tants nens i nenes insatisfets, a fugir de la realitat i a buscar-se un refugi on no siguin molestats i on puguin seguir vivint en tota la seva llibertat i la seva desitjada pau.

"Dalt d'un arbre no et pots fer mai vell. Ens assemblem
més del que et penses, els arbres i les persones".


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada