Un excel.lent treball titulat "És que em peto
de riure" publicat al diari ARA, a principis d'aquest més, considerava
l'humor una bona eina per afavorir la comprensió del món i desenvolupar el
llenguatge, a part de constituir un dels millors estímuls per impulsar els nois
i noies a la lectura.
Sense cap mena de dubte l'humor en les narracions
per a nois i noies és un estímul capaç de captivar el lector i arrossegar-lo
amb ganes fins al desenllaç de l'obra. Hi ha pocs autors que en siguin
conscients i encara potser més pocs que ho sàpiguen fer bé i amb gust.
"La
botiga de Mascotes Extraordinàries", de
Rubèn Montañá, amb il.lustracions de Marta Montañá i publicat per Barcanova, és
un d'aquells relats nascuts per fer petar de riure i per escampar el bon humor
entre els lectors joves. L'autor, Rubèn Montañá ja va treure el cap en aquest
blog per una altra història ben diferent. En aquell cas es tractava de "La nena de l'arbre", una
història molt atractiva publicada per La Galera el 2014. Si aquesta fou
guanyadora del Premi Josep Maria Folch i Torres, la de les mascotes que
presentem avui ho ha estat del 13è Premi Barcanova. Són unes obres i uns premis
que honoren l'autor i insinuen ja una trajectòria literària que farà parlar els
crítics i seduirà els lectors joves.
El llibre va de mascotes, òbviament. Una gran
diversitat de mascotes de tota mena i de tot tamany recorre les seves pàgines
però hi ha un punt que les uneix a totes: que sempre acaben convertint-se en el
millor amic del seu amo. I és que totes les mascotes en necessiten un, d'amo...
I en Pol és convertirà en el seu amo malgrat que els seus pares no vulguin ni
sentir parlar de bèsties... En Pol, però, començarà sent-ne l'amo tan bon punt
rebi la primera mascota. La primera de moltes... El seu desig, però, seria
tenir un gos...
L'humor treu el nas constantment a cada capítol. Un
humor clar i fresc, a vegades tendre, que manté el lector agafat al llibre. La
trama és divertida, els personatges, encara més. La descripció dels pares és
escrita amb gràcia. Cap dels dos vol sentir parlar de tenir una mascota: Amb
dos exemplars adults com aquests, és impossible que en Pol pugui satisfer la
seva il·lusió... Els pares li confessen que l'única mascota que han tingut
a la vida és ell... En Pol insistirà fins a aconseguir una mascota... Les il.lustracions, molt acolorides i també amb un punt de bogeria, ajuden i enriqueixen l'obra.
Una història esbojarrada d'un autor novell
Rubèn Montañá Ros (Badalona, 1983) va estudiar arts gràfiques i
disseny i va iniciar estudis de Belles Arts a la UB, i a l’Institut del Teatre
de Barcelona. És membre fundador de la companyia EGOS teatre, on participa com
a actor i membre de l’equip creatiu de tots els seus espectacles. És co-autor
(juntament amb Toni Sans) de les versions teatrals de: El crim de Lord Arthur Savile, La casa sota la sorra (ambdues estrenades a la Sala Gran del Teatre
Nacional de Catalunya) i En Joan
sense por.
"La
botiga de Mascotes Extraordinàries" és una
història ben esbojarrada. Una història que podria haver estat escrita per Roald Dahl, o si més no, pel nostre Carles Sala al qual fa poc vàrem dedicar una
comentari al seu esbojarrat diccionari d'oficis esbojarrats. O per autors com David Nel·lo, o Estrella Ramon, Josep M. Fonalleras
i Enric Larreula, per dir-ne alguns. Tots ells no sols escriuen històries divertides sinó que, a més, saben gestionar bé el sentit de
l'humor tot mantenint un ritme àgil i alegre durant tota l'obra, amb una gran
habilitat per arrencar rialles i somriures afectuosos per part de tota classe
de lectors.
En l'excel.lent treball
publicat al diari ARA, al qual em referia a l'inici d'aquest comentari, queda
clar que allò que sembla que fa coincidir del tot editors, educadors i pares és
que l’humor és una eina clau per introduir els infants en la lectura de tal
manera que “si no hi ha un punt d’humor, el llibre cau de les mans i l’amor per
la lectura no prospera”. Molt lluny, certament, de la idea de la lectura per
obligació.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada