"Laura", o la recerca de la pròpia identitat

Stonberg Edicions acaba de publicar la novel·la juvenil "Laura" de l'escriptor Antoni Tàpia (Barcelona, 1981). La protagonista, una adolescent de 18 anys, amb la Selectivitat acabada, no sap com afrontar alguns dels problemes, més aviat normals a l'adolescència, com són una mala relació amb els pares i el trencament de la relació amb el noi amb qui surt, i inicia un viatge esbojarrat per la vida que la portarà per camins encara més dolorosos i dramàtics que la faran madurar de veritat i sense contemplacions.

 

"Quan la vida et faci una mala passada,

pots abandonar-te a l'autocompassió o aprofitar

l'ocasió per sortir-ne enfortida. Cada obstacle pot ser

un motiu per enfonsar-te o una oportunitat per fer-te

més forta. L'elecció és només teva."

 

       Laura, la protagonista de la novel·la, opta, excessivament desesperada, per deixar la família i els amics i buscar noves experiències en un món que, de moment, no s'imagina, però que anirà esdevenint cada vegada molt més dur del que ha tingut fins ara, tot vivint i suportant experiències que li mostraran una nova vida ben diferent. Segons diu la contraportada del llibre: "Laura" és una novel·la sobre una jove que descobreix el món dels adults, amb les seves llums i les seves ombres. Sola i lluny de casa, la protagonista coneixerà l'amistat, l'amor, el sexe, la mort, l'alegria, la tristesa... Però, per sobre de tot, es descobrirà a ella mateixa actuant i sentint com mai abans havia fet.

 

Tot i la presència d'alguns tòpics habituals en novel·les d'aquest gènere -i potser inevitables quan es tracta de descriure l'adolescència- l'autor sap teixir una trama que va creixent en intensitat i bon ritme i va explorant les capacitats de la protagonista per afrontar tot el que li va caient al damunt. El missatge, òbviament, serà clar: la Laura tindrà molt de temps per rumiar sobre la idea que al llarg de la pròpia vida qualsevol persona experimenta multitud de vides diferents. El lector, acabada la lectura, serà testimoni que la protagonista segueix sent la Laura però que és una altra Laura. El resultat d'aquest viatge iniciàtic li haurà servit per créixer i enfrontar-se, ara sí, a la vida amb un nou enfocament emocional, amb un nou bagatge i una nova càrrega de maduresa: ...allò que li havien semblat catàstrofes de proporcions bíbliques no eren més que mals tràngols d'aquells que tots els mortals viuen per desenes al llarg de la seva vida.

 

Una acurada descripció dels personatges i un interès per anar marcant, pas a pas, la trajectòria vital de la protagonista són dos dels elements més atractius de la novel·la que, en molts moments, seduiran els lectors adolescents fent-los poc o molt partícips de les experiències de la Laura, experiències que viuran amb més o menys intensitat com si ells mateixos en fossin també protagonistes. Crec que aquest és l'objectiu que pretén l'autor: que sense forçar les coses, les sensacions viscudes per la Laura es transmetin al lector i aquest les faci seves. La novel·la esdevé aleshores un mirall on el lector veu projectada també una part de les seva vida i de la seva història personal.

 

Josep Maria Aloy