L'escriptora Flavia Company acaba
de publicar un recull de vint-i-un contes, il.lustrats per Max, i que porta per
títol "Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles" (Editorial
La meva Arcàdia) on el principal ingredient de l'obra resideix en la conversa
entre dos personatges o objectes ben diferents i les possibilitats que tenen
d'entendre's.
Què li
demana un núvol a un avió? I un ocell a una gàbia? I un pinzell a un pintor?...
Les possibilitats són tantes com contes té el llibre i l'autora, amb un
llenguatge planer però amè intenta presentar totes aquests converses amb
sensibilitat i, en alguns casos, amb molta tendresa. El conjunt constitueix un
grapat de possibilitats de jugar amb la fantasia fins a l'extrem d'acarar dos
personatges que no haurien imaginat mai que tinguessin coses a dir-se i encara
menys que fossin capaços d'escoltar-se.
Els
vint-i-un contes, de manera ben diversa, intenten oferir al lector jove una
proposta de presentar el diàleg com una de les principals fonts d'entesa i de
comunicació. L'autora, que es presenta com una
somniadora que s'empesca històries on la màgia és el més natural del món,
endolceix tots els contes amb una pàtina de bonhomia i de bona entesa en tots
els intents de conversa possibles. Flavia Company es considera una narradora
que busca misteris i troba solucions i que busca solucions i troba misteris...
L'originalitat, la senzillesa i la naturalitat són algunes de les característiques
de la majoria dels contes i els converteixen en una font d'atracció molt vàlida
per als lectors joves.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada