El gironí Carles Sala escriu un diccionari d'oficis esbojarrats dedicat als lectors joves

Crec que no és una exageració dir que qui va introduir la fantasia en els llibres infantils i juvenils va ser l'italià Gianni Rodari. I crec que tampoc és exagerat dir que són bons deixebles seus, a casa nostra, Pep Albanell, primer i, durant aquests últims anys, Carles Sala.

       El gironí Carles Sala ha esdevingut un autor revelació de la literatura catalana per a gent jove durant aquests últims anys. La seva aportació a aquest gènere literari, sovint menystingut i silenciat, cal anar-ho recordant, ha estat riquíssima per la forma de tractar els temes, de jugar amb les paraules, d'ajudar a desenvolupar la imaginació dels nois i noies que llegeixen mentre somriuen alhora, tal com passa amb les obres de Rodari. Com en saben, tant l'un com l'altre, de transmetre l'emoció de les seves narracions. Són escriptors que contribueixen a la renovació de la literatura infantil i la dignifiquen.

Carles Sala, mestre, artista sensible i afable, ha guanyat un grapat de premis des que l'any 2007 es va decidir a escriure. Té publicats, des d'aleshores, una vintena de contes. En aquest mateix bloc ja vaig comentar fa uns mesos el que porta per títol "La tortuga poruga i laseva amiga eruga". El llibre que presento avui no és ben bé un conte però dóna totes les pautes perquè els lectors se n'inventin uns quants. Es tracta del llibre "50 oficis esbojarrats" publicat per Cruïlla i il.lustrat per Pep Brocal. No m'estranyaria gens que aquest llibre hagués nascut en alguna pràctica de llengua a l'aula... però sí que crec que ha de ser un bon recurs per treballar la llengua de forma creativa i divertida, que és com cal ensenyar-la.

El llibre conté cinquanta oficis esbojarrats l'existència dels quals no sols seria viable sinó que ajudaria a resoldre alguns problemes quotidians dels humans. Oficis de tota mena com el "Baixaquí", la persona ideal per avisar viatgers clapaires o despistats; o bé el "Provador de matalassos", que es dedica a detectar bons matalassos... també el "Veïnòleg", que és qui esbrina i esbomba tot allò que passa en una escala de veïns; han de ser curiosos i d'orella molt fina i xafarders com una casa de pagès... i així fins al mig centenar d'oficis esbojarrats i insòlits que no sols divertiran els lectors sinó que els permetrà entrar en el joc d'inventar-ne i imaginar-ne encara més i dotar-los d'aquesta alegria encomanadissa amb què Carles Sala sap dotar els seus textos.

 Les històries són tan senzilles com tendres; tan sinceres com espontànies i tan atractives com seductores. Amb els mínims elements, l'autor és capaç d'oferir una dosi exquisida d'emocions i de màgia que els lectors joves agraeixen. La literatura fantàstica té això: normalment et deixa un somriure als llavis. Com ho va fer Gianni Rodari i com ho va seguir fent Pep Albanell. Ara és el torn de Carles Sala. Cada un d'aquests oficis són l'expressió del bon humor i la jovialitat del seu autor.

Josep Maria Aloy