El poeta i escriptor Miquel Desclot guanya el Premi Aurora Díaz-Plaja

Miquel Desclot (Fot. Carme Esteve/AELC)

L'escriptor barceloní ha estat el guanyador del XIV Premi Aurora Díaz-Plaja per la glossa sobre Joana Raspall que va presentar al V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana l'any passat.

Aquest premi, convocat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que es va concedir dissabte passat dia 10 d'octubre, reconeix articles, estudis o investigacions sobre literatura infantil i juvenil catalana, i és l'únic guardó de la nostra literatura que reconeix la crítica i l'estudi en l'àmbit de la LIJ.

       Miquel Desclot ha rebut el premi per l'article «Glossa i lectura d'alguns dels poemes de Joana Raspall», publicat dins V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (AELC, col. Quaderns Divulgatius, núm. 50, 2014). El jurat, format per Glòria Gorchs, Pere Martí i Bertran i Josep Maria Aloy, ha volgut destacar de l'article, i alhora de tota l'obra dedicada a la LIJ de Miquel Desclot, el rigor, la documentació, el didactisme, l'amenitat i la qualitat del text des de tots els punts de vista (lingüístic, literari, crític…).

Un moment de l'acte de lliurament del Premi

(Fot. Carme Esteve/AELC)

El treball de Miquel Desclot ha resultat guanyador d'una selecció de finalistes formada per articles provinents de les revistes Cavall Fort i Serra d'Or, a més d'altres inclosos en els volums La literatura d’Olga Xirinacs (PAM i Diputació de Tarragona, 2014), V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (AELC, 2014) i Homenatge a Teresa Rovira (Revista de Catalunya, número extraordinari 2014).

Miquel Desclot, home de lletres

Miquel Desclot (Barcelona, 1952) és poeta, escriptor i traductor i ha estat professor universitari entre 1975 i 1992, a Bellaterra i Durham (Anglaterra). L'any 1992 deixa la docència per dedicar-se plenament a la literatura. Amb més de trenta llibres escrits per a infants i joves, entre les seves publicacions, cal esmentar els llibres de poesia Cançons de la lluna al barret (1978), un dels seus primers poemaris, Juvenília (1983), Com si de sempre (1994) o Fantasies, variacions i fuga (2006). Les seves traduccions o versions constitueixen veritables creacions poètiques aplegades a Per tot coixí les herbes. De la lírica japonesa (1994) i De tots els vents (2004). La seva obra poètica està recollida en nombroses antologies.

Desclot ha rebut diversos premis literaris tant de poesia com de prosa, com el Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral (1985) per la versió de Les mamelles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire; el Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers (1988) per la versió de Llibres profètics de Lambeth, de William Blake, el Premi Crítica Serra d'Or en memòries (1993) pel Llibre de Durham, o el Premio Nacional de Literatura infantil (2002) per Més música mestre!

Un referent dins la poesia per a nois i noies

Junt amb la poeta Joana Raspall, a qui va dirigit el treball amb el que precisament acaba de guanyar el Premi Aurora Diaz Plaja, Miquel Desclot s'ha convertit en un referent molt important i molt llegit en el camp de la poesia per a nois i noies. Alguns dels seus llibres no s'han deixat de reeditar mai i constitueixen un recull important de poemes per engrescar els joves lectors a la lectura dins d'aquest gènere encara poc reconegut.

He parlat en diverses ocasions, en aquest mateix blog, d'alguns dels seus llibres més atractius i més llegits, com són, per exemple, Bestiolari de la Clara (Baula, 1992) que, il·lustrat per Lluïsa Jover, s'ha convertit ja en un clàssic o bé Oi, Eloi? (La Galera, 1995). El primer és dedicat a la seva filla i el segon, al seu fill. Són llibres que, a part els aspectes lúdics que aporta al lector jove, conformen una obra molt atractiva per les diverses possibilitats que ofereix: jocs de paraules, humor fresc i divertit, frases fetes, riquesa del lèxic, la gràcia i el bon humor d'algunes rimes fàcils de memoritzar... Dins la seva obra per a joves és destacable també la senzillesa i el bon gust de l'autor que se serveix de fets molt quotidians i ordinaris com a punt de partida dels seus poemes i contes.

Josep Maria Aloy