A la Mònica, a qui tothom diu Minimoni, li encanta
pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs...
però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser un petó?
Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet? No,
perquè també és el color de quan estàs empipat... Verd com el dels cocodrils,
que sempre li han semblat tan simpàtics? Impossible, perquè és el color de les
verdures i no li agrada pas menjar-ne!
I la Mònica va passant llista a tots els possibles
colors que coneix: el groc dels gira-sols? O bé el marró de la xocolata? I el
blanc de la neu? I el rosa dels seus deliciosos pastissets preferits? No hi ha
manera de respondre aquesta aparentment senzilla pregunta. La Mònica, Minimoni,
està feta un bon embolic i acaba cridant a la mare per demanar-li que l'ajudi.
I amb una il·lustració final que ocupa dues pàgines de l'excel·lent àlbum
publicat per l'editorial Animallibres
(2015), amb text i il·lustracions de Rocio Bonilla, el lector endevina
ràpidament la resposta. No calen mots quan la imatge és tan evident i el
lector, per jove que sigui, és capaç d'esbrinar ell sol la resposta.
I encara una última doble pàgina de l'àlbum proposa als
lectors que pintin de quin color creuen que és un petó tot cedint-los
l'oportunitat no sols de contestar sinó de fer-ho només amb colors. Així de
fàcil. Bonilla ens demostra que ens podem estalviar les explicacions quan les
il·lustracions parlen soles. I en aquest cas no sols parlen soles sinó que
esdevenen imprescindibles. "De quin
color és un petó" és un àlbum tan atractiu com bonic.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada