Què deu voler dir això de crear lectors?

Jordi Estrada, escriptor manresà i professor de Secundària, en la seva última columna setmanal al diari Regió-7, escriu que és una bona notícia la creació d'una orquestra escolar a Berga i argumenta els perquès d'aquesta iniciativa.

       I un dels principals arguments, segons Estrada, és que la música, presentada com una activitat d'expressió i participativa, predisposa l'alumne a sentir-se partícip de la seva formació, tot prenent part activa d’un joc l'èxit del qual depèn d'ell mateix i dels seus companys. Per mitjà de la pràctica musical-diu JordiEstrada-, els nens aprenen a escoltar i escoltar-se; a respectar els silencis i obeir els ritmes; a fer els pianos i els crescendos; a modelar les intensitats i les emocions; a fondre’s en l’harmonia dels greus i els aguts; a crear bellesa i compartir-la, amb l’íntima satisfacció d’haver après allò que és tan difícil d’ensenyar: la sensibilitat i l’atenció.

I segueix dient que hi ha nens de cor de pedra capaços de fer vibrar les pedres amb una passada d’arquet. N’hi ha que acaricien el violí com mai ningú no els ha acariciat a ells abans. Els mateixos nens que abans feien volar cadires, ara fan volar, asseguts en correcta posició, himnes i cançons. Gràcies a la música, els nens aprenen a relacionar-se d’una altra manera, més solidària i menys competitiva. Aprenen a afinar l’oïda i a estimular la memòria, a ser comprensius amb els errors dels altres i a desenvolupar la creativitat i la disciplina.

Un bon article, certament, amb el qual estic totalment d'acord  i que, amb el permís de l'autor, voldria ampliar mirant cap a altres camps de l'educació ja que mentre el llegia pensava que aquestes mateixes virtuts, que Estrada atribueix a l'educació musical, amb més intensitat o menys, es donen també, per exemple, en qualsevol activitat teatral dins les aules com també en qualsevol activitat de lectura. Estem molt poc acostumats  a confiar en les capacitats dels nostres escolars. Desconfiem de l'alumne que no fa els deures, que xerra, que es mou... i ens sorprèn quan aquest mateix alumne és capaç de fer sonar un violí, d'interpretar de forma gairebé brillant el paper de protagonista en una obra de teatre, com també ens sorprèn l'alumne que gairebé no sap escriure però s'ha llegit els set volums de la sèrie "Harry Potter" o recita de memòria poemes de Joana Raspall.

Qualsevol lectura dins l'aula també predisposa el lector a prendre part activa -com diu Estrada- d’un joc l'èxit del qual depèn d'ell mateix i dels seus companys. Per mitjà de la lectura en veu alta, els nens aprenen a escoltar i escoltar-se... a modelar les intensitats i les emocions; a fondre’s en la intensitat d'un argument, en els diàlegs dels personatges, en l’harmonia del llenguatge, a compartir la bellesa d'un text; i, com no, també a viure l’íntima satisfacció d’haver après allò que és tan difícil d’ensenyar: la sensibilitat i l’atenció.

Tant en el cas de l'aprenentatge musical, com en la representació teatral, com en l'activitat lectora, allò que realment és important, i n'hem de ser conscients, és el fet que el nen, els escolars en general, se sentin partícips de la seva formació. Aquest hauria de ser l'objectiu que impregnés totalment el sistema educatiu.

Josep Maria Aloy