10 contes sobre els drets de la Infància

L'any 1959 l'ONU aprovà la Declaració Universal dels Drets de l'Infant. Deu principis que tenen com a objectiu garantir, a tots els nens i nenes, l'atenció, la protecció i l'educació necessàries... De nou, un 20 de novembre, però de 1989, a la ciutat de Nova York, a la seu de les Nacions Unides, es va aprovar la Convenció sobre els Drets dels Infants que introdueix novetats molt importants respecte de la Declaració de 1959. Dijous passat, a tot el món civilitzat, es va celebrar el 25è aniversari d'aquest important esdeveniment.

L'editorial Barcanova commemora aquest aniversari amb la publicació del llibre "Els Drets de la Infància" d'acord amb els principis recollits en la Declaració dels Drets dels Infants. En aquest llibre -il.lustrat per Emilio Urberuaga- deu autors i autores de prestigi han escrit un conte per a cada un dels drets de l'infant. Des de Gustavo Martín Garzo, passant per Antonio Rodríguez Almodóvar, Mariasun Landa, Gonzalo Moure, Agustín Fernández Paz, Eliacer Cansino i Lorenzo Silva, entre d'altres, hi fan la seva aportació literària amb un text per a lectors joves on hi podem trobar deu mirades intenses i colpidores a l'hora de retratar la infància. Un recull de petites obres que esdevenen petites joies literàries a l'hora que intenten provocar més d'una reflexió a petits i a grans. Només hi trobem a faltar algun autor català, alguns dels quals han sabut, en la seva obra, retratar escenes molt realistes on la pobresa, l'abandó o la guerra torpedinen el creixement normal de la població infantil.

Tots els contes tenen un aire grisós i tristoi perquè tots reflecteixen situacions especials mancades d'alegria i de futur... Nens pobres, famílies trencades, violència entre els adults... Malgrat que siguin contes per a la gent jove no deixen de fer rumiar també als grans. És un llibre per llegir en família o per comentar a l'aula...

Els qui parlem constantment de la necessitat de fomentar la lectura ens afegim a aquest clam a favor de la infància conscients del fet que milions de nens a tot el món no poden accedir a la lectura perquè no poden ni tan sols menjar ni tenen un sostre que els empari.

"Si els adults no escolten els nens,

s'acabaran ficant en un bon embolic".

(Un nen italià de cinc anys)

Un pròleg del psicopedagog Francesco Tonucci titulat "Estimats infants, compte amb els adults" posa el dit a la llaga davant les dificultats que, dissortadament, mostra la societat per prendre's seriosament el compliment de tots els drets que haurien d'emparar els infants i que no n'hi ha prou de protegir-los, sinó que cal respectar-los i reconèixer-los les capacitats que tenen des dels primers moments de les seves vides.

No hi ha vida infantil digna sense sentir-se

prou estimat, sense saber que algú estarà sempre

per tu i que la teva vida no és pura fragilitat...

(Jaume Funes, ARA, 19.11.14)

Una tasca de tots plegats

Tots som responsabes directa o indirectament de l'enorme problemàtica que han de suportar milons d'infants arreu del món. Com diu Jaume Cuplés al Punt Avui del dia 21 de novembre, invertir en infància és invertir en futur: ... invertir en infància no és una despesa, és un imperatiu ètic...

Molt lloable és la iniciativa del diari ARA del passat dia 20 de dedicar-lo integrament als infants omplint-lo de dibuixos i petits comentaris d'alumnes de diverses escoles, per tal de fer-los protagonistes de l'esdeveniment, a l'hora que diversos col.laboradors del diari tractaven també aquest tema en els seus habituals articles.  

D'entre tots ells vull destacar el text de Carles Capdevila, director del diari, sobretot quan deia: ... Per mirar el món amb ulls de nen necessites el seu cop de mà, que t'agafin i t'estirin cap avall, cap a la seva altura, per -des d'allà- mirar ben amunt, sense filtres, sense por, sense complexos... 

I mirar el món amb ulls de nen ens obliga a tots!

Josep Maria Aloy